Agathoxylon
 Troncs fòssils d'Agathoxylon de la zona de Bumi Hills de Zimbàbue  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Araucariaceae |
| Gènere | Agathoxylon |
.svg){kind=icon}
Agathoxylon (també conegut pels sinònims Dadoxylon i Araucarioxylon[1]) és una forma de gènere de fusta fòssil, que inclouen troncs massius d'arbres. Encara que s'identifica des del final de Paleozoic fins al final del Mesozoic,[2] Agathoxylon és comú des del Carbonífer fins al Triàsic.[3] Agathoxylon representa la fusta de múltiples grups de coníferes, que inclouen tant Araucariaceae[4] com Cheirolepidiaceae,[5] amb formes del Paleozoic tardà i del Triàsic que possiblement representen altres coníferes o altres grups de plantes amb llavors com les "pteridospermes".[6]
Descripció
[modifica]Agathoxylon eren arbres grans que portaven fulles llargues en forma de tires i troncs amb radis petits i estrets.[3] Sovint, l'estructura cel·lular original es conserva com a resultat que el sílice en solució a l'aigua subterrània es diposita dins de les cèl·lules de fusta. Aquest mode de fossilització s'anomena permineralització.
Distribució
[modifica]Agathoxylon és comú a moltes parts del món, es troba a llocs tant de Gondwana com de Lauràsia i es troba a l'Àfrica Austral,[7][8] Àsia,[9] l'Orient Mitjà,[10] Europa,[11] Amèrica del Sud,[12][1] i Amèrica del Nord.[3]
Al sud d'Àfrica, Agathoxylon està molt estès al Supergrup del Karoo.[13] A Zimbàbue, es troba especialment a la Formació Pebbly Arkose,[7] i també es va informar freqüentment des de la Formació de gres d'Angwa.[14][15]
Sistemàtica
[modifica]Com a gènere, Dadoxylon estava mal definit i, a part d'Araucariaceae, s'ha associat amb fustes fòssils tan diverses com Cordaitales,[16] Glossopteridales i Podocarpaceae. A més, pot ser la mateixa forma de gènere que Araucarioxylon, d'aquí l'ús de Dadoxylon (Araucarioxylon).[17] El gènere Agathoxylon, classificat dins de la família Araucariaceae,[18] té prioritat nomenclatural sobre els gèneres Araucarioxylon i Dadoxylon.[19][20][6]
S'han identificat diverses espècies de Dadoxylon, com ara D. brandlingii i D. saxonicum, com Araucarites.[11] D. arberi i D. sp.1 van ser sinònims amb les espècies de glossoptèrids Australoxylon teixterae i A. natalense, respectivament; mentre que D. sp. 2 es va transferir a Protophyllocladoxylon.
Espècies
[modifica]- Agathoxylon arizonicum [=Araucarioxylon arizonicum] Formació Chinle, Arizona, Nou Mèxic, Estats Units Triàsic tardà
- Agathoxylon africanum (Bamford 1999) [=Araucarioxylon africanum]: Zona d'assemblatge de Daptocephalus, Formació Middleton i Formació Normandien fins a la Zona d'assemblatge de Cynognathus, Formació Burgersdorp i Formació Driekoppen, Grup Beaufort, Sud Àfrica,[21] i el Grup Lebung, Botswana[22]
- Agathoxylon agathioides (Kräusel & Jain): Formació La Matilde, Argentina
- Agathoxylon antarcticus (Poole & Cantrill 2001) Pujana et al. 2014 [=A. matildense, Araucarioxylon antarcticus]: Formació de Santa Marta i Formació La Meseta, Antàrtica[23][24]
- Agathoxylon arberi (Seward 1919) [=Dadoxylon arberi]
