Severí Albarracín Broseta
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1851  Llíria (el Camp de Túria) | ||
| Mort | 5 febrer 1878 (26/27 anys) Barcelona | ||
.png){kind=small} 67è Batlle d'Alcoi | |||
| 10 juliol 1873 – 13 juliol 1873 ← Agustí Albors i Blanes – valor desconegut → | |||
| Dades personals | |||
| Ideologia | Anarquisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, mestre d'escola | ||
| Membre de | |||
Severí Albarracín Broseta, en texts antics també anomenat Severino, (Llíria, País Valencià, 1850 -Barcelona, 1878) fou un dirigent anarquista valencià, que treballava com a mestre d'escola. Militant de la FRE de l'AIT, assistí al 2n congrés de la FRE de l'AIT a Saragossa el 1872, on fou nomenat membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrés de Còrdova eliminà el Consell Federal, (desembre 1872-gener 1873) fou designat per formar part de la Comissió de Correspondència i Estadística, a més de secretari de l'Interior.[1]
Participà en la revolta cantonalista d'Alcoi de 1873, on presidí el Comitè de Salut Pública. Un cop suprimida la revolta, es refugià a Suïssa, on residí usant els documents d'identitat de Gabriel Albagès. Participà en el Congrés de Berna de l'AIT d'octubre de 1876 i es relacionà amb Piotr Kropotkin. Tornà a Espanya l'any 1877 i s'instal·la a Barcelona on morí de tuberculosi el febrer de 1878.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Severí Albarracín Broseta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Martínez de Sas, María Teresa. «Albarracin Broseta, Severí». A: Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 54-55. ISBN 9788484152439.
