Aiphanes horrida

*Aiphanes horrida*
	;
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Arecales
Família	Arecaceae
Tribu	Cocoseae
Gènere	Aiphanes
Espècie	Aiphanes horrida ; Burret
Nomenclatura
Basiònim	Caryota horrida

Aiphanes horrida és una espècie de planta de la família de les palmeres (Arecaceae), nadiua del nord d'Amèrica del Sud i Trinitat i Tobago.

Hàbitat

És originària de les valls interandins de Colòmbia, i l'Equador i totes les varietats de l'espècie es troben en boscos secs entre el nivell de la mar i 1700 msnm a Bolívia, al Brasil, al Perú, Trinitat i Tobago i Veneçuela. L'espècie es conrea com a ornamental en tot el tròpic.

Característiques

Té un estipit solitari de fins a 15 m d'altura (en els exemplars conreats) i 10 a 15 cm de diàmetre, amb espines negres. En el mitjà silvestre aconsegueix els 3-10 metres d'altura amb un diàmetre de tija de 6-10 cm.Presenta 8 a 10 fulles, cadascuna amb 35 pinnes, de 38 cm de llarg per 14 cm d'ample, en mitjana, a cada costat, disposades en grups separats i inserides en diversos plans, la qual cosa dona una aparença de cresps. Inflorescència interfoliar amb bràctea peduncular amb espines; flors estaminades més grans que les pistil·lades, més llargues que amples.

Fruits en ram, globosos, d'1,5 cm de diàmetre, exocarpi vermell brillant, mesocarpi farinós de color ataronjat, comestible. Endocarpi d'1,2 cm de diàmetre i gruix d'1 mm, conté una ametlla molt benvolguda, que es menja directament o pot ser usada en confiteria. L'epicarpi i el mesocarpi de la fruita és rica en carotè i es menja a Colòmbia, mentre que les llavors s'usen per a fer ciris. En algunes parts dels plans colombians, els endocarpis s'utilitzen per a jugar.^[1]^[2]

La planta és conreada, especialment als jardins dels habitatges, amb finalitats ornamentals i en el camp, des de fa segles, per a l'alimentació humana.

Noms comuns

Español: macahuite, corozo de l'Orinoco, palma corozo de l'Orinoco, corozo anchame, mararava, cubarro, chonta, chascaraza, charascal, corozo chiquito, corozo acolorido, mararay, pujamo, gualte, chonta ruro, Pupunha xicaxica,^[3]^[3]^[1]^[4]

Taxonomia

Aiphanes horrida va ser descrit per (Jacq.) Burret i publicat el Notizblatt donis Botanischen Gartens und Museums zu Berlin-Dahlem 11(107): 575. 1932.^[5]

Etimologia

Aiphanes: nom genèric que està format pels vocables grecs aei, "sempre", i phanes, "vistós".

horrida: epítet llatí que significa "espinós, estarrufat".^[6]

Sinonímia

Aiphanes aculeata Willd.
Aiphanes caryotifolia (Kunth) H.Wendl.
Aiphanes elegans (Limitin & H.Wendl.) H.Wendl.
Aiphanes ernestii (Burret) Burret
Aiphanes killipii Burret
Aiphanes orinocensis Burret
Aiphanes praemorsa (Poepp. ex Dt.) Burret
Aiphanes truncata (Brongn. ex Dt.) H.Wendl.
Bactris praemorsa Poepp. ex Dt.
Caryota horrida Jacq.
Euterpe aculeata (Willd.) Spreng.
Marara aculeata (Willd.) H.Karst. ex H.Wendl.
Marara bicuspidata H.Karst.
Marara caryotifolia (Kunth) H.Karst. ex H.Wendl.
Martinezia aculeata (Willd.) Klotzsch
Martinezia aiphanes Dt.
Martinezia caryotifolia Kunth
Martinezia elegans Limitin & H.Wendl.
Martinezia ernestii Burret
Martinezia killipii Burret
Martinezia truncata Brongn. ex Dt.
Martinezia ulei Dammer
Tilmia caryotifolia (Kunth) O.F.Cook^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Borchsenius, Finn; Rodrigo Bernal «Aiphanes (Palmae)». Flora Neotropica, 70, diciembre 1996.
↑ Govaerts, R.; J. Henderson. «World Checklist of Arecaceae». The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, 2006. Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2007. [Consulta: 6 febrer 2007].
↑ ^3,0 ^3,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.
↑ Campos, Marina Thereza; Christiane Ehringhaus «Plant Virtues Are in the Eyes of the Beholders: A Comparison of Known Palm Uses Among Indigenous and Folk Communities of Southwestern Amazonia». Economic Botany, 57, 3, 2003, pàg. 324–344. DOI: 10.1663/0013-0001(2003)057[0324:PVAITE]2.0.CO;2.
↑ «Aiphanes horrida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 agost 2013].
↑ En Epítetos Botánicos
↑ Sinónimos en Catalogue of life^{[Enllaç no actiu]}

Fonts

Galeano, Gloria i Rodrigo Bernal (1987), Palmas del departamento de Antioquia 25-27, Bogotà: Universitat Nacional de Colòmbia. ISBN 958-17-0005-6.
Patiño, Víctor Manuel (1963) Plantas cultivadas y animales domésticos en América equinoccial III 5. Cali: Impremta Departamental.

Enllaços externs

Aiphanes horrida, PACSOA, the Palm and Cycad Society of Austràlia - inclou imatges de l'arbre, fullatge i fruit.

[Borchenius-1] 1,0 ^1,1 Borchsenius, Finn; Rodrigo Bernal «Aiphanes (Palmae)». Flora Neotropica, 70, diciembre 1996.

[KewList-2] Govaerts, R.; J. Henderson. «World Checklist of Arecaceae». The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, 2006. Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2007. [Consulta: 6 febrer 2007].

[Colmeiro-3] 3,0 ^3,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.

[4] Campos, Marina Thereza; Christiane Ehringhaus «Plant Virtues Are in the Eyes of the Beholders: A Comparison of Known Palm Uses Among Indigenous and Folk Communities of Southwestern Amazonia». Economic Botany, 57, 3, 2003, pàg. 324–344. DOI: 10.1663/0013-0001(2003)057[0324:PVAITE]2.0.CO;2.

[Trop-5] «Aiphanes horrida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 agost 2013].

[6] En Epítetos Botánicos

[7] Sinónimos en Catalogue of life^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]