Albanès
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Gjuhu Shqipë | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 6.920.000 |
| Parlants nadius | 6.920.000 |
| Oficial a | Albània i Kosovo |
| Autòcton de | Sud-est d'Europa |
| Estat | Albània, Kosovo, Macedònia del Nord, Itàlia, Sèrbia, Grècia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees Albanoid (en)  | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i Albanian alphabet (en) |
| Institució de normalització | Acadèmia de Ciències d'Albània |
| Estudiat per | albanology (en) |
| Codis | |
| ISO 639-1 | sq |
| ISO 639-2 | alb |
| ISO 639-3 | sqi |
| Glottolog | alba1267 |
| Linguasphere | 55-AAA-a |
| Ethnologue | sqi |
| ASCL | 3901 |
| IETF | sq |
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
L'albanès o albanés[1] (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees. És l'idioma oficial d'Albània i Kosovo[2] i en total hi ha uns 7 milions de persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre els arbëreshë d'Itàlia.
Dialectes
[modifica]
Es divideix en tres dialectes:
- Tosc (Tosk) parlat al sud (Tirana), a Itàlia i a l'Epir (un 25% dels albanesos)
- Gheg, parlat al nord d'Albània (Shkodër, Mirditë), a Bar (Tivar), a Macedònia del Nord, de Leskovac a Ohrid, i a Kosovo (el 70% dels albanesos)
- Parlar de transició a Elbasan.
Característiques
[modifica]La llengua albanesa fou estandarditzada el 1909 i basada en el parlar d'Elbasan. A Kosovo i Macedònia del Nord parlen el gheg, però el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l'albanesa.
L'albanès té 7 vocals, 29 consonants i dos dialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos més comuns, els del llatí). L'article es pot col·locar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb és força complexa. La majoria de paraules són planes, i es caracteritza per:
- Manté restes de l'il·líric, com mantua, mantia-mand, manze (esbarzer) i grössa-grresë (llima).
- L'alfabet consta de les lletres a, b, c (ts), ç (tx), d, dh (com la d intervocàlica catalana), e, ë (vocal neutra), f, g, gj (dy), h, i, j (y), k, l, ll (l velar), m, n, nj (ny), o, p, q (ty), r, rr, s, sh, t, th (th anglesa de thing), u, v, x (dz), xh (dj), y (u francesa), z i zh (j catalana). Les â, ê i î són nasals en gheg.
- El nom té tres gèneres i cinc casos.
- Un nom és unit a un genitiu o adjectiu per una partícula declinativa: mali i veriut (la muntanya del Nord), mali i bukur (la bella muntanya).
- El verb posseeix un imperfet, aorist, subjuntiu, optatiu, imperatiu, semipassiu i admiratiu.
- El tosk es diferencia per la substitució de les construccions d'infinitiu per construccions de subjuntiu, per l'absència de vocals nasals, per canviar ue, uem per ua, uar, i per què a vegades transforma n en r.
- El sistema verbal té arcaismes, com la retenció d'actius distints, i finals personals mitjans, i canvia la vocal final del present e en o en la forma de passat, com el bàltic: mbledh (transitiu), mblidhet (intransitiu) o mblodha (passat, 1a persona del singular).
- Hi ha casos als noms, com bukë (pa) - buka (el pa) i als adjectius: një burrë i madh (un gran home) - dy burra te mëdhenj (dos grans homes).
- El verb té nombroses formes irregulars, amb insertacions de casos objectius: i – a dhashë librin atij (Jo li dono el llibre; literalment, li'l jo dono el llibre a ell).
Ortografia
[modifica]L'albanès s'ha escrit usant alfabets diversos des dels primers registres del segle xiv. La història de l'ortografia de l'idioma albanès està estretament relacionada amb l'orientació cultural i el coneixement de determinades llengües estrangeres entre els escriptors albanesos.[3] Els primers registres escrits albanesos procedeixen de l'àrea de Gheg a partir de grafies basades en l'italià o el grec. Originàriament, el dialecte Tosk utilitzava l'alfabet grec i en canvi el dialecte Gheg, l'alfabet llatí. Ambdós dialectes també havien fet servir la versió del turc de l'alfabet àrab, l'alfabet ciríl·lic, i també alfabets creats expressament per a l'albanès. En aquest sentit, cal citar l'alfabet d'Elbasan, l'alfabet vithkuqi (creat per Naum Veqilharxhi al segle xix), i altres alfabets com el de Todhri, el de Veso Bey i el de Jan Vellara (vegeu alfabets albanesos originals). Més concretament, els escriptors del nord d'Albània i sota la influència de l'Església catòlica van utilitzar l'alfabet llatí, i les del sud d'Albània i sota la influència de l'església ortodoxa grega, van emprar lletres gregues, mentre que altres a tot Albània i sota la influència de l'islam van usar lletres àrabs. Hi va haver intents inicials de crear un alfabet albanès original durant el període de 1750-1850. Aquests intents es van intensificar després de la Lliga de Prizren i van culminar amb el Congrés de Manastir on es reuniren els intel·lectuals albanesos del 14 al 22 de novembre de 1908, a Manastir (actual Bitola), per tal de decidir quin alfabet usar, i l'ortografia estandarditzada per a l'estàndard albanès. Així es va establir el llenguatge literari. L'alfabet triat i utilitzat des de llavors és l'alfabet llatí amb l'addició de les lletres <ë>, <ç>, i deu dígrafs: dh, th, xh, gj, nj, ng, ll, rr, zh i sh.
