Galileo (pel·lícula de 1968)

Galileo
	;
Fitxa
Direcció	Liliana Cavani
Protagonistes	Cyril Cusack; Georgi Kaloyanchev (en) ; Georgi Cherkelov (en) ; Piero Vida; Gigi Ballista; Paolo Graziosi; Giampiero Frondini; Lou Castel; Maria Cumani Quasimodo; Giulio Brogi; Anna Maria Gherardi; John Karlsen; Nikolay Doychev (en) ; Miroslav Mindov (en) ; Mikhail Mikhaĭlov (en) ; Nevena Kokanova (en) ; Plamen Charov (en) ; Vladimir Davchev (en) ; Boris Arabov (en) ; Dinko Dinew (en) ; Maya Dragomanska (en) ; Claudio Cassinelli; Jean Rougeul; Vittorio Duse; Nikolay Uzunov (en) ; Max Turilli; Mila Dimitrova (en)
Guió	Liliana Cavani i Tullio Pinelli
Música	Ennio Morricone
Fotografia	Alfio Contini
Muntatge	Nino Baragli
Vestuari	Ezio Frigerio
Distribuïdor	Cineriz
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia i República Popular de Bulgària
Estrena	1968
Durada	95 min
Idioma original	italià
Rodatge	Bulgària
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema biogràfic i drama
Lloc de la narració	Roma

Galileo (també coneguda com Galileo Galilei) és una pel·lícula biogràfica dramàtica italo-búlgara de 1968 dirigida per Liliana Cavani. Representa la vida de Galileo Galilei i en particular els seus conflictes amb l'Església Catòlica per les seves teories científiques.^[1]^[2]^[3]

Argument

L'astrònom Galileo Galilei fa classes a la Universitat de Pàdua. Mentre qüestiona les idees de Ptolemeu i Aristòtil, els dogmes científics oficials imposats per l'Església Catòlica, es manté secret sobre els seus dubtes. El seu amic més sincer, el filòsof Giordano Bruno, és denunciat a la Inquisició per les seves idees revolucionàries i més tard executat com a heretge. Tot i així, Galileu continua els seus estudis amb un telescopi construït per tècnics holandesos i perfeccionat per ell, i arriba a la conclusió que el sistema heliocèntric de Copèrnic és vàlid. Publica els seus descobriments en un llibre, el que porta a una sèrie d'interrogatoris per part de la Inquisició. Davant d'una possible condemna a mort, Galileu es retracta públicament de les seves teories.

Repartiment

Cyril Cusack com a Galileo Galilei
Gueorgui Kaloiantxev com a Giordano Bruno
Nevena Kokanova com a Marina
Nicolai Doicev com a Cardenal Bellarmine
Gueorgui Txerkelov com a Paolo Sarpi
Piero Vida com a Urbà VIII
Gigi Ballista com a comissari dominicà
Paolo Graziosi com a Gian Lorenzo Bernini
Maia Dragomanska com a filla de Galilei
Lou Castel com el Pare Charles
Giulio Brogi com a Sagredo

Significat

La pel·lícula no té cap intenció biogràfica, se centra en algunes etapes essencials de la vida de Galileu: des de 1592 l'any de la trobada amb Giordano Bruno fins a la retractació de 1633. El patiment íntim del científic, obligat a negar la veritat que havia intuït, es transmet per la reconstrucció del marc històric i ambiental d'aquella època. Galileu té una profunda fe i està aixafat pel poder; es retracta de les seves idees però, al mateix temps, vol romandre dins de l'església, encara que el decep profundament. Cavani, tot i que es refereix a un període històric-polític diferent, fa una afirmació actual i planteja preguntes sobre les estructures de poder: el cas Galileu serveix per treure el vel de la intolerància i l'integrisme.^[4]

Producció i llançament

Originalment com a minisèrie coproduïda per companyies cinematogràfiques italianes i búlgares, la companyia de ràdio i televisió RAI es va negar a emetre la pel·lícula acabada i va vendre els drets de distribució a Cineriz, que va retallar la pel·lícula originalment de 105 minuts a 92 minuts de durada.^[5]

Galileo es va mostrar en competició a la 29a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.^[2]^[3]

Mitjans domèstics

Galileo es va publicar l'any 2010 com a DVD de la regió 2.^[6]

Vegeu t ambé

Galileo Galilei, obra de teatre de Bertolt Brecht
Galileo, pel·lícula de 1975 adaptació de l’obra de Brecht

Referències

↑ Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano. I film. Gremese Editore, 1992. ISBN 8876055932.
↑ ^2,0 ^2,1 «Galileo» (en italià). La biennale di Venezia. [Consulta: 14 gener 2024].
↑ ^3,0 ^3,1 «Galileo» (en italià). lilianacavani.it. [Consulta: 14 gener 2024].
↑ B. Giacomelli, Galileo. Guida alla lettura del film, Scheda filmografica spf, Edizioni Paoline, 1986 pp. 15-16
↑ Marrone, Gaetana. The Gaze and the Labyrinth: The Cinema of Liliana Cavani. Princeton University Press, 2000, p. 206. ISBN 9780691008738.
↑ Galileo (DVD). Medusa. 2010. OCLC 701711998. In Italian with English subtitles.

Enllaços externs

Article de Cristina Olivotto i Antonella Testa comparant les pel·lícules de 1968 i 1975

[6bf-1] Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano. I film. Gremese Editore, 1992. ISBN 8876055932.

[venice-2] 2,0 ^2,1 «Galileo» (en italià). La biennale di Venezia. [Consulta: 14 gener 2024].

[cavani-3] 3,0 ^3,1 «Galileo» (en italià). lilianacavani.it. [Consulta: 14 gener 2024].

[4] B. Giacomelli, Galileo. Guida alla lettura del film, Scheda filmografica spf, Edizioni Paoline, 1986 pp. 15-16

[marrone-5] Marrone, Gaetana. The Gaze and the Labyrinth: The Cinema of Liliana Cavani. Princeton University Press, 2000, p. 206. ISBN 9780691008738.

[6] Galileo (DVD). Medusa. 2010. OCLC 701711998. In Italian with English subtitles.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]