Donald Trump
|
No s'ha de confondre amb Donald Trump Jr.. |
 |
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat. |
Donald Trump (Jamaica Hospital, 14 de juny de 1946) és un polític i empresari estatunidenc, que va exercir com a 45è president dels Estats Units entre el 2017 i el 2021.
Trump va néixer i es va criar al districte de Queens de Nova York. Va assistir a la Universitat de Fordham durant dos anys i va obtenir el títol de llicenciat en Economia per The Wharton School de la Universitat de Pennsilvània. Va esdevenir president del negoci immobiliari del seu pare Fred Trump el 1971, el va re-anomenar com a The Trump Organization, i va expandir les seves operacions per a construir o renovar gratacels, hotels, casinos i camps de golf. Més tard, Trump va iniciar diverses empreses paral·leles, principalment mitjançant la llicència del seu nom. Trump i les seves empreses han estat involucrats en més de 4.000 accions legals estatals i federals, incloses sis fallides. Va ser propietari de la marca del concurs de bellesa Miss Univers del 1996 al 2015. Va produir i presentar el xou d'impacte The Apprentice del 2003 al 2015. A abril de 2020[update], Forbes va estimar el seu patrimoni net en 2,1 mil milions de dòlars nord-americans.[a]
Les posicions polítiques de Trump han estat descrites com a populistes, proteccionistes i nacionalistes. Es va postular com a precandidat a la carrera presidencial del 2016 pel partit republicà i va ser escollit en una victòria sorpresa sobre la candidata demòcrata Hillary Clinton, tot i que no va guanyar en vots.[b] Va esdevenir el president nord-americà de més edat en un primer mandat,[c] així com el primer que no ha realitzat el servei militar i que no tenia experiència política prèvia. La seva elecció i les seves polítiques han desencadenat nombroses protestes. Trump ha fet moltes declaracions falses o enganyoses durant la seva campanya i presidència. Les declaracions han estat documentades per fact checking i els mitjans de comunicació han descrit àmpliament el fenomen com a inèdit en la política nord-americana. Molts dels seus comentaris i accions han estat caracteritzats com de contingut racista o directament de racistes.
Durant la seva presidència, Trump va ordenar una prohibició de viatjar als Estats Units a ciutadans de diversos països de majoria musulmana, tot citant problemes de seguretat; després de diverses impugnacions legals, el Suprem va ratificar la tercera revisió d'aquesta ordre executiva. Va promulgar un paquet de reducció d'impostos per a particulars i empreses, que rescindia la pena del mandat d'assegurança mèdica individual. Va nomenar Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh al Tribunal Suprem dels Estats Units. En política exterior, Trump ha seguit una agenda d'«America First» («Primer Amèrica»), per la qual ha retirat els Estats Units de les negociacions comercials de l'Aliança Transpacífica, l'Acord de París sobre el canvi climàtic i el Pla d'Acció Conjunt amb l'Iran. Va imposar aranzels a les importacions que van desencadenar la Guerra comercial entre la Xina i els Estats Units, va reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel i va retirar les tropes nord-americanes del nord de Síria. Trump es va reunir tres vegades amb el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, però les converses sobre desarmament nuclear es van trencar al 2019. Trump va reaccionar lentament a la Pandèmia per coronavirus de 2019-2020; va minimitzar l'amenaça, va ignorar o contradir moltes de les recomanacions dels funcionaris de salut i va promoure informació falsa sobre tractaments no provats i la disponibilitat de proves.
Trump va provar d'aconseguir un segon mandat com a candidat del Partit Republicà dels Estats Units a les eleccions presidencials de 2020, però va perdre els comicis contra el candidat demòcrata Joe Biden. Tot i així, es va negar a acceptar la derrota i fins a l'últim moment va afirmar que els resultats eren fraudulents.[1]
Una investigació del fiscal especial dirigida per Robert Mueller va comprovar que Trump i la seva campanya van veure amb bons ulls i van encoratjar, en pensar que seria avantatjosa políticament, la Ingerència russa a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, però no va trobar prou proves per a presentar càrrecs de conspiració criminal ni de coordinació amb Rússia.[d] Mueller també va investigar Trump per obstrucció a la justícia i el seu informe no va acusar ni exonerar Trump d'aquest delicte. Després que Trump sol·licités la investigació per part d'Ucraïna de Joe Biden, la Cambra dels Representants el va impugnar el desembre del 2019 per abús de poder i desobediència al Congrés. El Senat el va absoldre dels dos càrrecs el febrer del 2020.
Biografia
[modifica]
Donald Trump va néixer el 14 de juny de 1946, a l'Hospital Jamaica, al districte de Queens, Nova York.[3] El seu pare era Frederick Christ Trump, un promotor immobiliari nascut al Bronx, els pares del qual eren immigrants alemanys. La seva mare era Mary Anne MacLeod, una mestressa de casa d'origen escocès. Trump va créixer al veïnat de Jamaica Estates de Queens i va assistir a The Kew-Forest School des de la llar d'infants fins al setè grau.[4] Als 13 anys, va ser inscrit a l'Acadèmia Militar de Nova York, un internat privat.[5] El 1964 es va matricular a la Universitat Fordham. Dos anys després es va traslladar a Wharton School de la Universitat de Pennsilvània,[6] on es va graduar al maig de 1968 amb una llicenciatura en Economia.[6] Els perfils de Trump publicats a The New York Times el 1973 i el 1976 van informar erròniament que s'havia graduat el primer de la seva classe a Wharton, quan en realitat mai no havia arribat al quadre d'honor de l'escola.[7] El 2015, l'advocat de Trump, Michael Cohen, va amenaçar la Universitat de Fordham i l'Acadèmia Militar de Nova York amb accions legals si publicaven els expedients acadèmics de Trump.[8]
Ajornament del servei militar
[modifica]Mentre era a la universitat, Trump va obtenir quatre ajornaments per a estudiants del Servei militar.[9] El 1966, es va considerar apte per al servei militar segons un examen mèdic, i al juliol de 1968, una junta de reclutament local el va classificar com a apte per a servir.[10] A l'octubre de 1968, va ser diferit mèdicament i classificat com a 1-Y (no qualificat per al servei excepte en cas d'una emergència nacional).[11] El 1972 va ser reclassificat 4-F a causa d'esperons ossis, que el van desqualificar definitivament del servei.[12] Trump va dir el 2015 que l'ajornament era per un esperó ossi al peu, però que no recordava quin peu.[11]
Família
[modifica]Pares i germans
[modifica]Fred Trump va començar a treballar en bens immobles amb la seva mare quan tenia 15 anys, després que el seu pare hagués mort durant la pandèmia de grip de 1918.[13] Cap al 1926, la seva empresa, «E. Trump & Son», era activa als boroughs de Nova York de Queens i Brooklyn.[14] La companyia creixeria per mitjà de construir i vendre desenes de milers de cases i apartaments.[15] Fred va afirmar ser suec durant l'antigermanisme provocat per la Segona Guerra Mundial;[16] Donald Trump també va afirmar ser d'ascendència sueca fins al 1990.[17] La mare de Trump, Mary Anne MacLeod, va néixer a Escòcia.[18] Fred i Mary es van casar el 1936 i van formar llur família a Queens.[17] Trump va créixer amb tres germans grans: Maryanne, Fred Jr. i Elizabeth – i el seu germà petit Robert.
Esposes i fills
[modifica]
El 1977, Trump es va casar amb la model txeca Ivana Zelníčková.[19] Tenen tres fills, Donald Jr. (nascut el 1977), Ivanka (nascuda el 1981), i Eric (nascut el 1984), i deu nets.[20] Ivana va esdevenir ciutadana naturalitzada dels Estats Units el 1988.[21] La parella es va divorciar el 1992, arran del romanç de Trump amb l'actriu Marla Maples.[22] Maples i Trump es van casar el 20 de desembre de 1993, dos mesos després que nasqués la seva filla Tiffany,[23] però es van separar en maig de 1997 i divorciar el 8 de juny de 1999.[23] i Tiffany va ser criada per Marla a Califòrnia.[24] El 2005, Trump es va casar amb la model eslovena Melania Knauss.[25] Tenen un fill, Barron (nascut el 2006).[26] Melania va obtenir la ciutadania nord-americana el 2006.[27]
Religió
[modifica]Trump s'identifica com a presbiterià. Va assistir a l'escola dominical i va ser confirmat el 1959 a la Primera Església presbiteriana de Jamaica, Queens.[28] A la dècada de 1970, els seus pares es van unir a la Marble Collegiate Church de Manhattan, que pertany a l'Església Reformada.[29] El pastor de Marble, Norman Vincent Peale, va ministrar la família de Trump fins a la mort de Peale el 1993.[29] Trump ha descrit Peale com un mentor.[30] El 2015, després que Trump digués que assisteix a Marble, l'església va declarar públicament que «no n'és un membre actiu».[28] Al novembre de 2019, Trump va nomenar la seva pastora personal, la teleevangelista Paula White, a l'Oficina d'Enllaç Públic de la Casa Blanca.[31]
Salut i estil de vida
[modifica]Trump és abstemi.[32] Diu que mai no ha fumat cigarrets ni cànnabis.[33] Li agrada el menjar ràpid i la cuina francesa.[34] Ha dit que li agrada dormir de tres a quatre hores per nit.[35] Considera el golf com la seva «forma principal d'exercici», tot i que en general no camina pel camp.[36] Considera que l'exercici és un malbaratament d'energia, perquè creu que el cos és «com una bateria, amb una quantitat finita d'energia» que s'esgota amb l'exercici.[37]
El desembre de 2015, Harold Bornstein, que havia estat el metge personal de Trump des de 1980, va escriure que Trump seria «la persona més sana que mai ha estat elegit a la presidència» en una carta publicada per l'equip de campanya de Trump.[38] El maig del 2018, Bornstein va dir que Trump havia dictat el contingut de la carta i que tres agents de Trump havien obtingut els seus registres mèdics el febrer del 2017 sense l'autorització necessària.[39]
El gener del 2018, el metge de la Casa Blanca, Ronny Jackson, va dir que Trump es trobava en un estat de salut excel·lent i que la seva avaluació cardíaca no va revelar problemes.[40] Diversos cardiòlegs externs van comentar que el nivell de colesterol LDL de 143 de Trump el 2018 no indicava una salut excel·lent.[41] El febrer de 2019, després d'un nou examen, el metge de la Casa Blanca, Sean Conley, va dir que Trump tenia una «molt bona salut en general», encara que era clínicament obès.[42] La seva puntuació en una escaneig de calci per tomografia computada coronària del 2019 indica que pateix una forma de malaltia de les artèries coronàries comuna en els homes blancs de la seva edat.[43]
El juny de 2020, Conley va publicar un memoràndum que deia que «les dades indiquen que el president es manté sa».[44] El memoràndum no era l'informe habitual emès després de l'examen físic anual, sinó que resumia les cites mèdiques realitzades entre el novembre de 2019 i el 2020[44]
Patrimoni
[modifica]
El 1982, Trump va ser inclòs a la llista inicial de Forbes de persones adinerades com a posseïdor del patrimoni net estimat de 200 milions de dòlars de la seva família. Les seves pèrdues financeres a la dècada de 1980 van fer que no figurés a la llista entre el 1990 i el 1995.[46] En el seu rànquing de multimilionaris del 2020, Forbes va estimar el patrimoni net de Trump en 2,1 mil milions de dòlars.[a] (el 1.001è més ric del món i el 275è dels Estats Units),[47] una fortuna que el converteix en un dels polítics més rics de la història dels Estats Units i el primer president dels Estats Units multimilionari.[47] Durant els tres anys després que Trump anunciés la seva candidatura a la presidència el 2015, Forbes va estimar que el seu patrimoni net va disminuir un 31% i el seu rànquing va caure 138 llocs.[48] Quan va presentar formularis de divulgació financera obligatoris a la Comissió Federal d'Eleccions (FEC) el juliol de 2015, Trump va reclamar un patrimoni net d'uns 10 mil milions de dòlars;[49] bo obstant això, les xifres de la FEC no poden corroborar aquesta estimació, atès que només mostren que cada un dels seus edificis més grans té un valor superior a 50 milions de dòlars, cosa que origina uns actius total per valor de més de d'1,4 mil milions de dòlars i un deute superior a 265 milions de dòlars.[50] Trump va dir en una declaració del 2007: «El meu patrimoni net fluctua, i puja i baixa amb els mercats, les actituds i els sentiments, fins i tot amb els meus propis sentiments».[51]
El periodista Jonathan Greenberg va informar l'abril de 2018 que Trump, sota el pseudònim de «John Barron» i afirmant ser un oficial de la The Trump Organization, el va trucar el 1984 per tal que afirmés falsament que posseïa «més del noranta per cent» del negoci de la família Trump per tal d'aconseguir una posició més elevada a la llista Forbes 400 de nord-americans adinerats. Greenberg també va escriure que Forbes havia sobreestimat àmpliament el patrimoni de Trump i l'havia inclòs erròniament al rànquing Forbes 400 de 1982, 1983 i 1984.[52]
Trump ha dit sovint que va començar la seva carrera amb «un petit préstec d'un milió de dòlars» del seu pare i que l'havia de pagar amb els interessos.[53] A l'octubre de 2018, The New York Times va informar que Trump «era milionari als 8 anys», que va demanar prestats 60 milions de dòlars al seu pare que en gran part no va aconseguir reemborsar, i que havia rebut 413 milions de dòlars (ajustats per inflació) de l'imperi empresarial del seu pare durant la seva vida.[54] Segons l'informe, Trump i la seva família van cometre frau fiscal, que un advocat per Trump va negar. El departament fiscal de Nova York va dir que estava «seguint enèrgicament totes les vies d'investigació apropiades» sobre aquest afer.[55] Les anàlisis de The Economist i The Washington Post han arribat a la conclusió que les inversions de Trump van tenir un rendiment inferior al del mercat de valors.[56] Forbes va estimar a l'octubre de 2018 que el valor del negoci de llicència de marca personal de Trump havia baixat un 88% des del 2015, fins a 3 milions de dòlars.[57]
Les declaracions d'impostos de Trump del 1985 al 1994 mostren pèrdues netes per un total d'1,17 mil milions de dòlars durant el període de deu anys, en contrast amb les seves afirmacions sobre la seva fortalesa financera i les seves habilitats empresarials. The New York Times va informar que «any rere any, el Sr. Trump sembla haver perdut més diners que gairebé qualsevol altre contribuent nord-americà individual», i les «pèrdues comercial centrals de Trump el 1990 i el 1991 – més de 250 milions de dòlars cada any – van ser més del doble que les dels contribuents amb les pèrdues més properes a les seves d'acord amb la informació de l'IRS en aquells anys». El 1995 les seves pèrdues declarades van ser de 915,7 milions de dòlars.[58]
Carrera empresarial
[modifica]Bens immobles
[modifica]
Trump va iniciar la seva carrera empresarial el 1968 a l'empresa immobiliària del seu pare Fred, E. Trump & Son, que tenia en propietat habitatges de lloguer destinats a la classe mitjana als districtes dels afores de la ciutat de Nova York.[59][60] El 1971, va esdevenir el president de l'empresa i la va rebatejar com a The Trump Organization.[61]
Inversions a Manhattan
[modifica]Trump va atreure l'opinió pública el 1978 amb la presentació del primer negoci de la seva família a Manhattan, la renovació de l'abandonat Hotel Commodore, al costat de la Grand Central Terminal. El finançament del projecte va ser possible gràcies a una reducció de l'impost sobre béns immobles de la ciutat de 400 milions de dòlars organitzada per Fred Trump,[62] qui també es va unir a Hyatt per garantir 70 milions de dòlars en finançament de construcció bancària.[63][64] L'hotel va reobrir el 1980 com a Grand Hyatt Hotel,[65] i aquell mateix any, Trump va obtenir els drets per construir la Trump Tower, un gratacel d'ús mixt al centre de Manhattan.[66] L'edifici alberga la seu de la The Trump Organization i va ser la residència habitual de Trump fins al 2019.[67]
El 1988, Trump va adquirir el Plaza Hotel de Manhattan amb un préstec de 425 milions de dolars concedit per un consorci de bancs. Dos anys després, l'hotel es va declarar en fallida i el 1992 es va aprovar un pla de reestructuració.[68] El 1995, Trump va perdre l'hotel davant Citibank i inversors de Singapur i l'Aràbia Saudita, els quals van assumir 300 milions de dòlars del deute.[69]
El 1996, Trump va adquirir un gratacel buit de 71 pisos al 40 Wall Street. Després d'una àmplia renovació, el gratacel va passar a dir-se The Trump Building.[70] A principis de la dècada de 1990, Trump va obtenir el dret d'urbanitzar un terreny de 28 ha al barri de Lincoln Square, Manhattan, prop del riu Hudson. El 1994, fent front al deute provinent d'altres empreses, Trump va vendre la major part del benefici que s'obtindria amb el projecte a inversors asiàtics, els quals van poder finançar la finalització del projecte, Riverside South.
Finca de Palm Beach
[modifica].jpg)
El 1985, Trump va adquirir la finca Mar a Lago a Palm Beach, Florida.[71] Trump va utilitzar una ala de la finca com a habitatge, mentre que va convertir la resta de la finca en un club privat amb una quota d'ingrés i quotes anuals.[72] El 27 de setembre de 2019, Trump va anunciar que Mar-a-Lago esdevenia la seva residència habitual.[73]
Casinos d'Atlantic City
[modifica]
El 1984, Trump va inaugurar l'hotel i casino Harrah's a Trump Plaza a Atlantic City, amb el finançament de la Holiday Corporation, que també va gestionar l'operació. Els jocs d'atzar havien estat legalitzats a la ciutat el 1977 per tal d'intentar revitalitzar l'anteriorment popular destinació marítima.[74] Els mals resultats financers de la propietat van empitjorar les tensions entre Holiday i Trump, qui van pagar 70 milions de dòlars a Holiday al maig de 1986 per a prendre possessió exclusiva de la propietat.[75] Anteriorment, Trump també havia adquirit un edifici parcialment acabat a Atlantic City provinent de la Hilton Corporation per un import de 320 milions de dòlars. Quan aquest hotel i casino va ser enllestit el 1985, va ser reanomenat Trump Castle. L'aleshores esposa de Trump, Ivana, el va gestionar fins al 1988.
Trump va adquirir un tercer casino a Atlantic City, el Casino Taj Mahal, el 1988, en una operació altament palanquejada.[76] Va ser finançat amb 675 milions de dòlars de bons porqueria i completat a un cost d'1,1 milers de milions de dòlars, i va ser inaugurat a l'abril de 1990.[77][78] El projecte va fer fallida l'any següent,[77] i la reestructuració portada a terme després va deixar Trump amb només la meitat de la seva participació inicial en la propietat i li va demanar que oferís garanties personals de rendiment futur.[79] Mentre feia front a aquell «deute enorme», va renunciar al control de la seva companyia aèria, Trump Shuttle, que tenia pèrdues, i va vendre el seu megaiot de 86 m, el Trump Princess, que havia estat atracat indefinidament a Atlantic City mentre l'arrendava als seus casinos per a l'ús de jugadors acabalats.[80]
El 1995, Trump va fundar Trump Hotels & Casino Resorts (THCR), que va assumir la propietat de Trump Plaza, Trump Castle i el Trump Casino de Gary, Indiana.[81] THCR va comprar el Taj Mahal el 1996 i va passar per fallides successives el 2004, 2009 i 2014, deixant a Trump només el deu per cent de la propietat.[82] Va romandre president del THCR fins al 2009.[83]
Camps de golf
[modifica]The Trump Organization va començar a adquirir i construir camps de golf el 1999.[84] El desembre de 2016, l'empresa posseïa 16 camps de golf i centres turístics a tot el món i n'operava dos altres. Els seus ingressos provinents del golf i els resorts van ascendir a 382 milions de dòlars el 2015.[85]
Des de la seva inauguració fins a la darreria de 2019, Trump va passar al voltant d'un de cada cinc dies en algun dels seus clubs de golf.[86]
Marques i llicències
[modifica]Després de les pèrdues financeres de la The Trump Organization a la primeria de la dècada de 1990, l'empresa va reorientar el seu negoci cap a la marca i la llicència del nom Trump per a projectes que eren propietat d'altres persones i empreses i eren operats per elles.[87] A la darreria dels anys 2000 i a la primeria del 2010, la companyia va ampliar aquest negoci de marca i gestió per mitjà de torres hotel situades a tot el món, incloses Chicago; Las Vegas; Washington, DC; Ciutat de Panamà; Toronto; i Vancouver. També hi va haver edificis de marca Trump a Dubai, Honolulu, Istanbul, Manila, Bombai i Indonèsia.[88]
El nom Trump també té llicència per a diversos productes i serveis de consum, com ara productes alimentaris, roba, cursos d'aprenentatge per a adults i mobiliari domèstic.[89] Segons una anàlisi de The Washington Post, hi ha més de cinquanta acords de gestió o llicència que impliquen el nom de Trump, que han generat almenys 59 milions de dòlars en ingressos anuals per a llurs empreses.[90] Al 2018 només dues empreses de béns de consum van continuar fent servir el seu nom.[91]
Afers legals i fallides
[modifica]Roy Cohn va exercir d'advocat i mentor de Trump als anys setanta i vuitanta, amb una relació de 13 anys.[92] Segons Trump, eren tan pròxims que Cohn de vegades renunciava a cobrar a causa de la seva amistat.[92] El 1973, Cohn va ajudar a Trump a contrademandar el govern dels Estats Units per 100 milions de dòlars a causa dels càrrecs presentats pel govern contra Trump, al·legant que les propietats de Trump portaven a terme pràctiques discriminatòries racials; el 1975 es va arribar a un acord perquè les propietats de Trump modifiquessin les seves pràctiques.[93] Va ser Cohn qui va presentar el consultor polític Roger Stone a Trump, qui va contractar els serveis de Stone per tractar amb el govern federal.[94]
A abril de 2018[update], Trump i els seus negocis havien participat en més de 4.000 accions legals estatals i federals, segons un recompte publicat per USA Today.[95] A 2016[update], ell o una de les seves empreses havia estat el demandant en 1.900 casos i el demandat en 1.450.[96]
Si bé Trump no ha s'ha declarat mai en fallida personal, els seus sobre-palanquejats negocis basats en hotels i casinos a Atlantic City i Nova York van sol·licitar protecció per fallida del capítol 11 sis vegades entre 1991 i 2009.[97] Van continuar funcionant mentre els bancs reestructuraven el deute i reduïen les accions de Trump en les propietats.[98]
Durant la dècada de 1980, més de 70 bancs van prestar a Trump 4 milers de milions de dòlars,[99] però després de les seves fallides corporatives de la primeria dels anys 90, la majoria dels grans bancs van declinar de prestar-li més diners, tret del Deutsche Bank, el qual encara estava disposat a prestar-li diners.[100]
A abril de 2019, la Cambra del Comitè de Supervisió va emetre citacions a la recerca d'informació financera dels bancs de Trump, Deutsche Bank i Capital One i la seva empresa de contabilitat, Mazars USA. Com a resposta, Trump va demandar els bancs, Mazars i el president del comitè, Elijah Cummings, per evitar la divulgació de la informació.[101] Al maig, el jutge del Tribunal del Districte de Colúmbia Amit Mehta va dictaminar que Mazars havia de complir la citació,[102] i el jutge Edgardo Ramos, del jutjat del districte sud de Nova York, va dictaminar que els bancs també l'havien de complir.[103] Els advocats de Trump van recórrer les sentències,[104] argumentant que el Congrés intentava usurpar «l'exercici de l'autoritat judicial que la Constitució reserva al poder executiu».[105]
Empreses secundàries
[modifica]Després de prendre el control de la The Trump Organization el 1971, Trump va ampliar les seves operacions immobiliàries i va emprendre altres activitats empresarials. La companyia es va convertir finalment en l'organització paraigua de diversos centenars de projectes empresarials i col·laboracions individuals.[106]
El setembre de 1983, Trump va comprar els New Jersey Generals, un equip de la Lliga de Futbol dels Estats Units. Després de la temporada de 1985, la lliga va fracassar principalment a causa de l'estratègia de Trump de traslladar els partits a la tardor, quan competien en audiència amb els de la NFL, així com d'intentar forçar una fusió amb la NFL presentant una demanda antimonopoli contra l'organització.[107]
Trump ha albergat i promogut diversos combats de boxa a l'Atlantic City Convention Hall, adjacent al Trump Plaza, a Atlantic City.[108][109] El 1989 i el 1990, Trump va prestar el seu nom a la cursa ciclista per etapes Tour de Trump, que va ser un intent de crear un equivalent nord-americà a curses europees com el Tour de França o el Giro d'Itàlia.[110]
A la darreria dels anys vuitanta, Trump va imitar les accions dels anomenats incursors corporatius de Wall Street, les tàctiques dels quals havien atret una àmplia atenció pública. Trump va començar a comprar blocs significatius d'accions en diverses empreses públiques, cosa que va dur alguns observadors a pensar que es trobava involucrat o bé en la pràctica anomenada greenmail, o bé a fingir la intenció d'adquirir les empreses i, seguidament, pressionar la direcció per tal que recomprés la participació del comprador amb una prima. The New York Times va descobrir que Trump inicialment va guanyar milions de dòlars amb aquest tipus de transaccions d'accions, però després «va perdre la majoria, si no tot, d'aquests guanys després que els inversors deixessin de prendre's seriosament el seu discurs d'adquisició».[58]
El 1988, Trump va adquirir la desapareguda companyia aèria Eastern Air Lines, amb 21 avions i drets d'aterratge a Nova York, Boston i Washington, DC. Va finançar la compra amb 380 milions de dòlars de 22 bancs, va reanomenar la companyia com a Shuttle Trump i va operar-la fins al 1992. Trump no va aconseguir obtenir beneficis amb la companyia aèria i la va vendre a USAir.[111]
El 1992, Trump, els seus germans Maryanne, Elizabeth i Robert, i el seu cosí John W. Walter, cadascun amb una participació del 20 per cent, van formar All County Building Supply & Maintenance Corp. L'empresa no tenia oficines i es creu que era una empresa tapadora per a pagar els proveïdors que proporcionaven serveis i subministraments per a les unitats de lloguer de Trump, i després facturar aquests serveis i subministraments a Trump Management amb de sobrepreus del 20% al 50% i més. Els ingressos generats pels sobrepreus van ser compartits pels propietaris.[112] The increased costs were used as justification to get state approval for increasing the rents of Trump's rent-stabilized units.[54]
Del 1996 al 2015, Trump va ser propietari total o parcial dels concursos de Miss Univers, inclosos Miss USA i Miss Teen USA.[113] A causa de desavinences amb la CBS sobre la programació, va portar els dos concursants a l'NBC el 2002.[114] El 2007, Trump va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood per la seva feina com a productor de Miss Univers.[115] Després que la NBC i Univision retiressin els concursos de la seva programació el juny de 2015,[116] Trump va comprar la participació de l'NBC de la Miss Universe Organitzation i va vendre tota l'empresa a l'agència de talents William Morris.[117]
Trump University
[modifica]El 2004, Trump va cofundar una empresa anomenada Trump University, que venia cursos de formació immobiliària a un preu d'entre 1.500 a 35.000 dòlars.[118] Després que les autoritats de l'estat de Nova York notifiquessin a la companyia que l'ús de la paraula «university» («universitat») infringia la llei estatal, el seu nom va ser canviat a Trump Entrepreneur Initiative el 2010.[119]
El 2013, l'Estat de Nova York va presentar una demanda civil de 40 milions de dòlars contra Trump University; la demanda va al·legar que l'empresa va fer declaracions falses i va defraudar els consumidors.[120] A més, es van presentar dues accions col·lectives a un tribunal federal; van citar Trump personalment així com les seves empreses. Uns documents interns van revelar que els treballadors van rebre instruccions de realitzar un enfocament de venda directa i extreballadors van declarar que Trump University havia defraudat o mentit als seus estudiants.[121] Poc després de guanyar les eleccions a la presidència, Trump va acceptar pagar un total de 25 milions de dòlars per resoldre els tres casos.[122]
Fundació
[modifica]La Fundació Donald J. Trump va ser una fundació privada amb seu als Estats Units establerta el 1988 amb l'objectiu inicial de donar els ingressos del llibre Trump: The Art of the Deal.[123] En els darrers anys de la fundació, els fons de la fundació van procedir principalment de donants diferents de Trump, qui no va donar fons personals a la institució benèfica des del 2009 fins al 2014[124] La fundació va donar diners a organitzacions benèfiques d'assistència sanitària i a altres de relacionades amb l'esport, així com a grups conservadors.[125]
El 2016, The Washington Post va informar que l'organització benèfica havia comès diverses possibles violacions legals i ètiques, incloent-hi presumptes transaccions per compte propi i possibles evasions fiscals.[126] També el 2016, la Fiscalia General de l'Estat de Nova York va dir que la fundació semblava que violava les lleis de Nova York quant a organitzacions benèfiques i li va ordenar que cessés immediatament les seves activitats de recaptació de fons a Nova York.[127] L'equip de Trump va anunciar a finals de desembre de 2016 que la Fundació seria dissolta per eliminar «fins i tot l'aparença de qualsevol conflicte amb [el seu] paper de president».[128]
El juny del 2018, la oficina del fiscal general de Nova York va presentar una demanda civil contra la fundació, el propi Trump i els seus fills adults, tot sol·licitant 2,8 milions de dòlars d'indemnització i sancions addicionals.[129] El desembre de 2018, la fundació va cessar la seva activitat i va desemborsar tots els seus actius a altres organitzacions benèfiques.[130] Al novembre següent, un jutge de l'estat de Nova York va ordenar a Trump que pagués 2 milions de dòlars a un grup de beneficències per haver fet un mal ús dels fons de la fundació, en part per a finançar la seva campanya presidencial.[131]
Conflictes d'interessos
[modifica]
Abans d'assumir la presidència, Trump va traslladar els seus negocis a una fidúcia revocable dirigida pels seus fills grans i un soci de negocis.[132] Segons els experts en ètica, les mesures adoptades per Trump no ajuden a evitar conflictes d'interessos mentre continuï beneficiant-se dels seus negocis.[133] Com que Trump tindria coneixement de com afecten els seus negocis les polítiques de la seva administració, els experts en ètica recomanen vendre les empreses.[132] Tot i que Trump va dir que evitaria «nous tractes amb l'estranger», la The Trump Organization ha realitzat des d'aleshores una expansió de les seves operacions a Dubai, Escòcia i la República Dominicana.[133]
S'han presentat múltiples demandes al·legant que Trump està violant la Clàusula d'Emoluments de la Constitució dels Estats Units, que prohibeix als presidents obtenir diners provinents de governs estrangers, a causa dels seus interessos comercials; les demandes sostenen que aquests interessos permeten als governs estrangers influir en Trump.[134] Els presidents anteriors de l'era moderna s'han desfet de sengles possessions o les han posat en fidúcies cegues[135] i Trump és el primer president que ha estat demandat per la clàusula dels emoluments.[134] Segons The Guardian, «NBC News va calcular recentment que representants d'almenys 22 governs estrangers – inclosos alguns que s'enfronten a acusacions de corrupció o abusos de drets humans com ara els de l'Aràbia Saudita, els de Malàisia, els de Turquia i els de les Filipines – sembla que ha destinat fons a propietats de Trump mentre ha estat president».[136] El 21 d'octubre de 2019, Trump es va burlar de la Clàusula d'Emoluments titllant-la de «falsa».[137]
El 2015, Trump va dir que «guanya molts diners» amb els saudites i que «li paguen milions i centenars de milions».[138] I en un míting polític, Trump va dir sobre l'Aràbia Saudita: «Em compren apartaments. Es gasten 40 milions de dòlars, 50 milions de dòlars. No m'haurien de caure bé? Em cauen molt bé».[139]
El desembre de 2015, Trump va dir en una entrevista de ràdio que tenia un «conflicte d'interessos» fent negocis amb Turquia i el president turc Recep Tayyip Erdoğan a causa del seu gratacel Trump Towers Istanbul, tot afirmant que «té un petit conflicte d'interessos perquè tinc un important, molt important edifici a Istanbul i és un treball tremendament reeixit ... Es diu Trump Towers, dues torres en lloc d'una ... He arribat a conèixer molt bé Turquia».[140]
Carrera mediàtica
[modifica].jpg)
Llibres
[modifica]El primer llibre de Trump, The Art of the Deal (1987), va ser a la llista dels best-sellers del New York Times durant 48 setmanes. Segons The New Yorker, «El llibre va estendre el renom de Trump molt més enllà de Nova York, tot promocionant una imatge d'ell mateix com a fabricant i magnat d'èxit». Trump va ser acreditat com a coautor del llibre amb Tony Schwartz, que després va dir que havia fet tots els escrits; així ho va confirmar Howard Kaminsky, antic cap de la Random House.[141] Trump considera el llibre com el seu segon llibre preferit després de la Bíblia.[142]
Entre el 1990 i el 1997 van ser publicats dos llibres de memòries menors, i han estat publicats diversos altres llibres amb el nom de Trump.
