L'Ajuntament d'Olot és l'administració pública local que governa[1] i representa els interessos de la ciutat i municipi d'Olot, capital de la comarca de la Garrotxa. L'organització i estructura municipal de l'Ajuntament actual [2] es basa en el batlle i els regidors.[3]
La seu central de l'Ajuntament d'Olot [5] es troba en un edifici del municipi d'Olot anomenat Can Joanetes, Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).[6]
L'edifici va ser construït per albergar la fàbrica tèxtil de la societat Subiràs, Sacrest i Companyia entre els anys 1927 i 1928. L'obra va ser un encàrrec del mateix fabricant Bonaventura Subiràs Pujol, soci principal i gerent de la societat per a la fabricació de gènere de punt Subiràs, Sacres i Companyia – posteriorment, Manufacturas de Olot, SA – que es va constituir l'any 1920.
El projecte de l'obra va ser elaborat per l'arquitecte Joan Roca Pinet (Sant Ramon del Portell, la Segarra, 1885-Girona, 1973), que havia exercit com a arquitecte municipal de la ciutat d'Olot entre el 1913 i el 1918. Posteriorment, va traslladar-se a Girona per ocupar la plaça d'arquitecte d'Hisenda.
El nom de l'edifici prové de la denominació popular de la casa on s'havia instal·lat inicialment la societat, en el número 45 del carrer de Sant Rafel. Aquell edifici, propietat de la família Castañer Soy, apareix amb la denominació ‘casa Joanetes' en un registre municipal del 1879.[7]
El Ple de l'Ajuntament d'Olot va acordar en sessió del dia 27 d'agost de 1983 la compra de les instal·lacions de l'antiga fàbrica tèxtil per traslladar-hi les oficines municipals. Les obres de reforma, efectuades en el període 1986-1990 sota la direcció de l'arquitecte Arcadi Pla Masmiquel (Girona,1945), van permetre inaugurar el nou edifici el 10 de setembre de 1994.
El cos principal està endarrerit 5,5 metres respecte de l'alineació del carrer i està format per tres tramades quadrades que defineixen una façana principal amb un eix de simetria emfasitzat per una porta dovellada i el gran frontó de la coberta. Al mateix temps, la presència d'elements com les pedres que cobreixen la façana principal fins al primer pis, les cantoneres, el pou i la porta dovellada recorden a la masia catalana. A part, en una fornícula d'una de les arestes de la façana principal hi ha ubicada una figura de la Puríssima Concepció, feta per l'escultor Jaume Martús l'any 1928.[8]
L'any 1985 l'Ajuntament d'Olot va encarregar una rehabilitació de la mà de l'arquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, que fou guardonada amb el Premi Bonaplata de Restauració l'any 1994. Els treballs van modificar completament l'estructura interna de l'edifici i al nou ús com a Casa de la Vila. No obstant això, la intervenció va respectar i conservar el sostre de fusta existent al despatx d'alcaldia.
Al mateix temps, la reforma també va permetre recuperar i ubicar la xemeneia – que es va restaurar- el pati posterior i un solar afegit. Al mateix temps, es van construir dos edificis nous, un per l'arxiu i un altre per les dependències administratives de la Policia Municipal que comuniquen amb l'edifici principal per un aparcament subterrani. La intervenció va guanyar el Premi Bonaplata de Restauració 1994.
L'equip de govern de l'Ajuntament d'Olot està format pels membres de la Junta de Govern Local (l'alcalde i els tinents d'alcalde) i també per a aquells regidors en els quals se'ls delega una competència pròpia del Govern municipal.[9]
