Agustí Colomer Ferràndiz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 juny 1961  (63 anys)Alcoi (País Valencià) |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | editor, activista cultural |
Agustí Colomer Ferràndiz (Alcoi, 15 de juny de 1961) és un activista cultural valencià, secretari general de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua des de 2010.[1]
Biografia
[modifica]Licenciat en Dret per la Universitat de València,[2] ha estat autor de diversos llibres i estudis de temàtica valencianista com Retrobar la tradició (Saó, 1996), o Temps d'Acció (Denes 2008), dedicat a Acció Nacionalista Valenciana. També ha participat en llibres col·lectius sobre la qüestió nacional com Document 88 (Tres i Quatre, 1988), El valencianisme que ve (Saó, 1996) o Vida amunt i nacions amunt (Publicacions de la Universitat de Valencia, 2010, 2a ed.). Ha escrit i divulgat sobre el personalisme, la figura d'Emmanuel Mounier (Emmanuel Mounier i Esprit, Europa contra les hegemonies, UTDC, 2002) i el partit Unió Democràtica del País Valencià.[3] En l'àmbit de la creació literaria ha escrit la novel·la curta A trenc d'alba (Viena, 2016), guardonada amb el Premi Vint-i-Cinc d'abril de Benissa. El 7 de setembre de 2018 va ser guardonat amb el Premi Soler i Estruch amb l'obra Un bri d'esperança (Edicions del Bullent, 2019).[4][5]
Amb la refundació d'Unió Democràtica del Poble Valencià com associació cultural, esdevé el seu secretari general.[6] Actualment dirigeix la col·lecció Rent de literatura religiosa, publicada per l'editorial Denes.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Agustí Colomer, nuevo secretario general de la AVL notícia a Levante-EMV del 2 d'octubre de 2010 (castellà)
- ↑ 2,0 2,1 Entrevista a Ciudad de Alcoy del 3 de febrer de 2013 (castellà)
- ↑ Vore El Valencianisme que ve, DDAA, Editorial Saó, 1996
- ↑ «Agustí Colomer guanya el Premi Soler i Estruch 2018». [Consulta: 8 setembre 2018].
- ↑ «Un bri d'esperança. Sueca, 1952». Edicions del Bullent. [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ ¿D'ESQUERRES O NO SERÀ? Article de Carles Choví del 14 de febrer de 2010