WWE
[modifica]Trump ha mantingut una relació esporàdica amb la promoció de la Lluita lliure professional de la World Wrestling Entertainment (WWE) des de finals de la dècada de 1980.[143] Va encapçalar el rècord WrestleMania 23 el 2007 i es va incorporar a l'ala de les celebritats del Saló de la Fama de la WWE del 2013.[144] Linda McMahon, cofundadora i exdirectora general de la WWE, va treballar posteriorment en la seva administració i campanyes electorals.[144]
The Apprentice
[modifica]El 2003, Trump es va convertir en coproductor i amfitrió de The Apprentice («L'aprenent»), un reality show en què Trump exercia el paper d'un poderós executiu en cap i els concursants competien per a obtenir un any de feina a la The Trump Organization. Trump eliminava els concursants amb la seva famosa frase ganxo «You're fired» («Estàs acomiadat»).[145] Posteriorment va ser presentador de L'aprenent de celebritat, en què celebritats competien per guanyar diners per a organitzacions benèfiques.[145]
Actuació
[modifica]Trump ha fet cameos en vuit pel·lícules i programes de televisió[146] i va interpretar una cançó com a personatge de Green Acres amb Megan Mullally en la 57ª edició dels Premis Emmy el 2005.[147]
Programes d'entrevistes
[modifica]A partir de la dècada de 1990, Trump va ser un convidat unes 24 vegades al programa Howard Stern Show, sindicat nacionalment.[148] Trump també tenia el seu propi programa de ràdio de conversa en forma curt anomenat Trumped! (durava d'un a dos minuts els dies laborables) del 2004 al 2008.[149] El 2011, se li va atorgar un lloc de feina setmanal com a comentarista convidat no remunerat a Fox & Friends, on va anar fins que va començar la seva candidatura presidencial el 2015.[150]
Carrera política
[modifica]Activitats polítiques fins al 2015
[modifica]
L'afiliació a un partit polític de Trump ha canviat nombroses vegades. Es va registrar com a republicà a Manhattan el 1987, va passar al Partit Reformista el 1999, al Partit Demòcrata el 2001 i al Partit Republicà el 2009.[151]
El 1987, Trump va col·locar anuncis de pàgina completa en tres grans diaris,[152] en què defensava la pau a l'Amèrica Central, l'acceleració de les converses sobre desarmament nuclear amb la Unió Soviètica i la reducció del dèficit pressupostari federal fent que els aliats dels nord-americans paguessin «la seva part justa» per defensa militar.[153] Va descartar postular-se per a càrrecs locals, però no per a la presidència.[152]
Campanya presidencial del 2000
[modifica]El 1999, Trump va presentar un comitè exploratori per a cercar la nominació del Partit Reformista per a les eleccions presidencials del 2000.[154] Una enquesta de juliol de 1999 que el va enfrontar amb el probable candidat republicà George W. Bush i el probable candidat demòcrata Al Gore va mostrar que Trump tenia un suport del set per cent.[155] Trump va abandonar la cursa presidencial el febrer del 2000.[156]
Especulació presidencial del 2012
[modifica]
Trump va especular sobre postular-se per a president a les eleccions de 2012, va fer la seva primera compareixença a la Conservative Political Action Conference (CPAC) el febrer de 2011 i va donar discursos als primers estats de les primàries.[157] El maig del 2011 va anunciar que no es presentaria a president.[157]
En general, les ambicions presidencials de Trump no es van prendre seriosament en aquell moment.[158] Abans de les eleccions de 2016, The New York Times va especular que Trump «va accelerar els seus ferotges esforços per guanyar estatura dins el món polític» després que Obama se'n burlés al sopar de l'Associació de corresponsals de la Casa Blanca l'abril de 2011.[159]
El 2011 el superintendent de l'Acadèmia Militar de Nova York en aquell moment, Jeffrey Coverdale, va ordenar al director de l'escola, Evan Jones, que li entregués els expedients acadèmics de Trump per tal que pogués mantenir-los en secret, segons Jones. Coverdale va confirmar que li havien demanat que entregués els registres a membres de la junta directiva de l'escola que eren amics de Trump, però ell s'hi va negar i, en comptes d'això, els va segellar al campus. Segons els informes, l'incident va succeir dies després que Trump exigís la divulgació dels expedients acadèmics del president Barack Obama.[160]
2013-2015
[modifica]El 2013, Trump va tornar a parlar a la CPAC;[161] va criticar la immigració il·legal, va lamentar la «protecció mediàtica sense precedents» d'Obama, va desaconsellar atacar Medicare, Medicaid i Seguretat Social i va suggerir que el govern «prengués» el petroli iraquià i n'utilitzés els guanys per a pagar un milió de dòlars a cadascuna de les famílies dels soldats morts.[162] Va gastar més d'1 milió de dòlars aquell any per a investigar una possible candidatura per al 2016.[163]
A l'octubre de 2013, els republicans de Nova York van fer circular un memoràndum en què se suggeria que Trump havia de postular-se per a governador de l'estat el 2014 contra Andrew Cuomo. Trump va respondre que si bé Nova York tenia problemes i els seus impostos eren massa elevats, no estava interessat en la governació.[164] Una enquesta de Quinnipiac de febrer de 2014 va mostrar que Trump perdia davant el popular Cuomo per 37 punts en unes eleccions hipotètiques.[165]
Segons l'advocat de Trump, Michael Cohen, el maig del 2015 va enviar cartes a l'Acadèmia Militar de Nova York i a Fordham, amenaçant amb accions legals si les escoles publicaven alguna vegada les notes de Trump o les puntuacions del SAT; Fordham va confirmar la recepció de la carta així com una trucada telefònica d'un membre de l'equip de Trump.[166]
Campanya presidencial de 2016
[modifica]Primàries republicanes
[modifica]
El 16 de juny de 2015, Trump va anunciar la seva candidatura a la presidència dels Estats Units en el què Politico va anomenar un «espectacle estrambòtic» a la Trump Tower de Manhattan.[167] Inicialment, els analistes polítics no van prendre's seriosament la campanya de Trump, però ben aviat va ascendir al capdamunt de les enquestes d'opinió.[168]
Al superdimarts Trump va rebre la majoria de vots, i es va mantenir com a preferit al llarg de les primàries. Al març del 2016, Trump va mostrar-se disposat a guanyar la candidatura republicana.[169] Després d'una victòria aclaparadora a Indiana el 3 de maig de 2016 – que va portar als candidats restants Cruz i John Kasich a suspendre sengles campanyes presidencials – el president del Comitè Nacional Republicà, Reince Priebus, va declarar Trump com a hipotètic candidat republicà.[170]
Campanya electoral general
[modifica]
Després d'esdevenir l'hipotètic candidat republicà, Trump es va centrar en les eleccions generals. Va començar a fer campanya contra Hillary Clinton, que es va convertir en la hipotètica candidata demòcrata el 6 de juny de 2016. Clinton havia establert un lideratge important sobre Trump a les enquestes durant la major part del 2016. A primers de juliol, l'avantatge de Clinton es va reduir en les mitjanes de les enquestes nacionals després de la reobertura per part de l'FBI de la investigació sobre els correus electrònics de Hillary Clinton.[171]
El 15 de juliol de 2016, Trump va anunciar que escollia el governador d'Indiana, Mike Pence, com a company de fórmula.[172] Quatre dies després, els dos van ser nominats oficialment pel Partit Republicà a la Convenció Nacional Republicana.[173] La llista de ponents i assistents a la convenció incloïa l'ex-candidat presidencial Bob Dole, però els altres candidats anteriors no hi van assistir.[174]
El 26 de setembre de 2016, Trump i Clinton es van enfrontar en elseu primer debat presidencial, que es va celebrar a la Universitat de Hofstra, a Hempstead, Nova York.[175] El segon debat presidencial es va celebrar a la Universitat Washington a Saint Louis, Missouri. Eldebat presidencial final es va portar a terme el 19 d'octubre a la Universitat de Nevada a Las Vegas. La negativa de Trump a dir si acceptaria el resultat de les eleccions, independentment del resultat, va cridar particularment l'atenció, i alguns van dir que aquesta negativa soscavava la democràcia.[176]
Posicions polítiques
[modifica]La plataforma de la campanya de Trump va emfatitzar en la renegociació de les relacions entre els Estats Units i la Xina i els acords de lliure comerç, com ara el Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) i l'Aliança Transpacífica, així com en el compliment enèrgic de les lleis d'immigració i la construcció d'un nou mur al llarg de la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Entre les seves altres posicions de campanya es troben la recerca de la independència energètica mentre s'oposa a les regulacions sobre el canvi climàtic com el Pla d'energia neta i l'Acord de París, la modernització i l'acceleració dels serveis per als veterans, la derogació i la substitució de la Llei de Protecció i Cuidats al Pacient, la supressió dels estàndards educatius Common Core, la inversió en infraestructures i la simplificació del codi tributari, així com la reducció dels impostos per a totes les classes econòmiques i la imposició d'aranzels a les importacions per part de les empreses que deslocalitzen llocs de feina. Durant la campanya, també va advocar per un enfocament en gran part no intervencionista de la política exterior alhora que pretenia augmentar la despesa militar i investigava o vetava de manera extrema o immigrants de països de majoria musulmana[177] per tal de prevenir el terrorisme islàmic nacional i accions militars agressives contra Estat Islàmic. Durant la campanya, Trump va dir repetidament que l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) és «obsoleta».[178][179]
Les seves posicions polítiques han estat qualificades de populistes,[180][181][182] i algunes de les seves opinions creuen línies de partit. Per exemple, el seu pla de campanya econòmica exigeix la desregularització i grans reduccions en els impostos sobre la renda, en consonància amb les polítiques del partit republicà,[183] juntament amb una important inversió en infraestructures, generalment considerada una política del Partit Demòcrata. Trump ha donat suport o s'ha inclinat cap a posicions polítiques diferents al llarg del temps.[184][185] Politico ha descrit les seves postures com a «eclèctiques, improvisades i sovint contradictòries»,[186] mentre que NBC News va contar «141 canvis diferents en 23 grans problemes» durant la seva campanya.[187]
Retòrica en la campanya
[modifica]En la seva campanya, Trump va dir que menyspreava la correcció política; també va dir que els mitjans de comunicació havien malinterpretat intencionadament les seves paraules i va fer altres acusacions de biaix mediàtic.[188][189][190] En part a causa de la seva fama i de la seva voluntat de dir coses que els altres candidats no dirien, i perquè un candidat que guanya terreny proporciona automàticament una història de notícies convincent, Trump va rebre una cobertura mediàtica gratuïta sense precedents durant la seva candidatura a la presidència, que va elevar la seva posició a les primàries republicanes.[191]
Organitzacions de verificació de fets han denunciat Trump per haver fet un nombre rècord de declaracions falses en comparació amb altres candidats.[192][193][194] Almenys quatre publicacions importants – Politico, The Washington Post, The New York Times i Los Angeles Times – han destacat mentides o falsedats en les seves declaracions de campanya. Los Angeles Times va dir: «Mai en la política presidencial moderna, un candidat important ha fet declaracions falses tan rutinàries com Trump».[195] NPR va dir que les declaracions de la campanya de Trump sovint eren opaques o suggectives.[196]
Trump va adoptar la frase del seu escriptor fantasma «hipèrbole veraç» per a descriure el seu estil de parlar en públic.[197]
Suport de l'extrema dreta
[modifica]Segons Michael Barkun, la campanya de Trump va ser notable per portar idees, creences i organitzacions marginals al corrent principal.[198] Durant la seva campanya presidencial, Trump va ser acusat de ser indulgent envers els supremacistes blancs.[199][200][201] Va retuitar racistes obertament,[202][203] i es va negar reiteradament a condemnar David Duke, el Ku Klux Klan o els supremacistes blancs, en una entrevista al programa State of the Union de la CNN, dient que primer hauria d'«investigar» perquè no sabia res sobre duc o sobre els supremacistes blancs.[204][205] El propi Duke va donar suport a Trump amb entusiasme durant les primàries i a les eleccions del 2016, i va dir que ell i persones d'iddes afins a les seves van votar per Trump en considerar les seves promeses de «recuperar el nostre país».[206][207]
Després de reiterades preguntes per part dels periodistes, Trump va dir que desautoritzava David Duke i el KKK.[208] Trump va dir a programa Morning Joe de MSNBC: «Vaig desautoritzar Duke. Vaig desautoritzar el KKK. Voleu que ho torni a fer per dotzena vegada? El vaig desautoritzar en el passat i el desautoritzo ara».[208]
El moviment d'extrema dreta es va unir al voltant de la candidatura de Trump,[209] a causa en part de la seva oposició al multiculturalisme i a la immigració.[210][211][212] Els membres de l'extrema dreta van donar suport amb entusiasme a la campanya de Trump.[213] L'agost de 2016 va nomenar Steve Bannon – el president executiu de Breitbart News – com a conseller delegat de la seva campanya; Bannon va descriure Breitbart News com «la plataforma de la dreta alternativa».[214] En una entrevista dies després de les eleccions, Trump va condemnar els partidaris que celebraven la seva victòria amb la salutació nazi.[215][216]
Divulgacions financeres
[modifica]Com a candidat presidencial, Trump va revelar detalls de les seves empreses, actius i fonts d'ingressos en la mesura requerida per la FEC. El seu informe de 2015 va enumerar actius superiors a 1,4 mil milions de dòlars i deutes pendents almenys de 265 milions de dòlars.[217] El formulari del 2016 va mostrar pocs canvis.[218]
Trump no ha publicat les seves declaracions d'impostos, contràriament a la pràctica de tots els principals candidats des del 1976 i a les seves promeses el 2014 i el 2015 de fer-ho si es postulava per a un càrrec.[219][220] Va dir que les seves declaracions d'impostos estaven sent auditades (en realitat, les auditories no impedeixen la divulgació de les declaracions d'impostos) i que els seus advocats li havien aconsellat que no les publiqués.[221] Trump ha dit a la premsa que la seva taxa impositiva no és cosa seva i que intenta pagar «la menor quantitat d'impostos possible».[222]
A l'octubre de 2016, parts de les presentacions estatals de Trump per al 1995 van ser filtrades a un periodista de The New York Times. Les presentacions demostren que Trump havia declarat una pèrdua de 916 milions de dòlars aquell any, cosa que li podria haver permès evitar impostos fins a 18 anys. Durant el segon debat presidencial, Trump va reconèixer que va fer ús de la deducció, però es va negar a proporcionar detalls com els anys específics en què es va aplicar.[223]
El 14 de març de 2017, es van filtrar a MSNBC les dues primeres pàgines de les declaracions d'impostos federals sobre la renda de Trump de l'any 2005. El document estableix que Trump va tenir un ingrés brut ajustat de 150 milions de dòlars i va pagar 38 milions de dòlars en impostos federals. La Casa Blanca va confirmar l'autenticitat dels documents.[224]
A l'abril de 2019, el Committee on Ways and Means va presentar una sol·licitud formal al Servei d'Impostos Interns per a obtenir les declaracions d'impostos personals i empresarials de Trump del 2013 al 2018.[225] Es van incomplir dos terminis per proporcionar les declaracions, i el maig del 2019 el secretari del Tresor, Steven Mnuchin, va denegar finalment la sol·licitud.[226] El president del comitè, Richard Neal, va citar després el Departament del Tresor i l'IRS per les declaracions.[227] Aquestes cites també van ser desafiades al maig del 2019.[228] Un esborrany de memoràndum legal de l'IRS de la tardor del 2018 va afirmar que les declaracions d'impostos han de ser proporcionades a petició, tret que un president invoqui el privilegi executiu. El Congrés no ha de justificar la sol·licitud, deia el memoràndum, tot contradient la justificació de l'administració que cal un propòsit legislatiu per a mostrar les declaracions d'impostos.[229] Mnuchin va afirmar que el memoràndum en realitat abordava un tema diferent.[230]
Elecció a la presidència
[modifica]
El 8 de novembre de 2016, Trump va rebre 306 escons enfront dels 232 que va rebre Clinton. Els recomptes oficials van ser 304 i 227, respectivament, després de defeccions en tots dos costats.[231] Trump va rebre gairebé 2,9 milions de vots menys que Clinton, cosa que el va convertir en la cinquena persona en ser elegida presidenta tot i perdre en vot popular.[232][e] Clinton el va superar a escala nacional, amb 65.853.514 vots (4.818,00%) enfront dels 62.984.828 vots que va rebre Trump (4.609,00%).[234]
La victòria de Trump va ser considerada un sorprenent rebés polític per a la majoria dels observadors, atès que les enquestes havien mostrat constantment que Hillary Clinton tenia avantatge a escala nacional – tot i que disminuint – , així com un avantatge favorable en la majoria dels estats competitius. El suport de Trump havia estat moderadament menystingut al llarg de la seva campanya,[235] i molts observadors van evidenciar errors en les enquestes, en part atribuïts al fet que els enquestadors van sobreestimar el suport de Clinton entre els votants ben educats i no blancs, mentre que van subestimar el suport de Trump entre els votants blancs de la classe treballadora.[236] Les enquestes van ser relativament precises,[237] però els mitjans de comunicació i els experts van mostrar un excés de confiança en la victòria de Clinton tot i el gran nombre de votants indecisos i una concentració favorable dels principals districtes electorals de Trump als estats competitius.[238]
.jpg)
Trump va guanyar en 30 estats, entre ells Michigan, Pennsilvània i Wisconsin, estats que havien estat considerats un mur blau de bastions demòcrates des dels anys 90. Clinton va guanyar en 20 estats i el Districte de Colúmbia. La victòria de Trump va suposar el retorn d'una Casa Blanca republicana combinada amb el control de les dues cambres del Congrés.[239]
Trump és el president més ric de la història dels Estats Units, fins i tot després d'ajustar la inflació,[240] i la persona més gran en assumir la presidència.[241] És també el primer president que no va servir a l'exèrcit ni va ocupar un càrrec governamental electiu o designat abans d'haver estat elegit.[242] Dels 43[f] presidents anteriors, 38 havien ocupat un càrrec electiu anterior, dos no havien ocupat un càrrec electiu, però havien servit al Gabinet i tres mai havien ocupat un càrrec públic, però havien estat comandants generals.[242]
Protestes
[modifica].jpg)
Durant les primàries, alguns mítings van anar acompanyats de protestes o violència, tant dins com fora de les seus.[244] La victòria electoral de Trump va provocar protestes a tot els Estats Units, en oposició a les seves polítiques i a les seves declaracions incendiàries. En un primer moment, Trump va tuitar que es tractava de «manifestants professionals, incitats pels mitjans de comunicació» i «injusts», però posteriorment va dir: «M'encanta el fet que els petits grups de manifestants ahir a la nit tinguin passió pel nostre gran país».[245]
En les setmanes posteriors a la presa de possessió de Trump, van tenir lloc manifestacions massives contra Trump, com les Marxes de les dones, que van reunir 2.600.000 persones a tot el món[246] entre elles 500.000 només a Washington.[247] Les marxes contra la seva prohibició de viatjar van començar a tot el país el 29 de gener de 2017, nou dies després de la seva presa de possessió.[248]
Campanya presidencial de 2020
[modifica]Trump va subratllar la seva intenció de postular-se per a un segon mandat en presentar-se a la FEC poques hores després d'haver assumit la presidència.[249] Aquest fet va transformar el seu comitè electoral del 2016 en un de reelecció del 2020.[250] Trump va marcar l'inici oficial de la campanya amb una míting a Melbourne (Florida) el 18 de febrer de 2017, menys d'un mes després d'haver pres possessió del càrrec.[251] El gener del 2018, el comitè de reelecció de Trump tenia 22 milions de dòlars a mà,[252] i havia recaptat una quantitat total superior als 67 milions de dòlars al desembre de 2018.[253] Trump va esdevenir el candidat republicà el 17 de març del 2020 després de garantir el suport de la majoria de delegats compromesos.[254] La campanya de reelecció de Trump va registrar una disminució en les xifres de les enquestes a mitjan 2020, cosa que reflecteix la insatisfacció quant a la seva gestió de la pandèmia de la COVID-19 i les protestes generalitzades per a la justícia racial després de la mort de George Floyd.[255]
A partir de la primavera del 2020, Trump va començar a sembrar dubtes sobre les eleccions, advertint repetidament que les eleccions serien «manipulades».[256] i al·legant sense proves que l'esperat ús generalitzat de la votació per correu produiria un «frau electoral massiu».[257] Quan la Cambra de Representants va votar a favor d'una subvenció de 25 mil milions de dòlars per a correus, per permetre que gestioni l'augment esperat en la votació per correu, Trump va dir que no estava d'acord amb la subvenció perquè vol evitar qualsevol augment del vot per correu.[258] En el que The New York Times va anomenar un «incompliment extraordinari del decòrum presidencial», Trump va plantejar la idea el 30 de juliol de retardar les eleccions, alhora que va manifestar preocupacions infundades sobre inexactitud i fraus.[259] S'ha negat a dir si acceptarà els resultats de les eleccions si perd.[260]
Els anuncis de la campanya al juliol es van centrar en la delinqüència, tot afirmant que les ciutats caurien en l'anarquia si Biden guanyés la presidència.[261] Diverses fonts van descriure el missatge de la seva campanya com un canvi cap a una «retòrica racista» per intentar recuperar els votants perduts de la seva base.[262]
Finalment, els resultats de les eleccions del 3 de novembre, que no van oficialitzar-se fins al dia 7, van donar com a vencedor el seu oponent Joe Biden. Trump no va reconèixer la derrota i va mantenir que hi havia hagut frau fins a l'últim moment.[1] El 20 de gener, Trump no va assistir a l'acte d'investidura presidencial de Biden.[263]
Presidència
[modifica]Primeres accions
[modifica]
Trump va ser investit com a 45è president dels Estats Units el 20 de gener de 2017. Durant la seva primera setmana al càrrec, va signar sis ordres executives: els procediments provisionals en previsió de la derogació de la Llei de Protecció i Cuidats al Pacient (Obamacare), la retirada de les negociacions de l'Aliança Transpacífica, el restabliment de la política de la Ciutat de Mèxic, el desbloqueig dels projectes de construcció de l'oleoducte Keystone XL i de l'oleoducte Dakota Access, el reforç de la seguretat fronterera i l'inici del procés de planificació i disseny per a construir un Mur fronterer EUA-Mèxic.[264]
Després de la investidura, Trump va delegar la gestió del seu negoci immobiliari als seus fills Eric i Don Jr.[265] La seva filla Ivanka va deixar la The Trump Organization i es va traslladar a Washington, DC, amb el seu marit Jared Kushner. Ella exerceix com a assistent del president,[266] i ell és Assessor Principal a la Casa Blanca.[267]
El 31 de gener, Trump va nomenar el jutge de la Cort d'Apel·lacions dels Estats Units, Neil Gorsuch, per ocupar el càrrec al Tribunal Suprem que va tenir el jutge Antonin Scalia fins a la seva mort el 13 de febrer de 2016.[268]
Política domèstica
[modifica]Economia i comerç
[modifica]L'expansió econòmica que va començar el juny del 2009 va continuar durant els tres primers anys de Trump al càrrec.[269] L'expansió es va acabar el febrer del 2020, quan la pandèmia COVID-19 va provocar una recessió.[269] Al llarg de la seva presidència, Trump ha caracteritzat repetidament i falsa l'economia com la millor de la història dels Estats Units (almenys quatre presidents nord-americans han presidit en millors economies).[270]
El desembre de 2017, Trump va signar la Llei de Feines i Reducció d'Impostos de 2017, que va reduir permanentment la taxa d'impostos corporatius fins al 21 per cent, va rebaixar temporalment els trams fiscals d'impostos personals fins al 2025, va augmentar el crèdit tributari per fills, va duplicar l'exempció de l'impost sobre el patrimoni fins a 11,2 milions de dòlars, i va limitar la deducció d'impostos estatals i locals a 10.000 dòlars.[271]
_(cropped2).jpg)
Trump és escèptic amb els acords comercials multilaterals, atès que creu que incentiven indirectament pràctiques comercials deslleials que després tendeixen a descontrolar-se. Afavoreix els acords comercials bilaterals, ja que permeten que una de les parts es retiri si es creu que l'altra es comporta de manera injusta. Trump afavoreix les balances comercials neutres o positives per damunt de les balances comercials negatives, també conegudes com a «dèficit comercial». Trump va adoptar els seus punts de vista escèptics actuals sobre la liberalització comercial a la dècada de 1980, i va criticar durament l'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA) durant la campanya primària republicana el 2015.[272] El NAFTA es va renegociar i el 30 de novembre de 2018 fou signat l'Acord Estats Units-Mèxic-Canadà[273] per Donald Trump, el president de Mèxic Enrique Peña Nieto, i el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau. El 10 de desembre de 2019 es va modificar el protocol i va entrar en vigor l'1 de juliol de 2020.[274]
Va retirar els Estats Units de les negociacions l'Aliança Transpacífica (TPP),[275] va imposar aranzels a les importacions d'acer i alumini,[276] i va iniciar una guerra comercial entre la Xina i els Estats Units en augmentar de manera dràstica els aranzels sobre 818 categories (per valor de 50 mil milions de dòlars) de productes xinesos importats als Estats Units[277] Diverses vegades, Trump ha dit incorrectament que aquests aranzels a les importacions els paga la Xina al Tresor dels Estats Units.[278]
Tot i la promesa de campanya d'eliminar el deute nacional en vuit anys, Trump, com a president, ha aprovat grans augments de la despesa pública, així com la reducció d'impostos del 2017. Com a resultat, el dèficit pressupostari del govern nord-americà ha augmentat gairebé un 50%, fins a gairebé 1 bilió de dòlars el 2019.[279] El 2016, l'any abans que Trump prengués possessió del càrrec, el deute nacional dels Estats Units rondava els 19 bilions de dòlars; a mitjan 2020, havia augmentat a 26 bilions de dòlars sota l'administració Trump.[280]
A l'abril del 2020, la taxa oficial d'atur es va disparar fins al 14,7% a causa de la pandèmia COVID-19. Es tractava d'una subestimació de la taxa d'atur real, però continuava sent el nivell d'atur més alt des del 1939.[281]
Energia i clima
[modifica]Trump refusa el consens científic sobre el canvi climàtic.[282] Des de la seva elecció, Trump ha fet grans retallades pressupostàries als programes que investiguen les energies renovables i ha revertit les polítiques de l'era Obama dirigides a frenar el canvi climàtic.[283] El juny de 2017, Trump va anunciar la retirada dels Estats Units de l'Acord de París, tot convertint els Estats Units en l'única nació del món que no va ratificar l'acord.[284] A la Cimera del G7 de 2019, Trump es va saltar les sessions sobre el canvi climàtic, tot i que després va dir durant una conferència de premsa que és ecologista.[285]
Trump ha revocat les regulacions federals destinades a frenar les Gas amb efecte d'hivernacle, la contaminació de l'aire, la contaminació de l'aigua i l'ús de substàncies tòxiques. N'és un exemple el Pla d'energia neta. Va relaxar els estàndards mediambientals per a projectes d'infraestructura federal, alhora que va ampliar les àrees permeses per a la perforació i extracció de recursos, com ara permetent la perforació al Refugi Àrtic. Trump també va afeblir les proteccions per als animals.[286] Les polítiques energètiques de Trump tenien com a objectiu impulsar la producció i les exportació de carbó, petroli i gas natural.[287]
Magnitud governamental i desregulació
[modifica]Les primeres polítiques de Trump han afavorit el reversió i el desmantellament de les regulacions governamentals. Ha signat 15 resolucions de desaprovació de la Llei de Revisió del Congrés, la qual permet que el Congrés derogui les regulacions executives. Ha estat el segon president a signar tals resolucions després de l'aprovació de la primera resolució de la CRA el 2001 i es tracta del primer president que en signa més d'una.[288] Durant les seves primeres sis setmanes al càrrec, va retardar, suspendre o revocar noranta regulacions federals.[289]
El 30 de gener de 2017, Trump va signar l'Ordre Executiva 13771, que ordenava que per cada nova regulació que emetin les agències administratives «s'identifiquin almenys dues regulacions prèvies per a la seva eliminació».[290] Els defensors de l'agència van manifestar la seva oposició a les crítiques de Trump i van dir que existeix la burocràcia per protegir les persones contra grups d'interès ben organitzats i ben finançats.[291]
Assistència sanitària
[modifica]Durant la seva campanya, Trump va prometre repetidament derogar i substituir la Llei de Protecció i Cuidats al Pacient (ACA o «Obamacare»).[292] Poc després d'assumir el càrrec, va instar el Congrés a derogar-la i substituir-la. Al maig d'aquell any, la Cambra de Representants dels Estats Units va votar a favor de derogar-la.[293] La seva primera acció com a president va ser l'Ordre Executiva 13765, que va augmentar la flexibilitat «en la màxima mesura que permet la llei» per tal que el Gabinet emetés ajornaments i exempcions de la llei mentre intentava donar més flexibilitat als estats.[294] Posteriorment va ser emesa l'Ordre Executiva 13813, dissenyada per a reduir les regulacions imposades per Obamacare augmentant la competència.[295] Trump ha expressat el seu desig de «deixar que Obamacare fracassi» i l'administració Trump ha reduït el període d'inscripció de l'ACA a la meitat i ha reduït dràsticament els fons per a publicitat i altres maneres de fomentar la inscripció.[296] El projecte de llei d'impostos del 2017 va derogar efectivament el mandat d'assegurança mèdica individual de l'ACA el 2019,[297] i un projecte de llei pressupostària que Trump va signar el 2019 va derogar l'impost al pla Cadillac, l'impost als dispositius mèdics i l'impost de bronzejat.[298] Com a president, Trump ha afirmat falsament que va salvar la cobertura de condicions preexistents proporcionada per ACA, mentre que la seva administració es va negar a impugnar una demanda que l'eliminaria.[299] Com a candidat del 2016, Trump va prometre protegir els fons per a Medicare i altres programes de xarxa de seguretat social, però al gener del 2020 va suggerir que estava disposat a considerar retallades a aquests programes.[300]
Afers socials
[modifica]Trump va afavorir la modificació de la plataforma republicana del 2016 que s'oposava a l'avortament, per permetre excepcions en casos de violació, incest i circumstàncies que posin en perill la salut de la mare.[301] Ha dit que està compromès a nomenar els jutges «pro-vida».[302] Afirma que personalment dona suport al «matrimoni tradicional»[303] però considera que la legalitat nacional del matrimoni entre persones del mateix sexe és una qüestió «resolta».[302] Malgrat la declaració de Trump i la Casa Blanca que afirmava que mantindrien en vigor una ordre executiva del 2014 de l'administració Obama que creava proteccions federals al lloc de feina per a persones LGBT,[304] el març del 2017, l'administració Trump va retrocedir components clau de l'administració Obama. proteccions de llocs de treball per a persones LGBT.[305]
Trump aposta per una interpretació àmplia de la Segona esmena de la Constitució dels Estats Units i diu que s'oposa al control d'armes de foc en general,[306] tot i que les seves opinions han canviat amb el pas del temps.[307] Trump s'oposa a legalitzar la marihuana recreativa però aposta per legalitzar el cànnabis medicinal.[308] Afavoreix la pena de mort als Estats Units,[309] així com l'ús del submarí i mètodes «molt pitjors».[310]
Indults i commutacions
[modifica]L'agost de 2017, Trump va indultar l'exxèrif Joe Arpaio, que esperava sentència per desacatament al tribunal en una demanda col·lectiva que al·legava discriminació per perfil racial.[311] El març del 2018, va indultar l'ex marí de l'Armada Kristian Saucier, que havia estat declarat culpable per haver fet fotografies classificades d'un submarí.[312] L'abril de 2018 va indultar Scooter Libby, ajudant polític de l'exvicepresident Dick Cheney. Libby havia estat condemnat per obstrucció a la justícia, perjuri i haver fet declaracions falses a l'FBI.[313] El maig del 2018 va concedir un indult pòstum a Jack Johnson, un boxejador negre que havia estat condemnat el 1913 per viatjar a través de les fronteres estatals amb la seva xicota blanca.[314] El juny del 2018 va indultar el comentarista conservador Dinesh D'Souza, que havia realitzat contribucions il·legals a campanyes polítiques.[315] Aquell mes també va commutar la cadena perpètua a Alice Marie Johnson, una delinqüent no violenta de tràfic de drogues, arran d'una petició de la celebritat Kim Kardashian.[316] El febrer de 2020, Trump va indultar els criminals de coll blanc Michael Milken, Bernard Kerik i Edward J. DeBartolo Jr. i va commutar 14 anys de condemna per corrupció de l'exgovernador d'Illinois Rod Blagojevich.[317]
El juliol de 2020, Trump va commutar la pena de presó de 40 mesos al seu amic i asseu Roger Stone, que aviat havia de presentar-se a la presó per les seves accions durant la investigació sobre la ingerència russa a les eleccions presidencials de 2016. El jutge que el va sentenciar havia explicat anteriorment que Stone va ser «processat per cobrir el president» – el propi Trump. Un mes abans de la commutació, Trump havia declarat que Stone «pot dormir bé a la nit!».[318]