Segons Robert Elsie:[4]
El segle que va de 1750 a 1850 va ser una època de gran diversitat ortogràfica a Albània. En aquest període, la llengua albanesa es va escriure en almenys deu alfabets diferents, segurament un rècord per a les llengües europees. (...) les diverses formes en què es va registrar aquesta antiga llengua balcànica, des dels primers documents fins a principis del segle xx (...) consisteixen en adaptacions dels alfabets llatí, grec, àrab i ciríl·lic i (el que és encara més interessant) una sèrie de sistemes d'escriptura inventats localment. La majoria dels darrers alfabets s'han oblidat i són desconeguts fins i tot per als mateixos albanesos.[4]
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]| Fonemes | Escrit | Pronunciació com a... |
|---|---|---|
| /i/ | i | Igualada |
| /ɛ/ | e | bèstia |
| /a/ | a | casa |
| /ə/ | ë |
home |
| /ɔ/ | o | òpera |
| /y/ | y | en francès, voiture |
| /u/ | u | Urgell |
Consonants
[modifica]| Labial | Dental | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p b | t d | c ɟ | k g | |||
| Africada | ts dz | tʃ dʒ | |||||
| Fricativa | f v | θ ð | s z | ʃ ʒ | h | ||
| Nasal | m | n | ɲ | ŋ | |||
| Aproximant | l | j | ɫ | ||||
| Vibrant | ɾ r |
| Fonema (segons l'IPA) | Escrit | Pronunciació com a... |
|---|---|---|
| /p/ | p | Pallars |
| /b/ | b | Bossòst |
| /t/ | t | Tarragona |
| /d/ | d | Dinamarca |
| /c/ | q | semblant a l'anglès hot year o al grec kiri |
| /ɟ/ | gj | semblant a l'anglès did you o al grec gia |
| /k/ | k | Canet, Jonquera |
| /g/ | g | Gósol, Figueres |
| /ts/ | c | potser |
| /dz/ | x | dotze |
| /tʃ/ | ç | cotxe |
| /dʒ/ | xh | metge |
| /θ/ | th | en anglès, thing; en castellà, zapato, en grec Athina |
| /ð/ | dh | en anglès this, en grec Rodhos |
| /f/ | f | Figueres |
| /v/ | v | en català eivissenc, vint |
| /s/ | s | Sabadell |
| /z/ | z | pinzell |
| /ʃ/ | sh | xocolata |
| /ʒ/ | zh | Girona, pujada |
| /h/ | h | en anglès, hat |
| /m/ | m | Manresa |
| /n/ | n | Noguera |
| /ɲ/ | nj | Canyelles |
| /l/ | l | lògica |
| /j/ | j | hiena |
| /lˠ/ | ll | ela velaritzada, com en català núvol |
| /r/ | rr | ferro (el contrast entre rr i r és com en català) |
| /ɾ/ | r | cara |
Hi ha una tendència en el parlar a confondre les oclusives palatals amb les africades palatals corresponents, és a dir: q [c] amb ç [tʃ], i per altra part gj [ɟ] amb xh [dʒ].
Història
[modifica]És considerada parla indoeuropea des del 1854 per Franz Bopp. L'albanès s'escriu des del segle xvi, alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). A l'actualitat usa l'alfabet llatí. Al segle xv se'n va frenar l'ús per la invasió turca, però es va reprendre al segle xx.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Albanés en pronúncia occidental i albanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
- ↑ «Constitució de la República de Kosovo». KUSHTETUTA E REPUBLIKËS SË KOSOVËS, pàg. 2. «Gjuhë zyrtare në Republikën e Kosovës janë Gjuha Shqipe dhe Gjuha Serbe.»
- ↑ Lloshi, Xhevat. Rreth alfabetit të shqipes: me rastin e 100-vjetorit të Kongresit të Manastirit. Skopje–Pristina–Tirana: Logos-A, 2008, p. 12.
- ↑ 4,0 4,1 Elsie, Robert. Albanian Alphabets: Borrowed and invented. Londres: CreateSpacace Independent Publishing Platform, 2017. ISBN 9781544294094.
