Agatàngel de Roma
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Agathangelus segle III  Roma | ||
| Mort | 312 (Gregorià) Ankara (Turquia) | ||
| Causa de mort | decapitació | ||
| Sepultura | Ancira | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | diaca | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| diaca i màrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals | ||
| Festivitat | 23 de gener; a Elx, el 3 de febrer | ||
| Iconografia | Robes de diaca, amb palma de martiri; amb espasa; amb Sant Climent, tots dos amb palma | ||
| Patró de | Elx | ||
| Company professional | Climent d'Ancira: Clement and Agathangelus (en)  | ||
Agatàngel va ser un jove, probablement de Capadòcia, que va ésser diaca del bisbe Climent d'Ancira, que el va batejar i el va fer el seu deixeble. Ambdós van batejar molts pagans i foren empresonats i posteriorment exiliats a Ancira (actual Ankara). Posteriorment van patir martiri, on van ser decapitats durant les persecucions de Dioclecià. Les seves restes, enterrades a Ancira, reben veneració, especialment per l'Església Ortodoxa.
Tradició hispànica
[modifica]Segons la tradició hispano-cristiana, Sant Agatàngel havia nascut a la vila romana d'Illici, actual Elx, al final del segle iii i es va traslladar a Roma en temps de l'emperador Dioclecià, on va conèixer Climent d'Ancira, que el batejà. L'emperador va intentar que reneguessin del cristianisme, però no va aconseguir-ho malgrat les tortures a què van ésser sotmesos. Va tornar a ésser enviat cap a Orient, i Agatàngel l'acompanyà. Van anar passant de tribunal en tribunal a Rodes, Ancira, Tars, etc., on eren jutjats, torturats, etc., sense que renunciessin a la seva fe; tot plegat, fins que van tornar definitivament a Ancira, van passar vint anys. Finalment van ser decapitats.
L'esment a aquest origen hispànic es troba per primer cop en cronicons i fonts falsificades, com va ésser habitual en altres llocs durant el segle xvi i XVII, per tal d'atribuir a la ciutat el fet d'ésser el lloc de naixement d'un màrtir.[1] En històries d'Elx publicades el 1621 i 1625 no es troba cap esment al sant, completament desconegut a Elx llavors. En 1651 es va publicar a Lleó el Martyrologium Hispanicum de Juan Tamayo de Salazar, cronicó que incorpora abundants llegendes i falsificacions de dades històriques: per primer cop, s'hi parla del naixement del sant a Elx. L'obra va ésser ja criticada i qüestionada al segle xviii, però la llegenda va arrelar.
Patronatge d'Elx
[modifica]Per aquest suposat origen il·licità i per afirmar la primacia de la ciutat davant d'Oriola i Alacant, Sant Agatàngel va ser nomenat pel Consell d'Elx patró de la ciutat el 1673, establint-se la seua festa el dia 3 de febrer, data en què encara se celebra la festivitat a la ciutat d'Elx. Als altres llocs, la festivitat litúrgica conjunta dels sants Climent i Agatàngel és el 23 de gener
Referències
[modifica]- ↑ Llavors, per exemple, es van elaborar les també falses llegendes dels sants Anastasi de Lleida o Juliana i Semproniana a Mataró.
Enllaços externs
[modifica]- Joan CASTAÑO I GARCIA. "Sant Agatàngel, sant il·licità? Arxivat 2012-03-12 a Wayback Machine.", La rella, 14 (2001), p. 57-74.