Al-Qubeiba (Jerusalem)
| ||||
| Tipus | poble, depopulated Palestinian village (en)  i assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Estat de Palestina | |||
| Territori ocupat | Cisjordània | |||
| Governacions | Governació de Jerusalem | |||
| Població humana | ||||
| Població | 3.321 (2010) | |||
Al-Qubeiba (àrab: القبيبة, al-Qubayba) és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 11 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 3.708 habitants el 2016.[1] Al-Qubeiba es troba a una altitud de 783m a 795m sobre el nivell del mar, a 5 kilòmetres al sud-est de l'assentament de Giv'on HaHadashah. Limita amb Biddu (est), Beit 'Anan (nord-oest), Qatanna (sud-oest), i Kharayib Umm al-Lahim (oest). Té grans àrees cobertes de pinedes i oliveres.
Història
[modifica]Durant les croades es va erigir una nova ciutat franca al llarg de la tranquil·la via romana existent i va rebre el nom de Parva Mahomeria.[2] En 1159 fou esmenada en un document definint els seus límits amb Beit 'Anan.[2][3]
Després de l'expulsió dels croats de Terra Santa, els següents cristians que van establir una presència a Palestina van ser els custodis franciscans dels llocs sagrats. Durant el segle xiii Qubeibeh ha estat adoptada gradualment pels pelegrins com la ubicació d'Emmaús, el poble esmentat a Lluc 24: 13-35, substituïda en el futur per Abu Ghosh en aquest funció. A partir de 1335 els franciscans ho van adoptar també i van començar a pelegrinatge anual a aquest lloc.[4]
Època otomana
[modifica]En 1838 el-Kubeibeh era conegut com un poble musulmà, que formava part de l'àrea Beni Malik, que es troba a l'oest de Jerusalem.[5]
L'explorador francès Victor Guérin la va descriure el 1863 com una vila d'un centenar de persones que vivien en cases antigues, cadascuna consistent en una única habitació amb volta.[6] Una llista de viles otomanes del 1870 deia que el-kubebe tenia 79 habitants en 12 cases, encara que el recompte de la població només incloïa els homes.[7][8]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina la va descriure com "una vila de grandària moderada dalt d'una cresta plana amb unes poques oliveres a l'oest. [...] A l'oest hi ha un monestir de monjos llatins, establert el 1862."[9] També assenyala les ruïnes d'una església croada.[10]
Mandat Britànic de Palestina
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic, Al-Qubeiba tenia 236 habitants, 26 cristians i 210 musulmans,[11] els cristians tots catòlics romans.[12] Es van incrementar en el cens de 1931 a 316, 55 cristians i 261 musulmans en 83 cases.[13]
En el cens de 1945 Al-Qubeiba tenia 420; 340 musulmans i 80 cristians,[14] amb 3,184 dúnams de terra, segons una enquesta oficial de terra i població.[15] D'aquests, 534 dúnams eren plantacions i regadiu, 1,032 usades per a cereals,[16] mentre 22 dúnams eren sòl edificat.[17]
Després de 1948
[modifica]Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Al-Qubeiba va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Al-Qubeiba ha romàs sota ocupació israeliana.
Diaa' A-Din 'Abd al-Karim Ibrahim Abu 'Eid fou mort a trets durant una manifestació contra el mur el 18 d'abril de 2004.[18] Muhammad Fadel Hashem Rian i Zakaria Mahmoud 'Eid Salem foren morts a trets durant manifestacions contra el mur a Beit Ijaz (una vila satèl·lit de Biddu).[18]
Enclavament
[modifica]al-Qubeiba amb unes altres nou viles palestines, Beit Duqqu, Beit 'Anan, Beit Surik, Qatanna, Biddu, Beit Ijza, Kharayib Umm al Lahimand i at Tira formen l'"enclavament de Biddu" que segons Tanya Reinhart, estan empresonats darrere del Mur, tallada dels seus horts i terres de conreu que s'estan confiscant per formar les reserves immobiliàries del Corredor de Jerusalem i per crear una continuïtat territorial amb Guiv'at Ze'ev.[19] L'enclavament estarà enllaçat amb Ramal·lah per passos inferiors i una carretera que es tanca a banda i banda. Des de l '"enclavament de Biddu", els palestins viatjaran per un camí tancat que passarà per un camí de circumval·lació fins a l'enclavament de Bir Nabala, després un segon pas subterrani sota la Carretera 443 a Ramal·lah.[20]
Referències
[modifica]- ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ 2,0 2,1 Pringle, 1998, pp. 167-9
- ↑ Röhricht, 1893, RHH, p. 88, no 338
- ↑ «Seetheholyland.net, editor: Pat McCarthy». Arxivat de l'original el 2016-05-26. [Consulta: 9 novembre 2017].
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 124
- ↑ Guérin, 1868, pp. 348-61
- ↑ Socin, 1879, p. 157
- ↑ Hartmann, 1883, p. 118, també assenyala 12 cases
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 17
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, pp. 130-131
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Jerusalem, p. 15
- ↑ Barron, 1923, Table XIV, p. 45
- ↑ Mills, 1932, p. 42
- ↑ Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 25
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 58
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 104
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 154
- ↑ 18,0 18,1 B'Tselem Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. West Bank Statistics
- ↑ Reinhart, 2006, p. 202
- ↑ OCHA Arxivat 12-11-2005 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Clermont-Ganneau, C.S.. Archaeological Researches in Palestine 1873-1874, translated from the French by J. McFarlane. 1. Londres: Palestine Exploration Fund, 1899. (pp. 475 ff)
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1883.
- Gobierno de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 1. París: L'Imprimerie Nationale, 1868.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: A-K (excluding Acre and Jerusalem). I. Cambridge University Press, 1993. ISBN 0 521 39036 2. (p. 8)
- Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: L-Z (excluding Tyre). II. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0 521 39037 0.
- Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: The cities of Acre and Tyre with Addenda and Corrigenda to Volumes I-III. IV. Cambridge University Press, 2009. ISBN 978-0-521-85148-0. (pp. 235, 260)
- RHC Or: Recueil des historiens des croisades : Historiens orientaux (en francès). 4. París: Imprimerie nationale, 1898. (p. 323)
- Robinson, E.; Smith, E,. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841. (p. 65)
- Röhricht, Reinhold. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893.
- Röhricht, R. (RRH Ad) Regesta regni Hierosolymitani Additamentum (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1904.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
