Vés al contingut

Pere Macias i Arau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyor
Pere Macias i Arau
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Pere Macias Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juny 1956 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
1r President Fundació EuroPace
2019 –
Diputat al Congrés dels Diputats
5 desembre 2011 – 13 gener 2016

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
27 març 2008 – 13 desembre 2011

Circumscripció electoral: Barcelona

Senador al Senat espanyol
21 desembre 2006 – 31 març 2008
1r President Fundació Cercle d’Infraestructures
2004 – 2021 – Santi Vila i Vicente →
Senador al Senat espanyol
29 desembre 2003 – 20 gener 2004
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
30 juliol 1997 – 20 novembre 2001
← Artur Mas i Gavarró – Felip Puig i Godes →
President Autoritat del Transport Metropolità
1997 – 2001
2n Conseller de Medi Ambient
7 juny 1996 – 30 juliol 1997
← Albert Vilalta i González – Joan Ignasi Puigdollers i Noblom →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 8 setembre 2006
President de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques
1995 – 1996
← Juli Sanclimens i Genescà – Josep Grau i Seris →
President de la Diputació de Girona
7 octubre 1994 – 20 juny 1996
← Josep Arnau i Figuerola – Frederic Suñer i Casadevall →
Batlle d'Olot
març 1984 – 22 març 1996
← Arcadi Calzada i Salavedra
Regidor de l'Ajuntament d'Olot
1983 – 1984
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer de camins, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (1977–2016) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAssumpta Farran i Poca Modifica el valor a Wikidata
GermansMiquel Macias Arau Modifica el valor a Wikidata
X: peremacias1 Modifica el valor a Wikidata

Pere Macias i Arau (Olot, 14 de juny de 1956), és un enginyer i polític català. Doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya, és expert en infraestructures i mobilitat. Ha ocupat diversos càrrecs institucionals, com el d'Alcalde d'Olot, President de la Diputació de Girona, diputat al Parlament de Catalunya, Conseller de Medi Ambient i de Territori, Diputat al Congrés dels Diputats i Senador. Entre 2018 i 2023 fou el coordinador de Rodalies a Catalunya,[1] i des de novembre de 2023 és el comissionat de la Generalitat de Catalunya pel traspàs de Rodalies.[2]

Biografia i trajectòria política

[modifica]

Pere Macias és enginyer de camins, canals i ports i professor titular en excedència a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Etapa Garrotxina

[modifica]

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1977, va entrar en política el 1983, com a regidor de CiU a Olot. Un any després, el llavors alcalde Arcadi Calzada va deixar el càrrec per presidir la diputació i Macias esdevingué Alcalde d'Olot.[3] Va ser alcalde d'Olot entre juny de 1984 fins al 1996. Durant el seu període com alcalde va impulsar la creació dels Túnels de Bracons, així com la variant per Castellfollit de la Roca.[4][5] També promogué el canvi de seu de l'Ajuntament d'un edifici del carrer major d'Olot a Can Joanetes i convertir l'antic ajuntament en l'actual Biblioteca Marià Vayreda.[6]

Fou vicepresident de la Diputació de Girona entre 1987 i 1994 i President de la mateixa des de l'octubre del mateix any fins al juny de 1996.[7] Del 1995 fins al juliol de 1996 fou president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.[8]

Etapa al Parlament i al Govern

[modifica]

Macias va ser el cap de llista per a la demarcació de Girona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de l'any 1995 i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. Va ser nomenat Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, substituint a Albert Vilalta i González en la reestructuració del govern que hi va haver al 7 de juny de 1996. Com a conseller de medi ambient va promoure la creació de l'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua.[9][10]

Va exercir aquest càrrec fins al 30 de juliol de 1997, quan va passar a ocupar la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques substituint a Artur Mas. Durant aquest període va promoure les lleis d'urbanisme i la llei de mobilitat, i va establir acords de col·laboració entre l'Administració de l'Estat i ajuntaments catalans per fer possible la construcció d'una tercera pista i una nova terminal de l'Aeroport del Prat, l'ampliació del Port de Barcelona i tancar el traçat de l'alta velocitat al seu pas per Catalunya.

Va exercir aquest càrrec fins al 21 de novembre de 2001, quan el va substituir Felip Puig.

Durant aquest període també fou President de l'Autoritat del Transport Metropolità de l'Àrea de Barcelona, des d'on va impulsar la integració tarifària, el Pla director que va conceptualitzar el Trambaix, el Trambesòs i la construcció de la Línia 9 de Metro de Barcelona.

