Vés al contingut

Aeroport internacional José Martí

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Aeroport internacional José Martí
  • IATA: HAV Modifica el valor a Wikidata
  • OACI: MUHA Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Imatge
EpònimJosé Martí Pérez Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAeroport internacional i aeròdrom de tràfic comercial Modifica el valor a Wikidata
Obertura1930 Modifica el valor a Wikidata
Dona servei al'Havana Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud210 ft Modifica el valor a Wikidata
Pista d'aterratge
Material de construcció
06/244.000 m45 masfalt Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBoyeros (Cuba) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 22° 59′ 20″ N, 82° 24′ 32″ O / 22.9889°N,82.4089°O / 22.9889; -82.4089
Activitat
Gestor/operadorEmpresa Cubana de Aeropuertos y Servicios Aeroportuarios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Passatgers5.713.859 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhavana.airportcuba.net Modifica el valor a Wikidata

L'aeroport internacional José Martí (codi IATA: HAVcodi OACI: MUHA), de vegades conegut pel seu antic nom aeroport de Rancho Boyeros, és un aeroport internacional cubà situat al municipi de Boyeros, a 20 km al sud-oest de l'Havana. És el centre de connexions de Cubana de Aviación i d'Aerogaviota, i antic centre de connexions llatinoamericà de l'aerolínia soviètica (després russa) Aeroflot.[1] És el principal aeroport internacional de Cuba i dona servei a diversos milions de passatgers cada any. La instal·lació està gestionada per l'Empresa Cubana d'Aeroports i Serveis Aeronàutics (ECASA).

L'aeroport es troba al municipi de Boyeros i connecta l'Havana amb la resta del Carib, Amèrica del Nord, Central i del Sud, així com amb Europa. Porta el seu nom en memòria del patriota i poeta José Martí. Els ciutadans cubans no poden per llei poseir avions privats, i tots els avions a Cuba pertanyen a companyies aèries de propietat estatal o militars. Només les aeronaus de propietat governamental i estrangeres poden utilitzar les instal·lacions. El 2020, Copa Airlines va ser l'aerolínia estrangera amb més vols a l'aeroport José Martí, operant 34 vols a la setmana des de Ciutat de Panamà i Bogotà.

Història

[modifica]

L'any 1930 l'actual aeroport José Martí va substituir l'aeròdrom de Colúmbia, que va ser el primer aeroport que va haver-hi a l'Havana. El 1961, les relacions diplomàtiques entre Cuba i els Estats Units es van deteriorar substancialment, i amb el bloqueig econòmic dels Estats Units a Cuba les companyies aèries dels Estats Units no van poder operar vols regulars a l'aeroport. Aquell any, dos dies abans de la fallida invasió de Bahía de Cochinos organitzada per la CIA amb la participació d'exiliats cubans, els avions Douglas A-26 Invader de la Brigada 2506 van bombardejar l'aeroport José Martí i l'aeroport Antonio Maceo de Santiago de Cuba.

A causa de les relacions diplomàtiques de Cuba amb la Unió Soviètica, l'aeroport va gaudir durant les dècades del 1970 i 1980 de la presència de nombroses aerolínies del Bloc de l'Est, com Aeroflot, Czechoslovak Airlines, Interflug i LOT Polish Airlines. El 1977, un Aeroflot Ilyushin Il-62 que operava un vol programat de Moscou a l'Havana via Frankfurt i Lisboa es va estavellar després d'enlairar-se de Lisboa, i van morir 68 dels 70 passatgers i una persona de terra.[2] El 1989 un altre Ilyushin Il-62, operat per Cubana de Aviación com a vol 9046, es va estavellar poc després d'enlairar-se de l'Havana. Els 115 passatgers i els 11 membres de la tripulació, així com diverses persones a terra van morir.

El 1988, es va construir la Terminal 2 en previsió de futurs vols xàrter als Estats Units. A la dècada de 1990 els vols xàrter especials van ser aprovats pel govern dels Estats Units per a operar des de Miami per a ciutadans cubans residents als Estats Units que tinguessin familiars a Cuba. La Terminal 2 va ser remodelada i ampliada el 2010.

El 31 de desembre de 1997 un Concorde va aterrar a Cuba per primera vegada, a l'aeroport José Martí.[3] El vol Londres-París-Barbados-Havana Air France va ser rebut a l'aeroport pel president de Cuba Fidel Castro, que va pujar a l'avió i va saludar la tripulació i els passatgers. El 26 d'abril de l'any següent, el primer ministre del Canadà Jean Chrétien i Fidel Castro van inaugurar la nova Terminal internacional 3. L'any 2002 es va inaugurar la primera terminal de mercaderies del José Martí coneguda com a Aerovaradero Freight Terminal.

El 2007, tres joves reclutes de l'exèrcit cubà van intentar segrestar un avió comercial de passatgers amb l'objectiu de desertar als Estats Units. A la Terminal 1, els segrestadors van matar un dels ostatges, un tinent coronel.[4]

El març de 2015, Sun Country Airlines va començar a operar vols xàrter programats regularment des de Nova York durant el desgel cubà.[5] El servei comercial programat regularment cap a i des dels Estats Units va començar de nou a la tardor del 2016, amb companyies aèries com American, Delta, JetBlue i, després del gener del 2017, Alaska, volant a l'Havana.[6] No obstant això, diverses aerolínies van suprimir els vols a Cuba a finals del 2017 a causa de la decisió del president Donald Trump de tornar a imposar sancions i restriccions.[7] El febrer de 2016, una sala de l'aeroport es va utilitzar com a lloc per a la reunió històrica entre el papa Francesc i el patriarca Ciril I.[8]

Terminal 3

La Terminal 2 gestiona alguns vols internacionals de llarga distància, com ara Zúric, Frankfurt i Hèlsinki, juntament amb alguns vols al Carib, com ara Aruba, Trinitat i Tobago, i la majoria de vols xàrter programats cap a i des de Miami, Tampa, Fort Lauderdale i Nova York. La Terminal 3 és la principal terminal internacional, inaugurada el 1998. És la terminal més gran i moderna de totes. Les entrades i les sortides es troben al nivell superior i les arribades i les cintes transportadores d'equipatge es troben al nivell inferior. Hi ha diversos serveis de lloguer de vehicles situats a la zona d'arribades.

Referències

[modifica]
  1. «COMPANY NEWS - Aeroflot May Shift A Hub to Miami - NYTimes.com». , 04-10-1990.
  2. Ranter, Harro. «ASN Aircraft accident Ilyushin Il-62M CCCP-86614 Havana-José Martí International Airport (HAV)». aviation-safety.net. [Consulta: 3 gener 2020].
  3. «VIDEO: El día que el Concorde aterrizó en La Habana, Cuba» (en castellà). CiberCuba, 08-04-2017. [Consulta: 11 setembre 2019].
  4. «Frustrated attempt to hijack a commercial passenger plane». ipsnews.net. Arxivat de l'original el July 1, 2011. [Consulta: 25 juliol 2011].
  5. ABC News. «U.S. News - National News». ABC News. Arxivat de l'original el March 26, 2015. [Consulta: 3 abril 2015].
  6. «U.S. clears 6 airlines for takeoff to Cuba, but flights won't start right away». Miami Herald. Arxivat de l'original el July 23, 2016. [Consulta: 19 juliol 2016].
  7. Josephs, Leslie. «Another U.S. airline is quitting Cuba». CNBC, 08-11-2017.
  8. «Así fue el encuentro histórico entre el papa Francisco y el patriarca ortodoxo ruso Kiril en Cuba» (en castellà), 12-02-2016. [Consulta: 22 setembre 2024].