Immigració
[modifica]Les polítiques d'immigració proposades per Trump van ser un tema amarg i polèmic durant la campanya. Trump va prometre construir un mur més important a la frontera entre Mèxic i els Estats Units per a mantenir allunyats els immigrants il·legals i va prometre que Mèxic el pagaria.[319] Es va comprometre a deportar massivament immigrants il·legals residents als Estats Units,[320] i va criticar la ciutadania per naixement per haver creat «nadons àncora».[321] Va dir que la deportació se centraria en delinqüents, aquells que excedissin l'estada permesa pels visats i els que representessin amenaces a la seguretat.[322] Com a president, va descriure sovint la immigració il·legal com una «invasió» i va posar dins el mateix sac els immigrants i la banda MS-13, tot i que les investigacions demostren que els immigrants indocumentats tenen una taxa de criminalitat més baixa que els nord-americans natius.[323]
Trump ha intentat limitar dràsticament l'aplicació de la llei d'immigració.[324] Alguns dels resultats d'aquesta política són unes polítiques d'aplicació de la llei d'immigració més severes contra els sol·licitants d'asil d'Amèrica Central que qualsevol president dels Estats Units modern abans que ell, i un augment significatiu de les detencions i deportacions de migrants.[325] Aquesta política va anar acompanyada del mandat de l'administració Trump el 2018 que els jutges d'immigració han de completar 700 casos a l'any per tal que el seu acompliment es consideri com a satisfactori.[326]
En altres polítiques d'immigració, Trump ha desplegat des del 2018 prop de 6.000 soldats a la frontera entre els Estats Units i Mèxic,[327] el 2019 el Tribunal Suprem va permetre que s'impedís de cercar asil als Estats Units a la majoria de migrants centreamericans,[328] i a partir del 2020 va utilitzar la regla de càrrega pública per restringir que els immigrants que utilitzen els beneficis del govern obtinguin la residència permanent mitjançant targetes verdes.[329] Trump ha reduït contínuament el nombre de refugiats permesos al país; quan Trump va assumir el càrrec, el límit anual era de 110.000, el 2019 Trump va establir un límit de 18.000, un mínim rècord per al programa de refugiats dels Estats Units.[330] Les restriccions addicionals implementades per l'administració Trump van provocar bloqueigs (potencialment duradors) en el processament de les sol·licituds de refugiats, cosa que va resultar que fossin acceptats menys refugiats considerant els límits permesos.[331]
Prohibició de viatjar
[modifica]Després dels atemptats de París del novembre de 2015, Trump va fer una proposta controvertida per prohibir l'entrada d'estrangers musulmans als Estats Units fins que es poguessin implementar sistemes d'investigació més sòlids[332] Posteriorment va reformular la prohibició proposada per a aplicar-la a països amb un «historial comprovat de terrorisme».[333]
El 27 de gener de 2017, Trump va signar l'Ordre executiva 13769, que va suspendre l'admissió de refugiats durant 120 dies i va negar l'entrada a ciutadans de l'Iraq, l'Iran, Líbia, Somàlia, el Sudan, Síria i el Iemen durant 90 dies, al·legant preocupacions de seguretat. L'ordre va entrar en vigor immediatament i sense avís previ.[334] La confusió i les protestes van provocar el caos als aeroports.[335] Sally Yates, la Fiscal general dels Estats Units en funcions, va ordenar als advocats del Departament de Justícia que no defensessin l'ordre executiva, que considerava inaplicable i inconstitucional;[336] Trump la va acomiadar immediatament.[337] Van ser presentades múltiples impugnacions legals contra l'ordre i el 5 de febrer un jutge federal a Seattle va bloquejar la seva implementació a tot el país.[338] El 6 de març, Trump va emetre una ordre revisada que excloïa l'Iraq, atorgava exempcions específiques per als residents permanents i eliminava les prioritats de les minories cristianes.[339] Novament els jutges federals de tres estats van bloquejar la seva implementació.[340] El 26 de juny de 2017, el Tribunal Suprem va dictaminar que la prohibició es podia imposar als visitants que no tinguessin una «reclamació creïble d'una relació de bona fe amb una persona o entitat dels Estats Units».[341]
L'ordre temporal va ser substituïda per la Proclamació presidencial 9645 el 24 de setembre de 2017, que restringeix definitivament els viatges des dels països previstos inicialment, tret de l'Iraq i el Sudan, a més de prohibir l'entrada als viatgers de Corea del Nord i del Txad, juntament amb certs oficials veneçolans.[342] Després que els tribunals inferiors bloquegessin parcialment les noves restriccions, el Tribunal Suprem va permetre que la versió del setembre entrés en ple vigor el 4 de desembre de 2017,[343] i finalment va confirmar la prohibició de viatjar en una sentència del juny de 2019.[344]
Separació familiar a la frontera
[modifica]_1.png)
_2.jpg)
L'administració Trump ha separat més de 5.400 nens emigrants dels seus pares a la frontera entre els Estats Units i Mèxic mentre les famílies intentaven entrar als Estats Units.[345] L'administració Trump va augmentar dràsticament el nombre de separacions familiars a la frontera a partir de l'estiu de 2017, abans que s'anunciés aquesta política de manera oficial el 2018; aquest fet no es va fer públic fins al gener de 2019.[346]
A l'abril de 2018, l'administració Trump va anunciar i promulgar una política d'immigració de «tolerància zero», per la qual tot adult que creués il·legalment la frontera seria processat penalment.[347] Aquest fet va resultar en separacions familiars, atès que els adults emigrants van ser detinguts per a ser processats, mentre que els nens emigrants van ser portats com a menors estrangers no acompanyats.[348] Els nens serien portats a centres de detenció d'immigrants, refugis per a immigrants, campaments de tendes de campanya o gàbies metàl·liques, amb l'objectiu declarat de d'entregar-los a familiars o patrocinadors.[349] Els funcionaris de l'administració van qualificar la política com un element dissuasiu contra la immigració il·legal.[349] Les administracions anteriors no tenien aquesta política de separar habitualment les famílies emigrants amb nens.[349]
La política de separacions familiars va provocar la indignació pública[350] i va donar lloc a demandes de demòcrates, republicans, aliats de Trump i grups religiosos per a que s'anul·lés la política.[351] Trump va reaccionar afirmant falsament que la seva administració es limitava a seguir la llei i en culpava els demòcrates, quan de fet aquesta era la política de la seva administració.[352] Més de 2.300 nens van ser separats com a resultat de la «política de tolerància zero», va revelar l'administració Trump el juny de 2018.[353]
Tot i que Trump va argumentar inicialment que el problema no es podia resoldre mitjançant una ordre executiva, va procedir a signar-ne una el 20 de juny de 2018, que ordenava que les famílies emigrants fossin detingudes junts, tret que l'administració jutgés que fer-ho perjudicaria el nen.[354] El 26 de juny de 2018, un jutge federal va concloure que l'administració Trump no tenia «cap sistema establert per fer un seguiment» dels fills separats, ni tampoc mesures efectives per a la comunicació i reunificació familiar;[355] el jutge va ordenar que es reunissin les famílies i que s'aturessin les separacions familiars, excepte en els casos en què es considera que els progenitors no són capaços de tenir cura del fill o si hi ha l'aprovació dels pares.[356]
4.370 nens van ser separats del juliol de 2017 al juny de 2018, segons va informar l'administració Trump a l'octubre de 2019.[357] Fins i tot després de l'ordre del jutge federal del juny del 2018, l'administració Trump va continuar practicant separacions familiars, amb més de mil nens emigrants separats.[357]
Detencions d'emigrants
[modifica]
L'administració Trump ha adoptat un enfocament més dur que el que van adoptar les administracions anteriors quant a les detencions d'emigrants, en no permetre exempcions a la detenció a diferència de les administracions de George W. Bush i Obama.[359] Si bé l'administració Obama ja va portar a terme un nivell elevat de detencio ns i deportacions de migrants, l'administració Trump va fer augmentar aquest nivell a un de significativament superior.[360] A l'abril de 2018, Trump va ordenar el final de la política de «captura i alliberament», que deslliurava els immigrants il·legals de la detenció a l'espera d'una audiència judicial.[361]
Els inspectors governamentals del Departament de l'Oficina de Seguretat Nacional de l'Inspector General van portar a terme revisions puntuals dels centres de detenció d'emigrants el juny de 2018, i van descobrir que la Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units infringia «en molts casos» les directrius federals en detenir els nens emigrants durant massa temps abans de passar-los a l'Oficina de Reassentament de Refugiats.[362] Per la seva banda, el comissari de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units, Kevin McAleenan, va dir que al març del 2019 hi havia «seguretat fronterera i una crisi humanitària», amb el sistema de gestió dels emigrants en un «punt de ruptura» a causa d'un augment dels emigrants.[363] Els inspectors del govern van publicar més informes el maig del 2019 i el juliol del 2019 sobre emigrants detinguts en condicions que incomplien els estàndards federals. Van informar que els emigrants suporten detencions prolongades, un «amuntegament perillós», i una higiene i normes alimentàries deficients.[364] El juny de 2019 i al juliol de 2019, diversos advocats i legisladors, així com un metge certificat, van visitar les instal·lacions de detenció d'emigrants, i van denunciar una falta de supervisió, molts emigrants malalts i nens traumatitzats, respectivament.[365]
El tracte als emigrants detinguts va resultar en una indignació pública al juliol del 2019.[366] També aquell mes, Trump va reaccionar a les crítiques a les detencions d'emigrants en declarar que la Patrulla Fronterera dels Estats Units feia «una gran feina» i si els emigrants estaven descontents amb les condicions dels centres de detenció, «senzillament digueu-los que no vinguin».[367] Mentrestant, el vicepresident Pence va visitar un centre abarrotat, on va reaccionar dient que «és dur» i que el sistema està «desbordat».[368]
L'agost de 2019, l'administració va intentar canviar l'Acord Flores de 1997 que limita la detenció de famílies emigrants a 20 dies; la nova política que permetria la detenció indefinida va ser bloquejada abans que entrés en vigor.[369]
Tancament del govern federal de 2018-2019
[modifica]
El 22 de desembre de 2018, el govern federal va tancar parcialment després que Trump declarés que qualsevol extensió de finançament havia d'incloure 5,6 mil milions de dòlars provinents de fons federals per a construir un mur fronterer entre els Estats Units i Mèxic per complir parcialment la seva promesa de campanya.[370] El tancament va ser causat per un lapse en el finançament de nou departaments federals, cosa que va afectar aproximadament una quarta part de les activitats del govern federal.[371] Trump va dir que no acceptaria cap projecte de llei que no inclogués fons per al mur, i els demòcrates, que controlen la Cambra, van dir que no donarien suport a cap projecte de llei que ho fes. Els republicans del Senat han dit que no promouran cap legislació que Trump no signi.[372] En negociacions anteriors amb líders demòcrates, Trump va comentar que estaria «orgullós de tancar el govern per la seguretat fronterera».[373]
El tancament va causar que 380.000 treballadors del govern fossin temporalment acomiadats per mitjà de furloughs, mentre que una estimació de 420.000 treballadors del govern van treballar sense ser pagats; la majoria dels treballadors afectats no van rebre dos pagaments.[374] El tancament va provocar una pèrdua permanent de 3 mil milions de dòlars per a l'economia dels Estats Units, segons va estimar l'Oficina de Pressupost del Congrés.[375] Segons van mostrar les enquestes, una pluralitat de nord-americans van culpar Trump del tancament; el percentatge va augmentar a mesura que la paralització va continuar al voltant al 50%. Els índex d'aprovació de Trump també van caure.[376]
El 25 de gener de 2019, el Senat i la Cambra van aprovar per unanimitat un projecte de llei de finançament temporal que no proporcionava fons per al mur, però proporcionaria pagaments endarrerits als treballadors del govern. Trump va signar el projecte de llei aquell dia, i el tancament va acabar als 35 dies. Va ser el tancament del govern nord-americà més llarg de la història.[377]
Atès que el finançament del govern era temporal, s'acostava un altre tancament. El 14 de febrer de 2019, el Senat i la Cambra van aprovar un projecte de llei de finançament que incloïa 1.375 mil milions de dòlars per a 55 milles de tanques frontereres, en lloc del mur previst per Trump.[378] Trump va signar el projecte de llei el 15 de febrer de 2019, poques hores abans que comencés un altre tancament.[379]
Emergència nacional a la frontera meridional
[modifica]El 15 de febrer de 2019, després que Trump només rebés del Congrés 1.375 mil milions de dòlars per a tanques fronteres després d'exigir 5,7 mil milions de dòlars per al mur, va declarar una emergència nacional a la frontera meridional dels Estats Units, amb l'esperança d'obtenir uns 6,7 mil milions de dòlars més sense aprovació del Congrés, fent ús de fons per a construcció militar, interdicció de drogues i diners del Tresor.[380] En fer-ho, Trump va reconèixer que «no necessitava» declarar una emergència nacional, però que «preferia fer-ho molt més ràpidament».[380]
El Congrés va aprovar dues vegades les resolucions per bloquejar les declaracions d'emergència nacional de Trump, però Trump les va vetar dues vegades i el Congrés no va tenir prou vots per anul·lar el veto de Trump.[381] La decisió de Trump de desviar altres fons governamentals per finançar el mur va resultar en desafiaments legals. El juliol del 2019, el Tribunal Suprem va permetre a Trump utilitzar 2,5 mil milions de dòlars (destinats originalment a programes antidrogues) del Departament de Defensa per construir el mur.[382] Al desembre de 2019, un jutge federal va impedir que l'administració Trump utilitzés 3,6 mil milions de dòlars de fons de construcció militar per al mur.[382]
Mur de Trump
[modifica]Com a candidat a la presidència, Trump va insistir que al llarg de la frontera meridional construiria un mur, no una tanca, dient que hi ha una «gran diferència»[383] i mencionant que «el formigó va molt alt». El gener de 2018 va tornar a plantejar la idea del formigó massís.[384]
El 2017, la frontera entre Mèxic i els Estats Units tenia 654 milles de tanques primàries, 37 milles de tanques secundàries i 14 milles de tanques terciàries.[385] L'objectiu de Trump, del 2015 al 2017, va ser de construir 1.000 milles de mur.[386] L'administració Trump va establir l'objectiu d'haver aixecat 450 milles de barreres noves o renovades al desembre del 2020, amb un objectiu final d'haver aixecat 509 milles de barreres noves o renovades a l'agost de 2021.[387] Fins i tot al 2020, Trump ha afirmat repetidament i de manera falsa que Mèxic està pagant el mur, tot i que els contribuents nord-americans paguen la factura dels fons que es desvien del Departament de Defensa dels Estats Units.[388]
A l'octubre de 2018, l'administració va anunciar la construcció de dues milles de tanques de recanvi fetes de pals d'acer, que va anomenar la primera secció del «mur» de Trump, tot i que a la primeria d'aquell any la Patrulla Fronterera havia dit que el projecte no estava relacionat amb el mur de Trump i havia estat planificat durant molt de temps (data de 2009).[389] El desembre de 2018 i el gener de 2019, Trump va tuitar un disseny d'una tanca d'acer i una imatge d'una tanca, mentre declarava que «el mur s'acosta».[390] El febrer de 2019, Trump va dir que la seva administració s'havia «restringit a renovar» les barreres existents «i que necessitem un nou mur».[391]
Al novembre de 2019, l'administració Trump havia substituït al voltant de 78 milles del mur fronterer entre Mèxic i els Estats Units al llarg de la frontera; aquestes barreres de substitució no eren murs, sinó tanques fetes de bol·lards.[392] L'administració, al novembre de 2019, va dir que «acabava de començar a obrir camins» per construir noves barreres en zones on no hi havia cap estructura.[392] Al maig del 2020, l'administració Trump havia substituït 172 milles de barreres de disseny en mal estat o obsoletes i havia construït 15 milles de noves barreres frontereres.[393]
Política exterior
[modifica].jpg)
Trump ha estat descrit com un no intervencionista[394][395] i un nacionalista nord-americà.[396] Ha dit repetidament que dona suport a una política exterior d'«America First» («Primer Amèrica»).[397] Dona suport a l'augment de la despesa en defensa militar dels Estats Units[396] però afavoreix la disminució de la despesa dels Estats Units en l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord i a la regió del Pacífic.[398] Diu que Amèrica hauria de mirar cap endins, deixar de «construir la nació» i reorientar els seus recursos cap a les necessitats internes.[395]
La seva política exterior ha estat marcada per la lloança i el suport a homes forts neonacionalistes i autoritaris i per la crítica als governs dirigits democràticament.[399] Trump ha citat el president de la Xina, Xi Jinping,[400] el president de les Filipines, Rodrigo Duterte,[401] el president egipci Abdelfatah Al-Sisi,[402] el president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan,[403] el rei Salman de l'Aràbia Saudita,[404] el primer ministre d'Itàlia. Giuseppe Conte,[405] el president del Brasil, Jair Bolsonaro,[406] el primer ministre Narendra Modi,[407] i el primer ministre hongarès Viktor Orbán com a exemples de bons líders.[408]
Estat Islàmic, Síria i l'Afganistan
[modifica]A l'abril del 2017, Trump va ordenar una atac de míssils contra un aeròdrom sirià en represàlia per l'atac químic de Khan Shaykhun.[409] Segons el periodista d'investigació Bob Woodward, Trump havia ordenat al seu secretari de defensa James Mattis que assassinés al President de Síria Baixar al-Àssad després de l'atac químic, però Mattis s'hi va negar; Trump va negar haver-ho fet.[410] L'abril de 2018, Trump va anunciar atacs amb míssils contra el règim d'al-Àssad, arran d'un presumpte atac químic a prop de Damasc.[411]
El desembre de 2018, Trump va declarar que «hem guanyat contra Estat Islàmic» i va ordenar la retirada de totes les tropes de Síria, contradient les valoracions del Departament de Defensa.[412] Mattis va dimitir l'endemà per desavinences en política exterior, i va qualificar aquesta decisió d'abandó dels aliats kurds que havien tingut un paper clau en la lluita contra Estat Islàmic.[413] Una setmana després del seu anunci, Trump va dir que no aprovaria cap extensió del desplegament nord-americà a Síria.[414] El 6 de gener de 2019, l'assessor de seguretat nacional, John R. Bolton, va anunciar que els Estats Units romandrien a Síria fins que Estat Islàmic fos erradicat i Turquia garantís que no atacarà els aliats kurds dels Estats Units.[415]
Trump va donar suport activament a la intervenció militar dirigida per l'Aràbia Saudita al Iemen contra els houthis i va signar un acord de 110 mil milions de dòlars per a vendre armes a l'Aràbia Saudita.[416][417] Trump també va lloar la seva relació amb el poderós príncep hereu de l'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman.[416]
El nombre de tropes nord-americanes a l'Afganistan va augmentar de 8.500 a 14.000 integrants el gener de 2017,[418] tot revertint la seva posició preelectoral crítica amb una participació major a l'Afganistan.[419] El 29 de febrer de 2020, l'administració Trump va signar un acord de pau condicional amb els talibans,[420] que exigeix la retirada de les tropes estrangeres en 14 mesos si els talibans mantenen els termes de l'acord.[421] Trump va dir que «és hora» de portar soldats nord-americans a casa des de l'Afganistan.[422]
.jpg)
A l'octubre de 2019, després que Trump parlés amb el president turc Recep Tayyip Erdoğan, la Casa Blanca va reconèixer que Turquia portaria a terme una ofensiva militar planificada al nord de Síria; com a tal, les tropes nord-americanes del nord de Síria van ser retirades de la zona per evitar interferències amb aquesta operació. La declaració també passava a Turquia la responsabilitat dels combatents d'Estat Islàmic capturats a la zona.[423] Els dies següents, Trump va insinuar que els kurds van alliberar intencionadament els presoners d'Estat Islàmic per guanyar-se simpatia, i va dir que només lluitaven pels seus propis interessos financers, que alguns eren pitjors que Estat Islàmic i va dir que no «són pas àngels».[424]
Diversos membres del Congrés dels dos partits van denunciar la mesura, inclosos els aliats republicans de Trump com la senadora Lindsey Graham. Van argumentar que la mesura traïa els kurds aliats dels Estats Units i beneficiaria Estat Islàmic, Turquia, Rússia, l'Iran i el règim de Baixar al-Àssad.[425] Trump va defensar la mesura, tot citant l'elevat cost de donar suport als kurds i la manca de suport dels kurds en les últimes guerres en què han pres part els Estats Units.[426] Després de la retirada dels Estats Units, Turquia va procedir a atacar les zones controlades pels kurds al nord-est de Síria.[427] El 16 d'octubre, la Cambra de Representants dels Estats Units, en una rara votació bipartidista de 354 a 60, «va condemnar» que Trump hagués retirat les tropes nord-americanes de Síria per «haver abandonat els aliats dels Estats Units, haver perjudicat la lluita contra Estat Islàmic i haver provocatt una catàstrofe humanitària».[428]
Iran
[modifica]
Trump ha qualificat el règim de l'Iran com a «corrupte», tot i que també ha afirmat que no cerca un canvi de règim.[429] Ha criticat repetidament el Pla d'Acció Conjunt (JCPOA o «acord nuclear de l'Iran») que es va negociar amb els Estats Units, l'Iran i cinc altres potències mundials el 2015.[430][431]
Després de les proves de míssils de l'Iran el 29 de gener de 2017, l'administració Trump va imposar sancions a 25 persones i entitats iranians el febrer de 2017.[432] El 2 d'agost de 2017, Trump va promulgar Llei per a contrarestar els adversaris dels Estats Units mitjançant sancions (CAATSA) que agrupa les sancions dels Estats Units contra l'Iran, Rússia i Corea del Nord.[433] El 18 de maig de 2018, Trump va anunciar la retirada unilateral dels Estats Units de la JCPOA.[434]
Al maig del 2017, es van intensificar les tenses relacions entre els Estats Units i l'Iran quan Trump va desplegar bombarders militars i un grup de portaavions al Golf Pèrsic. Trump va insinuar la guerra a les xarxes socials, cosa que va provocar una resposta de l'Iran pel que el ministre d'Afers Exteriors iranià, Javad Zarif, va anomenar «burles genocides».[435][436][437] Trump i el príncep hereu saudita, Mohammad bin Salman, són aliats en el conflicte amb l'Iran.[438] Trump va aprovar el desplegament de tropes nord-americanes addicionals a l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units després de l'atac a unes instal·lacions petrolieres saudites, l'autor del qual els Estats Units han afirmat que és l'Iran.[439]
El 2 de gener de 2020, Trump va ordenar un atac aeri nord-americà, en el qual van morir general major iranià, el comandant de la Força Quds de l'IRGC Qasem Soleimani i el comandant de les Forces de Mobilització Popular iraquianes, Abu Mahdi al-Muhandis, així com vuit persones més.[440] Trump va amenaçar públicament d'atacar llocs culturals iranians o de reaccionar «de manera desproporcionada» si l'Iran prenia represàlies; tot i que aquests atacs nord-americans violarien el dret internacional com a crims de guerra.[441] El 8 de gener, l'Iran va prendre represàlies llançant atacs aeris a la base aèria d'Al Asad a l'Iraq; inicialment l'administració de Trump va afirmar que cap nord-americà va patir lesions, i després Trump va dir que les lesions no eren «gaire greus», però al febrer del 2020 es van diagnosticar més d'un centenar de traumatismes cerebrals a les tropes nord-americanes.[442]
Israel
[modifica].jpg)
Trump ha donat suport a les polítiques del primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu.[443] Va reconèixer oficialment Jerusalem com a capital d'Israel el 6 de desembre de 2017, malgrat les crítiques i els advertiments dels líders mundials. Posteriorment va obrir una nova ambaixada dels Estats Units a Jerusalem el maig de 2018.[444] L'Assemblea General de les Nacions Unides va condemnar la mesura, adoptant una resolució que «demana a tots els Estats que s'abstinguin de l'establiment de missions diplomàtiques a la Ciutat Santa de Jerusalem».[445] El març del 2019, Trump va revertir dècades de la política dels Estats Units en reconèixer l'annexió per part d'Israel dels Alts del Golan,[446] una acció condemnada per la Unió Europea i la Lliga Àrab.[447]
Xina
[modifica]Abans i durant la seva presidència, Trump ha acusat reiteradament la Xina d'aprofitar-se injustament dels Estats Units[448] Durant la seva presidència, Trump ha iniciat una guerra comercial contra la Xina, va sancionar Huawei pels seus presumptes vincles amb l'Iran,[449] va augmentar notablement les restriccions de visat sobre estudiants i acadèmics de nacionalitat xinesa[450] i van classificar la Xina com a «manipuladora de divises».[451]
Trump va dir que es resistia a castigar la Xina pels seus abusos de drets humans contra minories ètniques a la regió del nord-oest de Xinjiang per por de posar en perill les negociacions comercials entre els Estats Units i la Xina.[452] El 9 de juliol de 2020, Trump va imposar sancions i restriccions de visat contra alts funcionaris xinesos, inclòs Chen Quanguo,[453] membre del poderós Politburó del Partit Comunista de la Xina, que va ampliar els camps de detenció massiva amb més d'un milió de membres de la minoria musulmana uigur del país.[454]
Corea del Nord
[modifica]
El 2017, les armes nuclears de Corea del Nord es van veure cada cop més com una amenaça greu per als Estats Units.[455] L'agost de 2017, Trump va intensificar la seva retòrica, tot advertint que a les amenaces de Corea del Nord s'hi faria front amb «foc i fúria com el món mai vist».[456] Corea del Nord va respondre publicant plans per a proves de míssils que aterrarien a prop de Guam.[457] El setembre de 2017, Trump es va dirigir a l'Assemblea General de les Nacions Unides i va dir que els Estats Units «destruirien totalment Corea del Nord» si es veia «obligat» a defensar-se a si mateix o als seus aliats.[458] També al setembre del 2017, Trump va augmentar les sancions a Corea del Nord, va declarar que volia la «desnuclearització completa» de Corea del Nord i va participar en una escalada d'insults amb el líder Kim Jong-un.[456][459]
El març del 2018, Trump va acceptar immediatament la proposta de Kim de fer una reunió.[460] El 12 de juny de 2018, Trump i Kim es van reunir a Singapur, i Kim va afirmar la seva intenció de «treballar cap a la desnuclearització completa de la Península de Corea».[461]
Una segona cimera entre Trump i Kim a Hanoi, el febrer del 2019, es va acabar abruptament sense cap acord; tots dos països es van criticar mútuament i van oferir veresions diferents de les negociacions.[462] El 30 de juny de 2019, Trump, Kim i el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, van mantenir breus converses a la zona desmilitaritzada de Corea, la primera vegada que un president nord-americà exercint el càrrec va posar un peu sobre terra nord-coreana. Trump i Kim van acordar reprendre les negociacions.[463] Les converses bilaterals van començar a Estocolm a l'octubre de 2019, però es van interrompre al cap d'un dia.[464] Corea del Nord no ha mostrat cap indici que estigui disposada a desnuclearitzar-se unilateralment.[465]
Rússia
[modifica].jpg)
Durant la seva campanya i com a president, Trump ha afirmat reiteradament que desitja millors relacions amb Rússia.[466][467] Segons Putin i alguns experts polítics i diplomàtics, les relacions entre els Estats Units i Rússia, que ja es trobaven al nivell més baix des del final de la Guerra Freda, s'han deteriorat encara més des que Trump va assumir càrrec el gener del 2017.[468][469][470]
Trump ha criticat Rússia per Síria,[471] Ucraïna,[472] Corea del Nord,[473] Veneçuela,[474] l'oleoducte de gas Nord Stream 2 que va de Rússia a Alemanya,[475] i l'enverinament de Skripal,[476] però ha enviat missatges contradictoris sobre Crimea.[477] Va mantenir les sancions que prohibien a les empreses petrolieres nord-americanes de perforar a Rússia.[478]
Enmig del creixement continuat de les forces míssils de la Xina, el president Trump va anunciar el 20 d'octubre de 2018 que retirava els Estats Units del Tractat sobre forces nuclears de mitjà abast a causa del suposat incompliment rus.[479]
Trump ha lloat diverses vegades el president rus, Vladímir Putin; les crítiques a Putin per part de Trump han estat poc comunes.[480][481] Com a candidat a la presidència, Trump va descriure contínuament Putin com un líder fort.[482] Quan Rússia a l'agost de 2017 va expulsar més de la meitat del personal de l'ambaixada dels Estats Units a Moscou en represàlia per la Llei de Sancions (CAATSA),[483] que imposava noves sancions a Rússia, Trump va respondre-hi donant les gràcies a Putin en comptes de criticar-lo.[480] Després de reunir-se amb Putin a la Cimera de Hèlsinki el 16 de juliol de 2018, Trump va generar crítiques dels dos grans partits nord-americans per haver-se posat al costat de Putin en la negació de la ingerència russa a les eleccions presidencials, en comptes d'acceptar les conclusions de la Comunitat d'Intel·ligència dels Estats Units.[484][485][486]
Veneçuela
[modifica].jpg)
L'11 d'agost de 2017, Trump va dir que no «descartarà l'opció militar» per enfrontar-se al govern de Nicolás Maduro.[487] El setembre de 2018, Trump va demanar «la restauració de la democràcia a Veneçuela» i va dir que «el socialisme ha portat a la fallida a una nació rica en petroli i ha conduït la seva gent a la pobresa abjecta».[488] El 23 de gener de 2019, Maduro va anunciar que Veneçuela trencava els vincles amb els Estats Units després de l'anunci de Trump de reconèixer Juan Guaidó, el cap de l'oposició veneçolà, com a president interí de Veneçuela.[489]
OTAN
[modifica].jpg)
Com a candidat, Trump va qüestionar si ell, com a president, estendria automàticament les garanties de seguretat als membres del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN),[490] i va suggerir que podria deixar l'OTAN tret que es realitzin canvis en l'aliança.[491] Com a president, va refermar el compromís dels Estats Units amb l'OTAN el març del 2017;[492] No obstant això, ha acusat diverses vegades als companys de l'OTAN de pagar menys del que els correspon en les despeses de l'aliança.[493]
El gener de 2019, The New York Times va citar diversos alts funcionaris de l'administració que deien que Trump ha suggerit diverses vegades en privat que els Estats Units es retirin de l'OTAN.[494] L'endemà, Trump va dir que els Estats Units «seran amb l'OTAN al cent per cent», però va tornar a dir que els altres països han de «fer un pas endavant» i pagar més.[495]
Plantilla
[modifica]
L'administració Trump s'ha caracteritzat per una alta rotació de personal, sobretot el de la Casa Blanca. Al final del primer any de Trump en el càrrec, el 34 per cent del seu personal original havia renunciat, estat acomiadat o reassignat.[496] A juliol de 2018[update], el 61 per cent dels assessors principals de Trump se n'havien anat[497] i 141 treballadors havien marxat l'any anterior.[498] Ambdues xifres van marcar un rècord entre els presidents recents – hi va haver més canvis en els primers 13 mesos que els que van veure els seus quatre predecessors immediats en els dos primers anys.[499] Entre les primeres sortides, destaca l'assessor de seguretat nacional Michael Flynn (després de només 25 dies al càrrec), el cap de personal Reince Priebus, substituït pel general retirat de la Marina John F. Kelly el 28 de juliol de 2017,[500] i el Secretari de Premsa, Sean Spicer.[499] Assistents personals propers a Trump com Steve Bannon, Hope Hicks, John McEntee i Keith Schiller, han renunciat al càrrec o han estat obligats a fer-ho.[501] Alguns, com Hicks i McEntee, van tornar més tard a la Casa Blanca per a exercir càrrecs diferents.[502] Trump ha menyspreat diversos dels seus antics alts oficials dient-los incompetents, estúpids o bojos.[503]
Entre les nominacions al gabinet de Trump figuraven el senador d'Alabama Jeff Sessions com a fiscal general,[504] el financer Steven Mnuchin com a Secretari del Tresor,[505] el general retirar de la Marina James Mattis com a Secretari de defensa,[506] i el CEO d'ExxonMobil, Rex Tillerson, com a secretari d'estat.[507] Trump també va incorporar al seu gabinet diversos polítics que se li havien oposat durant la campanya presidencial, com el neurocirurgià Ben Carson com a Secretari d'Habitatge i Desenvolupament Urbà,[508] i la governadora de Carolina del Sud, Nikki Haley, com a ambaixadora a les Nacions Unides.[509]
Dos dels 15 membres originals del gabinet de Trump se n'havien anat en 15 mesos: el secretari de Salut i Serveis Humans, Tom Price, es va veure obligat a dimitir el setembre del 2017 a causa de l'ús excessiu d'avions privats i militars, i Trump va substituir el secretari d'Estat Rex Tillerson per Mike Pompeo el març del 2018 per desavinences sobre política exterior.[510] L'administrador de l'EPA, Scott Pruitt, va dimitir el juliol del 2018 enmig de múltiples investigacions sobre la seva conducta,[511] mentre que el secretari de l'Interior, Ryan Zinke, va dimitir cinc mesos després, atès que també s'enfrontava a diverses investigacions.
