Agustí Albors i Blanes
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Agustí Albors Blanes 25 maig 1822 Alcoi |
Mort | 10 juliol 1873 (51 anys) Alcoi |
Causa de mort | homicidi |
66è Batlle d'Alcoi | |
12 febrer 1873 – 10 juliol 1873 ← valor desconegut – Severí Albarracín Broseta → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
16 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: Alcoi | |
61è Batlle d'Alcoi | |
20 octubre 1868 – 1r març 1869 ← valor desconegut – valor desconegut → | |
Dades personals | |
Residència | França (1844–1846) Espanya |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític |
Partit | Partit Republicà Democràtic Federal (1868–1873) Partit Progressista (1840–1868) |
Membre de | Milícia Nacional (1837–valor desconegut) |
Carrera militar | |
Conflicte | Revolució del Petroli rebel·lió de Boné Vicalvarada |
Agustí Albors i Blanes (Alcoi, 25 de maig de 1822 - 10 de juliol de 1873) fou un polític valencià, també conegut com el pelletes. Membre del Partit Republicà Democràtic Federal, va ser alcalde d'Alcoi durant la Primera República Espanyola, i va morir violentament durant la revolució del Petroli.
Biografia
[modifica]Fill d'un industrial paperer d'idees progressistes, el 1837 ingressà a la Milícia Nacional i el 1840 al Partit Progressista. Participà en la rebel·lió de Boné el 1844, raó per la qual s'hagué d'exiliar a França i fou condemnat en contumàcia a 22 anys de presó. Va tornar arran d'un indult el 1846 i participà en la revolució de 1854.
El 1855 fou nomenat tinent d'alcalde d'Alcoi i comandant de la Milícia Nacional, però el 1856 fou destituït per Leopoldo O'Donnell, tot i que fou novament escollit regidor entre 1857 i 1860. Simultàniament es dedicà a fundar dues fàbriques tèxtils i abandonà el Partit Progressista per a passar al Partit Democràtic. Va participar en la revolta del general Joan Prim i Prats contra el govern moderat d'agost de 1867 i fou bandejat a les Illes Marianes, encara que posteriorment fou indultat.
Va dirigir la revolució de 1868 a Alcoi, presidint la Junta Provisional i enfrontant-se a l'exèrcit. Fou designat alcalde i a les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat a Corts pel Partit Republicà Democràtic Federal, i formà part del Club Democràtic Antón Martín de Madrid.
Va dirigir la revolta federalista a Alcoi l'agost de 1869 i fou escollit novament regidor de l'ajuntament d'Alcoi. Fou nomenat alcalde el 9 de febrer de 1873, i fou qui proclamà la Primera República Espanyola. Quan el juliol l'AIT va declarar la vaga general a Alcoi va utilitzar la força pública contra els vaguistes, raó per la qual fou assassinat i el seu cos arrossegat pels carrers d'Alcoi durant l'anomenada revolució del Petroli.
Bibliografia
[modifica]- Javier Paniagua Fuentes i J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.16. ISBN 9788495484802.
Enllaços externs
[modifica]- Agustí Albors i la Revolució del petroli a alicantevivo.org
- La revolució del petroli a estelnegre.org
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Llista d'alcaldes postforals d'Alcoi