Llengües de Vanuatu
Vanuatu té tres llengües oficials, l'anglès, el francès, i el bislama, un pidgin derivat de l'anglès. El bislama és la primera llengua a l'àmbit urbà, és a dir a Port Vila i Luganville. A la resta de les illes és la segona llengua més comuna. És similar al Tok Pisin de Papua Nova Guinea, i a d'altres pidgins propers.
A més a més, n'hi ha sobre un centenar més de llengües locals esteses per tot l'arxipèlag. Vanuatu és el país amb més alta densitat de llengües per capita del món: de mitja hi ha uns 1760 parlants de cada llengua indígena;.[1] Algunes d'aquestes llengües s'hi troben en greu perill de desaparició, amb només un grapat de parlants, i de fet, diverses d'elles han desaparegut recentment. Tot i així, en genral, malgrat el baix nombre de parlants de llengües indígenes, no són considerades especialment vulnerables.[2]
En els darrers anys, l'ús del del bislama com a primera llengua ha perjudicat considerablement les llengües indígenes, el qual ús ha abaixat des del 73.1 fins al 63.2 per cent entre 1999 i 2009.[3]
De les tres llengües oficials, el bislama és la més parlada a Vanuatu, seguida de l'anglès i el francès.
Anglès i francès
[modifica]Des dels temps en què Vanuatu era un condomini anglès-francès, es manté encara una lìnia de separació no oficial entre regions on s'ensenya a l'escola una o altra de les llengües. L'anglès és la primera llengua aproximadament d'un 2% de la població,[4] més del 1% en 1995.[5] Més o menys un 62% de la població és capaç de parlar-lo, tenint-lo com a segona llengua.[6] El francès és la primera llengua d'un 0.6% de la població.[4] Sobre el 31% de la població és capaç de llegir i escriure frases simples en francès.[7]
La majoria d'habitants del país (63.2% en 2009)[3] té com a primera llengua una llengua indígena, amb el bislama com a segona llengua.
Llengües indígenes
[modifica]Vanuatu és la llar de més d'un centenar de llengües. Un recent recompte indica que són 138.[8] D'elles tres han desaparegut en les darreres dècades. Moltes porten el nom de l'illa on es parla, tot i que a algunes de les illes més grans s'hi parlen diverses llengües. Espiritu Santo i Malakula són llingüísticament les més diverses, amb aproximadament una dotzena de llengües parlades a cada una d'elles.
Alguns noms de llengües fan referència a continus dialectas més que a llengües unificades. Per exemple, Uripiv, és un continu dialectal parlat al llarg de diverses illes a la província de Malapa. En aquests casos la decisió sobre com diverses llengües han de ser comtades esdevé considerablement difícil, i sovint és objecte de controvèrsies. La llista de 112 següent pot diferir d'altres recomptes proposats en d'altres estudis degut a aquestes dificultats.[9]
Totes les llengües indígenes de Vanuatu són llengües oceàniques. N'hi ha llengües polinèsies: emae, mele-fila i futuna-aniwa. La resta pertanyen a algun d'aquests tres grups de les llengües oceàniques meridionals branca de les llengües oceàniques:
Ethnologue
[modifica]A continuació hi figura la llista Ethnologue de la majoria de llengües indígenes de Vanuatu que encara es parlen o que han estat parlades fins fa poc.[10] S'inclouen vincles a la corresponent entrada a Ethnologue, així com a la llista d'OLAC de recursos per a cada llengua.[11]
Tip: Click on the column title to change the sort order.
Notes
[modifica]- ↑ See François et al. (2015:8-9); and also Crowley (2000:50); François (2012:86).
- ↑ Nettle, Daniel and Suzanne Romaine. Vanishing Voices: The Extinction of the World's Languages. Oxford: Oxford University Press, 2016, p. 9. ISBN 0-19-515246-8.
- ↑ 3,0 3,1 François (2012:104).
- ↑ 4,0 4,1 https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/nh.html Arxivat 2016-05-15 a Wayback Machine.
- ↑ https://web.archive.org/web/20130421035933/http://www.ethnologue.com/country/VU/languages
Note: the current Ethnologue figure for English first language speakers is sourced from the World Factbook. - ↑ David Crystal, The Cambridge Encyclopedia of the English Language, 2003
David Crystal, English as a Global Language, 2003
Note: Both books are by the same author and use the same source data. Either way, this is the reference Ethnologue uses. Note that Ethnologue arrives at a total figure by adding estimates for L1 and L2 speakers from different years, even though these figures are incomparable due to significant population growth in the intervening period. - ↑ Estimation des francophones dans le monde en 2015.
Note: the figures don't quite seem to match, but this is Ethnologue's source. - ↑ See François et al. (2015).
- ↑ Thus while Tryon (1976) lists 113 separate languages, Lynch & Crowley (2001), using different criteria, propose a lower figure of 88 languages, many of which are dialect continua. See the discussion in François et al. (2015:4-7).
- ↑ This table lists 112 languages. See François et al. (2015:18-21) for a list of 138 items.
- ↑ The bibliographical references that underlie this table can be found with each individual language entry.
Referències
[modifica]- Crowley, Terry «The language situation in Vanuatu». Current Issues in Language Planning, 1, 1, 2000, p. 47–132.
- François, Alexandre «The dynamics of linguistic diversity: Egalitarian multilingualism and power imbalance among northern Vanuatu languages». International Journal of the Sociology of Language, 214, 2012, p. 85–110. DOI: 10.1515/ijsl-2012-0022..
- François, Alexandre; Franjieh, Michael; Lacrampe, Sébastien; Schnell, Stefan. «The exceptional linguistic density of Vanuatu». A: The Languages of Vanuatu: Unity and Diversity. Canberra: Asia Pacific Linguistics Open Access, 2015, p. . ISBN 9781922185235..
- Lynch, John; Crowley, Terry (2001). Languages of Vanuatu: A new survey and bibliography. Research School of Pacific and Asian Studies. ISBN 0-85883-469-3
Enllaços externs
[modifica]| Estats sobirans | Austràlia (aborígens) · Fiji · Kiribati · Illes Marshall · Micronèsia · Nauru · Nova Zelanda · Palau · Papua Nova Guinea · Salomó · Samoa · Tonga · Tuvalu · Vanuatu |
|---|---|
| Altres territoris | Guam · Hawaii · Illes Ashmore i Cartier · Illa Christmas · Illes Cocos · Illes Cook · Illes Mariannes Septentrionals · Illes del Mar del Corall · Illes d'Ultramar Menors dels Estats Units · Norfolk · Illa de Pasqua · Illes Pitcairn · Niue · Nova Caledònia · Polinèsia Francesa · Samoa Nord-americana · Tokelau · Wallis i Futuna |