Trump ha trigat a nomenar funcionaris de segon nivell a la branca executiva, dient que moltes dels càrrecs no són necessaris. A l'octubre del 2017, encara hi havia centenars de càrrecs de sub-gabinet sense un nominat.[512] Al 8 de gener de 2019, de 706 càrrecs clau, 433 havien estat ocupats (el 61%) i Trump no tenia cap candidat per a 264 (el 37%).[513]
Destitució de James Comey
[modifica]El 9 de maig de 2017 Trump va destituir el director de l'FBI, James Comey. Primer va atribuir aquesta acció a les recomanacions del fiscal general Jeff Sessions i del fiscal adjunt Rod Rosenstein,[514] que van criticar la conducta de Comey en la investigació sobre els correus electrònics de Hillary Clinton.[515] L'11 de maig, Trump va dir que estava preocupat per l'«afer de Rússia»[516] i que tenia la intenció de destituir Comey abans, independentment del consell del Departament de Justícia.[517]
Segons un memoràndum de Comey sobre una conversa privada el 14 de febrer de 2017, Trump va dir que «esperava» que Comey abandonés la investigació sobre el conseller de seguretat nacional Michael Flynn.[518] El març i l'abril, Trump havia explicat a Comey que les sospites d'aleshores formaven un «núvol» que deteriorava la seva presidència,[519] i li va demanar que declarés públicament que no estava sent investigat personalment.[520] També va demanar als caps d'intel·ligència Dan Coats i Michael Rogers que emetessin declaracions dient que no hi ha proves que la seva campanya estigués en connivència amb Rússia durant les eleccions de 2016.[521] Tots dos s'hi van negar en considerar que aquesta sol·licitud era inapropiada, tot i que no il·legal.[522] Finalment, Comey va testificar el 8 de juny que, mentre ell era director, les investigacions de l'FBI no s'havien dirigit al propi Trump.[519]
Pandèmia de la COVID-19
[modifica].jpg)
Al desembre de 2019, es va identificar per primera vegada un brot de malaltia per coronavirus de 2019 (COVID-19) a Wuhan, Hubei, la Xina, que es va estendre arreu del món en setmanes.[523] El primer cas confirmat als Estats Units es va confirmar el 20 de gener de 2020.[524]
Resposta inicial
[modifica]Trump va trigar a abordar la propagació de la malaltia, tot refusant inicialment l'amenaça imminent i ignorant les advertències que actués dels experts en salut del govern i del secretari Azar.[525] Al llarg del gener i el febrer, va rebutjar les persistents advertències de salut pública dels funcionaris de la seva administració, i es va centrar, en canvi, en consideracions polítiques i econòmiques del brot.[526] A mitjan març, la major part dels mercats financers mundials s'havien contret greument en resposta a la pandèmia emergent.[527] Trump va continuar afirmant que faltaven mesos per a la vacuna, encara que els funcionaris del Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units (HHS) i els Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC) li havien dit repetidament que caldrien de 12 a 18 mesos per a desenvolupar una vacuna.[528] Trump també va afirmar falsament que «qualsevol que vulgui una prova se'n pot fer una», malgrat que la disponibilitat de les proves és molt limitada.[529]
El 6 de març, Trump va promulgar la Llei d'Assignacions Suplementàries de Preparació i Resposta al Coronavirus, que preveia 8,3 mil milions de dòlars en fons d'emergència per a agències federals.[530] L'11 de març, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va reconèixer la propagació de la COVID-19 com una pandèmia,[523] i Trump va anunciar restriccions de viatge parcials per a la major part d'Europa a partir del 13 de març.[531] Aquell mateix dia, va fer la seva primera avaluació seriosa del virus en un discurs des del Despatx Oval dirigit a tot el país, qualificant-la d'«horrible»; també va dir que el brot era «un moment temporal» i que no hi havia cap crisi financera.[532] El 13 de març va declarar l'estat d'emergència nacional i va posar a disposició recursos federals.[533][534]
.jpg)
El 22 d'abril, Trump va signar una ordre executiva que restringeix algunes formes d'immigració als Estats Units.[535] A la darreria de la primavera i a la primeria de l'estiu, amb un augment continu de les infeccions i morts, va adoptar una estratègia per a donar la culpa del fracàs de la seva administració als estats.[536]
Grup de treball sobre el coronavirus de la Casa Blanca
[modifica]Trump va establir el Grup de treball sobre el coronavirus de la Casa Blanca el 29 de gener de 2020.[537] A partir de mitjan març, Trump va celebrar una conferència de premsa diària del grup de treball, a la qual es van sumar experts mèdics i altres funcionaris de l'administració,[538] de vegades en desacord amb ells en promoure tractaments no provats.[539] Trump va ser el principal orador a les sessions informatives, on va elogiar la seva pròpia resposta a la pandèmia, va criticar sovint el candidat rival a la presidència rival, Joe Biden, i va denunciar els membres del cos de premsa de la Casa Blanca.[538][540] El 16 de març, va reconèixer per primera vegada que la pandèmia no es trobava sota control i que es podrien produir mesos de pertorbació a la vida diària i una recessió.[541] El 3 d'abril, Trump va anunciar que el govern federal utilitzaria fons de la Llei CARES per pagar els hospitals per al tractament dels pacients no assegurats infectats amb el coronavirus.[542] El seu ús repetit dels termes «virus xinès» i «virus de la Xina» per descriure el COVID-19 va generar crítiques dels mitjans de comunicació, els experts en salut, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el govern xinès.[543][544]
A la primeria d'abril, a mesura que la pandèmia s'agreujava i enmig de les crítiques a la resposta de la seva administració, Trump es va negar a admetre cap error en la seva gestió del brot, i en canvi va culpar els mitjans de comunicació, els governadors estatals demòcrates, l'administració anterior, la Xina i l'Organització Mundial de la Salut.[545] A mitjan abril de 2020, algunes agències de notícies nacional van començar a limitar la cobertura en directe de les seves conferències de premsa diàries, i The Washington Post va denunciar que «les declaracions falses i propagandístiques de Trump s'alternen amb els pronunciaments d'interès periodístic dels membres del Grup de Treball sobre el Coronavirus de la Casa Blanca, particularment la coordinadora de resposta al coronavirus Deborah Birx i el director de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses Anthony S. Fauci».[546] Les sessions informatives diàries del grup de treball sobre el coronavirus van acabar a la darreria d'abril, després que en una de les sessions informatives Trump suggerís la perillosa idea d'injectar-se un desinfectant per a tractar la COVID-19;[547] la idea va ser àmpliament condemnada per part dels professionals mèdics.[548][549]
.jpg)
A la primeria de maig, el president Trump va proposar que el grup de treball sobre el coronavirus fos gradualment eliminat per a substituir-lo per un altre grup centrat en la reobertura de l'economia. Enmig d'una resposta negativa a la proposta, Trump va dir públicament que el grup de treball sobre coronavirus continuaria «indefinidament».[551] A finals de maig, les reunions del grup de treball sobre el coronavirus es van reduir dràsticament.[552]
Fi del programa de resposta a una pandèmia
[modifica]Al setembre de 2019, l'administració Trump va posar fi al programa PREDICT, un programa d'investigació epidemiològica que havia estat iniciat per l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) el 2009.[553][554] El programa de 200 milions de dòlars preveia advertència de pandèmies.[555] Amb la seva fi, desenes d'epidemiòlegs i veterinaris de vida silvestre que treballaven per a organitzacions associades van ser acomiadats.[556][557] El programa va formar científics en una seixantena de laboratoris estrangers per detectar i respondre a virus que tenen potencial de causar pandèmies. Un d'aquests laboratoris va ser el laboratori de Wuhan, que va identificar per primera vegada el virus que causa la COVID-19. L'1 d'abril de 2020, USAID va estendre el programa PREDICT sis mesos més.[553][554]
Pressió contra el confinament
[modifica]A l'abril del 2020, grups relacionats amb els republicans van organitzar protestes anti-confinament contra les mesures que prenien els governs estatals per combatre la pandèmia;[558][559] Trump va encoratjar les protestes a Twitter,[560] tot i que els estats en qüestió no van complir les pròpies directrius de l'administració Trump per al desconfinament.[561] Primer va donar suport i després va criticar el pla del governador de Geòrgia, Brian Kemp, de reobrir algunes empreses no essencials[562] que va ser un exemple clau del fet que Trump sovint va invertir les seves postures en la seva comunicació durant la pandèmia de la COVID-19.[563] Al llarg de la primavera va pressionar cada cop més per posar fi a les restriccions com a manera de revertir els danys a l'economia del país.[564]
Malgrat el nombre rècord de casos de COVID-19 als Estats Units i un percentatge creixent de resultats positius en les proves, a partir de mitjan juny Trump va continuar minimitzant la pandèmia per mitjà d'afirmació com la que va fer a la primeria del 2020 per la qual el 99% dels casos de COVID-19 són «totalment inofensius», una afirmació que contradiu els funcionaris de salut dels Estats Units[565] També va començar a insistir que tots els estats haurien d'obrir les escoles a l'educació presencial a la tardor, tot i la pujada del juliol en els casos registrats.[566]
Controvèrsia sobre les mascaretes
[modifica]Durant mesos, Trump es va negar a dur una mascareta facial a les conferències de premsa i a la majoria d'actes públics, contràriament al consell de la seva pròpia administració de l'abril de 2020 pel qual els nord-americans haurien de dur mascaretes en públic.[567] La importància de portar una mascareta per frenar la propagació del virus va ser reconeguda gairebé unànimament per la comunitat mèdica.[568] Al juny, Trump havia afirmat que les mascaretes eren una «espasa de doble tall», va ridiculitzar Biden per portar-ne, va subratllar contínuament que portar mascareta era opcional i va suggerir que portar-ne és una declaració política contra ell personalment.[569] L'exemple contradictori de Trump a les recomanacions mèdiques va debilitar els esforços nacionals de mitigació de la pandèmia.[567][568] Trump va portar per primera vegada una mascareta facial en públic el juliol del 2020, al Centre Mèdic Militar Nacional Walter Reed.[567]
Organització Mundial de la Salut
[modifica]Abans de la pandèmia, Trump havia criticat l'OMS i altres organismes internacionals per aprofitar l'ajuda nord-americana.[570] El pressupost federal per al 2021 proposat per la seva administració, publicat al febrer, havia reduït el finançament de l'OMS en més de la meitat.[570] A l'abril i maig, Trump va acusar l'OMS d'«administrar i encobrir greument la propagació del coronavirus» i va al·legar sense proves que l'organització es troba sota control xinès i ha permès que el govern xinès oculti els orígens de la pandèmia.[570][571][572] Després va anunciar que retirava els fons per a l'organització.[570][571][572] Les crítiques i accions de Trump pel que fa a l'OMS van ser vistes com a intents de distreure l'atenció de la seva pròpia mala gestió de la pandèmia.[570][571][572] El juliol de 2020, Trump va anunciar la retirada formal dels Estats Units de l'OMS a partir del juliol del 2021. La decisió va ser àmpliament condemnada per funcionaris de salut i del govern, que la van qualificar de miop, sense sentit i perillosa.[573]
Proves
[modifica]Al juny i juliol, Trump va dir diverses vegades que els Estats Units tindrien menys casos de coronavirus si es fessin menys proves, que «si féssim la meitat de les proves tindríem la meitat dels casos», i que tenir una gran quantitat de casos reportats fa que «se'ns vegi malament».[574][575] Quan va dir en un míting del juny que «li vaig dir a la meva gent, 'Alentiu les proves, si us plau'», la Casa Blanca va intentar presentar la declaració com una cosa poc seriosa i una broma.[576][577] Trump, però, va contradir les declaracions de la Casa Blanca en dir que la sol·licitud era seriosa i que «no faig broma».[576][577] L'agost de 2020, els Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC) van reduir silenciosament la seva recomanació sobre qui hauria de fer-se la prova, dient que les persones que han estat exposades al virus però que no mostren símptomes «no necessàriament necessiten una prova». La seva recomanació anterior havia estat que les persones exposades a virus haurien de ser «identificades i examinades ràpidament» fins i tot en cas que no mostrin símptomes, perquè les persones asimptomàtiques també poden propagar el virus.[578][579] Diverses fonts van afirmar que el canvi en les pautes havia estat causat per la pressió des de dalt de l'administració Trump - «de dalt a baix».[580]
Dispersió de manifestants a Lafayette Square i sessió fotogràfica
[modifica]En un discurs al Rose Garden l'1 de juny de 2020, el president Trump va dir que desplegaria l'exèrcit nord-americà per aturar la violència si una ciutat o estat es negava a fer-ho, i es va declarar aliat dels manifestants pacífics després de l'assassinat policial de George Floyd.[581] Mentre parlava, els agents de l'ordre federal utilitzaven porres, bales de goma, projectils de gas pebre,[582] granades d'atordiment i fum per a dispersar una multitud en gran part pacífica de Lafayette Square, als afores de la Casa Blanca. La dispersió va ser ordenada pel fiscal general William P. Barr.[582] Després, Trump va anar caminant fins a l'Església episcopal de Sant Joan, on la nit abans s'havia produït un petit incendi al viver del soterrani de la rectoria.[583] Va posar per a fotografies mentre sostenia una Bíblia, i els membres del gabinet i altres funcionaris s'hi van unir després.[582] Trump, que havia assistit als serveis de l'església tres vegades des que va assumir el càrrec, no va entrar a l'església ni va inspeccionar els danys del soterrani.[584]
Els líders religiosos van condemnar el tracte als manifestants i la pròpia oportunitat per a fer fotografies.[584][585] Molts líders militars retirats i oficials de defensa van condemnar la proposta de Trump d'utilitzar l'exèrcit nord-americà contra els manifestants.[584][586] El president de l'Estat Major Conjunt, el general Mark A. Milley, es va disculpar més tard per haver acompanyat Trump a la caminada i, per tant, «haver creat la percepció que els militars s'involucraven en la política interna».[587]
Investigacions
[modifica]La investigació de l'FBI sobre el Crossfire Huracan sobre possibles vincles entre Rússia i la campanya de Trump es va iniciar a mitjan 2016 durant la temporada de campanya. Des que va assumir la presidència, Trump ha estat objecte d'un escrutini més gran per part del Departament de Justícia i del Congrés, amb investigacions que cobreixen la seva campanya electoral, transició i investidura, accions realitzades durant la seva presidència, juntament amb els seus negocis privats, impostos personals i fundacions benèfiques.[588] The New York Times va informar al maig del 2019 que hi havia 29 investigacions obertes de Trump, incloses deu investigacions penals federals, vuit investigacions estatals i locals i onze investigacions del Congrés.[589] El 2020, Jeffrey Toobin va publicar un llibre titulat True Crimes and Misdemeanors, the Investigation of Donald Trump («Autèntics crims i delictes menors, la investigació de Donald Trump»), que es descriu com una condensació de proves contra Trump, com si estigués en judici.[590]
Compra de silenci
[modifica]
American Media, Inc. (AMI) va pagar 150.000 dòlars a la model de Playboy Karen McDougal l'agost de 2016,[591] i l'advocat de Trump, Michael Cohen, va pagar 130.000 dòlars a l'estrella del porno Stormy Daniels l'octubre de 2016.[592] Les dues dones van ser pagades per tal que no revelessin informació sobre els seus suposats afers amb Trump entre el 2006 i el 2007.[593] Cohen es va declarar culpable el 2018 per incomplir les lleis de finançament de la campanya en dir que havia organitzat els dos pagaments sota la direcció de Trump per influir en les eleccions presidencials.[594] AMI va admetre haver pagat McDougal per evitar la publicació d'històries que poguessin malmetre les possibilitats electorals de Trump.[595] Trump va negar els afers i va afirmar que no sabia res del pagament de Cohen a Daniels, però el va reemborsar el 2017.[596] Els fiscals federals van afirmar que Trump havia estat involucrat en afers sobre compres de silenci al menys des de 2014.[597] Els documents judicials demostraven que l'FBI creia que Trump estava directament involucrat en el pagament a Daniels, segons les trucades que va tenir amb Cohen l'octubre de 2016.[598] El juliol de 2019, un jutge federal va revelar que els fiscals havien declarat en un expedient judicial que havien tancat la investigació,[599] però dies després, el fiscal del districte de Manhattan va citar la The Trump Organization i l'AMI per registres relacionats amb les compres de silenci[600] i a l'agost va sol·licitar vuit anys de declaracions d'ingressos a Trump i la The Trump Organization.[601]
En abril de 2024 es va iniciar el judici pel cas a Manhattan, amb Trump acusat de 34 càrrecs entre els que es troben els de falsificació de documents,[602] dels que el 30 de maig fou declarat culpable.[603]
Ingerència electoral russa
[modifica]El gener de 2017, les agències d'intel·ligència nord-americanes – la CIA, l'FBI i l'NSA, representades pel Director d'Intel·ligència Nacional – van afirmar conjuntament amb «confiança analítica» que el govern rus va ingerir en les eleccions presidencials del 2016 per a afavorir l'elecció de Trump.[604] El març del 2017, el director de l'FBI, James Comey, va dir al Congrés que «l'FBI, com a part de la nostra missió de contraintel·ligència, investiga els esforços del govern rus per ingerir en les eleccions presidencials del 2016. Això significa investigar la naturalesa de qualsevol vincle entre les persones associades amb la campanya de Trump i el govern rus i si hi ha haver alguna coordinació entre la campanya i els esforços de Rússia».[605]
La premsa ha informat àmpliament sobre les connexions entre els associats de Trump i Rússia.[606][607] Un dels directors de campanya de Trump, Paul Manafort, havia treballat des del desembre de 2004 fins al febrer de 2010 per ajudar el polític pro-rus Viktor Ianukóvitx a guanyar la presidència d'Ucraïna.[608] Altres associats de Trump, entre els quals l'exassessor de seguretat nacional Michael T. Flynn i el consultor polític Roger Stone, han estat connectats amb funcionaris russos.[609][610] Es van sentir agents russos durant la campanya dient que podrien utilitzar Manafort i Flynn per influir en Trump.[611] Els membres de la campanya de Trump i posteriorment el seu personal de la Casa Blanca, particularment Flynn, van estar en contacte amb funcionaris russos tant abans com després de les eleccions del novembre.[612][613] El 29 de desembre de 2016, Flynn va conversar amb l'ambaixador rus Serguei Kisliak sobre les sancions que s'havien imposat el mateix dia; més tard, Flynn va dimitir en plena controvèrsia sobre si va enganyar Pence.[614] Trump havia dit a Kisloak i Serguei Lavrov el maig del 2017 que no li preocupava la ingerència russa a les eleccions dels Estats Units.[615]
Trump i els seus aliats han promogut una teoria de la conspiració per la qual Ucraïna, en lloc de Rússia, va interferir en les eleccions del 2016, que també ha estat promoguda per Rússia per tal d'incriminar Ucraïna.[616] Després que el Comitè Nacional Demòcrata fos piratejat, Trump va afirmar en primer lloc que va retenir «el seu servidor» de l'FBI (en realitat hi havia més de 140 servidors, dels quals es van entregar còpies digitals a l'FBI); en segon lloc, que CrowdStrike, l'empresa que va investigar els servidors, tenia la seva seu a Ucraïna i era de propietat ucraïnesa (en realitat, CrowdStrike té la seva seu als Estats Units, i els principals propietaris són empreses nord-americanes); i en tercer lloc que «el servidor» estava amagat a Ucraïna. Els membres de l'administració Trump s'han pronunciat contra les teories de la conspiració.[617]
Investigació del fiscal especial
[modifica]
El 17 de maig de 2017, l'ex-Fiscal General Adjunt Rod Rosenstein va nomenar Robert Mueller, ex-Director de l'FBI, per a servir com a fiscal especial del Departament de Justícia dels Estats Units (DOJ) que investigués «qualsevol vincle i/o coordinació entre el govern rus i persones associades a la campanya del president Donald Trump i qualsevol afer que hagi sorgit o pugui sorgir directament de la investigació»,[618][619] i va assumir així la investigació existent de l'FBI sobre l'afer Hurricane Crossfire.[619] El fiscal especial també va investigar si la destitució de James Comey per part de Trump com a director de l'FBI constituïa una obstrucció a la justícia i possibles vincles de campanya amb altres governs nacionals.[620] Trump va negar repetidament cap connivència entre la seva campanya i el govern rus.[621] Mueller també va investigar els possibles vincles de la campanya de Trump amb l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Turquia, Qatar, Israel i la República Popular de la Xina.[622]
Trump va intentar acomiadar Mueller diverses vegades – el juny del 2017, el desembre del 2017 i l'abril del 2018 – , així com tancar la investigació, però es va fer enrere després que el seu personal s'hi oposés o després de canviar d'opinió.[623] Va lamentar la recusació del seu primer fiscal general Jeff Sessions sobre afers de Rússia i creia que Sessions hauria d'haver aturat la investigació.[624]
El 22 de març de 2019, Mueller va concloure la seva investigació i va lliurar el seu informe al fiscal general William Barr.[625] El 24 de març, Barr va enviar una carta de quatre pàgines al Congrés que resumeix les «conclusions principals» de l'informe. Va citar Mueller afirmant que «si bé aquest informe no conclou que el president va cometre un delicte, tampoc no l'exonera». Barr va escriure, a més, que ell i Rosenstein no van veure proves suficients per demostrar l'obstrucció a la justícia.[626] Trump va interpretar l'informe de Mueller com una «exoneració completa», una frase que va repetir diverses vegades en les setmanes següents.[627] Mueller es va queixar en privat a Barr el 27 de març dient que el seu resum no reflectia amb exactitud el que deia l'informe,[628] i alguns analistes legals van qualificar d'enganyosa la carta de Barr.[629]
Es va fer pública una versió redactada de l'informe el 18 d'abril de 2019. El primer volum va determinar que Rússia va ingerir per afavorir la candidatura de Trump i obstaculitzar la de Clinton.[630] Malgrat els «nombrosos vincles entre el govern rus i la campanya de Trump», l'evidència predominant «no demostrava» que els membres de la campanya de Trump conspiressin o coordinessin la ingerència russa.[631][632] L'informe afirma que la ingerència russa a les eleccions presidencials del 2016 va ser il·legal i es va produir «de manera generalitzada i sistemàtica»,[633] i detalla com Trump i la seva campanya van acollir i encoratjar la ingerència estrangera creient que se'n beneficiarien políticament.[634][635][636]
El segon volum de l'informe Mueller tractava sobre la possible obstrucció de la justícia per part de Trump.[637] L'informe no exonerava Trump d'obstrucció atès que els investigadors no estaven segur de la seva innocència després d'examinar la seva intenció i les seves accions.[638] Els investigadors van decidir que no podrien «aplicar un enfocament que potencialment podria resultar en un judici pel qual president va cometre delictes», ja que no podien acusar un president en el càrrec segons una opinió de l'Oficina d'Assessoria Legal (OLC) i no l'acusarien d'un crim quan no pot netejar el seu nom a la cort.[639] L'informe va concloure que el Congrés, que té l'autoritat de prendre mesures contra un president per irregularitats, «pot aplicar les lleis d'obstrucció».[640] Posteriorment, el Congrés va iniciar un Impeachment contra Trump] arran de l'Afer Ucraïnagate: escàndol Trump–Ucraïna, tot i que al final no va presentar càrrecs relacionats amb la investigació de Mueller.
Associats
[modifica]El 21 d'agost de 2018, l'expresident de la campanya de Trump, Paul Manafort, va ser condemnat per vuit delictes greus per presentar una declaració d'impostos falsa i per frau bancari.[641] Trump va dir que se sentia molt malament per Manafort i el va elogiar per haver resistit la pressió per a arribar a un acord amb els fiscals en dir «Quant de respecte per un home valent!». Segons Rudolph Giuliani, l'advocat personal de Trump, Trump havia demanat assessorament sobre com indultar Manafort, però se li va aconsellar que no ho fes.[642]
El 29 de novembre, l'exadvocat de Trump, Michael Cohen, es va declarar culpable de mentir al Congrés sobre els intents de Trump el 2016 d'arribar a un acord amb Rússia per construir una Trump Tower de Moscou. Cohen va dir que havia fet declaracions falses en nom de Trump, que va ser identificat com «Individual-1» als documents judicials.[643]
Els cinc associats de Trump que s'han declarat culpables o han estat condemnats en la investigació de Mueller o casos relacionats són Paul Manafort, el subdirector de campanya Rick Gates, l'assessor de política exterior George Papadopoulos, Michael Flynn i Michael Cohen.[644][645]
El febrer de 2020, l'assessor de campanya de Trump, Roger Stone, va ser condemnat a més de tres anys de presó després d'haver estat declarat culpable d'haver mentit al Congrés i haver presenciat manipulació en els seus intents de saber més sobre els correus electrònics demòcrates piratejats durant les eleccions del 2016. El jutge que el va sentenciar va dir que Stone «va ser processat per cobrir el president».[646]
Investigació del Congrés de 2019
[modifica]El març del 2019, el Comitè de la Cambra de Representants sobre el poder judicial va iniciar una àmplia investigació sobre Trump per possible obstrucció a la justícia, corrupció i abús de poder.[647] El president del comitè, Jerrold Nadler va enviar cartes exigint documents a 81 persones i organitzacions associades a la presidència, els negocis i la vida privada de Trump, i va dir que és «molt clar que el president va obstruir la justícia».[648][649] Altres tres presidents de comitès van escriure la Casa Blanca i el Departament d'Estat sol·licitant detalls de les comunicacions de Trump amb Putin, inclosos els esforços per ocultar el contingut d'aquestes comunicacions.[649] La Casa Blanca es va negar a complir, i va afirmar que les comunicacions presidencials amb líders estrangers estan protegides i són confidencials.[650]
Procés de destitució
[modifica]Acusació per part de la Cambra de Representants
[modifica]
Durant bona part de la presidència de Trump, els demòcrates van estar dividits sobre la qüestió del procés de destitució (impeachment).[651] Menys de 20 representants a la cambra van donar suport a la destitució al gener del 2019; després que es publiqués l'informe Mueller a l'abril i el fiscal especial Robert Mueller testificés al juliol, aquest nombre va augmentar fins a uns 140 representants.[652]
L'agost de 2019, un denunciant va presentar una queixa a l' Inspector General de la Comunitat d'Intel·ligència dels Estats Units sobre una trucada telefònica del 25 de juliol entre Trump i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la qual Trump havia pressionat Zelenski perquè investigés CrowdStrike, el candidat a la presidència demòcrata Joe Biden i el seu fill Hunter, i va afegir que la Casa Blanca havia intentat «blocar» els registres de trucades en un encobriment.[653] El denunciant va declarar a més que la trucada formava part d'una campanya de pressió més àmplia de Giuliani i l'administració Trump, que pot haver inclòs la retenció de l'ajuda financera a Ucraïna el juliol de 2019 i la cancel·lació del viatge del vicepresident Pence al maig del 2019 a Ucraïna.[654] Més tard, Trump va confirmar haver retingut l'ajuda militar d'Ucraïna i va oferir motius contradictoris per a la decisió.[655][656]
Després que es conegués la queixa del denunciant al setembre del 2019, la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, va iniciar una investigació formal de destitució el 24 de setembre.[657][658] L'administració Trump va publicar posteriorment un memoràndum de la trucada telefònica del 25 de juliol, i va confirmar que després que Zelenski esmentés la compra de míssils antitanc nord-americans, Trump va demanar a Zelenski que investigués i discutís aquests afers amb l'advocat personal de Trump Rudy Giuliani i el fiscal general William Barr.[653][659] Segons el testimoni de diversos funcionaris de l'administració i exfuncionaris, els fets van formar part d'un esforç més ampli per a promoure els interessos personals de Trump en donar-li un avantatge en les properes eleccions presidencials.[660]
Entre diversos treballadors del Departament d'Estat que van testificar als comitès del Congrés a l'octubre de 2019, William B. Taylor Jr., el diplomàtic de negocis d'Ucraïna, va testificar que poc després d'arribar a Ucraïna el juny de 2019, va descobrir que Zelenski estava sent sotmès a pressions d'un iniciativa privada dirigida per Trump i liderada per Giuliani. Segons Taylor i altres, l'objectiu era coaccionar Zelenski per tal que es comprometés públicament a investigar l'empresa que utilitzava Hunter Biden, així com els rumors sobre la participació d'Ucraïna a les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016.[661] Va dir que era clar que fins que Zelenski no fes aquest anunci, l'administració no entregaria l'ajuda militar programada per a Ucraïna i no convidaria Zelenski a la Casa Blanca.[662][663] Zelenski va negar que se sentís pressionat per Trump.[664]
El 3 de desembre de 2019, el Comitè Selecte Permanent d'Intel·ligència de la Cambra de Representants va publicar un informe redactat per diversos demòcrates del comitè en què s'afirmava que «la investigació del procés de destitució ha constatat que el president Trump, personalment i actuant a través d'agents dins i fora del govern dels Estats Units, va sol·licitar la ingerència d'un govern estranger, el d'Ucraïna, en benefici de la seva reelecció». L'informe afirma que Trump va retenir l'ajuda militar i una invitació de la Casa Blanca per pressionar Ucraïna per tal que anunciés investigacions sobre els rivals polítics de Trump. A més, l'informe va descriure que Trump és l'únic president nord-americà que fins al moment ha desafiat «obertament i de manera indiscriminada» els procediments de la destitució en dir als funcionaris de la seva administració que ignoressin les citacions per a documents i testimonis.[665]:8,208 Els republicans dels comitès de la Cambra havien publicat un esborrany d'un informe de contestació el dia anterior, i van dir en part que les proves «no demostren cap d'aquestes acusacions demòcrates, i cap dels testimonis dels demòcrates va testificar tenir proves de suborn, extorsió, o qualsevol delicte major o menor».[666][667]
El 13 de desembre de 2019, el Comitè de la Cambra de Representants sobre el poder judicial va votar seguint les línies del partit per aprovar dos articles de destitució: abús de poder i obstrucció del Congrés.[668] Després del debat, la Cambra dels Representants va acusar Trump amb els dos articles el 18 de desembre.[669]
Judici de destitució al Senat
[modifica]El procés de destitució per part del Senat va començar el 16 de gener de 2020.[670] El 22 de gener, la majoria republicana del Senat va rebutjar les esmenes proposades per la minoria demòcrata per convocar testimonis i citar documents; les proves recollides durant el procés de destitució de la Cambra seran incorporades automàticament al registre del Senat tret que s'objecti cas per cas.[671] Durant tres dies, del 22 al 24 de gener, els directors de la destitució de la Cambra van presentar el seu cas al Senat. Van citar proves per reforçar els càrrecs d'abús de poder i d'obstrucció del Congrés i van afirmar que les accions de Trump eren exactament allò que els pares fundadors van tenir en compte quan van incloure un procés de destitució a la Constitució.[672]
.jpg)
En resposta, durant els tres dies següents, l'equip legal de Trump no va negar els fets presentats als càrrecs, però va dir que Trump no havia infringit cap llei ni obstruït el Congrés.[673] Van argumentar que la destitució era «constitucionalment i legalment nul·la» perquè Trump no va ser acusat de cap delicte i que l'abús de poder no és un delicte que pugui ser considerat en el procés de destitució.[673]
El 31 de gener, el Senat va votar en contra de permetre citacions per a citar testimonis o documents; 51 republicans van formar la majoria per a aquesta votació.[674] Per tant, es va convertir en el primer judici de destitució de la història dels Estats Units sense declaracions de testimonis.[675] El 5 de febrer, Trump va ser absolt dels dos càrrecs en una votació gairebé en la línia amb el partit; el republicà Mitt Romney va votar a favor de condemnar un dels càrrecs.[676] Després de la seva absolució, Trump va començar a destituir els testimonis del procés de destitució i als polítics i funcionaris de carrera nomenats que no considerava prou lleials.[677]
Després de la presidència
[modifica]Immediatament després de les eleccions del 2020, Donald Trump i els seus aliats al Partit Republicà van utilitzar les falses afirmacions de frau electoral. Els dies 5 i 6 de gener de 2021, partidaris radicalitzats del president dels Estats Units, Donald Trump, es van traslladar a Washington DC per protestar pels resultats de les eleccions presidencials del 2020 i donar suport a la demanda de Trump perquè el vicepresident Mike Pence i el Congrés rebutgessin el president electe Joe Biden.[678][679] Inicialment els manifestants es van concentrar a The Ellipse, parc situat al davant de la Casa Blanca, on els assistents van escoltar els discursos de Trump i Rudolph Giuliani. Després de trencar el perímetre de seguretat, la majoria dels manifestants simplement van entrar al Capitoli a peu; altres van usar cordes i escales improvisades per envair l'edifici i alguns altres van trencar finestres per entrar-hi. Com a resultat, va haver-hi quatre morts, tres manifestants i un policia.[680] Trump va pressionar als legisladors fins al juliol de 2022 perquè anul·lessin les eleccions de 2020.[681]
A diferència d'altres expresidents, Trump va continuar dominant el seu partit, sent descrit com un cap de partit modern. Va continuar recaptant fons, recaptant més del doble que el mateix Partit Republicà, va insinuar una tercera candidatura i es va beneficiar de la recaptació de fons de molts candidats republicans celebrats a Mar-a-Lago. Gran part del seu enfocament es va centrar en com es fan les eleccions i en destituir els funcionaris electorals que s'havien resistit als seus intents de revocar els resultats de les eleccions del 2020. A les eleccions de mig mandat de 2022 va avalar més de 200 candidats per a diferents càrrecs, la majoria dels quals van donar suport a la seva falsa afirmació que li van robar les eleccions presidencials de 2020.[682]
Eleccions presidencials dels Estats Units de 2024
[modifica]Candidatura a la presidència dels Estats Units en 2024
[modifica]Una setmana després de les eleccions de mig mandat del 2022, l'expresident Donald Trump va anunciar a Mar-a-Lago que tornaria a presentar-se a la presidència el 2024. Als caucus d'Iowa del 15 de gener, Donald Trump va aconseguir una victòria contundent, amb Ron DeSantis superant per poc a Nikki Haley pel segon lloc i Vivek Ramaswamy en un llunyà quart.[683] Després dels caucus d'Iowa, Ramaswamy i DeSantis van abandonar la carrera i van donar suport a Trump, deixant Trump i Haley com els únics candidats importants restants. Trump va derrotar a Haley a les primàries de Nova Hampshire del 23 de gener, encara que amb un marge de victòria més petit que el que va aconseguir a Iowa, i la va derrotar de nou a les primàries de Carolina del Sud del 24 de febrer. Després de les aclaparadores victòries de Trump a tot el país el superdimarts, Haley va suspendre la seva campanya el 6 de març, després d'haver guanyat només Vermont i el Districte de Columbia.[684]
El 15 de juliol de 2024 a la convenció republicana de Milwaukee va escollir el senador J. D. Vance com a candidat a vicepresident a les eleccions presidencials.[685]
.jpg)
El 26 de maig de 2024, Trump es va dirigir a la Convenció Nacional del Partit Llibertari per demanar la nominació del Partit Llibertari prometent nomenar un llibertari al seu gabinet. Trump va ser eliminat durant la votació, i Chase Oliver va ser nominat com a candidat.[686]
Trump és el primer president o expresident que és condemnat per un delicte; també és el primer candidat d'un gran partit a presentar-se a la presidència després de ser condemnat per un delicte.[687] Trump s'enfronta a nombrosos càrrecs penals i casos civils derivats dels seus actes abans, durant i després de la seva presidència.[688]
Intents d'asassinat
