Vés al contingut

Al di là del bene e del male

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAl di là del bene e del male
Fitxa
DireccióLiliana Cavani Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dominique Sanda
Robert Powell
Erland Josephson
Virna Lisi
Nicoletta Machiavelli
Clara Colosimo
Carmen Scarpitta
Umberto Orsini
Elisa Cegani
Philippe Leroy
Amedeo Amodio
Renato Scarpa
Roberto Bruni
Guido Cerniglia
Élisabeth Wiener
Michael Degen
Anita Höfer Modifica el valor a Wikidata
GuióFranco Arcalli, Liliana Cavani i Italo Moscati Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCharles Gounod Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArmando Nannuzzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFranco Arcalli Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia, França i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 octubre 1977 Modifica el valor a Wikidata
Durada130 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema LGBT i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt0075652 FilmAffinity: 605921 Allocine: 110 Letterboxd: beyond-good-and-evil Allmovie: v84901 TMDB.org: 82299 Modifica el valor a Wikidata

Al di là del bene e del male és una pel·lícula italiana del 1977 dirigida per Liliana Cavani. El títol està extret de l'obra homònima Més enllà del bé i del mal del filòsof alemany Friedrich Nietzsche, protagonista del llargmetratge.[1][2][3]

Argument

[modifica]

Inspirat lliurement en fets reals de la vida de Nietzsche, Paul Rée coneix la desinhibida Lou Andreas-Salomé; després que els dos es coneguin, el noi decideix casar-se amb ella, però Lou és una dona que se sentiria empresonada en una relació. Aleshores comença un triangle amorós entre els tres nois; la situació, però, s'agreuja per la germana de Friedrich, Elisabeth, que, enamorada del seu germà, fa tot el possible perquè es mantingui allunyat tant de Paul com de Lou, atès que tots dos són jueus i per tant "corruptes".

Però en Friedrich no escolta l'Elizabeth ni la seva mare, marxa de casa per anar a viure amb Lou i Paul: viure junts no és gens fàcil, atès que Lou primer coqueteja amb Friedrich i després amb Paul però, tenint en compte que els dos discuteixen, fingeix tenir coit sexual amb un altre home per sanar la relació. La dona, adonant-se que la situació empitjora cada cop, decideix anar a Berlín juntament amb Paul, deixant en Friedrich sol. L'home sol coneix el "dimoni": després d'aquesta trobada decideix anar a sanar les relacions amb els altres dos nois, però aquesta vegada també el resultat és negatiu.

La relació entre Paul i Lou no és bona ja que és un tipus de relació "oberta" i Lou té diversos amants. Una nit, Karl, un dels amants de Lou, intenta suïcidar-se perquè la dona no es vol casar amb ell. Aleshores, Lou se sent obligada a fer-ho, provocant la ira i el dolor dels seus ex-amants. Paul es converteix en metge, però al cap d'un temps és atacat perquè és jueu i desapareix després que un grup de delinqüents l'arrosseguen a un arbust, presagiant un mal final. Friedrich, en canvi, es torna boig després d'assabentar-se que Lou s'ha casat. Llavors Lou va a veure en Nietzsche i recorda tots els bons moments que van passar junts.[4]

Repartiment

[modifica]

Reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ The Screen: 'Beyond Good and Evil' a The New York Times, 18 de maig de 1984
  2. ↑ Cavani: un enfoque erótico de la vida de Nietzsche, El País, 7 de gener de 1978
  3. ↑ Al di là del bene e del male a cineuropa.org
  4. ↑ Al di là del bene e del male, Il CInematografo

Bibliografia

[modifica]
  • Fernaldo Di Giammatteo. Dizionario del cinema italiano. Dall'inizio del secolo a oggi i film che hanno segnato la storia del nostro cinema, 1995. ISBN 88-359-4008-7. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al_di_là_del_bene_e_del_male&oldid=34427677»