Al-Ram
الرّاما (ar)  | ||||
| ||||
| Tipus | ciutat | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Estat de Palestina | |||
| Territori ocupat | Cisjordània | |||
| Governacions | Governació de Jerusalem | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 768 m | |||
| Limita amb | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
Al-Ram (àrab: الرّام, ar-Rām), oficialment Ar Ram & Dahiyat al Bar, és una ciutat palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 8,1 kilòmetres al nord de Jerusalem. Forma part de l'àrea urbana urbanitzada de Jerusalem, la zona industrial d'Atarot i Beit Hanina es troben cap a l'oest, i Neve Yaakov la limita al sud.[1] Té una àrea edificada de 3.289 dúnams. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 23.800 habitants el 2016.[2] El cap del consell municipal d'ar-Ram village estima que hi viuen 58.000 persones, i que més de la meitat d'ells porten targetes d'identitat israelianes.[3]
Història
[modifica]Al-Ram es creu que és el lloc de la ciutat bíblica de Ramah a Benjamí.[4][5][6] En fonts croades Al-Ram era anomenada Aram, Haram, Rama, Ramatha, Ramitta, o Ramathes.[7] Al-Ram era una de les 21 viles donades pel rei Jofré com a feu a la Basílica del Sant Sepulcre.[8][9] Tota els habitants de la vila mencionades en fonts croades entre 1152 i 1160 tenien noms que impliquen que eren cristians.[10][11] La vila fou mencionada pel 1161 quan s'hi va produir una disputa sobre límits de terres.[11][12]
Època otomana
[modifica]En 1517 el llogaret va ser inclòs en l'imperi otomà amb la resta de la Palestina, i en el registre fiscal de 1596 va aparèixer com a Rama, situada a la nàhiya de Jabal Quds, al liwà d'al-Quds. La població era de 28 llars, totes elles musulmanes. Pagaven una taxa impositiva fixa del 33,3% sobre productes agrícoles, inclosos blat, ordi, oliveres i vinyes, a més d'ingressos ocasionals, cabres i ruscs; un total de 4700 akçe.[13]
En 1838 Edward Robinson va trobar que el poble era molt pobre i petit, però les grans pedres i les columnes disperses indicaven que havia estat prèviament un lloc important.[4] En 1870 l'explorador francès Victor Guérin va considerar que la vila tenia uns 200 habitants,[14] mentre que una llista de viles otomanes del mateix any mostrava que Al-Ram tenia 32 cases i una població de 120 habitants, encara que la població només hi comptava els homes.[15][16]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina va descriure Er Ram com una «petita vila en una posició visible a la part alta d'un turó blanc, amb oliveres. Té un pou d'aigua al sud. [...] Les cases són de pedra, en part construïdes amb material antic.»[17] «A l'oest del poble hi ha un bon birkeh amb una volta apuntada; baixarem el turó un pilar-eix trencat en dos, probablement de l'església. Al turó hi ha cisternes. Pedres esbossades s'utilitzen a les parets del poble. A Khan er Ram, a la carretera principal, hi ha una pedrera amb blocs semiacabats i dues cisternes. El Khan sembla bastant modern i està en ruïnes. Hi ha àmplies pedreres en els vessants de la muntanya propera.»[18]
Mandat Britànic de Palestina
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic Ram tenia 208 musulmans.[19] Es va incrementar en el cens de 1931 a 262, tots musulmans en 51 cases.[20] Al-Ramva patir danys en el terratrèmol de 1927, quan caigueren les velles muralles.[21]
.jpg)
En una enquesta en 1945, Er Ram tenia 350 musulmans,[22] i una àrea total de terra de 5.598 dúnams.[23] 441 dúnams eren per a plantacions i regadius, 2.291 per a cereals,[24] mentre 14 dúnams eren sòl edificat.[25]
Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Al-Ram va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Al-Ram ha romàs sota ocupació israeliana.
El 2006, la Cort Suprema d'Israel va rebutjar tres peticions que s'oposaven a la construcció d'una barrera de seguretat que separava a-Ram de Jerusalem.[26] La ruta de la tanca planejada per envoltar el nord de Jerusalem ha estat revisada diverses vegades. L'últim pla demanava una ruta "minimalista" que surt del poble d'A-Ram a l'est de la tanca. Segons el pla actual, encara subjecte a revisió, la tanca s'aproximarà a A-Ram, prop de l'aeroport d'Atarot i Kalandia.[27]
Ciutats germanes
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «The Separation Barrier surrounding a-Ram». Btselem, 01-01-2014. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ «Israel's Apartheid Wall Surrounding a-Ram». B'Tselem. Palestine Media Center, 27-06-2005 [Consulta: 9 gener 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Robinson and Smith, 1841, vol 2, pp. 315-317
- ↑ Studium Biblicum Franciscanum, Rama - (al-Ram), consultat el 25 octubre 2017
- ↑ Jewish Encyclopedia, Ramah, consultat el 26 octubre 2017
- ↑ Pringle, 1998, p. 179
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 11
- ↑ de Roziére, 1849, p. 263: Haram, cited in Röhricht, 1893, RRH, pp. 16-17, No 74
- ↑ Röhricht, 1893, RRH, pp. 70- 71, No 278; p. 92, No 353
- ↑ 11,0 11,1 Pringle, 1998, p. 180
- ↑ Röhricht, 1893, RRH, p. 96, No 365
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 117
- ↑ Guérin, 1874, p. 199 ff
- ↑ Socin, 1879, p. 158
- ↑ Hartmann, 1883, p. 127, also noted 32 houses
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 13
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 155
- ↑ Barron, 1923, Table V||, Sub-district of Jerusalem, p. 14
- ↑ Mills, 1932, p. 42
- ↑ Pringle, 1983, p. 163
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 25
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 58
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 104
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 154
- ↑ High Court: A-Ram fence is our defense, Dec. 13, 2006, The Jerusalem Post
- ↑ Harel, Amos «Separation fence to include wide area east of Jerusalem». Haaretz, 10-11-2003 [Consulta: 18 gener 2014].
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R. «Lieutenant Conder´s reports». Informe trimestral del Fons per a l'Exploració de Palestina, 13, 1881, pàg. 158–208.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1883.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 1. París: L'Imprimerie Nationale, 1874.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881.
- Pringle, D. «Two Medieval Villages North of Jerusalem: Archaeological Investigations in Al-Jib and Ar-Ram». Levant, 15, 1983, pàg. 141–177, pls.xvi-xxiia.
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521 46010 7.
- Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: L-Z (excluding Tyre). II. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0 521 39037 0.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841. (pp. 108, 114, 141)
- Röhricht, Reinhold. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893. (Index: p. 491: Aram (Haram), p. 504: Rama, Ramatha)
- Röhricht, Reinhold. (RRH Ad) Regesta regni Hierosolymitani Additamentum (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1904. (Index: p. 129: Aram #74; p. 134: er Ram #74; Rama #30a; (Rame? #512)
- Roziére, de. Cartulaire de l'église du Saint Sépulchre de Jérusalem: publié d'après les manuscrits du Vatican (en llatí, french). París: Imprimerie nationale, 1849.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319.
- Wilson, Charles Williams. Picturesque Palestine, Sinai and Egypt. 1. Nova York: D. Appleton, c. 1881.
| Cisjordània | |
|---|---|
| Franja de Gaza* | |
*Des de juny de 2007, la Franja de Gaza es troba de facto sota el govern de Hamàs. | |