[modifica]El 13 de juliol de 2024, l'expresident dels Estats Units i candidat presidencial Donald Trump va rebre un tret a l'orella dreta mentre es trobava en un míting de campanya per les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024 prop de Butler, Pennsilvània. L'autor dels trets fou Thomas Matthew Crooks, de 20 anys, que va disparar des d'un terrat fora del lloc de la concentració amb un rifle semiautomàtic, abans de ser abatut per un franctirador de l'equip de contraatac del Servei Secret.[689] És el primer cop que un ex o actual president dels Estats Units resulta ferit en un intent d'assassinat des que el llavors president Ronald Reagan va ser disparat el 1981, i la primera vegada per a un candidat presidencial des de l'intent d'assassinat de George Wallace el 1972.[690]
El 15 de setembre de 2024, els agents del Servei Secret van disparar contra un sospitós, identificat més tard com Ryan Wesley Routh, de 58 anys, que va ser vist amagat entre arbustos amb un rifle estil AK-47 al Trump International Golf Club de West Palm Beach, Florida.[691] Routh va fugir de l'escena i més tard va ser detingut. L'incident va passar mentre l'expresident dels Estats Units Donald Trump jugava al golf al club. Els funcionaris creuen que l'home tenia la intenció de disparar a Trump.[691] L'Oficina Federal d'Investigacions està investigant l'incident com un intent d'assassinat.[692]
Resultats
[modifica]Per primera vegada en dues dècades, el candidat republicà va guanyar el vot popular a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024.[693] Donald Trump va escombrar als set estats oscil·lants i va aconseguir la victòria en vot després de treure encara més vots a les zones rurals d'Amèrica que en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020, incloent els votants de raça negra d'aquests territoris, va fer avenços significatius en el segment dels votants llatins des del sud-oest fins al corredor Bos-Wash, i en les grans ciutats va reduir els tradicionalment grans marges demòcrates, i fins i tot en molts dels seus suburbis es va perdre el profund sentiment anti-Trump de 2020. Fins i tot els comtats universitaris més grans semblaven perdre el sentit d'urgència i indignació que van marcar els resultats del 2020. El mur blau i el cinturó del Sol es van enfonsar per als demòcrates.[694]
Després d'haver guanyat anteriorment a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, Trump es va convertir en el segon president elegit per a un segon mandat no consecutiu, 132 anys després que Grover Cleveland derrotés Benjamin Harrison a les eleccions presidencials dels Estats Units de 1892.[695] Trump, de 78 anys, també és la persona més gran que mai ha estat escollida president dels Estats Units. Harris va guanyar 226 vots electorals, el pitjor resultat demòcrata des de Michael Dukakis a les eleccions presidencials dels Estats Units de 1988.[696]
El partit republicà també van aconseguir el la majoria al Senat i la Congrés, aconseguint el control del legislatiu i l'executiu per primera vegada des les eleccions de 2016.[697]
Perfil públic
[modifica]Índex d'aprovació
[modifica]Al final del seu segon any, el seu índex mitjà d'aprovació de Gallup de dos anys de mitjana va ser el més baix de qualsevol president des de la Segona Guerra Mundial.[698] A partir del febrer de 2020, la seva qualificació de Gallup ha variat des d'un mínim del 35% d'aprovació fins al màxim del 49%.[699][700] Els seus índex d'aprovació i desaprovació han estat inusualment estables.[701][702]
A l'enquesta de cap d'any de Gallup, que demanava als nord-americans que diguessin el nom de l'home que més admiren, Trump va ocupar el segon lloc després d'Obama el 2017 i el 2018 i va empatar amb Obama com l'home més admirat el 2019[703] Des que Gallup va començar a realitzar l'enquesta el 1948,[704] Trump és el primer president electe que no ha estat nomenat home més admirat en el seu primer any al càrrec.[704]
Xarxes socials
[modifica]La presència de Trump a les xarxes socials ha cridat l'atenció a tot el món des que es va unir a Twitter el març del 2009. Es va comunicar molt per Twitter durant la campanya electoral de 2016 i ha continuat utilitzant aquest canal durant la seva presidència. L'atenció sobre l'activitat de Trump a Twitter ha augmentat significativament des que va ser investit president. El maig del 2019, el seu compte es troba entre els 15 amb més seguidors a Twitter, amb més de 60 milions de seguidors.[705]
A la darreria del maig del 2020, Trump havia escrit al voltant de 52.000 tuits.[706] D'aquests, 22,115 tuits corresponen als més de set anys abans de la seva candidatura presidencial, 8.159 tuits corresponen als anys de la seva candidatura i el període de la transició, i 14.186 tuits corresponen als tres primers anys de la seva presidència.[707]
Trump ha utilitzat sovint Twitter com a mitjà directe de comunicació amb el públic, deixant de banda la premsa.[708] Des de la primeria de la seva presidència, els seus tuits han estat considerats declaracions oficials pel president dels Estats Units,[709] utilitzats per anunciar canvis polítics o de personal. El març del 2018, Trump va acomiadar el seu secretari d'Estat Rex Tillerson per Twitter.[710]
Moltes de les afirmacions que ha tuitat han resultats ser falses.[711][712] Al maig del 2020, Twitter va començar a etiquetar alguns tuits de Trump amb advertències de verificació de fets[706][713][714] i etiquetes per infraccions de les regles de Twitter.[715] Trump va respondre amenaçant de «regularment fortament» o fins i tot de «tancar» les plataformes de xarxes socials.[706][716]
Declaracions falses
[modifica]
Com a president, Trump ha fet sovint declaracions falses o inacurades en discursos i declaracions públiques.[720][721] La desinformació ha estat documentada per fact-checkers; els acadèmics i els mitjans de comunicació han descrit àmpliament el fenomen com a inèdit en la política nord-americana.[722][723][724] Aquest comportament es va observar de manera similar quan era candidat a la presidència.[725] Les seves falsedats també han esdevingut una part distintiva de la seva identitat política.[723]
Trump va pronunciar «almenys una declaració falsa o enganyosa per dia en 91 dels seus primers 99 dies» al càrrec, segons publica The New York Times,[720] i 1.318 en total en els seus primers 263 dies al càrrec, segons la columna d'anàlisi política «Fact Checker» de The Washington Post.[726] D'acord amb el recompte de The Post, a Trump li van caldre 601 dies per arribar a 5.000 declaracions falses o enganyoses i uns altres 226 dies per arribar a la xifra de 10.000.[727] Durant les set setmanes anteriors a les eleccions de meitat de termini, la xifra va augmentar a una mitjana de trenta al dia[728] provenint de 4,9 durant els seus primers cent dies al càrrec.[729] El recompte de The Post va ser de 20.055 declaracions falses o enganyoses fins al 9 de juliol de 2020,[717] i el total del 2019 és més del doble del total acumulat del 2017 i del 2018.[730]
Algunes de les falsedats de Trump són intranscendents, com ara les afirmacions per les quals una gran multitud hauria assistit a la investidura.[731] Altres han tingut efectes d'un abast més gran, com la promoció per part de Trump de medicaments antipalúdics no provats com a tractament per a la COVID-19 en una conferència de premsa i a Twitter el març del 2020.[732] L'estat de Florida va obtenir prop d'un milió de dosis per als seus hospitals, tot i que la majoria d'ells no volien el medicament.[733] Altres informacions errònies, com el retuit de Trump de vídeos no verificats d'un grup nacionalista britànic d'extrema dreta el novembre de 2017, tenen un propòsit polític intern en promoure certes polítiques d'immigració i seguretat fronterera.[734] Com a qüestió de principis, Trump es disculpa per les seves falsedats.[735]
Malgrat la freqüència de les falsedats de Trump, els mitjans de comunicació rarament s'hi han referit com a «mentides».[736] La paraula suggereix un intent d'engany, per tant, si es fa servir es pot interpretar com una opinió sobre la intenció que hi ha darrere la declaració.[736] La paraula és plena de perills polítics i en general s'ha evitat per respecte al càrrec presidencial.[736] No obstant això, a l'agost de 2018, The Washington Post va declarar per primera vegada que algunes de les declaracions errònies de Trump (declaracions sobre els diners a canvi de silenci que va pagar a Stormy Daniels i la model de Playboy Karen McDougal) eren mentides.[737] L'exsecretari d'estat de George Walker Bush, Colin Powell, que mai no havia utilitzat la paraula en referència a cap president anterior, va dir al juny del 2020 que Trump «menteix tota l'estona».[738]
Alguns consideren que la naturalesa i la freqüència de les falsedats de Trump tenen conseqüències profundes i corrosives sobre la democràcia.[739] James Pfiffner, professor de política i govern de la Universitat George Mason, va escriure el 2019 que Trump menteix d'una manera diferent a la dels presidents anteriors, perquè ofereix «declaracions falses atroces que son demostrablement contràries a fets ben coneguts»; aquestes mentides són les «més importants» de totes les mentides de Trump. En qüestionar els fets, la gent no podrà avaluar adequadament el seu govern, amb creences assentades irracionalment pel «poder polític»; aquest fet erosiona la democràcia liberal, va escriure Pfiffner.[740]
Promoció de teories de la conspiració
[modifica]Abans i durant la seva presidència, Trump ha promogut nombroses teories de conspiració, inclosa la del «naixement» de Barack Obama, la teoria de Clinton Body Count i la suposada ingerència d'Ucraïna en les eleccions nord-americanes.[741] El juliol del 2020, Trump va retuitar un vídeo de Stella Immanuel, una metgessa de Texas, que promovia una cura no provada per al coronavirus. Posteriorment, la seva publicació va ser eliminada de diverses xarxes socials perquè infringia sengles regles sobre desinformació.[742]
Relació amb la premsa
[modifica].jpg)
Al llarg de la seva carrera, Trump ha cercat l'atenció dels mitjans de comunació. Les seves interaccions amb la premsa es van convertir en allò que algunes fonts van anomenar una relació d'«amor-odi».[743][744][745] Trump va començar a promocionar-se a la premsa a la dècada de 1970.[746] El presentador de Fox News Bret Baier i l'expresident de la Cambra de Representants Paul Ryan han caracteritzat Trump com un «trol» que fa declaracions controvertides per veure com «explota el cap» de la gent.[747][748]
A la campanya, Trump es va beneficiar d'una quantitat rècord de cobertura mediàtica gratuïta, cosa que va augmentar la seva posició a les primàries republicanes.[749] L'escriptora de The New York Times, Amy Chozick, va escriure el setembre del 2018 que un dels motius de l'atractiu de Trump era la seva dominació dels mitjans, la qual captiva el públic. Chozick va donar suport a l'opinió que amb Trump «alimentant alguna cosa cada nit» hi ha una naturalesa «imperdible» en la cobertura d'ells que fan els mitjans, semblant a un xou d'impacte.[750]
Al llarg de la seva campanya presidencial del 2016 i la seva presidència, Trump ha acusat diverses vegades els mitjans de comunicació de malinterpretar intencionadament les seves paraules i de ser parcial, i els ha anomenat «mitjans de notícies falses» i «l'enemic del poble».[751] Després de guanyar les eleccions, el periodista Lesley Stahl va relatar que Trump va dir que havia degradat i desacreditat intencionadament els mitjans «perquè quan escrigueu històries negatives sobre mi ningú no us cregui».[752]
Trump ha reflexionat en privat i en públic sobre treure les credencials de premsa de la Casa Blanca als periodistes crítics.[753] La seva administració es va moure per a revocar els passis de premsa de dos periodistes de la Casa Blanca, que van ser restituïts pels tribunals.[754] El 2019, un membre de la premsa estrangera va manifestar moltes de les mateixes preocupacions que les dels mitjans de comunicació als Estats Units, i va expressar el seu temor que un procés de normalització per part de periodistes i mitjans de comunicació doni com a resultat una caracterització incorrecta de Trump.[755] La Casa Blanca de Trump va celebrar prop d'un centenar de conferències de premsa formals el 2017, que van disminuir a la meitat durant el 2018 i a dos el 2019.[754]
A la primera del 2020, la campanya de Trump va demandar The New York Times, The Washington Post i la CNN per suposada difamació.[756]
Punts de vista racials
[modifica]Molts dels comentaris i accions de Trump s'han caracteritzat, tant dins els Estats Units com a l'estranger, per les seves connotacions racistes.[757] Ha negat diverses vegades que sigui racista, en afirmar: «Sóc la persona menys racista que hi ha al món».[758] Molts dels seus partidaris diuen que la seva manera de parlar reflecteix el seu rebuig a la correcció política, mentre que altres l'accepten perquè comparteixen les seves creences.[759] Els acadèmics han discutit la retòrica de Trump en el context del supremacisme blanc.[760][761][762]
Diversos estudis i enquestes han constatat que les actituds racistes van alimentar l'ascens polític de Trump i han estat més importants que els factors econòmics per determinar la lleialtat dels votants de Trump.[763][764] S'ha demostrat que les actituds racistes i islamòfobes són un poderós indicador de suport a Trump.[765] En un sondeig de la Universitat de Quinnipiac del juny del 2018, el 49 per cent dels enquestats creia que era racista, mentre que el 47 per cent creia que no ho era.[766] A més, el 55 per cent va dir que «ha envalentit les persones que tenen creences racistes per a que les expressin públicament».[767]
El 1975, Trump va resoldre una demanda del Departament de Justícia de 1973 que al·legava discriminació en l'habitatge contra llogaters negres.[768] També ha estat acusat de racisme per haver insistit que un grup d'adolescents negres i llatinoamericans eren culpables d'haver violat una dona blanca en el cas del corredor de Central Park del 1989, fins i tot després que fossin exonerats per proves d'ADN el 2002. Ha mantingut la seva posició sobre el tema al 2019.[769]
Trump va iniciar la seva carrera política el 2011 com un dels principals defensors de les teories conspiratives del «naixement», al·legant que Barack Obama, el primer president negre dels Estats Units, no va néixer als Estats Units.[770] A l'abril de 2011, Trump es va atribuir el mèrit d'haver pressionat la Casa Blanca per tal que publiqués el certificat de naixement «llarg», que ell va considerar fraudulent, i després va dir que això el va fer «molt popular».[771][772] Al setembre de 2016, enmig de la pressió, va reconèixer que Obama va néixer als Estats Units i va afirmar falsament que els rumors havien estat iniciats per Hillary Clinton durant la seva campanya presidencial del 2008.[773] El 2017, suposadament encara va expressar en privat punts de vista favorables a la teoria del «naixement».[774]
Segons una anàlisi publicada a Political Science Quarterly Trump va fer «crides explícitament racistes als blancs» durant la seva campanya presidencial del 2016.[775] En particular, el seu discurs d'inici de campanya va generar crítiques generalitzades per afirmar que els immigrants mexicans «porten drogues, cometen delictes i són violadors».[776] Els seus comentaris posteriors sobre una jutgessa mexicano-americana que presidia una demanda civil en relació a la Trump University també van ser criticats com a racistes.[777]
Alguns van interpretar que els comentaris de Trump en reacció a la manifestació d'extrema dreta de Charlottesville del 2017 implicaven una equivalència moral entre els manifestants supremacistes blancs i els contra-manifestants.[778]
En una reunió al Despatx Oval del gener de 2018 per discutir la legislació d'immigració, suposadament es va referir a El Salvador, Haití, Hondures i les nacions africanes com a «països de merda».[779] Les seves declaracions van ser condemnades com a racistes a tot el món, així com per molts membres del Congrés.[780][781]
El juliol de 2019, Trump va tuitar que quatre membres demòcrates del Congrés – totes quatre dones pertanyents a minories, tres d'elles nord-americanes natives – haurien de «tornar» als països des d'on «van venir».[782] Dos dies després, la Cambra dels Representants va votar 240-1818, majoritàriament seguint la línia del partit, per condemnar els seus «comentaris racistes».[783] Les publicacions i pàgines de xarxes socials de nacionalisme blanc van elogiar les seves declaracions, que van continuar durant els dies següents.[784]
Comentaris sobre les dones
[modifica]Trump té un llarg historial d'insults o menyspreus cap a les dones a través de comentaris sobre l'aparença o les funcions corporals, comparacions amb animals o altres formes de llenguatge sexista.[785][786][787][788] El comportament de Trump va esdevenir un tema de campanya quan va ser preguntat al respecte durant el debat presidencial del Partit Republicà per la periodista de Fox News i la presentadora de debats Megyn Kelly el 6 d'agost de 2015. Trump va restar importància a la pregunta en dir que ella el tractava injustament, però l'endemà va declarar sobre Kelly a la CNN: «Es podia veure que li sortia sang dels ulls. Sang que sortia d'ella onsevulla».[789][790] El comentari va ser àmpliament vist com una referència a la sang menstrual.[790] Trump va negar que el comentari fos sobre la menstruació i va insistir que el que va dir era apropiat.[790][791] Trump va provocar una condemna dels dos partits pels seus comentaris.[790]
Denúncies d'agressió sexual i conducta sexual inapropiada
[modifica]Almenys vint-i-tres dones han acusat públicament Trump de conducta sexual inapropiada fins a l'octubre de 2019, inclosa la seva aleshores dona Ivana. Hi va haver denúncies de violació, violència, petons i grapejament sense consentiment, mirar sota les faldilles de dones i caminar sobre dones despullades.[792][793] El 2016, va negar totes les acusacions en titllar-les de «calumnies falses» i va al·legar que hi havia una conspiració en contra seva.[794]
A l'octubre de 2016, dos dies abans del segon debat presidencial, va aparèixer una gravació «hot mic» del 2005 en què se sentia com Trump es vanava de besar i grapejar dones sense el seu consentiment, en dir «quan ets una estrella, et deixen fer-ho, pots fer qualsevol cosa... agafar-les pel cony».[795] L'exposició generalitzada dels mitjans de comunicació de l'incident va provocar la primera disculpa pública de Trump durant la campanya[796] i va causar indignació a tot l'espectre polític.[797]
Denúncies d'incitació a la violència
[modifica]Algunes investigacions suggereixen que la retòrica de Trump provoca una incidència més gran de delictes d'odi.[798] Durant la campanya del 2016, de vegades va instar o elogiar atacs físics contra manifestants o periodistes.[799][800] Des d'aleshores, algunes persones o els seus advocats han citat la retòrica de Trump per defensar el seu discurs d'odi o accions violentes.[801] L'agost de 2019 es va informar que un home que presumptament va agredir una menor per falta de respecte per l'himne nacional havia citat la retòrica de Trump en la seva pròpia defensa.[802] També es va informar a l'agost de 2019 que una revisió nacional realitzada per ABC News havia identificat almenys 36 casos criminals en què es va citar Trump en connexió directa amb violència o amenaces de violència. D'aquests, 29 es basaven en gent que feia ressò de la retòrica presidencial, mentre que els altres set eren de gent que protestava contra la seva retòrica o no hi tenia vincles directes.[803]
Cultura popular
[modifica]Trump ha estat objecte de comediants, artistes de dibuixos animats de Flash, i artistes de caricatures en línia. Ha estat parodiat regularment a Saturday Night Live per Phil Hartman, Darrell Hammond i Alec Baldwin, i a South Park com a Mr. Garrison. L'episodi d' els Simpson «Bart to the Future», escrit durant la seva campanya del 2000 pel Partit Reformista, preveia una futura presidència de Trump. Una sèrie de paròdia dedicada anomenada The President Show va debutar a l'abril de 2017 a Comedy Central, mentre que una altra anomenada Our Cartoon President va debutar a Showtime el febrer de 2018.[804]
El patrimoni i l'estil de vida de Trump han estat un element fix de les lletres de hip-hop des de la dècada de 1980 en ser anomenat en centenars de cançons, la majoria de vegades en un to positiu.[805] Les mencions de Trump al hip-hop van esdevenir negatives i pejoratives després d'haver-se postulat per a la presidència el 2015.[805]
Reconeixement
[modifica]El 1983, Trump va rebre el premi Arbre de la Vida del Fons Nacional Jueu, després d'ajudar a finançar dues àrees de joc, un parc i un embassament a Israel.[806] El 1986 va rebre la Medalla d'Honor d'Ellis Island en reconeixement del «patriotisme, la tolerància, la germanor i la diversitat»,[807] i el 1995 va rebre la Medalla del President de la Freedoms Foundation pel seu suport als programes de joventut.[808] Se li van concedir cinc doctorats honoraris, tot i que un li va ser revocat per la Universitat Robert Gordon el 2015 després que Trump demanés una prohibició cap als musulmans, i va declarar que el discurs de Trump era «totalment incompatible ... amb l'esperit i els valors de la universitat». Els premis restants són el doctorat honorari en lleis de la Universitat de Lehigh el 1988, el doctorat honorari de lletres humanes del Wagner College el 2004 i els doctorats honoraris en negocis i dret de la Universitat Liberty el 2012 i el 2017, respectivament.[809]
Al desembre de 2016, Time va nomenar Trump com la seva «Persona de l'Any»,[810] però Trump va discrepar amb la revista per referir-s'hi com el «president dels Estats dividits d'Amèrica».[811] El mateix mes, va ser nomenat Persona de l'Any de Financial Times[812] i Forbes el va classificar com la segona persona més poderosa del món després de Vladímir Putin.[813] Com a president, Trump va rebre el Collar de l'Orde d'Abd-al-Aziz ibn Saüd de l'Aràbia Saudita el 2017.[814]
Notes
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Aquesta estimació apareix al rànquing anual de Forbes. L'Índex de Multimilionaris de Bloomberg va enumerar el patrimoni net de Trump en 2,97 mil milions de dòlars el juny del 2019 i Wealth-X el va enumerar amb almenys 3,2 mil milions de dòlars l'abril del 2019.
- ↑ Les eleccions presidencials als Estats Units són determinades pel Col·legi Electoral, en el qual cada estat nomena un nombre d'electors igual a la seva representació al Congrés dels Estats Units, i tots els delegats de cada estat habitualment voten pel guanyador de la votació de l'estat local (excepte els electors deslleials). En conseqüència, és possible que el president electe rebi menys vots de la població total de país (el vot popular). Aquesta situació s'ha produït cinc vegades des del 1824.
- ↑ Ronald Reagan era més vell al seu segon mandat.
- ↑ «En relació amb aquesta anàlisi, vam abordar la qüestió fàctica de si els membres de la Campanya de Trump 'estaven coordinats' - terme que apareix en l'ordre de nomenament - amb les activitats d'ingerència electoral russa. Igual que la col·lusió, la 'coordinació' no té un definició establerta en el dret penal federal. Entenem que la coordinació requereix un acord, tàcit o exprés, entre la Campanya de Trump i el govern rus sobre la ingerència electoral. Això requereix que més que les dues parts prenguin mesures prèviament notificades per altres o que responguin a les accions o interessos d'aquests darrers. Apliquem el terme coordinació en aquest sentit en afirmar en l'informe que la investigació no ha determinat que la Campanya de Trump estigués coordinada amb el govern rus en les seves activitats d'ingerència electoral».[2]
- ↑ Els registres d'aquest afer daten de l'any 1824. El nombre «cinc» inclou les eleccions de 1824, 1876, 1888, 2000 i 2016. Tot i les seves similituds, algunes d'aquestes cinc eleccions van tenir resultats peculiars; per exemple, John Quincy Adams va quedar enrere tant en el vot popular nacional com en el col·legi electoral el 1824 (atès que ningú tenia majoria al col·legi electoral, Adams va ser escollit per la Cambra de Representants), i Samuel Tilden continua sent l'únic candidat perdedor havent obtingut la majoria real del vot popular (en lloc de només una pluralitat).[233]
- ↑ Grover Cleveland va ser el 22è i 24è president.[243]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Trump's voting fraud claims explained» (en anglès britànic). BBC News.
- ↑ Informe Mueller, vol. I, p. 2
- ↑ «Donald Trump Birth certificate» (en anglès). ABC News. Arxivat de l'original el 12 de maig 2016. [Consulta: 23 d’agost 2020].
- ↑ Kranish i Fisher, 2017, p. 32.
- ↑ Kranish i Fisher, 2017, p. 38.
- ↑ 6,0 6,1 Viser, Matt. «Even in college, Donald Trump was brash». The Boston Globe, 28-08-2015.
- ↑ Selk, Avi. «It's the 50th anniversary of the day Trump left college and nearly had to go to war» (en anglès). Washington Post, 20-05-2018.
- ↑ «Trump school grades». The New York Times, 27-02-2019.
- ↑ Montopoli, Brian. «Donald Trump avoided Vietnam with deferments, records show». CBS News, 29-04-2011.
- ↑ «Donald John Trump's Selective Service Draft Card and Selective Service Classification Lnytedger». National Archives and Records Administration, 15-08-2016. [Consulta: 23 setembre 2019]. – via Freedom of Information Act (FOIA)
- ↑ 11,0 11,1 «Questions linger about Trump's draft deferments during Vietnam war». Washington Post, 21-07-2015.
- ↑ «Donald Trump draft record». The New York Times, 01-08-2016.
- ↑ «History According to Trump: The President and the 1917 Pandemic That Wasn’t». New Yorker, 30-04-2020.
- ↑ Blair, 2015b, p. 120-122.
- ↑ Blair, Gwenda. «The Man Who Made Trump Who He Is». Politico, 24-08-2015.
- ↑ Hansler, Jennifer. «Trump’s family denied German heritage for years». CNN, 28-11-2017.
- ↑ 17,0 17,1 «The ancestral german home of the Trumps». New Yorker, 29-04-2016. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Donald Trump's immigrant mother». New Yorker, 24-06-2016.
- ↑ Blair, 2015, p. 300.
- ↑ «Lara and Eric Trump: welcome second child». NBC Montana, 20-08-2019. [Consulta: 21 agost 2019].
- ↑ «Ivana Trump becomes US citizen». Associated Press, 27-05-1988.
- ↑ «Ivana Trump to write memoir about raising US president's children» (en anglès). The Guardian, 16-03-2017.
- ↑ 23,0 23,1 «Marla Maples, la esposa más desconocida de Donald Trump y madre de Tiffany Trump» (en castellà). La Vanguardia, 14-11-2022. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ «The Other Trump» (en anglès). The New York Times, 01-10-2016.
- ↑ Brown, Tina. «Donald Trump, Settling Down» (en anglès). Washington Post, 27-01-2005.
- ↑ «Donald Trump Fast Facts» (en anglès). CNN, 07-03-2014.
- ↑ Gunter, Joel. «What is the Einstein visa? And how did Melania Trump get one?» (en anglès). BBC, 02-03-2018. [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ 28,0 28,1 Scott, Eugene. «Church says Donald Trump is not an ‘active member’». CNN, 28-08-2015.
- ↑ 29,0 29,1 «How Trump got religion and why his legendary minister's son now rejects him». Washington Post, 21-01-2016.
- ↑ Kranish i Fisher, 2017, p. 81.
- ↑ «Paula White, Trump’s Personal Pastor, Joins the White House» (en anglès). The New York Times, 31-10-2019.
- ↑ «For Donald Trump, Lessons From a Brother’s Suffering» (en anglès). The New York Times, 02-01-2016.
- ↑ «Donald Trump doesn't drink or smoke. His addict brother Fred is the reason» (en anglès). NZ Herald, 02-10-2018. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ «Donald Trump’s Diet: He’ll Have Fries With That» (en anglès). The New York Times, 08-08-2016.
- ↑ «Donald Trump is the poster child of sleep deprivation: Arianna Huffington» (en anglès). CNBC, 17-01-2017.
- ↑ «Donald Trump says he gets most of his exercise from golf, then uses cart at Turnberry». The Golf News, 14-07-2018. [Consulta: 4 juliol 2019].
- ↑ «Trump thinks that exercising too much uses up the body’s ‘finite’ energy», 12-05-2017.
- ↑ ; Crook, Lawrence III«Bornstein claims Trump dictated the glowing health letter». CNN, 01-05-2018. [Consulta: 20 maig 2018].
- ↑ «Trump doctor Harold Bornstein says bodyguard, lawyer 'raided' his office, took medical files». NBC, 01-05-2018. [Consulta: 6 juny 2019].
- ↑ Ducharme, Jamie. «The White House Doctor Called President Trump's Health 'Excellent'. Here's the Full Summary of His Physical Exam». Time, 17-01-2018. [Consulta: 18 gener 2018].
- ↑ Shear, Michael D. «Trump's Physical Revealed Serious Heart Concerns, Outside Experts Say». The New York Times, 17-01-2018. [Consulta: 3 juny 2018].
- ↑ Howard, Jacqueline. «Trump in 'very good health overall' but obese, according to physical exam results». CNN, 14-02-2019. [Consulta: 15 febrer 2019].
- ↑ Gupta, Sanjay. «President Trump has a common form of heart disease». CNN, 01-02-2018. [Consulta: 10 juny 2019].
- ↑ 44,0 44,1 «Trump ‘Remains Healthy’ After Taking Hydroxychloroquine, His Doctor Sa» (en anglès). The New York Times, 03-06-2020. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ ; Radcliffe, Donnie«Trump lied to me about his wealth to get onto the Forbes 400. Here are the tapes.». Washington Post, 12-02-1985. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ O'Brien, Timothy L. «What's He Really Worth?». The New York Times, 23-10-2005. [Consulta: 25 febrer 2016].
- ↑ 47,0 47,1 «#1001 Donald Trump». Forbes, 2020. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Walsh, John. «Trump has fallen 138 spots on Forbes' wealthiest-Americans list, his net worth down over $1 billion, since he announced his presidential bid in 2015». Business Insider, 03-10-2018. [Consulta: 3 octubre 2018].
- ↑ Lewandowski, Corey R. «Donald J. Trump Files Personal Financial Disclosure Statement With Federal Election Commission», 15-07-2015. Arxivat de l'original el 9 de març 2016. [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ «Donald Trump wealth details released by federal regulators», 22-07-2015. [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ Fahrenthold, David A. «Trump: A True Story». The Washington Post, 10-08-2016. [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ Stump, Scott. «Trump lied to me about his wealth to get onto the forbes 400. Here are the tapes» (en anglès). Washington Post, 20-04-2018.
- ↑ «Donald Trump: My dad gave me ‘a small loan’ of $1 million to get started». CNBC, 26-10-2015.
- ↑ 54,0 54,1 «Trump Engaged in Suspect Tax Schemes as He Reaped Riches From His Father» (en anglès). The New York Times, 02-10-2018.
- ↑ «Scope of investigations into Trump has shaped his presidency». AP News, 16-12-2018.
- ↑ «From the Tower to the White House» (en anglès). The Economist, 20-02-2016.
- ↑ «Trump tumbles down the Forbes 400 as his net worth has taken a major hit since he launched his presidential run». CNBC, 02-10-2018.
- ↑ 58,0 58,1 «Decade in the Red: Trump Tax Figures Show Over $1 Billion in Business Losses» (en anglès). The New York Times, 08-05-2019.
- ↑ Trump i Schwartz, 2009, p. 46.
- ↑ «‘No Vacancies’ for Blacks: How Donald Trump Got His Start, and Was First Accused of Bias». The New York Times, 27-08-2016.
- ↑ Blair, 2015b, p. 250.
- ↑ «The original Donald Trump». NY Magazine, 29-04-2018.
- ↑ «Trump’s false claim he built his empire with a ‘small loan’ from his father». The Washington Post, 03-03-2016.
- ↑ Kranish i Fisher, 2017, p. 84.
- ↑ Wooten, 2009, p. 32–35.
- ↑ «THE EXPANDING EMPIRE OF DONALD TRUMP». The New York Times, 08-04-1984.
- ↑ «Donald Trump Loves New York. But It Doesn’t Love Him Back» (en anglès). The New York Times, 09-12-2016.
- ↑ «Trump's Plaza Hotel bankruptcy plan approved». The New York Times, 12-12-1992. [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ «Trump Is Selling Plaza Hotel To Saudi and Asian Investors». The New York Times, 12-04-1995. [Consulta: 18 juliol 2019].
- ↑ Wooten, 2009, p. 81–82.
- ↑ «Donald Trump Has Gained More Than $100 Million On Mar-a-Lago». Forbes, 23-04-2018.
- ↑ Dangremond, Sam. «A History of Mar-a-Lago, Donald Trump's American Castle». Town & Country, 22-12-2017. [Consulta: 3 juliol 2018].
- ↑ «Donald Trump Has Gained More Than $100 Million On Mar-a-Lago». NY Times, 31-10-2019.
- ↑ Wooten, 2009, p. 57–58.
- ↑ Kranish i Fisher, 2017, p. 128.
- ↑ «Donald Trump Has Gained More Than $100 Million On Mar-a-Lago». The New York Times, 18-12-1988.
- ↑ 77,0 77,1 «Trump reaches agreement with bondholders on Taj Mahal». UPI, 09-04-1991.
- ↑ Kranish i Fisher, 2017, p. 135].
- ↑ «COMPANY NEWS; Taj Mahal Is Out Of Bankruptcy». The New York Times, 05-10-1991.
- ↑ «Trump Is Reportedly Selling Yacht». The New York Times, 11-05-1990.
- ↑ «Trump Plaza Casino Stock Trades Today on Big Board». The New York Times, 07-06-1995.
- ↑ McQuade, Dan. «The Truth About the Rise and Fall of Donald Trump’s Atlantic City Empire». Philly Magazine, 16-08-2015.
- ↑ «How Donald Trump Made Millions Off His Biggest Business Failure». Fortune, 10-03-2016.
- ↑ Garcia, Ahiza. «Trump's 17 golf courses teed up: Everything you need to know». CNN, 29-12-2016. [Consulta: 21 gener 2018].
- ↑ Alesci, Cristina. «A peek at Donald Trump's finances». CNN, 19-05-2016. [Consulta: 20 maig 2016].
- ↑ Klein, Betsy. «Trump spent 1 of every 5 days in 2019 at a golf club». CNN, 31-12-2019. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Cassidy, John. «Donald Trump's Business Failures Were Very Real», 10-05-2019. [Consulta: 9 novembre 2019].
- ↑ Wang, Jennifer. «From Manila to Hawaii, Meet The Licensing Partners Who Paid Trump The Most». Forbes, 20-03-2017. [Consulta: 6 maig 2017].
- ↑ Lee, Michelle Ye Hee. «How many Trump products were made overseas? Here's the complete list», 26-08-2016. [Consulta: 17 maig 2019].
- ↑ Williams, Aaron. «How Trump has made millions by selling his name». The Washington Post, 25-01-2017. [Consulta: 12 desembre 2017].
- ↑ Anthony, Zane. «Whatever happened to Trump neckties? They're over. So is most of Trump's merchandising empire.». The Washington Post, 13-04-2018.
- ↑ 92,0 92,1 Brenner, Marie. «How Donald Trump and Roy Cohn’s Ruthless Symbiosis Changed America» (en anglès). The New York Times, 20-06-2016.
- ↑ Dunlap, David W. «Meet Donald Trump» (en anglès). The New York Times, 30-07-2015.
- ↑ «How Donald Trump and Roy Cohn’s Ruthless Symbiosis Changed America» (en anglès). Vanity Fair, 28-06-2017.
- ↑ «Trump lawsuits». USA Today.
- ↑ «Trump's 3,500 lawsuits unprecedented for a presidential nominee», 02-06-2016.
- ↑ «Trump Bankruptcy Math Doesn't Add Up». NBC, 24-06-2016.
- ↑ «Fourth Time's A Charm: How Donald Trump Made Bankruptcy Work For Him». Forbes, 29-04-2011.
- ↑ Flitter, Emily. «Art of the spin: Trump bankers question his portrayal of financial comeback». Reuters, 17-07-2016. [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ Smith, Allan. «Trump's long and winding history with Deutsche Bank could now be at the center of Robert Mueller's investigation». Business Insider, 08-12-2017. [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ «Trump sues Deutsche Bank and Capital One over Democratic subpoenas». BBC, 30-04-2019.
- ↑ «Accountants Must Turn Over Trump’s Financial Records, Lower-Court Judge Rules». The New York Times, 20-05-2019.
- ↑ «Judge rejects Trump’s request to halt congressional subpoenas for his banking records». Washington Post, 22-05-2019.
- ↑ «Donald Trump's Subpoena Appeals Now Head to Merrick Garland's Court». Newsweek, 21-05-2019.
- ↑ «House subpoenas for Trump’s bank records put on hold while president appeals». Washington Post, 28-05-2019.
- ↑ «Five take-aways from Donald Trump's financial disclosure». BBC, 23-07-2015. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». ESPN, 14-07-2015.
- ↑ «Trump Gets Tyson Fight». The New York Times, 25-02-1988. [Consulta: 11 febrer 2011].
- ↑ O'Donnell i Rutherford, 1991, p. 137.
- ↑ Hogan, Kevin. «The Strange Tale of Donald Trump's 1989 Biking Extravaganza». Politico, 10-04-2016. [Consulta: 12 abril 2016].
- ↑ Kessler, Glenn. «Too good to check: Sean Hannity's tale of a Trump rescue». The Washington Post, 11-08-2016. [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ Blair, Gwenda. «Did the Trump Family Historian Drop a Dime to the New York Times?». Politico, 17-10-2018. [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Trump Sells Miss Universe Organization to WME-IMG Talent Agency». NYT, 15-09-2015. [Consulta: 9 gener 2016].
- ↑ «There She Goes: Pageants Move to NBC». Washington Post, 22-06-2002. [Consulta: 14 agost 2016].
- ↑ «Why the heck does Donald Trump have a Walk of Fame star, anyway? It's not the reason you think». Fast Company, 29-10-2016. [Consulta: 16 juny 2018].
- ↑ «NBC to Donald Trump: You're fired». USA Today, 01-07-2015. [Consulta: 28 juliol 2015].
- ↑ «Trump Sells Miss Universe Organization to WME-IMG Talent Agency». NYT, 15-09-2015. [Consulta: 5 febrer 2016].
- ↑ Cohan, William D. «Big Hair on Campus: Did Donald Trump Defraud Thousands of Real Estate Students?». Vanity Fair. [Consulta: 6 març 2016].
- ↑ Barbaro, Michael. «New York Attorney General Is Investigating Trump's For-Profit School». The New York Times, 19-05-2011.
- ↑ Halperin, David. «NY Court Refuses to Dismiss Trump University Case, Describes Fraud Allegations». Huffington Post, 01-03-2016.
- ↑ McCoy, Kevin. «Trump faces two-front legal fight over 'university'». USA Today, 26-08-2013.
- ↑ Eder, Steve. «Donald Trump Agrees to Pay $25 Million in Trump University Settlement». The New York Times, 18-11-2016.
- ↑ «Trump pays IRS a penalty for his foundation violating rules with gift to aid Florida attorney general». Washington Post, 01-09-2016.
- ↑ «Missing from Trump's list of charitable giving: His own personal cash». The Washington Post, 10-04-2016.
- ↑ «Taking a peek at Trump's (foundation) tax returns». LIBN, 15-09-2016.
