Premi Soler i Estruch
| Epònim | Eduard Soler i Estruch  | ||
|---|---|---|---|
| Estat | Espanya | ||
El premi Soler i Estruch de narrativa és un premi literari en català convocat per Castelló, Ribera Alta. Duu el nom del professor i escriptor Eduard Soler i Estruch.
Té l'origen en uns jocs florals en els quals la persona guanyadora escollia la reina de les festes. A partir de l'any 2010, en la 54a edició, va prendre una embranzida amb la publicació de l'obra guanyadora per part d'Edicions del Bullent. El 2014 hi hagué un intent per part del govern municipal de canviar el nom del premi pel de Villanueva de Castellón el que originà la dimissió del jurat i una moció aprovada per unanimitat a l'ajuntament de Carcaixent demanant la restitució del nom al premi.[1]
Llibres guardonats
[modifica]- 2009: El vol de les papallones, de Maurici Belmonte Monar.[2]
- 2010: Efectes secundaris, de Jovi Lozano-Seser.[3]
- 2011: Humors agres, de Sico Fons.[4]
- 2012: Pell de gat, Maria Victòria Lovaina.[5]
- 2013: Tot interior, d'Enric Camps.[6]
- 2014: [no es va entregar][1]
- 2015: Vestida de lluna, d'Elvira Cambrils.[6]
- 2016: La llum de les estrelles mortes, de Josep Manel Vidal i Joan.[7]
- 2017: Set Pecats, de Carles Castell.[8][9]
- 2018: Un bri d'esperança, d'Agustí Colomer.[10]
- 2019: Dissabte, jazz, de Rafa Gomar.[11]
- 2020 De persones i dimonis, de Modest Barrera Aymerich.[12]
- 2021 La dona invisible de Mònica Richart.[13]
- 2022 La nova mestra, de Carme Cardona Bartual.[14]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Giménez, Leonardo «Retornar el nom de Soler i Estruch». Ribera Express, 06-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-13 [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ «Bullent | El vol de les papallones». [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ «Jovi Lozano gana el Premi Soler i Estruch». Las Provincias. [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ «Notícia a El Punt Avui». El Punt Avui. [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ «Notícia a Llibres valencians». http://www.llibresvalencians.com/. Arxivat de l'original el 14 d’octubre 2016. [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 «Elvira Cambrils guanya el Premi Soler i Estruch 2015 amb ‘Vestida de lluna’». La Veu PV, 13-10-2015. Arxivat de l'original el 2016-10-14. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ «Notícia a La Veu PV». Arxivat de l'original el 2016-10-13. [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ «'Set Pecats', de Carles Castell, rep aquest divendres el premi Soler i Estruch de narrativa en valencià - Diari La Veu». [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ «Edicions del Bullent: “Set Pecats”, del reusenc Carles Castell guanya el Premi Soler i Estruch 2017», 08-09-2017. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ Levante-EMV. «Agustí Colomer guanya el premi Soler i Estruch amb una obra sobre el teatre valencià durant la dictadura» (en castellà). [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ «Edicions del Bullent: Rafa Gomar guanya el premi Soler i Estruch amb "Dissabte, jazz"», 06-09-2019. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ «De persones i dimonis, de Modest Barrera guanya el Premi Soler i Estruch 2020». El Periódico de aquí, 12-09-2020 [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Mònica Richart guanya el Premi Soler i Estruch de narrativa de Castelló (la Ribera)». Nosaltres la veu, 12-09-2021 [Consulta: 19 setembre 2021].
- ↑ «Carme Cardona i M. Josepa Payà, guanyadores dels premis literaris de Castelló (la Ribera)». Nosaltres la veu, 12-09-2022 [Consulta: 19 gener 2023].