Aigua d'Ora

Aigua d'Ora
	L'Aigua d'Ora després de rebre les aigües del Riu del Coll de Jouet, a Guixers.
Tipus	curs d'aigua
Inici
Cota inicial	1.958 m
Entitat territorial administrativa	Fígols (Berguedà)
Localització	Roca Gran de Ferrús
Final
Cota final	415 m
Entitat territorial administrativa	Bages (Catalunya)
Localització	Cardona
Desembocadura	Cardener
	42° 11′ 12″ N, 1° 43′ 51″ E / 42.186779°N,1.730794°E; B 41° 55′ 39″ N, 1° 39′ 52″ E / 41.927392°N,1.664514°E
Conca hidrogràfica	conca del Llobregat
Característiques
Dimensió	40,1 () km ;
Superfície	187 km²

L'Aigua d'Ora o Aiguadora és un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m d'altitud. És de règim nivopluvial, amb un màxim al maig (de fusió i pluges) i un altre de secundari al novembre (pluvial), i un mínim a l'agost i al febrer. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gósol.^[1] Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès, però a partir de Sorba la vall s'eixampla.

Termes municipals per on passa

Des del seu naixement, l'Aigua d'Ora travessa successivament els següents municipis i comarques.

M u n i c i p i s^[2]
	Longitud (en m.)	% del recorregut
Per l'interior del municipi de Gòsol	581	1,47%
Per l'interior del municipi de Guixers	252	0,64%
Fent de frontera entre Guixers i Fígols	2.995	7,58%
Per l'interior del municipi de Montmajor	2.398	6,07%
Per l'interior del municipi de Castellar del Riu	3.248	8,22%
Fent de frontera entre Guixers i Castellar del Riu	230	0,58%
Per l'interior del municipi de Guixers	3.725	9,43%
Per l'interior del municipi de Navès	12.741	32,25%
Fent de frontera entre Navès i Montmajor	2.720	6,91%
Per l'interior del municipi de Navès	1.682	4,26%
Fent de frontera entre Navès i Montmajor	405	1,03%
Per l'interior del municipi de Montmajor	2.885	7,30%
Fent de frontera entre Cardona i Montmajor	2.217	5,61%
Per l'interior del municipi de Cardona	3.417	8,65%
C o m a r q u e s
	Longitud (en m.)	% del recorregut
Per l'interior del Solsonès	18.400	46,58%
Per l'interior del Berguedà	9.111	23,06%
Fent de frontera entre el Solsonès i el Berguedà	6.358	10,10%
Per l'interior del Bages	3.417	8,65%
Fent de frontera entre el Bages i el Berguedà	2.217	5,61%

Perfil del seu curs

El seu pendent mitjà és del 3,90%.

Fins als 1.500 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 25,33%, amb un mínim del 10% entre els 1.525 i els 1.500 m d'altitud en passar per davant de la masia de la Plana i un màxim del 46,33% entre els 1.775 i els 1.750 m d'altitud, al seu pas per la Canal Gran, encaixonada entre les cingleres de les roques de Ferrús a l'est i les de les Llosanques a l'oest.

Entre els 1.500 m i els 1.000 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 8,87% amb un màxim del 34,97% entre els 1.425 i els 1.400 m d'altitud, tram en què travessa la canal del Tec i un mínim del 4% entre els 1.475 m i els 1.450 m d'altitud, en travessar els Plans de la Font del Pi.

Entre els 1.000 i els 700 m d'altitud el seu pendent mitjà és del 3,24% amb un màxim del 15% i un mínim de l'1,5%. En aquest tram passa pel llogaret de Llinars, travessa la carretera de Berga a Sant Llorenç i passa pel monestir de Sant Pere de Graudescales i el llogaret de la Valldora.

Dels 700 m d'altitud fins al seu aiguabarreig amb el Cardener, als 414 m d'altitud, el seu pendent mitjà és de l'1,4%, amb un màxim del 2,22% i un mínim del 0,79%. En aquest tram realitza pràcticament la segona meitat del seu curs.

Xarxa hidrogràfica

La xarxa hidrogràfica de l'Aigua d'Ora està constituïda per 688 corrents fluvials que sumen una longitud total de 556,4 km.

Taula de dades

Distribució municipal

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de l'Aigua d'Ora transcorre pels següents termes municipals:

Distribució municipal^[2]
Terme municipal	Longitud (en km.)
Capolat (Berguedà)	288,5
Navès (Solsonès)	251,3
Montmajor (Berguedà)	126,1
Castellar del Riu (Berguedà)	77,1
Guixers (Solsonès)	37,2
Fígols (Berguedà)	23,9
Cardona (Bages)	11,6
L'Espunyola (Berguedà)	3,7
Gósol (Berguedà)	0,6
Saldes (Berguedà)	0,07