- Agathoxylon australe[=Dadoxylon australe]
- Agathoxylon bougheyi Williams [=Dadoxylon bougheyi]: Formació de Madumabisa Mudstone, Zàmbia i Somabula Beds, Zimbàbue[25]
- Agathoxylon cordaianum Hartig 1848
- Agathoxylon desnoyersii (Phillipe 2011) [=Araucarioxylon desnoyersii]
- Agathoxylon duplicatum (Vogellehner 1965) [=Dadoxylon duplicatum]: Alemanya[26]
- Agathoxylon jamudhiense (Maheshwari 1963) [=Dadoxylon jamudhiense]: Índia[27]
- Agathoxylon karooensis (Bamford 1999) [=Araucarioxylon karooensis]: Daptocephalus AZ, Formacions de Middleton i Normandien, Sud-àfrica
- Agathoxylon kellerense (Lucas i Lacey 1984) [=Araucarioxylon kellerense, Dadoxylon kellerense]: Formació de Santa Marta, Antàrtica
- Agathoxylon lemonii Tidwell & Thayn 1986: Formació de Dakota, Utah
- Agathoxylon maharashtraensis (Prasad 1982) [=Dadoxylon maharashtraensis]: Índia[28]
- Agathoxylon parenchymatosum (Vogellehner 1965) [=Araucarioxylon parenchymatosum, Dadoxylon parenchymatosum]: Formació de gres forestal, Botswana[29]
- Agathoxylon pseudoparenchymatosum (Gothan 1908) Pujana et al. 2014 [=Araucarioxylon chilense, A. kerguelense, A. novaezeelandii, A. pseudoparenchymatosum, Dadoxylon kaiparaense, D. kergulense, D. pseudoparenchymatosum]: Formació de Santa Marta, Antàrtica
- Agathoxylon santacruzense Kloster i Gnaedinger 2018: Formació La Matilde, Argentina
- Agathoxylon santalense (Sah & Jain): Formació La Matilde, Argentina
- Agathoxylon sclerosum (Walton) Kräusel 1956 [=Dadoxylon sclerosum, Kaokoxylon sclerosum]: Península de Malaca,[30] Grup Dwyka de la Formació Molteno, Grup Stormberg, Sud-àfrica, i la Formació Ntawere, Zàmbia[31]
- Agathoxylon termieri (Attims) Gnaedinger & Herbst: Formació La Matilde, Argentina
- Agathoxylon ulmitus Iamandei & Iamandei 2004: Romania[32]
- Agathoxylon woodworthii (Knowlton 1899) [=Dadoxylon woodworthii]: Estats Units
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Adriana Kloster and Silvia Gnaedinger «Coniferous wood of Agathoxylon from the La Matilde Formation, (Middle Jurassic), Santa Cruz, Argentina» (en anglès). Journal of Paleontology, 92, núm. 2, 2018, pàg. 1–22. Bibcode: 2018JPal...92..546K. DOI: 10.1017/jpa.2017.145.
- ↑ Giraud, Bernadette «Les espèces du genre Dadoxylon depuis 1962: Leur répartition et leur évolution du Permien à la fin du Mésozoïque» (en francès). Review of Palaeobotany and Palynology, 67, 1–2, 1991, pàg. 13–39. Bibcode: 1991RPaPa..67...13G. DOI: 10.1016/0034-6667(91)90014-T.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Falcon-Lang, Howard J. «Fossil wood» (en anglès). Geology Today, 27, 4, 2011, pàg. 154–158. Bibcode: 2011GeolT..27..154F. DOI: 10.1111/j.1365-2451.2011.00803.x.
- ↑ Santos, Ângela Cristine Scaramuzza; Siegloch, Anelise Marta; Guerra-Sommer, Margot; Degani-Schmidt, Isabela; Carvalho, Ismar «Agathoxylon santanensis sp. nov. from the Aptian Crato fossil Lagerstätte, Santana Formation, Araripe Basin, Brazil» (en anglès). Journal of South American Earth Sciences, 112, desembre 2021, pàg. 103633. Bibcode: 2021JSAES.11203633S. DOI: 10.1016/j.jsames.2021.103633.
