Agència Fabra
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Dades | |
---|---|
Tipus | agència de notícies |
Història | |
Creació | 1865 |
Data de dissolució o abolició | 1939 |
L'Agència Fabra va ser una agència de comunicació i un servei de notícies fundada el 1865 pel periodista Nil Maria Fabra i Deas i va estendre la seva xarxa de recollida d'informació per Espanya i Portugal.
El 1870 Havas, Reuters i Wolf (agències francesa, britànica i alemanya, respectivament) van signar un acord per a intercanviar-se informació i repartir-se les àrees d'influència, la primera va quedar com mestressa de l'espai hispanoamericà i va comprar l'Agència Fabra.
La correspondència d'Havas, enviada per correu o per telègraf, era el nucli de la informació de Fabra, el que incidia que l'estat espanyol tingués una cosmovisió formada per l'agència parisenca. Fabra nodria de notícies peninsulars a Havas, remetent-les per via telegràfica o per correu.
Òbviament, en les notícies al món hispà prevalien els interessos de l'estat francès, d'acord amb la doctrina d'Havas. A l'estat espanyol, el més conflictiu, es va posar de manifest especialment en les disputes en el Nord d'Àfrica (guerra del Marroc) o la guerra de Cuba.
En ocasió de la Primera Guerra Mundial, Havas es va convertir en un canal de propaganda aliada.[1] Sota la direcció de Claudi Ametlla, Fabra va ser durant aquest període una agència aliada de la francesa Havas, eufemisme que encobria una dominació total, en els àmbits econòmic i polític. Un informe de gener de 1921 precisa que la informació internacional de Fabra comprenia 33.000 paraules d'informació procedents de França; 7.000 d'Anglaterra, 7.500 d'Alemanya (via París), 4.500 d'Itàlia, 4.500 d'Amèrica del Nord i 12.500 de la resta del món.
L'entrada de United Press i Associated Press al mercat espanyol, amb més imparcialitat política; la crisi econòmica dels anys trenta; el creixement de despeses; van motivar una crisi i endeutament que EFE va pagar a l'absorbir-la el 1939.
Referències
[modifica]- ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 143. ISBN 9788415720010.