- ↑ Cillizza, Chris. «Meet the reporter who's giving Donald Trump fits» (en anglès), 15-09-2016. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2016. [Consulta: 23 d’agost 2020].
- ↑ Bradner, Eric. «NY attorney general is investigating Trump Foundation practices». CNN, 14-09-2016. [Consulta: 25 setembre 2016].
- ↑ Jacobs, Ben. «Donald Trump to dissolve his charitable foundation after mounting complaints». The Guardian, 24-12-2016. [Consulta: 25 desembre 2016].
- ↑ Thomsen, Jacqueline. «Five things to know about the lawsuit against the Trump Foundation». The Hill, 14-06-2018. [Consulta: 15 juny 2018].
- ↑ Goldmacher, Shane. «Trump Foundation Will Dissolve, Accused of 'Shocking Pattern of Illegality'». The New York Times, 18-12-2018. [Consulta: 9 maig 2019].
- ↑ Katersky, Aaron. «President Donald Trump ordered to pay $2M to collection of nonprofits as part of civil lawsuit». ABC News, 07-11-2019. [Consulta: 7 novembre 2019].
- ↑ 132,0 132,1 «Donald Trump: A list of potential conflicts of interest» (en anglès). BBC News, 01-12-2016.
- ↑ 133,0 133,1 Venook, Jeremy. «Trump’s Interests vs. America’s, Dubai Edition» (en anglès). The Atlantic, 09-08-2017. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ 134,0 134,1 LaFraniere, Sharon «Lawsuit on Trump Emoluments Violations Gains Traction in Court» (en anglès). The New York Times, 26-01-2018. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Trump Has Revealed Assumptions About Handling Presidential Wealth, Businesse s» (en anglès). NPR, 20-01-2018. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Stone, Peter «How Trump's businesses are booming with lobbyists, donors and governments» (en anglès). The Guardian, 19-07-2019. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Michael Collins, David Jackson, Courtney Subramanian. «'Phony.' Donald Trump mocks 'emoluments' clause of U.S. Constitution that bans foreign gifts» (en anglès americà). [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Trump stands by Saudi prince despite journalist Khashoggi's murder». Reuters, 20-11-2018.
- ↑ «President Trump has a massive conflict of interest on Saudi Arabia». The Washington Post, 18-10-2018.
- ↑ Przybyla, Heidi. «Donald Trump's longtime business connections in Turkey back in the spotlight». NBC News, 09-10-2019.
- ↑ Mayer, Jane. «Donald Trump's Ghostwriter Tells All». The New Yorker, 18-07-2016. [Consulta: 19 juny 2017].
- ↑ O'Neil, Luke. «What do we know about Trump's love for the Bible?». The Guardian, 02-06-2020. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Looking Back At Donald Trump's WWE Career». Tech Times, 04-03-2016. [Consulta: 6 juliol 2019].
- ↑ 144,0 144,1 Kelly, Chris; Wetherbee, Brandon «Heel in Chief» (en anglès). Slate, 09-12-2016. ISSN: 1091-2339.
- ↑ 145,0 145,1 Grynbaum, Michael M.; Parker, Ashley «Donald Trump the Political Showman, Born on ‘The Apprentice’» (en anglès). The New York Times, 16-07-2016. ISSN: 0362-4331.
- ↑ LaFrance, Adrienne. «A Brief History of Donald Trump Playing Himself on Television» (en anglès), 21-12-2015. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Nededog, Jethro. «Megan Mullally regrets helping Trump with a 'landslide' win: 'I'm not giving him any points'» (en anglès americà). [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Kranish i Fisher, 2017, p. 166.
- ↑ «The Donald to Get New Wife, Radio Show». People, 29-04-2004. [Consulta: 19 novembre 2013].
- ↑ «Donald Trump gets regular Fox News spot». CBS News, 01-04-2011. [Consulta: 7 juliol 2018].
- ↑ Gillin, Joshua. «Bush says Trump was a Democrat longer than a Republican 'in the last decade'», 24-08-2015.
- ↑ 152,0 152,1 «Trump Gives a Vague Hint of Candidacy». The New York Times, 02-09-1987. [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ «Trump Urged To Head Gala Of Democrats». The New York Times, 18-11-1987.
- ↑ Winger, Richard. «Donald Trump Ran For President in 2000 in Several Reform Party Presidential Primaries». Ballot Access News, 25-12-2011.
- ↑ Johnson, Glen «Donald Trump eyeing a run at the White House». Standard-Speaker [Hazelton, Pennsylvania].
- ↑ Clift, Eleanor. «The Last Time Trump Wrecked a Party». The Daily Beast, 13-04-2017. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ 157,0 157,1 MacAskill, Ewen. «Donald Trump bows out of 2012 US presidential election race». The Guardian, 16-05-2011. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ Linkins, Jason. «Donald Trump Brings His 'Pretend To Run For President' Act To CPAC». The Huffington Post, 11-02-2011. [Consulta: 21 abril 2011].
- ↑ Haberman, Maggie. «Donald Trump's Presidential Run Began in an Effort to Gain Stature». The New York Times, 12-03-2016. [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ Fisher, Marc. «'Grab that record': How Trump's high school transcript was hidden». Wasington Post, 05-03-2019. [Consulta: 9 juny 2019].
- ↑ Moody, Chris. «Donald Trump to address CPAC». Yahoo! News, 05-03-2013.
- ↑ Madison, Lucy. «Trump: Immigration reform a "suicide mission" for GOP». CBS, 15-03-2013.
- ↑ «Trump researching 2016 run». Page Six, 27-05-2013.
- ↑ Spector, Joseph. «N.Y. Republicans want Donald Trump to run for governor». USA Today, 14-10-2013.
- ↑ Miller, Jake. «Trump trumped by Cuomo in N.Y. governor race, poll finds». CBS, 13-02-2014.
- ↑ «Michael Cohen: I threatened Fordham to keep quiet about Trump’s SAT scores and grades» (en anglès). Vox, 27-02-2019.
- ↑ Lerner, Adam B. «The 10 best lines from Donald Trump's announcement speech». Politico, 16-06-2015.
- ↑ Reeve, Elspeth. «How Donald Trump Evolved From a Joke to an Almost Serious Candidate». The New Republic, 27-10-2015. [Consulta: 23 juliol 2018].
- ↑ Bump, Philip. «Why Donald Trump is poised to win the nomination and lose the general election, in one poll». The Washington Post, 23-03-2016.
- ↑ Nussbaum, Matthew. «RNC Chairman: Trump is our nominee». Politico, 03-05-2016. [Consulta: 4 maig 2016].
- ↑ ; Lapinski, John; Psyllos, Stephanie«Poll: Clinton and Trump Now Tied as GOP Convention Kicks Off» (en anglès). NBC, 19-07-2016.
- ↑ Levingston, Ivan. «Donald Trump officially names Mike Pence for VP». CNBC, 15-07-2016.
- ↑ «Trump closes the deal, becomes Republican nominee for president». Fox News, 19-07-2016.
- ↑ Timm, Jane C. «9 Elephants in the Room at RNC: Who's Missing From the Speakers List». NBC, 17-07-2016.
- ↑ «2016 Presidential Debate Schedule», 23-09-2015. [Consulta: 30 setembre 2016].
- ↑ «US presidential debate: Trump won't commit to accept election result». BBC News, 20-10-2016.
- ↑ «Trump's promises before and after election». BBC Online, 19-09-2017.
- ↑ Johnson, Jenna. «Trump on NATO: 'I said it was obsolete. It's no longer obsolete.'». The Washington Post, 12-04-2017.
- ↑ Edwards, Jason A. Communication Quarterly, 66, 2, 2018, pàg. 176. DOI: 10.1080/01463373.2018.1438485. ISSN: 0146-3373. «On the campaign trail, Trump repeatedly called North Atlantic Treaty Organization (NATO) 'obsolete'.»
- ↑ Muller, Jan-Werner. What Is Populism?. University of Pennsylvania Press, 2016, p. 101. ISBN 978-0-8122-9378-4.
- ↑ Kazin, Michael. «How Can Donald Trump and Bernie Sanders Both Be 'Populist'?». The New York Times Magazine, 22-03-2016.
- ↑ Becker, Bernie. «Trump's 6 populist positions». Politico, 13-02-2016.
- ↑ «Tax Reform» (en anglès). Donald J. Trump for president website. Arxivat de l'original el 4 de gener 2016. [Consulta: 6 gener 2016].
- ↑ Fahrenthold, David A. «20 times Donald Trump has changed his mind since June». The Washington Post, 17-08-2015.
- ↑ Hensch, Mark. «'Meet the Press' tracks Trump's flip-flops» (en anglès). The Hill, 12 juliol 201 5.
- ↑ Noah, Timothy. «Will the real Donald Trump please stand up?». Politico, 26-07-2015.
- ↑ Timm, Jane C. «A Full List of Donald Trump's Rapidly Changing Policy Positions». NBC News. [Consulta: 12 juliol 2016].
- ↑ Walsh, Kenneth T. «Trump: Media Is 'Dishonest and Corrupt'». U.S. News & World Report, 15-08-2016.
- ↑ Koppel, Ted. «Trump: "I feel I'm an honest person"» (en anglès). CBS, 24-07-2016.
- ↑ Blake, Aaron. «Donald Trump is waging war on political correctness. And he's losing.» (en anglès). The Washington Post, 06-07-2015.
- ↑ Cillizza, Chris. «This Harvard study is a powerful indictment of the media's role in Donald Trump's rise». The Washington Post, 14-06-2016.
- ↑ «The 'King of Whoppers': Donald Trump». Fact Check, 21-12-2015.
- ↑ Holan, Angie Drobnic. «2015 Lie of the Year: the campaign misstatements of Donald Trump». Politifact, 21-12-2015.
- ↑ Farhi, Paul. «Think Trump's wrong? Fact checkers can tell you how often. (Hint: A lot.)». Washington Post, 26-02-2016.
- ↑ Stelter, Brian. «The weekend America's newspapers called Donald Trump a liar». Money, 26-09-2016.
- ↑ McCammon, Sarah. NPR. Donald Trump's controversial speech often walks the line, 10 agost 2016.
- ↑ «Trump's Lies vs. Your Brain». Politico, 20-01-2017.
- ↑ Barkun, Michael «President Trump and the “Fringe”». Terrorism and Political Violence, 29, 3, 2017, pàg. 437. DOI: 10.1080/09546553.2017.1313649. ISSN: 1556-1836.
- ↑ Lopez, German. «We need to stop acting like Trump isn't pandering to white supremacists». Vox, 14-08-2017.
- ↑ Blow, Charles M. «Is Trump a White Supremacist?». The New York Times, 18-09-2017.
- ↑ Kharakh, Ben. «Donald Trump's Social Media Ties to White Supremacists», 22-03-2016.
- ↑ White, Daniel. «Trump Criticized for Retweeting Racist Account», 26-01-2016.
- ↑ «White Nationalists and the Alt-Right Celebrate Trump's Victory». Southern Poverty Law Center, 09-11-2016. [Consulta: 10 novembre 2016].
- ↑ Chan, Melissa. «Donald Trump Refuses to Condemn KKK, Disavow David Duke Endorsement», 28-02-2016.
- ↑ Lozada, Carlos. «Donald Trump and the alt-right: A marriage of convenience», 30-12-2016.
- ↑ Nelson, Libby. «"Why we voted for Donald Trump": David Duke explains the white supremacist Charlottesville protests». Vox, 12-08-2017.
- ↑ Cummings, William. «Former KKK leader David Duke praises Trump for his 'courage'». USA Today, 15-08-2017.
- ↑ 208,0 208,1 «Trump denounces David Duke, KKK». CNN, 03-03-2016.
- ↑ Ohlheiser, Abby. «Anti-Semitic Trump supporters made a giant list of people to target with a racist meme», 03-06-2016.
- ↑ Weigel, David. «'Racialists' are cheered by Trump's latest strategy». The Washington Post, 20-08-2016.
- ↑ Krieg, Gregory. «Clinton is attacking the 'Alt-Right' – What is it?». CNN, 25-08-2016.
- ↑ Sevastopulo, Demetri. «'Alt-right' movement makes mark on US presidential election». Financial Times.
- ↑ Hawley, George. Making Sense of the Alt-Right. Columbia University Press, 2017. ISBN 978-0-231-54600-3.
- ↑ Wilson, Jason. «Clickbait scoops and an engaged alt-right: everything to know about Breitbart News». The Guardian, 15-11-2016.
- ↑ «Trump disavows 'alt-right' supporters». BBC Online, 23-11-2016.
- ↑ «Donald Trump's New York Times Interview: Full Transcript». The New York Times, 23-11-2016.
- ↑ «Executive Branch Personnel Public Financial Disclosure Report (U.S. OGE Form 278e)» (en anglès). U.S. Office of Government Ethics, 15-07-2015. Arxivat de l'original el 2015-07-23. [Consulta: 23 agost 2020].
- ↑ Alesci, Cristina. «A peek at Donald Trump's finances». CNN, 19-05-2016. [Consulta: 20 maig 2016].
- ↑ Rappeport, Alan. «Donald Trump Breaks With Recent History by Not Releasing Tax Returns». The New York Times, 11-05-2016.
- ↑ Qiu, Linda. «Pence's False claim that Trump 'hasn't broken' tax return promise». PolitiFact. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Isidore, Chris. «Trump says he can't release tax returns because of audits». CNN, 26-02-2016.
- ↑ Kopan, Tal. «Trump on his tax rate: 'None of your business'». CNN, 13-05-2016.
- ↑ ; Twohey, Megan«Donald Trump Acknowledges Not Paying Federal Income Taxes for Years». The New York Times, 10-10-2016.
- ↑ ; Drucker, Jesse; Craig, Susanne; Barstow, David«Trump Wrote Off $100 Million in Business Losses in 2005». The New York Times, 15-03-2017. [Consulta: 15 març 2017].
- ↑ Gordon, Marcy. «House chairman asks IRS for 6 years of Trump's tax returns». AP News, 04-04-2019.
- ↑ Stein, Jeff. «Treasury says it will miss Democrats' deadline for turning over Trump tax returns, casts skepticism over request». The Washington Post, 10-04-2019.
- ↑ Fandos, Nicholas. «House Ways and Means Chairman Subpoenas Trump Tax Records». The New York Times, 10-05-2019.
- ↑ Rubin, Richard. «Mnuchin Defies Subpoena for President Trump's Tax Returns». The Wall Street Journal, 17-05-2019.
- ↑ Stein, Jeff. «Confidential draft IRS memo says tax returns must be given to Congress unless president invokes executive privilege». The Washington Post, 21-05-2019.
- ↑ Eckert, Toby. «Mnuchin dismisses IRS memo saying Congress must be given Trump's tax returns». Politico, 22-05-2019.
- ↑ Schmidt, Kiersten. «A Historic Number of Electors Defected, and Most Were Supposed to Vote for Clinton». The New York Times, 19-12-2016.
- ↑ Desilver, Drew. «Trump's victory another example of how Electoral College wins are bigger than popular vote ones». Pew Research Center, 20-12-2017.
- ↑ Scott, Thomas G. Counting the Votes: A New Way to Analyze America's Presidential Elections (en anglès). ABC-CLIO, 2015, p. 125. ISBN 978-1-4408-3883-5.
- ↑ «Official 2016 Presidential General Election Results». Federal Election Commission, 01-12-2017. [Consulta: 12 febrer 2018].
- ↑ «Trump pulls off biggest upset in U.S. history». Politico, 09-11-2016. [Consulta: 9 novembre 2016].
- ↑ «Why Trump Won: Working-Class Whites». NY Times, 09-11-2016. [Consulta: 9 novembre 2016].
- ↑ «Can You Trust Trump's Approval Rating Polls?». Five Thirty Eight, 17-01-2017.
- ↑ «The Media Has A Probability Problem». Five Thirty Eight, 21-09-2017.
- ↑ Phillips, Amber. «Republicans are poised to grasp the holy grail of governance». The Washington Post, 09-11-2016.
- ↑ «Donald Trump is officially the richest US president in history». Business Insider, 23-01-2017. [Consulta: 9 setembre 2017].
- ↑ «It's Trump's Birthday. If He Wins, He'd Be The Oldest President Ever To Take Office». NPR, 14-06-2016. [Consulta: 3 maig 2019].
- ↑ 242,0 242,1 «Donald Trump will be the only US president ever with no political or military experience» (en anglès). VOX, 11-11-2016. [Consulta: 3 gener 2017].
- ↑ «Will Trump Be The 44th Or 45th President? Yes And Yes»» (en anglès). NPR.
- ↑ ; Starrs, Jenny«Trump supporter charged after sucker-punching protester at North Carolina rally». The Washington Post, 11-03-2016.
- ↑ «Trump calls protests 'unfair' in first controversial tweet as president-elect». USA Today, 11-11-2016.
- ↑ ; Schouten, Fredreka«At 2.6 million strong, Women's Marches crush expectations» (en anglès). USA Today, 22-01-2017. [Consulta: 22 gener 2017].
- ↑ «We asked ten people why they felt empowered wearing a pink 'pussy' hat». The Independent, 22-01-2017. [Consulta: 15 gener 2017].
- ↑ «Here's your list of all the protests happening against the Muslim Ban». ThinkProgress, 28-01-2017. [Consulta: 18 setembre 2018].
- ↑ Westwood, Sarah. «Trump hints at re-election bid, vowing 'eight years' of 'great things'». The Washington Examiner, 22-01-2017.
- ↑ Morehouse, Lee. «Trump breaks precedent, files as candidate for re-election on first day» (en anglès). AZ Family, 31-01-2017. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017. [Consulta: 23 d’agost 2020].
- ↑ Graham, David A. «Trump Kicks Off His 2020 Reelection Campaign on Saturday». The Atlantic, 15-02-2017.
- ↑ McCormick, John. «Trump's 2020 Re-Election Committee Has $22.1 Million in the Bank». Bloomberg News, 31-01-2018.
- ↑ «Donald J. Trump for President». Federal Election Commission, 31-12-2018. [Consulta: 5 febrer 2019].
- ↑ «Trump wins enough delegates to become GOP's presumptive nominee». PBS NewsHour, 17-03-2020. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Shepard, Steven. «POLITICO's Election Forecast: Trump, Senate GOP in trouble». Politico, 09-07-2020.
- ↑ Siders, David. «Trump sees a 'rigged election' ahead. Democrats see a constitutional crisis in the making.». Politico, 25-05-2020. [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Kumar, Anita. «Trump aides exploring executive actions to curb voting by mail». Politico, 08-08-2020. [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Bogage, Jacob. «Trump says Postal Service needs money for mail-in voting, but he'll keep blocking funding», 12-08-2020. [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «2020 Election Live Updates: Republicans Rebuke Trump for Floating Delaying Election, Something He Cannot Do», 30-07-2020.
- ↑ Sonmez, Felicia. «Trump declines to say whether he will accept November election results», 19-07-2020. [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Haberman, Maggie. «As Trump Pushes Into Portland, His Campaign Ads Turn Darker». The New York Times, 21-07-2020.
- ↑ Costa, Robert. «Trump's push to amplify racism unnerves Republicans who have long enabled him». The Washington Post, 09-07-2020.
- ↑ «The real reason Trump didn't want to attend Biden's inauguration» (en anglès), 19-01-2021. [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «All of Trump's executive actions so far» (en anglès). Político, 25-01-2017. [Consulta: 28 gener 2017].
- ↑ «Trump Sons Forge Ahead Without Father, Expanding and Navigating Conflicts». The New York Times, 12-02-2017. [Consulta: 7 maig 2017].
- ↑ «autor=V.v.B Ivanka Trump's new job». The Economist, 31-03-2017. [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ «Jared Kushner, Trump's Son-in-Law, Is Cleared to Serve as Adviser». The New York Times, 21-01-2017. [Consulta: 7 maig 2017].
- ↑ «Trump picks Colo. appeals court judge Neil Gorsuch for Supreme Court». The Washington Post, 31-01-2017.
- ↑ 269,0 269,1 «The U.S. Entered a Recession in February» (en anglès). NY Times, 08-06-2020. [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «President Trump's repeated claim: 'The greatest economy in the history of our country'» (en anglès), 07-09-2018. [Consulta: 27 maig 2019].
- ↑ ; Parlapiano, Alicia«What's in the Final Republican Tax Bill». The New York Times, 15-12-2017.
- ↑ Schlesinger, Jacob M. «Trump Forged His Ideas on Trade in the 1980s – And Never Deviated» (en anglès). WSJ, 15-11-2018.
- ↑ «Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord». [Consulta: 21 maig 2024].
- ↑ «El T-MEC cumple 3 años de su entrada en vigor y se acerca a su primera revisión» (en castellà). Expansion, 08-06-2023. [Consulta: 21 maig 2024].
- ↑ Bradner, Eric. «Trump's TPP withdrawal: 5 things to know». CNN, 23-01-2017.
- ↑ Inman, Phillip. «The war over steel: Trump tips global trade into new turmoil» (en anglès). The Guardian, 10-03-2018.
- ↑ Lawder, David. «Trump sets tariffs on $50 billion in Chinese goods; Beijing strikes». Reuters, 16-06-2018.
- ↑ Newburger, Emma. «Kudlow acknowledges US will pay for China tariffs, contradicting Trump». CNBC, 12-05-2019.
- ↑ Long, Heather. «The U.S. deficit hit $984 billion in 2019, soaring during Trump era». The Washington Post, 26-10-2019.
- ↑ Blake, Aaron. «The GOP's decision to keep its 2016 platform is, well, a little awkward for Trump». The Washington Post, 12-06-2020.
- ↑ Rugaber, Christopher. «US unemployment surges to a Depression-era level of 14.7%». AP News, 09-05-2020.
- ↑ Parker, Ashley. «Donald Trump's Energy Plan: More Fossil Fuels and Fewer Rules». The New York Times, 26-05-2016.
- ↑ Greshko, Michael. «Trump proposes cuts to climate and clean-energy programs». National Geographic, 12-02-2018.
- ↑ Dennis, Brandy. «As Syria embraces Paris climate deal, it's the United States against the world». The Washington Post.
- ↑ Teirstein, Zoya. «Donald 'I'm an environmentalist' Trump skips G7 climate meeting». Grist, 26-08-2019.
- ↑ ; Albeck-Ripka, Livia«The Trump Administration Is Reversing 100 Environmental Rules. Here's the Full List.». The New York Times, 20-05-2020.
- ↑ «Senate confirms Brouillette, former Ford lobbyist, as energy secretary». Reuters, 03-12-2019.
- ↑ Adriance, Sam. «President Trump Signs First Congressional Review Act Disapproval Resolution in 16 Years». The National Law Review, 16-02-2017. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ Farand, Chloe. «Donald Trump Disassembles 90 Federal State Regulations in Just Over a Month in White House». The Independent, 06-03-2017.
- ↑ «Trump wants to kill two old regulations for every new one issued. Sort of.» (en anglès). VOX, 30-01-2017. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Inside Donald Trump's War against the State». Time, 09-03-2017.
- ↑ «Trump Can Kill Obamacare With Or Without Help From Congress» (en anglès). NPR, 09-11-2016.
- ↑ «https://thehill.com/policy/healthcare/331937-house-passes-obamacare-repeal» (en anglès). The Hill, 04-05-2017.
- ↑ «Trump Issues Executive Order Scaling Back Parts of Obamacare» (en anglès). NY Times, 20-01-2017. [Consulta: 23 gener 2017].
- ↑ Luhby, Tami. «What's in Trump's health care executive order?» (en anglès). CNN, 13-10-2017.
- ↑ «Trump Ramps Up Obamacare Sabotage With Huge Cuts To Enrollment Programs». Huffington Post, 31-08-2017.
- ↑ «Without the Insurance Mandate, Health Care’s Future May Be in Doubt». NY Times, 18-12-2017.
- ↑ «Trump signs bill repealing ACA Cadillac tax, granting 'relief' for employers». HR Drive, 23-12-2019.
- ↑ «"I was the person who saved Pre-Existing Conditions in your healthcare."». Polifact.
- ↑ «Trump Opens Door to Cuts to Medicare and Other Entitlement Programs». The New York Times, 22-01-2020.
- ↑ Wright, David. «Trump: I would change GOP platform on abortion». CNN, 21-04-2016.
- ↑ 302,0 302,1 De Vogue, Ariane. «Trump: Same-sex marriage is 'settled', but Roe v Wade can be changed». CNN, 15-11-2016.
- ↑ Ehrenfreund, Max. «Here's what Donald Trump really believes». Washington Post, 22-07-2015.
- ↑ Peters, Jeremy W. «Obama's Protections for L.G.B.T. Workers Will Remain Under Trump». NY Times, 30-01-2017.
- ↑ O'Hara, Mary Emily. «LGBTQ Advocates Say Trump's New Executive Order Makes Them Vulnerable to Discrimination» (en anglès). NBC. [Consulta: 30 juliol 2017].
- ↑ «Second Amendment Rights» (en anglès). Donald J. Trump for President. Arxivat de l'original el 7 de gener 2016. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ Krieg, Gregory. «The times Trump changed his positions on guns». CNN, 20-06-2016.
- ↑ «Donald Trump on Marijuana». C-SPAN. [Consulta: 17 octubre 2018].
- ↑ Diamond, Jeremy. «Trump: Death penalty for cop killers». CNN, 11-12-2015.
- ↑ McCarthy, Tom. «Donald Trump: I'd bring back 'a hell of a lot worse than waterboarding'». The Guardian.
- ↑ ; Helsel, Phil«President Trump Grants Pardon for Former Sheriff Joe Arpaio». NBC News, 26-08-2017. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Trump Pardons Ex-Navy Sailor Sentenced For Photos of Submarine». NPR, 09-03-2018. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ ; Pramuk, Jacob«President Trump pardons former Cheney chief of staff Scooter Libby». CNBC, 13-04-2018. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Trump Pardons Jack Johnson, Heavyweight Boxing Champion». The New York Times, 24-05-2018. [Consulta: 3 juny 2018].
- ↑ ; Dawsey, Josh«Trump pardons conservative pundit Dinesh D'Souza, suggests others also could receive clemency». The Washington Post, 01-06-2018. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ ; Horwitz, Sari«Trump has commuted the life sentence of Alice Marie Johnson, a woman whose case was championed by Kim Kardashian». The Washington Post, 06-06-2018. [Consulta: 13 juny 2018].
- ↑ ; Haberman, Maggie«Trump Commutes Corruption Sentence of Governor Rod Blagojevich of Illinois». The New York Times, 18-02-2020. [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ ; Bennett, Geoff«Trump commutes Roger Stone's prison sentence after he was convicted of covering up for the president». NBC News, 11-07-2020.
- ↑ «Who pays for Donald Trump's wall?». BBC, 06-02-2017. [Consulta: 9 desembre 2017].
- ↑ «Donald Trump emphasizes plans to build 'real' wall at Mexico border». CBC, 19-08-2015. [Consulta: 29 setembre 2015].
- ↑ «Donald Trump: The 14th Amendment is Unconstitutional». Mother Jones, 19-08-2015. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ «Trump retreats on deportations, vows no amnesty». Associated Press, 01-09-2016. [Consulta: 2 setembre 2016].
- ↑ «A USA TODAY analysis found Trump used words like 'invasion' and 'killer' at rallies more than 500 times since 2017». USA Today, 08-08-2019. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Johnson, Kevin. «Immigration and Civil Rights in the Trump Administration: Law and Policy Making by Executive Order» p. 611–665. Santa Clara Law Review, 2017. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ Ricciardelli, Lauren; Nackerud, Larry; Cochrane, Katherine; Sims, India; Crawford, Latifa. «A Snapshot of Immigration Court at Stewart Detention Center» (en anglès). Critical Social Work, 18-07-2019. DOI: 10.22329/csw.v20i1.5960. [Consulta: 31 maig 2019].
- ↑ Spagat, Elliot. «Justice Department imposes quotas on immigration judges». AP News, 03-04-2018.
- ↑ «Pentagon to send a 'few thousand' more troops to southern border». The Hill, 29-01-2019. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Supreme Court Says Trump Can Bar Asylum Seekers While Legal Fight Continues». The New York Times, 11-09-2019. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «New U.S. rule targeting poor immigrants sows fear, confusion, advocates say». Reuters, 25-02-2020. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Donald Trump has cut refugee admissions to America to a record low». The Economist, 04-11-2019. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Trump ending U.S. role as worldwide leader on refugees». Politico, 11-10-2019. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Barro, Josh. «How Unpopular Is Trump's Muslim Ban? Depends How You Ask». NY Times, 15-12-2015.
- ↑ Johnson, Jenna. «Trump now says Muslim ban only applies to those from terrorism-heavy countries». Chicago Tribune, 25-06-2016.
- ↑ «Trump signs new travel ban directive» (en anglès). BBC News, 06-03-2017.
- ↑ Walters, Joanna; Helmore, Edward; Dehghan, Saeed Kamali «US airports on frontline as Donald Trump's travel ban causes chaos and protests» (en anglès). The Guardian, 28-01-2017. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Diamond, Evan Perez,Jeremy. «Trump fires acting AG after she declines to defend travel ban | CNN Politics» (en anglès), 30-01-2017. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Shear, Michael D.; Landler, Mark; Apuzzo, Matt; Lichtblau, Eric «Trump Fires Acting Attorney General Who Defied Him» (en anglès). The New York Times, 30-01-2017.
- ↑ Liptak, Adam «Where Trump’s Travel Ban Stands» (en anglès). The New York Times, 05-02-2017.
- ↑ Chakraborty, Barnini. «Trump signs new immigration order, narrows scope of travel ban» (en anglès americà), 06-03-2017. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Hawaii judge halts Trump's new travel ban before it can go into effect» (en anglès). Reuters, 15-03-2017. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Travel ban, church-state case await action by Supreme Court» (en anglès). Associated Press, 26-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-06-26. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Trump travel ban extended to blocks on North Korea, Venezuela and Chad». The Guardian, 25-09-2017. [Consulta: 13 octubre 2017].
- ↑ «Supreme Court lets Trump's latest travel ban go into full effect». Reuters, 04-12-2017.
- ↑ «Supreme Court upholds Trump's travel ban». CNN, 26-06-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
- ↑ «Tally of children split at border tops 5,400 in new count». AP News, 25-10-2019. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Trump administration admits thousands more migrant families may have been separated than estimated». ABC News, 05-02-2019. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Sessions Announces ‘Zero-Tolerance’ Policy on Illegal Border Crossings» (en anglès), 06-04-2018. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Savage, Charlie «Explaining Trump’s Executive Order on Family Separation» (en anglès). The New York Times, 20-06-2018. ISSN: 0362-4331.
- ↑ 349,0 349,1 349,2 Domonoske, Camila; Gonzales, Richard. «What We Know: Family Separation And 'Zero Tolerance' At The Border». NPR, 19-06-2018. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ «Donald Trump's family separations bedevil GOP as public outrage grows». The Sydney Morning Herald, 18-06-2018. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «President Trump's Family Separation Policy Is Dividing Republicans». Time, 18-06-2018. Arxivat de l'original el 18 de juny 2018. [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ «Separated at the Border From Their Parents: In Six Weeks, 1,995 Children». The New York Times, 15-06-2018. [Consulta: 18 juny 2018].
- ↑ «What We Know: Family Separation And 'Zero Tolerance' At The Border» (en anglès). NPR, 19-06-2018. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Trump Retreats on Separating Families, but Thousands May Remain Apart», 20-06-2018. [Consulta: 20 juny 2018].
- ↑ «Judge says government does a better job of tracking 'personal property' than separated kids», 27-06-2018. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Judge orders US to reunite families separated at border within 30 days», 27-06-2018. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ 357,0 357,1 «Tally of children split at border tops 5,400 in new count». AP News, 25-10-2019. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Management Alert – DHS Needs to Address Dangerous Overcrowding and Prolonged Detention of Children and Adults in the Rio Grande Valley (Redacted)». Department of Homeland Security Office of Inspector General, 02-07-2019. [Consulta: 13 juliol 2019].
- ↑ Davis, Julie Hirschfeld. «How Trump Came to Enforce a Practice of Separating Migrant Families». The New York Times. [Consulta: 30 maig 2020=16 juny 2018].
- ↑ Ricciardelli, Lauren; Nackerud, Larry; Cochrane, Katherine; Sims, India; Crawford, Latifa «A Snapshot of Immigration Court at Stewart Detention Center». Critical Social Work, 20, 1, 18-07-2019. DOI: 10.22329/csw.v20i1.5960 [Consulta: 31 maig 2019].
- ↑ «Sessions Announces ‘Zero-Tolerance’ Policy on Illegal Border Crossing». VOA News.
- ↑ «U.S. Government Watchdog Reports Faults in DHS Migrant Family Separation Policy». Wall Street Journal, 02-10-2018.
- ↑ ; Martinez, Aaron«CBP commissioner visits El Paso border, says immigration system at 'breaking point'». El Paso Times, 27-03-2019.
- ↑ «Watchdog: 'Dangerous overcrowding' of migrant processing center». UPI, 31-05-2019.
- ↑ ; Burke, Garance«Attorneys: Texas border facility is neglecting migrant kids». AP News, 21-06-2019.
- ↑ «Dems seize offensive against Trump after detention center outrage». Politico, 03-07-2019.
- ↑ Brice, Makini. «Trump says immigrants 'unhappy' with detention centers should stay home». Reuters, 30-05-2020. [Consulta: 22 juliol 2019].
- ↑ «Pence tour of migrant center shows men crowded in cages». AP News, 13-07-2019. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «U.S. judge blocks Trump rule on migrant child detention». Reuters, 28-09-2019.
- ↑ ; Tackett, Michael«Trump and Democrats Dig In After Talks to Reopen Government Go Nowhere». The New York Times, 02-01-2019. [Consulta: 3 gener 2019].
- ↑ «How Is The Shutdown Affecting America? Let Us Count The Ways». NPR, 09-01-2019.
- ↑ ; Werner, Erica«Trump falsely claims Mexico is paying for wall, demands taxpayer money for wall in meeting with Democrats». The Washington Post, 02-01-2019. [Consulta: 3 gener 2019].
- ↑ ; Kim, Seung Min«'He's a gut politician': Trump's go-to negotiating tactics aren't working in shutdown standoff». The Washington Post, 09-01-2019.
- ↑ «By the numbers: How the government shutdown is affecting the US». USA Today, 27-01-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Government shutdown cost the economy $11 billion: CBO». CNBC, 28-01-2019. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Why Trump Blinked». Five Thirtyeight, 25-01-2019.
- ↑ «Trump signs bill to end $6bn shutdown and temporarily reopen government». The Guardian, 26-01-2019.
