Vés al contingut

Alba Sotorra i Clua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alba Sotorra Clua)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Plantilla:Infotaula personaAlba Sotorra i Clua

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1980 Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, muntadora, productora de cinema, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5159658 TMDB.org: 1459419
X: AlbaSotorra Modifica el valor a Wikidata

Alba Sotorra i Clua (Reus, 1980)[1] és una directora i productora de cinema documental catalana.[2]

Les seves pel·lícules tracten temes contemporanis controvertits[3] que involucren visions contraposades del món, relacionats amb conflictes polítics, socials i humans de l'actualitat.[4] El seu treball se centra sobretot en les històries humanes que reflexionen, des d'una perspectiva de gènere, sobre temes com la llibertat, la igualtat i la identitat.[5] Expliquen històries basades en personatges amb una forta narrativa, per un públic tant nacional com internacional.[6]

Els seus projectes més rellevants són els llargmetratges documentals Miradas desveladas (2008), Qatar la carrera (2011), Game Over (2015),[7] pel que va rebre un Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental, i Comandant Arian (2018), nominada als Premis Gaudí. En 2021 està desenvolupant el llargmetratge documental Francesca i l'Amor.[cal citació]

Neix a Reus el 1980. És llicenciada en Comunicació audiovisual per la Universitat Complutense de Madrid (2004) i Màster Europeu en Estudis Culturals per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2007).[8] Ha treballat, filmat i viscut arreu del món, passant llargues temporades a l'Orient Mitjà, especialment a Síria, Turquia, Iran i Qatar.[9] Ha realitzat diversos tallers d'escriptura de guió i direcció de documentals, entre ells: SOURCES2 (20010), Berlinale Talent Campus (2011), Dok. Incubator (2014), IDFA Academy (2015) i Producers Workshop (2017).[10] És membre de PROA i CIMA. Ha estat guardonada amb el premi a millor directora novella pel Col·legi de Directors de Catalunya el 2016.[cal citació]

Produccions

[modifica]
Comandant Arian (2018)

A Comandant Arian, Sotorra s'endinsa a primera línia de la guerra de Síria per documentar la lluita de les dones kurdes del nord del país contra l'Estat Islàmic i la seva revolució feminista a Rojava. Sotorra segueix la comandant Arian, de 30 anys, qui forma part de les Unitats de Defensa de les Dones (YPJ), un cos militar format exclusivament per dones l'any 2012, amb l'objectiu de protegir-se del Dáesh i de transformar la societat patriarcal en la qual viuen. En aquesta història, l'Arian guia un batalló cap a Kobane amb la missió d'alliberar la població que viu sota el jou del Dáesh i fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita.[11]

És el seu segon llargmetratge documental. Comandant Arian s'estrenà mundialment al Festival HOT DOCS el 2018 (l'únic festival de documentals de classe A), tingué la seva estrena europea al Sheffield Interntational Doc Fest (Anglaterra), fou nominat al Tim Hetherington Award, i la seva estrena asiàtica fou al Shanghai International Film Festival. És una coproducció de Boekamp & Kriegsheim (Alemanya), Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i té el suport de Movistar+, l'Institut Català de les Empreses Culturals i els fons de cinema Alemany Berlin Medienboard. També fou nominada als Premis Gaudí de 2019, a la categoria de Millor pel·lícula documental.[12]

Portada documental Game Over (2015)
Game Over (2015)

Llargmetratge documental que va guanyar el Gaudí a millor documental el 2016. També fou guardonat millor documental de nou realitzador al Festival Internacional Docs Barcelona i rebé una menció d'honor als premis Ciutat de Barcelona. Va tenir l'estrena internacional al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary. També ha competit al Festival de Màlaga, Documenta Madrid, al Planet Doc (Polònia) i al Festival Alcances de Càceres entre d'altres. Coproduït per Televisió de Catalunya, Televisión Española i amb el suport del Fons de Cinema d'Hamburg i l'ICEC.[cal citació]

Mirades desvelades (2008)

