Climent d'Ancira
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 258  Ankara (Turquia) | ||
| Mort | 312 (53/54 anys) Ankara (Turquia) | ||
| Causa de mort | decapitació | ||
| Sepultura | Ancira | ||
| Bisbe | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot | ||
| Període | Imperi Romà | ||
| bisbe, màrtir; Hieromàrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals | ||
| Festivitat | 23 de gener (occident); 5 de febrer (orient) | ||
| Iconografia | Robes de bisbe | ||
| Company professional | Agatàngel de Roma: Clement and Agathangelus (en)  | ||
Climent d'Ancira (Ancira, actual Ankara, Turquia, ca. 258 - 312) va ésser un bisbe de l'època de l'emperador Dioclecià. Va patir martiri a la mateixa ciutat durant les persecucions del període 303-310. Sebollit a Ancira, va ésser venerat, especialment per l'Església Ortodoxa.
Tradició hispànica
[modifica]Posteriors tradicions, publicades a Espanya a partir del segle xvi i XVII, amb l'objectiu de vincular el seu diaca Agatàngel de Roma a la ciutat d'Elx, desenvolupen una història diferents, sense cap fonament històric.
Segons ella, va ser detingut i jutjat a Ancira i enviat a Roma, on va ésser jutjat pel mateix emperador. Empresonat, va conèixer Agatàngel de Roma, nascut a Ancira i a qui va batejar. L'emperador va intentar que reneguessin del cristianisme, però no va aconseguir-ho malgrat les tortures a què van ésser sotmesos. Va tornar a ésser enviat cap a Orient, i Agatàngel l'acompanyà. Van anar passant de tribunal en tribunal a Rodes, Ancira, Tars, etc., on eren jutjats, torturats, etc., sense que renunciessin a la seva fe; tot plegat, fins que van tornar definitivament a Ancira, van passar vint anys. Finalment van ser decapitats.
L'esment a aquest origen hispànic es troba per primer cop en cronicons i fonts falsificades, com va ésser habitual en altres llocs durant el segle xvi i XVII, per tal d'atribuir a diverses ciutats el fet d'ésser el lloc de naixement d'un màrtir.[1] En històries d'Elx publicades el 1621 i 1625 no es troba cap esment al sant, completament desconegut a Elx llavors. En 1651 es va publicar a Lleó el Martyrologium Hispanicum de Juan Tamayo de Salazar, cronicó que incorpora abundants llegendes i falsificacions de dades històriques: per primer cop, s'hi parla del naixement de sant Agatàngel a Elx i reelabora la història de Climent. L'obra va ésser ja criticada i qüestionada al segle xviii, però la llegenda va arrelar.
Notes
[modifica]- ↑ Llavors, per exemple, es van elaborar les també falses llegendes dels sants Anastasi de Lleida o Juliana i Semproniana a Mataró.