- ↑ «Congress passes bill to prevent another US government shutdown, sending it to Trump». CNBC, 14-02-2019. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Trump declares national emergency to build border wall, setting up massive legal fight». CNBC, 15-02-2019. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ 380,0 380,1 «Trump declares national emergency to build border wall, setting up massive legal fight». CNBC, 15-02-2019. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Montoya-Galvez, Camilo. «Attempt to override Trump veto on national emergency resolution fails in House». CBS, 26-03-2019.
- ↑ 382,0 382,1 Quinn, Melissa. «Federal judge blocks Trump administration from using Pentagon funds for wall». CBS, 11-12-2019.
- ↑ «Has the Border Wall Begun?». Factcheck.org, 13-04-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Trump's shift on concrete wall, tariff myth». AP News. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Cunningham, Anne. Deporting Immigrants. Greenhaven Publishing, 15 desembre 2017, p. 151. ISBN 9781534502406.
- ↑ «'A WALL is a WALL!' Trump declares. But his definition has shifted a lot over time». USA Today, 31-01-2019.
- ↑ ; Blanco, Adrian«Trump ramps up border-wall construction ahead of 2020 vote». Washington Post, 06-02-2020.
- ↑ «AP FACT CHECK: Trump revives false claim on wall at CPAC». AP, 01-03-2020.
- ↑ «A Plaque Says This Fence In Southern California Is The First Completed Section Of Trump's Border Wall». Buzzfeed News, 26-10-2018. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «'A WALL is a WALL!' Trump declares. But his definition has shifted a lot over time». USA Today, 31-01-2019.
- ↑ «Last week, Trump admitted his wall wasn't being built. Now, he's back to misleading.». The Washington Post, 22-02-2019. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ 392,0 392,1 «The private border wall group is building again, this time in Texas», 16-11-2019. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Donald Trump stated on May 19, 2020 in a speech: "On the Southern border, as you know, the wall is going up, it's going up very rapidly. We're at 182 miles."». PolitiFact, 20-05-2020. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Cassidy, John. «Donald Trump Is Transforming the G.O.P. Into a Populist, Nativist Party». The New Yorker, 29-02-2016. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ 395,0 395,1 Rucker, Philip; Costa, Robert «Trump questions need for NATO, outlines noninterventionist foreign policy» (en anglès). Washington Post, 26-11-2021. ISSN: 0190-8286.
- ↑ 396,0 396,1 Dueck, Colin. «Donald Trump, American Nationalist». The National Interest, 03-11-2015.
- ↑ Amanpour, Christiane. «Trump’s speech: ‘America first,’ and absent» (en anglès), 22-07-2016. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ «Donald Trump reveals his isolationist foreign-policy instincts». The Economist. ISSN: 0013-0613.
- ↑ Carothers, Thomas. «Can U.S. Democracy Policy Survive Trump?». Carnegie Endowment for International Peace, 01-10-2019. [Consulta: 19 octubre 2019].
- ↑ «US President Donald Trump praises China's Xi Jinping for consolidating grip on power». Deutsche Welle, 04-03-2018.
- ↑ «Donald Trump repeatedly praises Philippines' President Duterte during Asia trip». Global News, 13-11-2017.
- ↑ «Donald Trump praises Egypt President al-Sisi and plans trip to Cairo». The Independent, 21-05-2017.
- ↑ «Trump Praises Erdogan for 'High Marks' Amid Crackdown Concerns». Bloomberg News, 21-09-2017.
- ↑ «Trump praises Saudi king after crackdown». CNBC, 06-11-2017.
- ↑ «Donal Trump elogia il premier italiano Giuseppe Conte: "È fantastico" – Video» (en italià). TPI News, 15-06-2018.
- ↑ «Trump praises Brazil's new President Bolsonaro after he vowed to 'strengthen democracy'». CNBC, 01-01-2019.
- ↑ «In India, Trump validates Modi's divisive agenda». The Washington Post, 24-02-2020.
- ↑ «Nine Notorious Dictators, Nine Shout-Outs From Donald Trump». The Atlantic, 04-03-2018.
- ↑ «Syria war: Trump's missile strike attracts US praise – and barbs». BBC, 07-04-2017.
- ↑ «Trump denies he wanted Syria leader killed». BBC, 05-09-2018.
- ↑ «US strikes Syria after suspected chemical attack by Assad regime». Fox News, 14-04-2018.
- ↑ Landler, Mark; Cooper, Helene; Schmitt, Eric «Trump to Withdraw U.S. Forces From Syria, Declaring ‘We Have Won Against ISIS’» (en anglès). The New York Times, 19-12-2018. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Cooper, Helene «Jim Mattis, Defense Secretary, Resigns in Rebuke of Trump’s Worldview» (en anglès). The New York Times, 20-12-2018. ISSN: 0362-4331.
- ↑ DeYoung, Karen; Demirjian, Karoun «Contradicting Trump, Bolton says no withdrawal from Syria until ISIS destroyed, Kurds’ safety guaranteed» (en anglès). Washington Post, 07-01-2019. ISSN: 0190-8286.
- ↑ Sanger, David E.; Weiland, Noah; Schmitt, Eric «Bolton Puts Conditions on Syria Withdrawal, Suggesting a Delay of Months or Years» (en anglès). The New York Times, 06-01-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ 416,0 416,1 «Trump praises arms sales as he meets Saudi crown prince». Financial Times, 20-03-2018.
- ↑ «Trump signs $110 billion arms deal with Saudi Arabia on 'a tremendous day'». ABC News, 20-05-2017. [Consulta: 6 juliol 2018].
- ↑ Jaffe, Greg. «Up to 1,000 more U.S. troops could be headed to Afghanistan this spring». Washington Post, 21-01-2018.
- ↑ Gordon, Michael R. «Trump Settles on Afghan Strategy Expected to Raise Troop Levels». NY Times, 20-08-2017.
- ↑ Rai, Manish. «U.S.-Taliban Deal: India should Chalk-out a New Strategy». OpedColumn.News.Blog.
- ↑ George, Susannah. «U.S. signs peace deal with Taliban agreeing to full withdrawal of American troops from Afghanistan». Washington Post, 29-02-2020.
- ↑ «Trump says 'it is time' for US troops to exit Afghanistan, undermining agreement with Taliban». ABC News, 27-05-2020.
- ↑ ; Neuman, Scott«In Major Policy Shift, U.S. Will Stand Aside As Turkish Forces Extend Reach In Syria». NPR, 07-10-2019.
- ↑ ; Edmondson, Catie«Trump Lashes Out on Syria as Republicans Rebuke Him in House Vote». NY Times, 16-10-2019. [Consulta: 20 octubre 2019].
- ↑ «Republicans unload on Trump for Syria shift when he needs them most». Politico, 07-10-2019. [Consulta: 7 octubre 2019].
- ↑ «US troops start pullout in Syria as Turkey prepares operation». Al Jazeera. [Consulta: 9 octubre 2019].
- ↑ «Turkey Syria offensive: Tens of thousands flee homes». BBC, 10-10-2019. [Consulta: 11 octubre 2019].
- ↑ «House condemns Trump's Syria withdrawal data=16 octubre 2019». Politico. [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ «What is Basij and how does it function against U.S. and Zionism?». Khamenei, 02-12-2017.
- ↑ «Donald Trump Weighs in on Iran Deal». NBC, 14-07-2015.
- ↑ «Trump declares US leaving 'horrible' Iran nuclear accord». Associated Press, 08-05-2018.
- ↑ ; Smith, David«Trump administration 'officially putting Iran on notice', says Michael Flynn». The Guardian, 02-02-2017.
- ↑ «Iran says new U.S. sanctions violate nuclear deal, vows 'proportional reaction'». Reuters, 02-08-2017.
- ↑ «Trump declares US leaving 'horrible' Iran nuclear accord». Associated Press, 08-05-2018.
- ↑ «Trump: 'I will not let Iran have nuclear weapons'». The Hill, 19-05-2019.
- ↑ «Trump says war will mean 'official end of Iran', warns 'never threaten the United States again'». Fox News, 19-05-2019.
- ↑ «Iran hits back at Trump for tweeting 'genocidal taunts'». The Guardian, 20-05-2019.
- ↑ ; Said, Summer«U.S. Tells Saudi Arabia Oil Attacks Were Launched From Iran». The Wall Street Journal, 17-09-2019.
- ↑ «US to deploy more troops to Saudi Arabia after attack on oil industry». The Guardian, 20-09-2019.
- ↑ ; Hassan, Falih; Schmitt, Eric«U.S. Strike in Iraq Kills Qassim Suleimani, Commander of Iranian Forces». NY Times, 02-01-2020. [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ «Trump, his tweets and international law». Aljazeera, 08-01-2020. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «More Than 100 Troops Have Brain Injuries From Iran Missile Strike, Pentagon Says». NY Times, 10-02-2020. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Analysis». Haaretz, 25-07-2019. [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ «Trump says U.S. recognizes Jerusalem as Israel’s capital, despite global condemnation». Politico, 06-12-2017.
- ↑ «Illegal Israeli actions in Occupied East Jerusalem and the rest of the Occupied Palestinian Territory – Turkey and Yemen: draft resolution – Status of Jerusalem». United Nations General Assembly, 19-12-2017. [Consulta: 21 desembre 2017].
- ↑ «‘The jungle is back.’ With his Golan Heights tweet, Trump emboldens the annexation agendas of the world’s strongmen», 22-03-2019.
- ↑ «Outcry as Trump backs Israeli sovereignty over Golan Heights», 22-03-2019.
- ↑ «Trump says China is 'killing us with unfair trade deals'». Reuters, 07-08-2019. [Consulta: 24 agost 2019].
- ↑ «Huawei sanctions: Who gets hurt in dispute?». USA Today. [Consulta: 24 agost 2019].
- ↑ «Trump's Next Trade War Target: Chinese Students in the U.S.». Time. [Consulta: 24 agost 2019].
- ↑ «China responds to US after Treasury designates Beijing a 'currency manipulator'», 06-08-2019. [Consulta: 6 agost 2019].
- ↑ «Trump held off sanctioning Chinese over Uighurs to pursue trade deal», 22-06-2020.
- ↑ «Trump administration sanctions Chinese officials over human rights abuses», 09-07-2020.
- ↑ «U.S. Imposes Sanctions on Chinese Officials Over Mass Detention of Muslims», 09-07-2020.
- ↑ «What made North Korea's weapons programs so much scarier in 2017». The Washington Post, 21-12-2017. [Consulta: 5 juliol 2019].
- ↑ 456,0 456,1 «North Korea crisis: How events have unfolded under Trump». NBC News, 30-11-2017. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «North Korea details Guam strike plan and calls Trump 'bereft of reason'». The Guardian, 11-08-2017. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Donald Trump threatens to 'totally destroy' North Korea in UN speech». The Guardian, 19-09-2017. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Kim Jong Un Calls President Trump 'Dotard' and 'Frightened Dog'». NBC News, 22-09-2017. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «With Snap 'Yes' in Oval Office, Trump Gambles on North Korea». The New York Times, 10-03-2018.
- ↑ «President Trump and Kim Jong Un Just Agreed to Work Toward Denuclearization. Read the Full Text Here». Time, 12-06-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Trump's Talks With Kim Jong-un Collapse, and Both Sides Point Fingers», 28-02-2019. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ «Trump meets North Korea's Kim at DMZ in landmark visit», 30-06-2019. [Consulta: 8 juliol 2019].
- ↑ ; Lee, Matthew«North Korea Says Nuclear Talks Break Down While U.S. Says They Were 'Good'», 05-10-2019. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2019. [Consulta: 23 d’agost 2020].
- ↑ Spetalnick, Matt. «Trump hails Kim reappearance, but North Korea denuclearization prospects bleak» (en anglès), 03-05-2020.
- ↑ «Donald Trump urges 'good relationship' with Russia in tweets», 07-01-2017.
- ↑ «GOP warns Trump not to lift Russia sanctions after call with Putin», 29-01-2017.
- ↑ «US–Russia relations fail to improve in Trump's first year and they are likely to get worse», 19-01-2018.
- ↑ «Vladimir Putin says US–Russia relations are worse since Donald Trump took office», 12-04-2017.
- ↑ «U.S.-Russian relations worst Ambassador Antonov can remember», 30-03-2018.
- ↑ «Trump blames Putin for backing 'Animal Assad'». Politico, 08-04-2018.
- ↑ «Trump criticizes Russia, calls for defense of Western civilization». Reuters, 06-07-2017.
- ↑ «Exclusive: Trump accuses Russia of helping North Korea evade sanctions; says U.S. needs more missile defense». Reuters, 17-01-2018.
- ↑ «Venezuela crisis: Russia hits out at 'boorish' Trump». BBC News, 28-03-2019.
- ↑ «Nord Stream 2: Trump approves sanctions on Russia gas pipeline». BBC News, 21-12-2019.
- ↑ «Trump expelling 60 Russian diplomats in wake of UK nerve agent attack». CNN, 26-03-2018.
- ↑ «Trump to look at recognizing Crimea as Russian territory, lifting sanctions». Politico, 27-07-2016. [Consulta: 13 febrer 2020].
- ↑ «Trump denies Exxon permission to drill for oil in Russia». CNN, 21-04-2017.
- ↑ «Trump says US will withdraw from nuclear arms treaty with Russia», 20-10-2018.
- ↑ 480,0 480,1 «Trump Praises Putin Instead of Critiquing Cuts to U.S. Embassy Staff», 10-08-2017. [Consulta: 7 juny 2020publicació=The New York Times].
- ↑ «Trump blames Putin for backing 'Animal Assad'». Politico, 08-04-2018.
- ↑ «Trump, Putin agree in phone call to improve 'unsatisfactory' relations between their countries, Kremlin says». The Washington Post, 14-11-2016. [Consulta: 14 març 2017].
- ↑ «Trump signs bill approving new sanctions against Russia». CNN, 03-08-2017.
- ↑ «Trump-Putin summit: After Helsinki, the fallout at home». BBC Online, 16-07-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].
- ↑ «Trump Sides With the Kremlin, Against the U.S. Government». The Atlantic, 16-07-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].
- ↑ «Top Republicans in Congress break with Trump over Putin comments», 16-07-2018. [Consulta: 18 juliol 2018].
- ↑ ; Wagner, John«Trump won't 'rule out a military option' in Venezuela», 11-08-2017.
- ↑ ; Ellsworth, Brian«U.S. sanctions Venezuela officials, Trump slams Maduro», 25-09-2018.
- ↑ «Venezuela's President breaks diplomatic relations with US over Donald Trump's support of Opposition Leader». Reuters/Associated Press, 24-01-2019.
- ↑ «Donald Trump Sets Conditions for Defending NATO Allies Against Attack». The New York Times, 20-07-2016. [Consulta: 31 juliol 2016].
- ↑ «What's Trump's Position on NATO?». FactCheck.org. [Consulta: 31 juliol 2016].
- ↑ «Trump supports NATO, but Senate holds up expansion». Newsweek, 01-03-2017. [Consulta: 2 maig 2017].
- ↑ «Trump Says NATO Allies Don't Pay Their Share. Is That True?». The New York Times, 26-05-2018. [Consulta: 12 juliol 2018].
- ↑ «Trump Discussed Pulling U.S. From NATO, Aides Say Amid New Concerns Over Russia». The New York Times, 14-01-2019. [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ «Trump: We will be with NATO '100 percent'». Politico, 17-01-2019. [Consulta: 19 gener 2019].
- ↑ «Trump White House Has Highest Turnover in 40 Years», 28-12-2017.
- ↑ «AP: Trump admin sets record for White House turnover», 02-07-2018.
- ↑ «Trump White House sets turnover records, analysis shows», 02-07-2018.
- ↑ 499,0 499,1 «White House Staff Turnover Was Already Record-Setting. Then More Advisers Left».
- ↑ «AP: Trump admin sets record for White House turnover».
- ↑ «Tracking turnover in the Trump administration», 16-03-2018.
- ↑ «Home Alone at the White House: A Sour President, With TV His Constant Companion», 23-04-2020.
- ↑ «Donald Trump makes terrible hires, according to Donald Trump», 19-06-2020.
- ↑ Lichtblau, Eric. «Jeff Sessions, as Attorney General, Could Overhaul Department He's Skewered». The New York Times, 18-11-2016. [Consulta: 19 desembre 2019].
- ↑ «Former US banker Steve Mnuchin confirms he will be US treasury secretary». BBC News, 30-11-2016.
- ↑ Lamothe, Dan. «Trump has chosen retired Marine Gen. James Mattis for secretary of defense». The Washington Post.
- ↑ Shear, Michael D. «Rex Tillerson, Exxon C.E.O., chosen as Secretary of State». The New York Times, 12-12-2016.
- ↑ Gabriel, Trip. «Trump Chooses Ben Carson to Lead HUD». The New York Times, 05-12-2016.
- ↑ Costa, Robert. «Gov. Nikki Haley tapped to be Trump's U.N. ambassador». The Washington Post, 23-11-2016.
- ↑ Jones-Rooy, Andrea. «The Incredibly And Historically Unstable First Year Of Trump’s Cabinet» (en anglès). five thirty eight, 29-11-2017.
- ↑ Rebecca Hersher, Brett Neely. «Scott Pruitt Out At EPA» (en anglès). NPR, 05-07-2018.
- ↑ «Trump Leaves Top Administration Positions Unfilled, Says Hollow Government By Design». NPR, 12-10-2017. [Consulta: 16 març 2018].
- ↑ «Tracking how many key positions Trump has filled so far». The Washington Post, 08-01-2019.
- ↑ Shear, Michael D. «F.B.I. Director James Comey Is Fired by Trump» (en anglès). NY Times, 10-05-2017.
- ↑ Smith, David. «Donald Trump fires FBI director Comey over handling of Clinton investigation», 09-05-2017.
- ↑ Barrett, Devlin. «Trump said he was thinking of Russia controversy when he decided to fire Comey». The Washington Post, 11-05-2017.
- ↑ Stanek, Becca. «President Trump just completely contradicted the official White House account of the Comey firing», 11-05-2017.
- ↑ ; Viswanatha, Aruna«Trump Asked Comey to Drop Flynn Investigation, According to Memo Written by Former FBI Director», 16-05-2017.
- ↑ 519,0 519,1 Comey, James. «Statement for the Record Senate Select Committee on Intelligence». United States Senate Select Committee on Intelligence, 08-06-2017. [Consulta: 7 juny 2017].
- ↑ ; Goldman, Adam«Comey to Testify Trump Pressured Him to Say He Wasn't Under Investigation», 07-06-2017.
- ↑ ; Watkins, Eli«Trump asked DNI, NSA to deny evidence of Russia collusion», 23-05-2017.
- ↑ ; Windrem, Robert«Trump Asked Top Intel Officials to Push Back Publicly on Russia Probe», 22-05-2017.
- ↑ 523,0 523,1 «WHO Director-General's opening remarks at the media briefing on COVID-19 – 11 March 2020». World Health Organization, 11-03-2020. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ Holshue, Michelle L.; etal First Case of 2019 Novel Coronavirus in the United States. 382, 5 març 2020, p. 929–936. DOI 10.1056/NEJMoa200119.
- ↑ ; Pringle, Paul«How Trump let the U.S. fall behind the curve on coronavirus threat», 19-04-2020.
- ↑ «Washington Post: US intelligence warned Trump in January and February as he dismissed coronavirus threat», 21-03-2020.
- ↑ ; Wearden, Graeme«Global stock markets post biggest falls since 2008 financial crisis». The Guardian, 09-03-2020. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Timetable for a Vaccine Against the New Coronavirus? Maybe This Fall», 12-02-2020. [Consulta: 3 març 2020].
- ↑ «Donald Trump's Wrong Claim That 'Anybody' Can Get Tested For Coronavirus», 12-03-2020.
- ↑ «Trump signs emergency coronavirus package, injecting $8.3 billion into efforts to fight the outbreak». Business Insider, 06-03-2020.
- ↑ «Coronavirus: What you need to know about Trump's Europe travel ban». The Local, 12-03-2020.
- ↑ «In Rare Oval Office Speech, Trump Voices New Concerns and Old Themes». The New York Times, 12-03-2020. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «'I don't take responsibility at all': Trump deflects blame for coronavirus testing fumble». Politico, 13-03-2020. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «This Is Trump's Fault». The Atlantic, 07-04-2020. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Trump's immigration executive order: What you need to know». Al Jazeera, 23-04-2020.
- ↑ ; Weiland, Noah; Lipton, Eric; Haberman, Maggie; Sanger, David E.«Inside Trump's Failure: The Rush to Abandon Leadership Role on the Virus». The New York Times, 19-07-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ White House (29 gener 2020). "Statement from the Press Secretary Regarding the President's Coronavirus Task Force". Nota de premsa. Consulta: 15 març 2020.
- ↑ 538,0 538,1 «In Daily Coronavirus Briefing, Trump Tries to Redefine Himself». The New York Times, 23-03-2020. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Trump's Aggressive Advocacy of Malaria Drug for Treating Coronavirus Divides Medical Community». The New York Times, 06-04-2020. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «'He's Walking the Tightrope.' How Donald Trump Is Getting Out His Message on Coronavirus». Time, 30-03-2020. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Fact check: Trump tries to erase the memory of him downplaying the coronavirus». CNN, 17-03-2020. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Administration says it will reimburse hospitals for treating uninsured coronavirus patients». The Hill, 03-04-2020.
- ↑ «Trump's new fixation on using a racist name for the coronavirus is dangerous». Vox, 18-03-2020. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «WHO expert condemns language stigmatizing coronavirus after Trump repeatedly calls it the "Chinese virus"». Newsweek, 19-03-2020. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «As pandemic deepens, Trump cycles through targets to blame», 10-04-2020.
- ↑ «More news outlets are bailing on Trump's coronavirus briefings», 16-04-2020.
- ↑ «Coronavirus: Outcry after Trump suggests injecting disinfectant as treatment», 24-04-2020.
- ↑ «Why is the White House winding down the coronavirus taskforce?», 05-05-2020.
- ↑ «Coronavirus: Trump says virus task force to focus on reopening economy», 06-05-2020.
- ↑ «Trump's first foreign visitor amid pandemic is Poland's president», 24-06-2020.
- ↑ Liptak, Kevin. «In reversal, Trump says task force will continue 'indefinitely' – eyes vaccine czar». CNN, 06-05-2020.
- ↑ Acosta, Jim. «As US deaths top 100,000, Trump's coronavirus task force is curtailed». CNN, 29-05-2020.
- ↑ 553,0 553,1 ; Rainey, James«Trump administration ended pandemic early-warning program to detect coronaviruses». Los Angeles Times, 02-04-2020. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ 554,0 554,1 Cohen, Zachary. «Trump administration shuttered pandemic monitoring program, then scrambled to extend it». CNN, 10-04-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ McNeil, Donald G. Jr. «Scientists Were Hunting for the Next Ebola. Now the U.S. Has Cut Off Their Funding.». The New York Times, 25-10-2019. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Milman, Oliver. «Trump administration cut pandemic early warning program in September». The Guardian, 03-04-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «The Trump administration stopped funding a pandemic warning program just a few months before the novel coronavirus outbreak». Business Insider, 03-04-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Wilson, Jason. «The rightwing groups behind wave of protests against Covid-19 restrictions». The Guardian, 17-04-2020. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Andone, Dakin. «Protests Are Popping Up Across the US over Stay-at-Home Restrictions». CNN, 17-04-2020.
- ↑ ; Mervosh, Sarah«Trump Encourages Protest Against Governors Who Have Imposed Virus Restrictions». The New York Times, 17-04-2020. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ ; Samuels, Brett«Trump support for protests threatens to undermine social distancing rules». The Hill, 20-04-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ ; Nadler, Ben«Trump approved of Georgia's plan to reopen before bashing it». AP News, 24-04-2020. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «12 of Trump's worst coronavirus contradictions». The Washington Post, 24-04-2020. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Kumar, Anita. «Trump's unspoken factor on reopening the economy: Politics». Politico, 18-04-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «President Trump, coronavirus truther». Washington Post, 06-07-2020.
- ↑ «Trump Pledges To 'Pressure' Governors To Reopen Schools Despite Health Concerns». NPR, 07-07-2020.
- ↑ 567,0 567,1 567,2 Danner, Chas. «99 Days Later, Trump Finally Wears a Face Mask in Public», 11-07-2020.
- ↑ 568,0 568,1 Blake, Aaron. «Trump's dumbfounding refusal to encourage wearing masks». The Washington Post, 25-06-2020. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Blake, Aaron. «Trump's dumbfounding refusal to encourage wearing masks», 25-06-2020.
- ↑ 570,0 570,1 570,2 570,3 570,4 «Trump halts funding to World Health Organization». Politico, 14-04-2020. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ 571,0 571,1 571,2 ; Hansler, Jennifer; Atwood, Kylie; Salama, Vivian; Murray, Sara«Trump administration begins formal withdrawal from World Health Organization». CNN, 07-07-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ 572,0 572,1 572,2 «Coronavirus: Trump moves to pull US out of World Health Organization». BBC News, 07-07-2020. [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ ; Hansler, Jennifer; Atwood, Kylie; Salama, Vivian; Murray, Sara«Trump administration begins formal withdrawal from World Health Organization». CNN, 07-07-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Higgins-Dunn, Noah. «Trump says U.S. would have half the number of coronavirus cases if it did half the testing». CNBC, 14-07-2020. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ Bump, Philip. «Trump is right that with lower testing, we record fewer cases. That's already happening.». The Washington Post, 23-07-2020. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ 576,0 576,1 Vazquez, Maegan. «Trump now says he wasn't kidding when he told officials to slow down coronavirus testing, contradicting staff». CNN, 23-06-2020. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ 577,0 577,1 Forgey, Quint. «'I don't kid': Trump says he wasn't joking about slowing coronavirus testing». Politico, 23-06-2020. [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ Feuer, Will. «CDC quietly revises coronavirus guidance to downplay importance of testing for asymptomatic people». CNBC, 26-08-2020. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «The C.D.C. changes testing guidelines to exclude those exposed to virus who don't exhibit symptoms.». The New York Times, 26-08-2020. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ «CDC was pressured 'from the top down' to change coronavirus testing guidance, official says». CNN, 26-08-2020. [Consulta: 26 agost 2020].
- ↑ Gregorian, Dareh. «Trump says he will deploy military if state officials can't contain protest violence». NBC, 01-06-2020. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ 582,0 582,1 582,2 Leonnig, Carol D. «Barr personally ordered removal of protesters near White House, leading to use of force against largely peaceful crowd». The Washington Post, 02-06-2020. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Lowe, Lindsay. «A look at damage inside historic St. John's Church, which burned during protests». Today, 02-06-2020.
- ↑ 584,0 584,1 584,2 Rucker, Philip. «Lafayette Square clash, still reverberating, becomes an iconic episode in Donald Trump's presidency». The Washington Post, 14-06-2020.
- ↑ ; Wilson, Christopher«Religious leaders condemn teargassing protesters to clear street for Trump». Yahoo! News, 03-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Scores of retired military leaders publicly denounce Trump». AP News, 06-06-2020. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Pentagon's top general apologizes for appearing alongside Trump in Lafayette Square/». The Washington Post, 11-06-2020. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Scope of investigations into Trump has shaped his presidency», 16-12-2018.
- ↑ «Tracking 29 Investigations Related to Trump». The New York Times, 23-05-2019. [Consulta: 9 juny 2019].
- ↑ «In 'True Crimes,' Toobin Presents A Summation For The Jury In The Case Against Trump». NPR, 31-07-2020.
- ↑ Palazzolo, Joe. «National Enquirer Shielded Donald Trump From Playboy Model's Affair Allegation». The Wall Street Journal, 04-11-2016. [Consulta: 17 febrer 2018].
- ↑ Luckhurst, Toby. «Why the Stormy Daniels-Donald Trump story matters». BBC Online, 03-05-2018.
- ↑ Bump, Philip. «How the campaign finance charges against Michael Cohen implicate Trump». The Washington Post, 21-08-2018. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Neumeister, Larry. «Cohen pleads guilty, implicates Trump in hush-money scheme». AP News, 22-08-2018.
- ↑ Watson, Kathryn. «National Enquirer owner admits to paying off Playboy model to protect Trump». CBS.
- ↑ Nelson, Louis. «White House on Stormy Daniels: Trump 'denied all these allegations'». Politico, 07-03-2018.
- ↑ Barrett, Devlin. «Court filings directly implicate Trump in efforts to buy women's silence, reveal new contact between inner circle and Russian». The Washington Post, 07-12-2018. [Consulta: 7 desembre 2018].
- ↑ Allen, Jonathan. «FBI documents point to Trump role in hush money for porn star Daniels». Reuters, 18-07-2019. [Consulta: 22 juliol 2019].
- ↑ Mustian, Jim. «Why no hush-money charges against Trump? Feds are silent». AP News, 19-07-2019.
- ↑ Protess, Ben. «Manhattan D.A. Subpoenas Trump Organization Over Stormy Daniels Hush Money». The New York Times, 01-08-2019. [Consulta: 2 agost 2019].
- ↑ Rashbaum, William K. «8 Years of Trump Tax Returns Are Subpoenaed by Manhattan D.A.». The New York Times, 16-09-2019.
- ↑ Crespí Ferrer, Antònia. «Trump, a la primera sessió del judici pel cas Stormy Daniels: "És una persecució política"». Ara, 16-04-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Orden, Erica. «Donald Trump found guilty in New York hush money trial» (en anglès). Politico, 30-05-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «Intelligence Report on Russian Hacking». The New York Times, 06-01-2017.
- ↑ Berman, Russell. «It's Official: The FBI Is Investigating Trump's Links to Russia». The Atlantic, 20-03-2017.
- ↑ McCarthy, Tom. «Trump's relationship with Russia – what we know and what comes next», 13-12-2016. [Consulta: 11 març 2017].
- ↑ Bump, Philip. «The web of relationships between Team Trump and Russia». The Washington Post, 03-03-2017. [Consulta: 11 març 2017].
- ↑ Phillips, Amber. «Paul Manafort's complicated ties to Ukraine, explained». The Washington Post, 19-08-2016. [Consulta: 14 juny 2017].
- ↑ Risen, James. «Roger Stone Made His Name as a Dirty Trickster, but the Trump-Russia Cover-Up maig Finally Bring Him Down», 26-01-2019.
- ↑ Nesbit, Jeff. «Donald Trump's Many, Many, Many, Many Ties to Russia». Time, 15-08-2016. [Consulta: 28 febrer 2017].
- ↑ Williams, Katie Bo. «NYT: Russians discussed using Manafort, Flynn to influence Trump». The Hill, 24-05-2017. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ Graham, David A. «We Still Don't Know What Happened Between Trump and Russia». The Atlantic, 15-11-2019.
- ↑ Parker, Ned. «Exclusive: Trump campaign had at least 18 undisclosed contacts with Russians: sources». Reuters, 18-05-2017. [Consulta: 19 maig 2017].
- ↑ Murray, Sara. «Flynn resigns amid controversy over Russia contacts». CNN, 14-02-2017. [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ Harris, Shane. «Trump told Russian officials in 2017 he wasn't concerned about Moscow's interference in U.S. election». The Washington Post, 26-09-2019.
- ↑ Barnes, Julian E. «Charges of Ukrainian Meddling? A Russian Operation, U.S. Intelligence Says», 22-11-2019.
- ↑ Pelley, Scott. «Why President Trump asked Ukraine to look into a DNC "server" and CrowdStrike», 16-02-2020.
- ↑ Mueller, Robert S. III. «Report On The Investigation Into Russian Interference In The 2016 Presidential Election». U.S. Department of Justice, 01-03-2019.
- ↑ 619,0 619,1 Rosenstein, Rod. «Rod Rosenstein's Letter Appointing Mueller Special Counsel». The New York Times, 17-05-2017.
- ↑ Vitkovskaya, Julie. «Trump Is Officially under Investigation. How Did We Get Here?». The Washington Post, 16-06-2017.
- ↑ Bump, Philip. «Trump and the White House have denied Russian collusion more than 140 times», 11-01-2018.
- ↑ Keating, Joshua. «It's Not Just a "Russia" Investigation Anymore». Slate, 08-03-2018.
- ↑ Haberman, Maggie. «Trump Sought to Fire Mueller in December», 10-04-2018.
- ↑ Keneally, Meghan. «Trump to Sessions: Shut down Russia probe». ABC News, 01-08-2018.
- ↑ «Mueller probe ends: Special counsel submits Russia report to Attorney General William Barr». CNBC, 22-03-2019. [Consulta: 22 març 2019].
- ↑ ; Kimball, Spencer«Trump did not collude with Russia, says Mueller, and is cleared of obstruction by the attorney general». CNBC, 24-03-2019. [Consulta: 24 març 2019].
- ↑ «Mueller report a 'complete exoneration' – Donald Trump». BBC News, 24-03-2019. [Consulta: 1r juny 2019].
- ↑ ; Zapotosky, Matt«Mueller complained that Barr's letter did not capture 'context' of Trump probe». The Washington Post, 30-04-2019. [Consulta: 30 maig 2019].
- ↑ «The Surprises in the Mueller Report». Politico, 19-04-2019.
- ↑ «Main points of Mueller report».
- ↑ ; Puzzanghera, Jim«What the Mueller report says about Trump and more».
- ↑ «Here Are the Biggest Takeaways From the Mueller Report», 18-04-2019.
- ↑ Mueller, Robert S. III. «Report On The Investigation Into Russian Interference In The 2016 Presidential Election». U.S. Department of Justice, 01-03-2019.
- ↑ «Mueller Warns of Russian Sabotage and Rejects Trump's 'Witch Hunt' Claims», 24-07-2019.
- ↑ «What did the Mueller report reveal about Trump's overtures to the Russians?». ABC News, 19-04-2019.
- ↑ «Trump briefly acknowledges that Russia aided his election – and falsely says he didn't help the effort», 30-05-2019.
- ↑ ; Zapotosky, Matt«Mueller report lays out obstruction evidence against the president». The Washington Post, 17-04-2019. [Consulta: 20 abril 2019].
- ↑ ; Robertson, Lori; Gore, D'Angelo; Spencer, Saranac Hale; Fichera, Angelo«What the Mueller Report Says About Obstruction». FactCheck.org, 19-04-2019. [Consulta: 22 abril 2019].
- ↑ «Mueller: If it were clear president committed no crime, "we would have said so"». CBS, 29-05-2019. [Consulta: 2 juny 2019].
- ↑ «Mueller drops obstruction dilemma on Congress». AP News, 18-04-2019. [Consulta: 20 abril 2019].
- ↑ Zapotosky, Matt; Bui, Lynh; Jackman, Tom; Barrett, Devlin. «Manafort convicted on eight counts; mistrial declared on ten others». The Washington Post, 21-08-2018. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ Leonnig, Carol D.; Dawsey, Josh. «Trump sought his lawyers' advice weeks ago on possibility of pardoning Manafort, Giuliani says», 23-08-2018. [Consulta: 23 agost 2018].