- ↑ Thevenard, Frédéric; Chernomorets, Oleksandra; Moreau, Jean-David; Neraudeau, Didier; Philippe, Marc «A review of the Hirmeriellaceae (Cheirolepidiaceae) wood» (en anglès). IAWA Journal, 43, 4, 30-08-2022, pàg. 428–447. DOI: 10.1163/22941932-bja10099. ISSN: 0928-1541.
- ↑ 6,0 6,1 R. Rößler, M. Philippe, J. van Konijnenburg-van Cittert, S. Mcloughlin, J. Sakala i G. Zijlstra «Which name(s) should be used for Araucaria-like fossil wood?—Results of a poll». Taxon, 63, 2014, pàg. 177–184. DOI: 10.12705/631.7.
- ↑ 7,0 7,1 Nugent, Chris «The Zambezi River: Tectonism, climatic change and drainage evolution» (en anglès). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 78, 1–2, 1990, pàg. 55–69. Bibcode: 1990PPP....78...55N. DOI: 10.1016/0031-0182(90)90204-K.
- ↑ Colin MacRae. The Geological Society of South Africa. Life etched in stone: Fossils of South Africa (en anglès), 1999.
- ↑ Naugolnykh, S. V.; Ponomarenko, A. G. «Possible traces of feeding by beetles in coniferophyte wood from the Kazanian of the Kama River basin» (en anglès). Paleontological Journal, 44, 4, 2010, pàg. 468. Bibcode: 2010PalJ...44..468N. DOI: 10.1134/S0031030110040131.
- ↑ Hatice Kutluk, Osman Kır i Ünal Akkemik «First Report of Araucariaceae wood (Agathoxylon sp.) from the Late Cretaceous of Turkey» (en anglès). IAWA Journal, 33, 3, 2012, pàg. 319–326. DOI: 10.1163/22941932-90000097.
- ↑ 11,0 11,1 Mencl, Václav; Matysová, Petra; Sakala, Jakub «Silicified wood from the Czech part of the Intra Sudetic Basin (Late Pennsylvanian, Bohemian Massif, Czech Republic): Systematics, silicification and palaeoenvironment» (en anglès). Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Abhandlungen, 252, 3, 2009, pàg. 269. DOI: 10.1127/0077-7749/2009/0252-0269.
- ↑ Francine Kurzawe i Sheila Merlotti «O complexo Dadoxylon-Araucarioxylon, Carbonífero e Permiano do Gondwana: estudo taxonômico do gênero Dadoxylon» (en portuguès). Pesquisas em Geociências, 36, pàg. 223–232. Arxivat de l'original el 2012-04-06 [Consulta: 8 març 2012].
- ↑ Marion Bamford «Permo-Triassic fossil woods from the South African Karoo Basin» (en anglès). Palaeontologica Africana, 35, 1999, pàg. 25–40.
- ↑ P.M. Oesterlen «The geology of the Dande West area (western Cabora Bassa Basin) - a preliminary report» (en anglès). Annals of the Zimbabwe Geological Survey, 14, 1990, pàg. 12–20.
- ↑ D. Love «The geology of the Chirundu area, Zambezi Valley» (en anglès). Annals of the Zimbabwe Geological Survey, 18, 1997, pàg. 18–26.
- ↑ D.H. Scott. Adam and Charles Black. Studies in fossil botany (en anglès). 2 Spermophyta, 1909.
- ↑ Philippe, Marc «How many species of Araucarioxylon?» (en anglès). Comptes Rendus Palevol, 10, 2–3, 2011, pàg. 201–208. Bibcode: 2011CRPal..10..201P. DOI: 10.1016/j.crpv.2010.10.010.
- ↑ Frank H. Knowlton «New species of fossil wood (Araucarioxylon arizonicum) from Arizona and New Mexico» (en anglès). Proceedings of the United States National Museum, 11, 676, 1889, pàg. 1–5. DOI: 10.5479/si.00963801.11-676.1.
- ↑ M. Bamford i M. Philippe «Jurassic–Early Cretaceous Gondwanan homoxylous woods: a nomenclatural revision of the genera with taxonomic notes» (en anglès). Review of Palaeobotany and Palynology, 113, 4, 2001, pàg. 287–297. Bibcode: 2001RPaPa.113..287B. DOI: 10.1016/S0034-6667(00)00065-8. PMID: 11179718.