Mirades desvelades és el retrat combatiu de dones artistes de Bòsnia, Turquia, Iran, Afganistan i Pakistan. Amb finançament de l'ICEC i de l'Institut Català de les Dones. Premiat com a millor documental al Festival de Cinema Invisible (Bilbao), al Festival de Cinema de Mollerussa i al Festival Internacional de Cinema REC (Tarragona). També ha participat al Guadalajara Internacional Film Festival (Mèxic), Karachi International Film Festival (Pakistan), Cines del Sur (Granada), Institut Cervantes de Tel-Aviv (Israel), International Women Festival (Egipte), CCCB (Barcelona), Blue Apple Berlin (Alemanya). A més, s'ha retransmès a televisions de Portugal, Anglaterra, l'Índia i Veneçuela.[cal citació]

Qatar, The Race (2011)

Documental filmat a Qatar. Estrena internacional al Planet Doc (Polònia). Coproduït per Televisió de Catalunya i DTM (Qatar).[cal citació]

Francesca i l'Amor

Llargmetratge documental en desenvolupament seleccionat a l'EAVE, taller de desenvolupament de projectes, i que compta amb el suport de Creative Europe Desenvolupament de MEDIA i el desenvolupament i la producció de l'ICEC.[cal citació]

Premis i nominacions

[modifica]
Any Premi Categoria Nominació Resultat Ref.
2022 Premis Goya Millor pel·lícula documental El retorn: la vida després de l'ISIS (amb Carles Torras i Vesna Cudic) Nominats [13][14]
Millor pel·lícula El retorn: la vida després de l'ISIS (amb Carles Torras i Vesna Cudic) Candidats [13][14]
Millor direcció Alba Sotorra Candidata [13][14]
Millor guió original El retorn: la vida després de l'ISIS (amb Júlia Parés, Michael Nollet i Xavi Carrasco) Candidats [13][14]
Premis Gaudí Millor pel·lícula documental El retorn: la vida després de l'ISIS (amb Carles Torras i Vesna Cudic) Guanyadors [15][16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «La reusenca Alba Sotorra s'emporta el Gaudí a la millor pel·lícula documental». NacióDigital.cat, 01-02-2016. Arxivat de l'original el 13 gener 2019. [Consulta: 3 novembre 2021].
  2. ↑ Plantada, Esteve. «La directora catalana que va filmar la lluita feminista a la guerra de Síria». ElTemps.cat, 10-11-2018. [Consulta: 7 gener 2019].
  3. ↑ s.r.o, Appio Digital. «Alba Sotorra | DOKweb» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2019].
  4. ↑ «Alba Sotorra en Filmin» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 gener 2019].
  5. ↑ «Alba Sotorra». [Consulta: 17 gener 2019].
  6. ↑ «Alba Sotorra». [Consulta: 17 gener 2019].
  7. ↑ «Alba Sotorra». L'Alternativa. (CCCB). [Consulta: 19 novembre 2015].
  8. ↑ SALCEDO MILIANI, Antonio, Plural Femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. Fotografia. Audiovisual, Diputació de Tarragona, Tarragona, 2016.
  9. ↑ «Biografía de Alba Sotorra - Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes». [Consulta: 17 gener 2019].
  10. ↑ «Alba Sotorra Clua — Network — EAVE». [Consulta: 17 gener 2019].
  11. ↑ «Alba Sotorra retrata la lluita de les dones kurdes». El Nacional, 09-11-2018. [Consulta: 13 juny 2019].
  12. ↑ Sotorra, Alba. «Un ejército de mujeres». TEDxReus, 18-07-2018. [Consulta: 13 juny 2019].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «El Retorno: la vida después del ISIS - 8 candidaturas» (en castellà). PremiosGoya.com. [Consulta: 9 novembre 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «Estas son las nominaciones de los Premios Goya 2022» (en castellà). PremiosGoya.com. [Consulta: 11 desembre 2021].
  15. ↑ «"Sis dies corrents" i "Libertad" triomfen als Gaudí: tots els premis, liderats per 4 directores». CCMA.cat, 06-03-2022. [Consulta: 6 març 2022].
  16. ↑ «XIV Premis Gaudí - Guardonades». AcademiaDelCinema.cat. [Consulta: 7 març 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alba_Sotorra_i_Clua&oldid=33908853»