Agustí Pons i Mir
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 juny 1947  (77 anys)Barcelona |
| Director Revista de Catalunya | |
| maig 2018 – desembre 2021 ← Joaquim Torra i Pla – Lluïsa Julià i Capdevila → | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
| Ocupador | Avui (1976–1995) El Noticiero Universal (1964–1976) |
| Participà en | |
| 13 novembre 2019 | Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya |
| Premis | |
| |
Agustí Pons i Mir (Barcelona, 20 de juny de 1947) és un periodista i escriptor català,[1] que exercí de director de la Revista de Catalunya entre 2018 i 2021.[2]
Carrera professional
[modifica]Va estudiar periodisme (1964-1967) a l'Escola de Periodisme de l'Església a Barcelona i després va convalidar el títol a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid (1973). L'any 1964 va entrar a treballar a El Noticiero Universal, on va organitzar la secció de Catalunya i va crear el Suplement Literari. També va ser redactor de Destino i director d'Oriflama. El 1976 va formar part de l'equip fundador del diari Avui —on va ser, successivament, cap de les seccions de Cultura i Opinió, responsable del Suplement Literari i, finalment, subdirector de les àrees d'Opinió, Cultura i Espectacles. Editorialista durant molts anys, la seva columna “Figures, paisatges” li va valer el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1991). Del 1981 al 1984 va exercir de Cap del Gabinet del conseller de Cultura Max Cahner, en el primer govern de Jordi Pujol. Com a escriptor, ha destacat en el camp de la biografia i del memorialisme. Des de maig del 2018 fins al desembre del 2021 va dirigir la Revista de Catalunya.[3][4][5]
El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi «per la seva significativa presència en el panorama periodístic del darrer mig segle a Catalunya».[1]
Obres
[modifica]Poesia
[modifica]- Cossos i fets (1977)
- Tractat de geografia (1980)
- Signe i desig (1987)
- Temps d'esbrotar (1989)
- Metàfora (2009)
Biografies i assaig
[modifica]- Converses amb Frederica Montseny (1977)
- Tretze contes llibertaris (1981)
- Retrats contemporanis (1991)
- Deu daus (1991) (Premi Joan Fuster d'assaig i Premi Nacional d'assaig)
- Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994)
- Pere Calders, veritat oculta. (1998)
- Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona (2000); segona edició, 2018 (Premi Serra d'Or de biografies i memòries)
- Nèstor Luján, el periodisme liberal (2004) (Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries, 2005)
- Temps indòcils (2007)
- Cartes a Clara, una periodista del segle xxi (2010)
- Espriu, transparent (2013) (Premi Quima Jaume, de Cadaqués, a la trajectòria literària)
- 1914-2014: Per entendre l'Europa del segle XX (2014)
- Bàrbara (2015)
- Zuric, 1917: Lenin, Joyce, Tzara (2017)
- Crònica al marge (2019)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 personalitats i 15 entitats». Gencat, 14-04-2015 [Consulta: 15 abril 2015].
- ↑ «Agustí Pons i Mir». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 16 juny 2023].
- ↑ «Agustí Pons, nou director de la Revista de Catalunya en substitució de Quim Torra». ElPuntAvui.cat, 29-05-2018. [Consulta: 16 juny 2023].
- ↑ «Lluïsa Julià, nova directora de la ‘Revista de Catalunya'». ElPuntAvui.cat, 05-07-2022. [Consulta: 16 juny 2023].
- ↑ «Revista de Catalunya inicia nova etapa sota la direcció de Lluïsa Julià». Comunicació21.cat, 06-07-2022. [Consulta: 16 juny 2023].
Enllaços externs
[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Xavier Duran i Escribà L'esperit de la ciència Francesc de Paula Burguera És més simple encara, digueu-li Espanya |
Premi Joan Fuster d'assaig 1991 |
Succeït per: Xavier Antich i Valero El rostre de l'altre: Passeig filosòfic per l'obra d'Emmanuel Lévinas |
.svg)