- ↑ Barrett, Devlin; Zapotosky, Matt; Helderman, Rosalind S. «Michael Cohen, Trump's former lawyer, pleads guilty to lying to Congress about Moscow project», 29-11-2018.
- ↑ «Trump and Giuliani are right that ‘collusion is not a crime.’ But that doesn’t matter for Mueller’s probe», 30-07-2018.
- ↑ «Mueller investigation: No jail time sought for Trump ex-adviser Michael Flynn», 05-12-2018.
- ↑ «Roger Stone sentenced to three years and four months in prison, as Trump predicts 'exoneration' for his friend». The Washington Post, 20-02-2020.
- ↑ «House Judiciary Committee launches probe into possible obstruction by Trump», 03-03-2019. [Consulta: 3 març 2019].
- ↑ «US: House panel to widen Trump probe, request documents», 03-03-2019. [Consulta: 3 març 2019].
- ↑ 649,0 649,1 «With Sweeping Document Request, Democrats Launch Broad Trump Corruption Inquiry», 04-03-2019. [Consulta: 6 març 2019].
- ↑ «White House rejects Dem requests for info on Putin communications», 21-03-2019. [Consulta: 21 març 2019].
- ↑ McPherson, Lindsey. «'Reluctant impeachment': Will Pelosi ever be swayed to go there?», 24-05-2019. Arxivat de l'original el 28 de gener 2020. [Consulta: 23 d’agost 2020].
- ↑ Bump, Philip. «The most important number in the impeachment fight keeps getting smaller», 25-09-2019.
- ↑ 653,0 653,1 «Trump wanted Russia's main geopolitical adversary to help undermine the Russian interference story». The Washington Post, 25-09-2019. [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ ; Polantz, Katelyn; Shortell, David«Whistleblower says White House tried to cover up Trump's abuse of power», 26-09-2019. [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ «Trump changes story on withholding Ukraine aid». Politico, 24-09-2019. [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ ; Sonmez, Felicia; Itkowitz, Colby«Live updates: Top Democrat warns White House 'we're not fooling around' on impeachment inquiry». The Washington Post. [Consulta: 2 octubre 2019].
- ↑ «Nancy Pelosi Announces Formal Impeachment Inquiry of Trump». The New York Times, 24-09-2019.
- ↑ ; Bade, Rachael; Costa, Robert«Trump deflects and defies as Democrats speed up impeachment strategy». The Washington Post, 25-09-2019. [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ ; Mallin, Alexander; Thomas, Pierre; Faulders, Katherine«Trump urged Ukraine to work with Barr and Giuliani to probe Biden: Call transcript». ABC News, 25-09-2019. [Consulta: 1r octubre 2019].
- ↑ «Newsgraphics: Read The Whistleblower Complaint». The New York Times, 24-09-2019. [Consulta: 2 octubre 2019].
- ↑ ; Fandos, Nicholas«Ukraine Envoy Testifies Trump Linked Military Aid to Investigations, Lawmaker Says». The New York Times, 22-10-2019. [Consulta: 22 octubre 2019].
- ↑ «6 Key Revelations of Taylor's Opening Statement to Impeachment Investigators». The New York Times, 22-10-2019. [Consulta: 23 octubre 2019].
- ↑ ; Desiderio, Andrew«William Taylor testifies about deep-seated push for Ukraine quid pro quo». Politico, 22-10-2019. [Consulta: 22 octubre 2019].
- ↑ «'Nobody Pushed Me.' Ukrainian President Denies Trump Pressured Him to Investigate Biden's Son». Time, 25-09-2019. [Consulta: 20 novembre 2019].
- ↑ «Report of the House Permanent Select Committee on Intelligence, Pursuant to H. Res. 660 in Consultation with the House Committee on Oversight and Reform and the House Committee on Foreign Affairs» (en anglès). House Permanent Select Committee on Intelligence, 03-12-2019. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
- ↑ ; Hayes, Christal«House GOP report on impeachment inquiry defends Trump's dealings with Ukraine», 02-12-2019.
- ↑ «Republican Report On The Impeachment Inquiry». NPR, 02-12-2019. [Consulta: 12 desembre 2019].
- ↑ Siegel, Benjamin. «House Judiciary Committee passes articles of impeachment against President Trump», 13-12-2019. [Consulta: 13 desembre 2019].
- ↑ Gregorian, Dareh. «Trump impeached by the House for abuse of power, obstruction of Congress». NBC News, 18-12-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].
- ↑ Herb, Jeremy. «Senate impeachment trial of Donald Trump officially begins», 16-01-2020. [Consulta: 18 gener 2020].
- ↑ Gregorian, Dareh. «Senate passes McConnell impeachment rules after nearly 13 hours of debate», 22-01-2020. [Consulta: 22 gener 2020].
- ↑ Kim, Seung Min. «Democrats detail abuse-of-power charge against Trump as Republicans complain of repetitive arguments», 23-01-2019. [Consulta: 27 gener 2020].
- ↑ 673,0 673,1 ; Fandos, Nicholas«Trump's Defense Team Calls Impeachment Charges 'Brazen' as Democrats Make Legal Case», 22-01-2020. [Consulta: 30 gener 2020].
- ↑ Herb, Jeremy. «Senate impeachment trial: Wednesday acquittal vote scheduled after effort to have witnesses fails». CNN, 31-01-2020. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ Bookbinder, Noah. «The Senate has conducted 15 impeachment trials. It heard witnesses in every one.». The Washington Post, 09-01-2020. [Consulta: 8 febrer 2020].
- ↑ Fandos, Nicholas. «Trump Acquitted of Two Impeachment Charges in Near Party-Line Vote». The New York Times, 05-02-2020. [Consulta: 7 febrer 2020].
- ↑ Baker, Peter. «Trump's Efforts to Remove the Disloyal Heightens Unease Across His Administration». The New York Times, 22-02-2020.
- ↑ Peñaloza, Marisa. «Trump Supporters Clash With Capitol Police At Protest» (en anglès). National Public Radio, 06-01-2021. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ Amenabar, Teddy. «Live updates: Hundreds storm Capitol barricades; two nearby buildings briefly evacuated; Trump falsely tells thousands he won» (en anglès). The Washington Post, 06-01-2021. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «L'assalt al Capitoli acaba amb 4 morts i 52 detinguts». El Nacional. [Consulta: 26 març 2021].
- ↑ Bender, Michael C.; Epstein, Reid J. «Trump Recently Urged a Powerful Legislator to Overturn His 2020 Defeat in Wisconsin». The New York Times, 20-07-2022. [Consulta: 13 agost 2022].
- ↑ Terry Castleman, Melanie Mason. «Tracking Trump’s endorsement record in the 2022 primary elections» (en anglès). Los Angeles Times, 17-08-2022. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ Stephen Gruber-Miller, F. Amanda Tugade. «Nikki Haley takes third in Iowa Caucuses but says Iowans have made it a '2-person race'» (en anglès). Des Moines Register, 15-01-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ Steve Peoples, Meg Kinnard. «Nikki Haley suspends her campaign and leaves Donald Trump as the last major Republican candidate». Associated Press, 07-03-2024. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «Trump elegeix el senador J. D. Vance perquè sigui el candidat a vice-president». VilaWeb, 15-07-2024. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ Bowden, John. «Trump furiously jeered as he taunts Libertarians for winning ‘3%’ in elections at their convention» (en anglès). Independent, 26-05-2024. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Olivia Rinaldi, Jacob Rosen, Katrina Kaufman. «How Trump's conviction could change the dynamics of the 2024 race». CBS News, 31-05-2024.
- ↑ Baker, Peter. «The Story So Far: Where 6 Investigations Into Donald Trump Stand». The New York Times, 19-09-2022. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Trump, evacuat ferit d'un míting a Pensilvània després d'un tiroteig». El Nacional, 14-07-2024. [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ «Live Updates: Trump 'Safe' After Shooting at Rally; Suspect Killed work=The New York Times», 13-07-2024. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2024. [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ 691,0 691,1 Holmes, Kristen; Millar, John; Sullivan, Kate; Perez, Evan; Herb, Jeremy. «Trump is safe following shooting at Florida golf course; suspect detained». CNN, 15-09-2024. [Consulta: 15 setembre 2024].
- ↑ Shen, Michelle; LeBlanc, Paul; D’Antonio, Isabelle; Forrest, Jack; Chowdhury, Maureen. «Live updates: FBI investigating apparent assassination attempt of Trump in Florida». CNN, 15-09-2024. [Consulta: 16 setembre 2024].
- ↑ Kronenberg, Alan. «How Many People Didn’t Vote in the 2024 Election?» (en castellà). US News, 15-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ Mahtesian, Charlie. «The Stunning Geography of Trump’s Victory» (en anglès). Politico, 08-11-2024. [Consulta: 9 novembre 2024].
- ↑ «Donald Trump becomes second U.S. President to win non-consecutive terms» (en anglès). The Hindu, 06-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ Baer, Kenneth. «Kamala Harris Was Dukakis-ed» (en anglès). The Bulwark, 07-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ Stepansky, Joseph. «What does the Republican ‘trifecta’ mean for Trump and his agenda?» (en anglès). al Jazeera, 15-11-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ Kwong, Jessica. «Donald Trump Approval Rating Average in First Two Years is Lowest For Any President Since World War II», 16-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
- ↑ «Trump Approval More Stable Than Approval for Prior Presidents». Gallup, 21-12-2018. [Consulta: 17 gener 2020].
- ↑ Samuels, Brett. «Trump hits highest Gallup approval rating of his presidency», 24-02-2020. [Consulta: 3 març 2020].
- ↑ Skelley, Geoffrey. «Trump's Approval Rating Is Incredibly Steady. Is That Weird Or The New Normal?», 28-03-2019. [Consulta: 3 març 2020].
- ↑ «Trump's approval rating steady despite impeachment: NBC News/Wall Street Journal polls», 17-12-2019. [Consulta: 3 març 2020].
- ↑ «Most Admired Man and Woman». [Consulta: 12 juny 2018].
- ↑ 704,0 704,1 «Donald Trump and Barack Obama are tied for 2019's most admired man in the US», 30-12-2019. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Twitter: Most Followers» (en anglès). Friend or Follow. Arxivat de l'original el 2020-04-08. [Consulta: 15 gener 2022].
- ↑ 706,0 706,1 706,2 «Twitter tags Trump tweet with fact-checking warning», 27-05-2020. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Search». Trump Twitter Archive. Arxivat de l'original el 14 de juny 2020. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Steeve, Dustin. «Donald Trump's Social Media Use Is Key To Sidelining The Press» (en anglès). The Federalist, 23-01-2017. [Consulta: 31 maig 2017].
- ↑ Landers, Elizabeth. «Spicer: Tweets are Trump's official statements» (en anglès). CNN, 06-06-2017.
- ↑ Singletary, Michelle. «Trump dumped Secretary of State Rex Tillerson in a tweet. What's the worst way you've been fired?». [Consulta: 18 març 2018].
- ↑ «Fact-Checking President Trump Through His First 100 Days» (en anglès), 27-04-2017. [Consulta: 25 juny 2017].
- ↑ ; Woodward, Calvin«Fact check: Trump's missions unaccomplished despite his claims». Chicago Tribune, 24-06-2017. [Consulta: 25 juny 2017].
- ↑ ; Alba, Davey«Twitter Refutes Inaccuracies in Trump's Tweets About Mail-In Voting». The New York Times, 26-05-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Twitter labels Trump's tweets with a fact check for the first time». The Washington Post, 27-05-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Twitter's decision to label Trump`s tweets was two years in the making». The Washington Post, 30-05-2020. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Trump lashes out at social media companies after Twitter labels tweets with fact checks». The Washington Post, 14-06-2020. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ 717,0 717,1 Kessler, Glenn. «President Trump has made more than 20,000 false or misleading claims», 13-07-2020.
- ↑ Dale, Daniel. «Donald Trump has now said more than 5,000 false things as president», 05-06-2019.
- ↑ «Trump is averaging about 59 false claims per week since ... juliol 8, 2019.». twitter, 09-03-2020.
- ↑ 720,0 720,1 Qiu, Linda. «Fact-Checking President Trump Through His First 100 Days». The New York Times, 29-04-2017.
- ↑ Kessler, Glenn. «President Trump's first 100 days: The fact check tally», 01-05-2017.
- ↑ * McGranahan, Carole «An anthropology of lying: Trump and the political sociality of moral outrage». American Ethnologist, 44, 2, 5-2017, pàg. 243–248. DOI: 10.1111/amet.12475. «Durant molt de temps ha estat una obvietat que els polítics menteixen, però amb l'entrada de Donald Trump en el domini polític dels Estats Units, la freqüència, el grau i l'impacte de la mentida en la política són ara sense precedents [...] Donald Trump és diferent. Segons totes les mètriques i esquemes de comptatge, les seves mentides són fora dels límits. Simplement no havíem vist abans a un mentider tan ben dotat i eficaç en la política nord-americana.»
- Stolberg, Sheryl Gay. «Many Politicians Lie. But Trump Has Elevated the Art of Fabrication.», 07-08-2017. [Consulta: 11 març 2019]. «El president Trump, segons coincideixen els historiadors i consultors de tots dos partits polítics, sembla haver portat el que una vegada l'escriptora Hannah Arendt va anomenar «el conflicte entre la veritat i la política» a un nivell completament nou.»
- Kessler, Glenn. «A year of unprecedented deception: Trump averaged 15 false claims a day in 2018», 30-12-2018. [Consulta: 20 febrer 2019]. ««Quan hem vist un president tan indiferent a la distinció entre veritat i falsedat, o tan ansiós per difuminar aquesta distinció?» va dir sobre Trump l'historiador presidencial Michael R. Beschloss el 2018.»
- Barabak, Mark Z. «There's a long history of presidential untruths. Here's why Donald Trump is 'in a class by himself'», 06-02-2017. [Consulta: 11 març 2019]. «Els acadèmics de la Casa Blanca i altres acadèmics del govern estan d'acord que no hi ha hagut un president com Donald Trump, el volum de falsedats, declaracions errònies i exageracions en sèrie – sobre afers grans i petits del qual el col·loquen – «en una classe pròpia», com va considerar George Edwards, professor de la Universitat de Texas A&M.»
- Dale, Daniel. «Donald Trump has spent a year lying shamelessly. It hasn't worked», 22-12-2017. [Consulta: 4 març 2019]. ««Hem tingut presidents que han mentit o enganyat el país, però mai abans havíem tingut un mentider en sèrie. I això és contra el que lluitem aquí», va dir Douglas Brinkley, el destacat historiador presidencial de la Universitat de Rice.»
- Cillizza, Chris. «President Trump lied more than 3,000 times in 466 days», 09-05-2018. [Consulta: 4 març 2019]. «Mai hem tingut un president amb una relació tan casual amb la veritat ... L'índex de falsedats de Trump és sorprenent. No té precedents.»
- Skjeseth, Heidi Taksdal. «All the president's lies: Media coverage of lies in the US and France», 2017. «... un president que diu falsedats a una escala sense precedents. Trump va mentir mentre es postulava per a president, i ha continuat fent-ho en el càrrec. No hi ha precedents d'aquesta quantitat de falsedats als Estats Units.»
- Stern, Donnel «Constructivism in the Age of Trump: Truth, Lies, and Knowing the Difference». Psychoanalytic Dialogues, 29, 2, 09-05-2019, pàg. 189–196. DOI: 10.1080/10481885.2019.1587996. «Donald Trump menteix tan sovint que alguns s'han preguntat si ha enverinat el pou [...] Esperem que els polítics diguin la veritat. Però Trump és un animal completament diferent. Té com a política la mentida.»
- «The real reason Donald Trump lies», 09-01-2019. [Consulta: 25 juny 2019]. «Tots mentim, però no ho fem com el president Trump. És el mentider més extravagant, imprudent i inesgotable de la nostra era.»
- ↑ 723,0 723,1 Glasser, Susan. «It's True: Trump Is Lying More, and He's Doing It on Purpose», 03-08-2018.
- ↑ «Trump's Lies vs. Your Brain». Politico, 20-01-2017.
- ↑ Finnegan, Michael. «Scope of Trump's falsehoods unprecedented for a modern presidential candidate».
- ↑ Lee, Michelle Ye Hee. «President Trump has made 1,318 false or misleading claims over 263 days». Washington Post, 10-10-2017. [Consulta: 5 novembre 2017].
- ↑ Kessler, Glenn. «President Trump has made more than 10,000 false or misleading claims», 29-04-2019. [Consulta: 29 abril 2019].
- ↑ Kessler, Glenn. «President Trump has made 6,420 false or misleading claims over 649 days». Washington Post, 02-11-2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ Kessler, Glenn. «President Trump has made more than 5,000 false or misleading claims», 13-09-2018. [Consulta: 16 octubre 2018].
- ↑ Kessler, Glenn. «President Trump made 16,241 false or misleading claims in his first three years». Washington Post, 20-01-2020.
- ↑ Rein, lisa. «Here are the photos that show Obama’s inauguration crowd was bigger than Trump’s». Washington Post, 06-03-2017. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2020. [Consulta: 23 d’agost 2020].
- ↑ «Trump Is Overhyping Unproven Coronavirus Drugs». Washington Post, 19-03-2020. Arxivat de l'original el 30 de juliol 2020. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Florida ordered 1M doses of a Trump-touted drug. Hospitals didn’t want it». Politico, 11-06-2020. [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Zurcher, Anthony. «Trump's anti-Muslim retweet fits a pattern». BBC, 29-11-2017. [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Allen, Jonathan. «Does being President Trump still mean never having to say you're sorry?». NBC, 31-12-2018. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ 736,0 736,1 736,2 Greenberg, David. «The Perils of Calling Trump a Liar», 28-01-2017. [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Kessler, Glenn. «Not just misleading. Not merely false. A lie.», 23-08-2018. [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Becket, Stefan. «Colin Powell announces he'll vote for Biden, saying Trump "lies all the time"». CBS, 07-06-2020. [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Why Does Trump Lie?», 11-06-2020. [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Pfiffner, James P. «The Lies of Donald Trump: A Taxonomy». A: Lamb. Presidential Leadership and the Trump Presidency: Executive Power and Democratic Government. Nova York: Palgrave Macmillan, 2019, p. 17–40. ISBN 978-3-030-18979-2.
- ↑ «Even as He Rises, Donald Trump Entertains Conspiracy Theories». The New York Times, 29-02-2016.
- ↑ Stracqualursi, Veronica. «Trump promotes a doctor who has claimed alien DNA was used in medical treatments». CNN, 29-07-2020. [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Trump’s love-hate relationship with the press». The Hill, 28-04-2018.
- ↑ «Love and Hate: The Media’s Co-Dependent Relationship With Donald Trump». Fortune, 01-03-2016.
- ↑ «Trump’s love-hate relationship with media intensifies». Arab News, 24-01-2017.
- ↑ «Who is Donald trump?». CNN.
- ↑ Feldman, Josh. «Bret Baier: Trump Likes Trolling the Left to Watch 'Heads Explode', Even If He Contradicts Himself». Medita ITE, 24-07-2018.
- ↑ «This Is the Way Paul Ryan’s Speakership Ends». The New York Times, 07-08-2018.
- ↑ Cillizza, Chris. «This Harvard study is a powerful indictment of the media's role in Donald Trump's rise». The Washington Post, 14-06-2016.
- ↑ Chozick, Amy. «Why Trump Will Win a Second Term». The New York Times, 29-09-2018. [Consulta: 22 setembre 2019].
- ↑ Walsh, Kenneth T. «Trump: Media Is 'Dishonest and Corrupt'». U.S. News & World Report, 15-08-2016.
- ↑ Thomsen, Jacqueline. «'60 Minutes' correspondent: Trump said he attacks the press so no one believes negative coverage». The Hill.
- ↑ «Trump's latest shot at the press corps: 'Take away credentials?'». CNN. [Consulta: 9 maig 2018].
- ↑ 754,0 754,1 «After Another Year of Trump Attacks, 'Ominous Signs' for the American Press». NY Times, 30-12-2019.
- ↑ «As a foreign reporter visiting the US I was stunned by Trump's press conference». The Guardian, 20-09-2019. [Consulta: 22 setembre 2019].
- ↑ Folkenflik, David. «Trump 2020 Sues 'Washington Post,' Days After 'N.Y. Times' Defamation Suit». NPR, 03-03-2020.
- ↑ Multiple sources:
- ↑ Benen, Steve. «As Trump denies racism, most Americans don't believe him» (en anglès). MSNBC, 01-08-2019.
- ↑ McElwee, Sean. Economic Anxiety Didn't Make People Vote Trump, Racism Did, 8 maig 2017 [Consulta: 13 gener 2018].
- ↑ Inwood, Joshua. Environment and Planning C: Politics and Space. White supremacy, white counter-revolutionary politics, and the rise of Donald Trump, 2018, p. 1–18. DOI 10.1177/2399654418789949.
- ↑ Giroux, Henry A. Philosophy & Social Criticism. White nationalism, armed culture and state violence in the age of Donald Trump, 2017, p. 1–24. DOI 10.1177/0191453717702800.
- ↑ Bobo, Lawrence D. Du Bois Review: Social Science Research on Race. The empire strikes back: Fall of the Postracial Myth and Stirrings of Renewed White Supremacy. 14, 2017, p. 1–5. DOI 10.1017/S1742058X1700008X.
- ↑ McElwee, Sean. The Nation. Economic Anxiety Didn't Make People Vote Trump, Racism Did, 8 maig 2017 [Consulta: 13 gener 2018].
- ↑ Lopez, German. «The past year of research has made it very clear: Trump won because of racial resentment». Vox, 15-12-2017.
- ↑ Lajevardi, Nazita; Oskooii, Kassra A. R. «Old-Fashioned Racism, Contemporary Islamophobia, and the Isolation of Muslim Americans in the Age of Trump». Journal of Race, Ethnicity, and Politics, 3, 1, 2018, pàg. 112–152. DOI: 10.1017/rep.2017.37.
- ↑ Marcin, Tim. «44 Percent Of White Americans Think Donald Trump Is Racist, New Poll Finds». Newsweek, 05-07-2018.
- ↑ «Harsh Words For U.S. Family Separation Policy, Quinnipiac University National Poll Finds; Voters Have Dim View Of Trump, Dems On Immigration». Quinnipiac University Polling Institute, 03-07-2018. [Consulta: 5 juliol 2018].
- ↑ «'No Vacancies' for Blacks: How Donald Trump Got His Start» (en anglès). NY Times, 27-08-2016.
- ↑ Ransom, Jan. «Trump Will Not Apologize for Calling for Death Penalty Over Central Park Five». The New York Times, 18-06-2019. [Consulta: 29 juny 2019].
- ↑ «Gay conservatives who helped kickstart Trump's GOP career have serious regrets». CNN, 03-03-2016. [Consulta: 1r febrer 2020].
- ↑ «Trump takes credit for Obama birth certificate release, but wonders 'is it real?'». CBS, 27-04-2011. [Consulta: 9 maig 2011].
- ↑ «Donald Trump's History of Raising Birther Questions About President Obama». ABC News, 18-09-2015. [Consulta: 27 agost 2016].
- ↑ «Trump Drops False 'Birther' Theory, but Floats a New One: Clinton Started It». NY Times, 16-09-2016.
- ↑ «Trump Once Said the 'Access Hollywood' Tape Was Real. Now He's Not Sure.». NY Times, 28-11-2017. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Schaffner, Brian F.; Macwilliams, Matthew; Nteta, Tatishe «Understanding White Polarization in the 2016 Vote for President: The Sobering Role of Racism and Sexism». Political Science Quarterly, 133, 1, 3-2018, pàg. 9–34. DOI: 10.1002/polq.12737.
- ↑ Reilly, Katie. «Here Are All the Times Donald Trump Insulted Mexico». Time, 31-08-2016.
- ↑ Steinhauer, Jennifer; Martin, Jonathan; Herszenhorn, David M. «Paul Ryan Calls Donald Trump's Attack on Judge 'Racist', but Still Backs Him». NY Times, 07-06-2016.
- ↑ «Trump: 'Both sides' to blame for Charlottesville». CNN, 26-08-2017. [Consulta: 13 gener 2018].
- ↑ Beauchamp, Zack. «Trump's "shithole countries" comment exposes the core of Trumpism». Vox, 11-01-2018. [Consulta: 11 gener 2018].
- ↑ Weaver, Aubree Eliza. «Trump's 'shithole' comment denounced across the globe». Politico, 12-01-2018. [Consulta: 13 gener 2018].
- ↑ Wintour, Patrick. «'There's no other word but racist': Trump's global rebuke for 'shithole' remark». The Guardian, 13-01-2018. [Consulta: 13 gener 2018].
- ↑ Rogers, Katie. «Trump Tells Congresswomen to 'Go Back' to the Countries They Came From». NY Times, 14-07-2019.
- ↑ Mak, Tim. «House Votes To Condemn Trump's 'Racist Comments'». NPR, 16-07-2019. [Consulta: 17 juliol 2019].
- ↑ Simon, Mallory. «Trump said 'many people agree' with his racist tweets. These white supremacists certainly do.». CNN, 16-07-2019. [Consulta: 20 juliol 2019].
- ↑ Shear, Michael D.; Sullivan, Eileen. «'Horseface,' 'Lowlife,' 'Fat, Ugly': How the President Demeans Women». NY Tines, 16-10-2018.
- ↑ Prasad, Ritu. «How Trump talks about women - and does it matter?». BBC, 29-11-2019.
- ↑ Politi, Daniel. «Trump Shares Sexist Messages About Prominent Female Democrats in Twitter Spree». Slate, 24-05-2020.
- ↑ Sebastian, Michael. «30 Times Donald Trump Has Been Completely Insulting to Women». Cosmopolitan, 29-06-2017.
- ↑ Rucker, Philip. «Trump says Fox's Megyn Kelly had 'blood coming out of her wherever'». Washington Post, 08-08-2015.
- ↑ 790,0 790,1 790,2 790,3 Carlson, Adam. «Donald Trump: 'Only a Deviant' Would Think Megyn Kelly 'Blood' Comment Was About Menstruating». People, 09-08-2015.
- ↑ Joseczyk, Aaron. «Donald Trump on Megyn Kelly: 'What I Said Was Appropriate'». NBC, 09-08-2015.
- ↑ ; McGann, Laura«E. Jean Carroll joins at least 21 other women in publicly accusing Trump of sexual assault or misconduct», 21-06-2019. [Consulta: 25 juny 2019].
- ↑ «Trump faces a new allegation of sexually assaulting a woman at Mar-a-Lago», 09-10-2019. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ ; Rappeport, Alan«Donald Trump Calls Allegations by Women 'False Smears'». The New York Times, 13-10-2016. [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ Timm, Jane C. «Trump caught on hot mic making lewd comments about women in 2005», 07-10-2016. [Consulta: 10 juny 2018].
- ↑ Burns, Alexander. «Donald Trump Apology Caps Day of Outrage Over Lewd Tape». NY Times, 07-10-2016. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ Hagen, Lisa. «Kaine on lewd Trump tapes: 'Makes me sick to my stomach'». The Hill, 07-10-2016. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ Kunzelman, Michael. «Trump words linked to more hate crime? Some experts think so». AP News, 07-08-2019.
- ↑ White, Daniel. «Donald Trump Tells Crowd To "Knock the Crap Out Of" Hecklers». Time, 01-02-2016. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Koerner, Claudia. «Trump Thinks It's Totally Cool That A Congressman Assaulted A Journalist For Asking A Question», 18-10-2018. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Tracy, Abigail. «"The President of the United States Says It's Okay": The Rise of the Trump Defense». Vanity Fair, 08-08-2019.
- ↑ Reinstein, Julia. «Trump's "Rhetoric" Inspired This Man To Assault A 13-Year-Old For Wearing A Hat During The Anthem, His Lawyer Said», 08-08-2019. [Consulta: 9 agost 2019].
- ↑ Levine, Mike. «'No Blame?' ABC News finds 36 cases invoking 'Trump' in connection with violence, threats, alleged assaults.». ABC News, 14-08-2019. [Consulta: 16 agost 2019].
- ↑ «'Donald Trump' Gets a Comedy Central Series». The Atlantic, 03-04-2017. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ 805,0 805,1 «Hip-Hop Is Turning On Donald Trump», 14-07-2016.
- ↑ Maltz, Judy. «Trump Once Helped Finance Resettlement of Israelis Evacuated From Sinai». Haaretz, 04-05-2017.
- ↑ Evon, Dan. «Did Donald Trump Receive an Ellis Island Award in 1986?». Snopes, 05-09-2016.
- ↑ «Trump to be honored for working with youths». Philadelphia Inquirer, 25-05-1995.
- ↑ Borchers, Callum. «Donald Trump has now been awarded five honorary doctorates – and stripped of one». Washington Post, 14-05-2017.
- ↑ «Why Donald Trump is TIME's Person of the Year». Time, 07-12-2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
- ↑ «Donald Trump: Mitt Romney is still in the running for secretary of state». Today, 07-12-2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
- ↑ «FT Person of the Year: Donald Trump». Financial Times, 12-12-2016. [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ «The World's Most Powerful People». Forbes, 01-12-2016. [Consulta: 14 desembre 2016].
- ↑ «Donald Trump awarded with Saudi Arabia's highest civilian honour within hours of landing in the country». The Independent, 20-05-2017. [Consulta: 20 maig 2017].
Bibliografia
[modifica]- Barrett, Wayne. Trump: The Deals and the Downfall. First Regan Art Paperback. Harper Collins, 2016. ISBN 978-1-682450-79-6. Títol del llibre de butxaca: The greatest show on Earth – The deals, the downfall, the reinvention. (anglès)
- Blair, Gwenda. Donald Trump: The Candidate (en anglès). Simon & Schuster, 2015a. ISBN 978-1-4391-2937-1.
- Blair, Gwenda. The Trumps: Three Generations That Built an Empire (en anglès). Simon & Schuster, 2015b. ISBN 978-1-5011-3936-9.
- Gallup, George Jr. The Gallup Poll: Public Opinion 1989 (en anglès). Rowman & Littlefield, 1990. ISBN 978-0-8420-2344-3.
- Pacelle, Mitchell. Empire: A Tale of Obsession, Betrayal, and the Battle for an American Icon (en anglès). John Wiley & Sons, 2001. ISBN 978-0-471-23865-2.
- Kranish, Michael; Fisher, Marc. Trump Revealed: The Definitive Biography of the 45th President (en anglès). Simon & Schuster, 2017. ISBN 978-1-5011-5652-6.
- O'Donnell, John R.; Rutherford, James. Trumped! (en anglès). Crossroad Press Trade Edition, 1991. ISBN 978-1946025-26-5.
- Trump, Mary L. Too Much and Never Enough. Simon & Schuster, 2020. ISBN 978-1-9821-4146-2. (anglès)
- Wooten, Sara. Donald Trump: From Real Estate to Reality TV. Enslow Publishers, 2009. ISBN 978-0-7660-2890-6. (anglès)
Enllaços externs
[modifica]- Perfil oficial de Trump a WhiteHouse.gov (anglès)
- Donald Trump a Twitter (compte personal) (anglès)
Presidents dels Estats Units | ||
|---|---|---|
George Washington · John Adams · Thomas Jefferson · James Madison · James Monroe · John Quincy Adams · Andrew Jackson · Martin Van Buren · William Henry Harrison · John Tyler · James K. Polk · Zachary Taylor · Millard Fillmore · Franklin Pierce · James Buchanan · Abraham Lincoln · Andrew Johnson · Ulysses S. Grant · Rutherford B. Hayes · James A. Garfield · Chester A. Arthur · Stephen Grover Cleveland · Benjamin Harrison · Stephen Grover Cleveland · William McKinley · Theodore Roosevelt · William Howard Taft · Woodrow Wilson · Warren Gamaliel Harding · Calvin Coolidge · Herbert Hoover · Franklin D. Roosevelt · Harry S. Truman · Dwight D. Eisenhower · John F. Kennedy · Lyndon B. Johnson · Richard Nixon · Gerald Ford · Jimmy Carter · Ronald Reagan · George H. W. Bush · Bill Clinton · George W. Bush · Barack H. Obama · Donald Trump · Joe Biden |  | |
Família i empreses Trump | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||
| |||||||||||||
| |||||||||||||
| |||||||||||||
| |||||||||||||
| Partit Republicà |
| ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit Demòcrata |
| ||||||
| Partit Llibertari |
| ||||||
| Partit Verd Partit Socialista |
| ||||||
| Candidatures de partits minoritaris |
| ||||||
Adam Neumann · Adam Rippon · Ann McKee · Bhavish Aggarwal · Cameron Kasky · Cardi B · Carl H. June · Carmen Yulín Cruz Soto · Chadwick Boseman · Chloe Kim · Christian Siriano · Christopher Wylie · Cindy Holland · Cristina Jiménez Moreta · Daniela Vega · David Hogg · Demi Lovato · Donald Trump · Elizabeth Diller · Elon Musk · Emmanuel Macron · Emmerson Mnangagwa · Enric de Sussex · Gal Gadot · Giuliano Testa · Greta Gerwig · Guillermo del Toro · Haider al-Abadi · Hoda Kotb · Hugh Jackman · Issa Rae · Jacinda Ardern · Jaclyn Corin · Janet Mock · Jan Rader · Jeff Bezos · Jeff Sessions · Jennifer Lopez · Jesmyn Ward · Jimmy Kimmel · J. J. Watt · Jodi Kantor · John Krasinski · José Andrés · JR · Judy Chicago · Justin Trudeau · Kehinde Wiley · Kenneth Frazier · Kesha · Kevin Durant · Kevin Kwan · Kim Jong-un · Kumail Nanjiani · Lena Waithe · Leo Varadkar · Ma Huateng · Marica Branchesi · Masayoshi Son · Mauricio Macri · Maxine Waters · Megan Twohey · Meghan de Sussex · Millie Bobby Brown · Mohammed bin Salman · Moon Jae-in · Nancy Pelosi · Nice Nailantei Leng'ete · Nicole Kidman · Oprah Winfrey · Pan Jianwei · Peggy Whitson · Rachael Denhollander · Rihanna · Robert Mueller · Roger Federer · Ronan Farrow · Roseanne Barr · Ruth Davidson · Ryan Coogler · Sadiq Khan · Satya Nadella · Savannah Guthrie · Scott Pruitt · Sean Hannity · Shawn Mendes · Sheikh Hasina · Shinzō Abe · Sinta Nuriyah · Sonia Friedman · Sterling K. Brown · Tarana Burke · Tiffany Haddish · Trevor Noah · Virat Kohli · Virgil Abloh · Whitney Wolfe Herd · X González · Xi Jinping |  | |