Afluents principals

Per la dreta	Cota (en m.)del naixement	Cota (en m.)de la confluència	m. longitud curs principal	m de la seva xarxa hidrogràfica	Ha. de la seva conca	Per l'esquerra
Principals afluents de l'Aigua d'Ora
	2.213	1.477	2.101	4.958	173	El Torrent de Ferrús.
	2.229	1.444	3.166	5.613	149	El Torrent del Pla de la Closa
El Torrent del Tec.	1.555	1.253	906	1.020	?
	1.962	4.715	20.292	726	756	El Torrent de les Canals de Catllarí.
El Torrent de Vallsadolla.	1.613	927	3.900	5.324	317
El Torrent de Fontanella.	1.336	907	2.663	7.920	230
El Torrent de Fontpudia.	1.120	890	1.318	1.318	38
El Torrent del Capellà.	994	884	890	890	28
	1.299	874	6.008	41.518	2.781	El Riu del Coll de Jouet.
El Torrent d'en Bancells.	1.092	868	1.648	4.497	102
La Rasa de Valielles.	1.500	820	4.191	15.623	395
	1.126	817	1.306	1.306	62	La Rasa de Comadescales.
La Canal de Sant Pere.	1.052	815	1.423	2.124	61
	1.430	797	2.833	13.754	355	La Rasa de les Fraus.
	1.320	743	2.451	6.673	156	La Rasa de cal Catriques.
El Torrent Moixí.	1.277	743	1.784	3.534	156
La Rasa del Fornell.	1.037	725	3.774	17.096	623
	997	705	2.454	6.753	286	La Rasa de la Móra.
	842	573	2.053	2.357	99	La Rasa de Fontjoana.
El Torrent de la Vallanca.	1.314	553	11.42	50.050	2.026
El Torrent de Can Feliu.	916	519	6.530	19.020	573
	1.273	512	11.332	42.815	1.460	La Riera de Tentellatge.
La Rasa de Ca l'Agut.	579	497	2.582	8.243	334
	864	489	7.408	17.723	574	La Rasa de la Font del Boix.
	624	479	4.068	11.158	424	La Riera de Sorregana.
	881	454	10.633	35.658	1.882	La Riera de Gargallà.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aigua d'Ora

↑ Hi ha qui sosté que l'Aigua d'Ora neix al vessant oriental de la Carena de la Tossa, i que realitza la primera part del seu curs seguint la direcció SE-NO deixant a la seva dreta el Molí d'en Terrers, la Cantina, Cal Fragalló per a continuació i ja dins el Solsonès, rebre per la drta la Riera de Llinars sota el pont de Ca l'Espingard. Així constat, per exemple, en els mapes de l'ICC d'escala 125.000 i inferiors. Malgrat això, la gent de la contrada dona per fet que la primera part del curs de l'Aigua d'Ora correspon a l'Aigua de Llinars. Això mateix és el que consta al monumental Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España u sus posesiones de ultramar de Pascual Madoz (Madrid, 18469 doncs en la pàgina 145 del volum IV escriu: (el que segueix n'és una traducció literal): L'Aiguadora (sic) banya també, o millor dit, costeja el terreny servint de línia divisòria de les províncies de Barcelona i Lleida entre els partits judicials de Berga i Solsona; malgrat que d'escàs cabal, és perenne i en el seu curs d'unes 5 llegües des del seu naixement a la muntanya de Ferrús, deixa a la dreta els pobles de Gósol, Castellfraumir, Cisquer, Busa, Castelló, Valdora i Navès; i a l'esquerra els de Llinàs, Coforp, Correà, Sant Feliú de Lluellas i Sorba : se li ajunten alguns rierols, faciliten el seu pas 3 o 4 ponts de pedra, dona moviment a 8 molins fariners i després de regar quasi tota l'horta de Cardona mitjançant una séquia, desguassa al Cardener.
↑ ^2,0 ^2,1 Institut Cartogràfic de Catalunya

[1] Hi ha qui sosté que l'Aigua d'Ora neix al vessant oriental de la Carena de la Tossa, i que realitza la primera part del seu curs seguint la direcció SE-NO deixant a la seva dreta el Molí d'en Terrers, la Cantina, Cal Fragalló per a continuació i ja dins el Solsonès, rebre per la drta la Riera de Llinars sota el pont de Ca l'Espingard. Així constat, per exemple, en els mapes de l'ICC d'escala 125.000 i inferiors. Malgrat això, la gent de la contrada dona per fet que la primera part del curs de l'Aigua d'Ora correspon a l'Aigua de Llinars. Això mateix és el que consta al monumental Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España u sus posesiones de ultramar de Pascual Madoz (Madrid, 18469 doncs en la pàgina 145 del volum IV escriu: (el que segueix n'és una traducció literal): L'Aiguadora (sic) banya també, o millor dit, costeja el terreny servint de línia divisòria de les províncies de Barcelona i Lleida entre els partits judicials de Berga i Solsona; malgrat que d'escàs cabal, és perenne i en el seu curs d'unes 5 llegües des del seu naixement a la muntanya de Ferrús, deixa a la dreta els pobles de Gósol, Castellfraumir, Cisquer, Busa, Castelló, Valdora i Navès; i a l'esquerra els de Llinàs, Coforp, Correà, Sant Feliú de Lluellas i Sorba : se li ajunten alguns rierols, faciliten el seu pas 3 o 4 ponts de pedra, dona moviment a 8 molins fariners i després de regar quasi tota l'horta de Cardona mitjançant una séquia, desguassa al Cardener.

[ICCmap-2] 2,0 ^2,1 Institut Cartogràfic de Catalunya

[1]

[2]