- ↑ M. Philippe i M. Bamford «A key to morphogenera used for Mesozoic conifer-like woods» (en anglès). Review of Palaeobotany and Palynology, 148, 2–4, 2008, pàg. 184–207. Bibcode: 2008RPaPa.148..184P. DOI: 10.1016/j.revpalbo.2007.09.004.
- ↑ M.K. Bamford, Bruce Cairncross i H. Lombard «Silicified fossil woods from the Late Permian Middleton Formation, Beaufort Group, Eastern Cape Province, South Africa and their palaeoenvironmental significance» (en anglès). South African Journal of Geology, 123, 4, 2020, pàg. 465–478. Bibcode: 2020SAJG..123..465B. DOI: 10.25131/sajg.123.0036.
- ↑ M. de Wit, M. Bamford & C. van Waarden «Fossil trees from the basal Triassic Lebung Group at the Makgaba site, west of Mokubilo, Botswana» (en anglès). Palaeontologica Africana, 52, 2018, pàg. 194–200.
- ↑ Roberto R. Pujana, Maria Eugenia Raffi i Eduardo B. Olivero «Conifer fossil woods from the Santa Marta Formation (Upper Cretaceous), Brandy Bay, James Ross Island, Antarctica» (en anglès). Cretaceous Research, 77, 2017, pàg. 28–38. Bibcode: 2017CrRes..77...28P. DOI: 10.1016/j.cretres.2017.04.016.
- ↑ Pujana, R. R., Wilf, P., & Gandolfo, M. A. (2020). Conifer wood assemblage dominated by Podocarpaceae, early Eocene of Laguna del Hunco, central Argentinean Patagonia. PhytoKeys, 156, 81–102. https://doi.org/10.3897/phytokeys.156.54175
- ↑ Natasha Barbolini, Marion Bamford i Steve Tolan «Permo-Triassic palynology and palaeobotany of Zambia: A review» (en anglès). Palaeontologica Africana, 50, 2016, pàg. 18–30.
- ↑ D. Vogellehner «Untersuchungen zur Anatomie und Systematik der Verkieselten Holzer aus dem Frankischen und Sunthuringischen Keuper» (en alemany). Erlanger Geologische Abhandlungen, 59, 1965, pàg. 1–76.
- ↑ H.K. Maheshwari «Studies on the Glossopteris flora of India - 16. Dadoxylon jamudhiense, a new species of fossil wood from the Raniganj stage of Jharia Coalfield, Bihar» (en anglès). The Palaeobotanist, 14, 1963, pàg. 267–269.
- ↑ M.N.V. Prasad «An annotated synopsis of Indian Palaeozoic gymnospermous woods» (en anglès). Review of Palaeobotany and Palynology, 38, 1–2, 1982, pàg. 119–156. Bibcode: 1982RPaPa..38..119P. DOI: 10.1016/0034-6667(82)90053-7.
- ↑ Marion Bamford «Fossil wood from the Boteti River and Tshaitshe, Botswana» (en anglès). Botswana Notes and Records, 29, 1997, pàg. 1–8. JSTOR: 40980182.
- ↑ W.N. Edwards «Triassic wood from the Malay States» (en anglès). Journal of the Malayan Branch of the Royal Asiatic Society, 11, 2 (117), 1933, pàg. 236–241. JSTOR: 41559820.
- ↑ W.S. Lacey i R.C. Lucas «Plants from the Luangwa and Luano Valleys of Zambia and their bearing on age determination» (en anglès). Fossil Evolutionary Botany and Biostratigraphy, A.K. Ghosh Commemorative Volume, 1984, pàg. 451–461.
- ↑ E. Iamandei i S. Iamandei «New conifers in the Late Cretaceous lignoflora from the South Apuseni» (en anglès). Acta Palaeontologica Romaniae, 4, 2004, pàg. 137–150.