Etapa al Congrés i al Senat

[modifica]

El desembre de 2001 va ser nomenat Secretari General Adjunt de la Federació de Convergència i Unió i el gener de 2002 va ser nomenat Secretari General Adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya. Va ser el Portaveu de CiU al Senat espanyol.[11]

A les eleccions generals espanyoles de l'any 2008 va ser el número dos de la candidatura de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats per Barcelona, darrere de Josep Antoni Duran i Lleida.[12] Durant aquest període fou President de la Comissió d'Habitatge en la legislatura.

Fou elegit diputat novament a les eleccions generals espanyoles de 2011,[13] sent president de la Comissió de Seguretat Viària i Mobilitat Sostenible del Congrés.

El 14 d'octubre de 2015 va anunciar que deixava l'activitat política per afavorir la renovació al partit.[14]

Coordinador de Rodalies

[modifica]

L'abril de 2016 va ser nomenat director tècnic del projecte de la connexió dels dos tramvies de la ciutat de Barcelona, dins del govern d'Ada Colau, donada la seva experiència i com antic impulsor de la re-introducció del tramvia a la ciutat.[1]

El setembre de 2018 José Luis Ábalos,[15] Ministre de Foment del govern de Pedro Sánchez va nomenar-lo coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya, depenent d'ADIF.[16] Durant el seu mandat com a coordinador de rodalies s'ha iniciat el desdoblament de la R3, s'han reiniciat les obres de l'Estació de La Sagrera i el tren a l'aeroport del Prat.

El novembre del 2023 Macias fou nomenat comissionat de la Generalitat pel traspàs de rodalies, amb l'encàrrec de pilotar el traspàs integral dels serveis ferroviaris de Catalunya amb el Ministeri de Transport, en compliment del pacte d'investidura entre el PSOE i ERC.[17]

Està casat amb Assumpta Farran i Poca.[18]

Premis i reconeixements[19]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Pere Macias: “El traspàs de Rodalies del 2010 no es va completar per l’Operació Catalunya”», 25-06-2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
  2. ↑ «El govern fitxa Pere Macias per al comissionat sobre el traspàs de Rodalia». [Consulta: 26 novembre 2023].
  3. ↑ «Pere Macias Exalcalde d'Olot i diputat al Congrés per CiU - 19 maig 2011». [Consulta: 7 novembre 2023].
  4. ↑ «VilaWeb - El Punt». [Consulta: 7 novembre 2023].
  5. ↑ «Quan La Vola de Sant Pere acollia cimeres per la Vic-Olot». [Consulta: 7 novembre 2023].
  6. ↑ valeri, olot | Xavier. «Macias farà de guia als edificis dels temps de la seva alcaldia», 21-10-2015. [Consulta: 7 novembre 2023].
  7. ↑ «Pere Macias i Arau». www.convergencia.cat. Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 19 març 2008].
  8. ↑ p.e, girona |. «D'Olot a Madrid en 30 anys», 15-10-2015. [Consulta: 7 novembre 2023].
  9. ↑ Folch, Jordi Salvadó i. «14 de gener, Pere Macias, al Bon dia Tarragona», 16-01-2022. [Consulta: 7 novembre 2023].
  10. ↑ «DECRET 218/1999, de 27 de juliol, de modificació del Decret 125/1999, de 4 de maig, d'aprovació dels Estatuts de l'Agència Catalana de l'Aigua.». DOGC, 27-07-1999. [Consulta: 7 novembre 2023].
  11. ↑ Fitxa del Senat
  12. ↑ «Pere Macias anirà de número 2 de CiU al Congrés». www.3cat24.cat. [Consulta: 19 març 2008].
  13. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  14. ↑ «Colau fitxa Pere Macias per liderar la connexió del tramvia per la Diagonal». NacióDigital.
  15. ↑ «Pere Macias: "Cercanías es, en estos momentos, un instrumento de confrontación política"» (en castellà), 13-05-2023. [Consulta: 7 novembre 2023].
  16. ↑ EFE «Foment fitxa Pere Macias per coordinar Rodalies a Catalunya». EL PAÍS, 12-09-2018.
  17. ↑ NacióDigital. «El Govern fitxa Pere Macias com a comissionat pel traspàs de Rodalies». [Consulta: 26 novembre 2023].
  18. ↑ «Lo que oculta el cese del consejero Baiget: las parejas que se la juegan con el 'procés'» (en castellà), 08-07-2017. [Consulta: 19 setembre 2021].
  19. ↑ «Pere Macias Arau, doctor en Enginyeria de Camins». [Consulta: 7 novembre 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Macias i Arau
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Macias_i_Arau&oldid=34194524»