Vés al contingut

Albert Balil i Illana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert Balil i Illana
Biografia
Naixement10 juliol 1928 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1989 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Degà
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma
Universitat de Saragossa
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMartín Almagro Basch Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArt romà a Hispània Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, escriptor, arqueòleg, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Valladolid
Universitat de Santiago de Compostel·la
Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Real Academia Galega (membre corresponent) (–1989)
Reial Acadèmia de la Història
Consell Superior d'Investigacions Científiques
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Societat Espanyola d'Estudis Clàssics Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGermán Delibes de Castro Modifica el valor a Wikidata

Albert Balil i Illana (Barcelona, 10 de juliol de 1928 - Valladolid, 23 d'agost de 1989)[1][2] va ser un arqueòleg i catedràtic universitari que va destacar en la investigació de l'art romà a la península Ibèrica, i va crear escola en l'estudi de l'antiguitat clàssica a Espanya.[3]

Encara que va començar estudis de Medicina, aviat els va abandonar pels de Filosofia a la Universitat de Barcelona i la de Saragossa. Llicenciat el 1955, va viatjar a Itàlia on, al mateix temps que preparava la seva tesi doctoral a l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma, va participar a diverses excavacions amb importants arqueòlegs, com Nino Lamboglia, a més de tenir l'oportunitat de tractar i conèixer, entre d'altres, a Ronald Syme, Giovanni Becatti[3] o Ranuccio Bianchi Bandinelli, a qui admirava especialment.[2] Després de doctorar-se el 1957 a la Universitat Complutense de Madrid amb la seva tesi dirigida per Martín Almagro Basch sobre La casa romana en España, va ser nomenat professor auxiliar de la Càtedra d'Arqueologia Clàssica a la Complutense, que ocupava en aquells moments Antonio García Bellido, però no va abandonar els seus viatges per Itàlia.[3] Els seus primers llibres publicats a l'inici de la dècada de 1960 ja tractaven en profunditat la presència de la cultura de Roma a Catalunya i l'actual Comunitat Valenciana. Nou anys més tard va obtenir per oposició plaça de professor universitari a Santiago de Compostel·la i quatre anys més tard va guanyar la càtedra d'Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica a la Universitat de Valladolid;[3] a la Facultat de Filosofia i lletres va ser degà.[2] Des de Compostela i Valladolid, especialment des d'aquesta última, va poder desplegar la seva activitat a múltiples excavacions arreu d'Espanya, va ser redactor i investigador de diverses publicacions científiques, secretari de l'Instituto Español de Arqueología Rodrigo Caro del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i va presidir un temps el Comitè Espanyol de Tabula Imperii Romani, el projecte de recerca internacional fundat el 1928 per Osbert Crawford que tenia l'objectiu d'un mapa arqueològic de l'Imperi Romà i que segueix desenvolupant-se a Europa, Àfrica i Àsia.[3] Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història, de la de Belles arts de Sant Fernando, Real Academia Galega, Sociedad Española de Estudios Clásicos i membre de múltiples comitès científics, tant a Espanya, com a Portugal i Itàlia.[2]

Obra

[modifica]

Entre les publicacions, destaquen les fundades per ell mateix durant el temps que va estar a Santiago, Studia Archeologica i Studia Romana, que van acabar sent editades a Valladolid. També va destacar en la redacció d'articles per a enciclopèdies i diccionaris generals i especialitzats de tot el món: Dizionario epigrafico di antichità romane, Enciclopedia de'll Arte Antica Clasica e Orientale, Princenton Dictionary of Classical Sites i Enciclopedia Rialp, entre d'altres.[2] Del conjunt de llibres publicats, destaquen:[4][5]

  • Las murallas bajoimperiales de Barcino (1961)
  • Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino (1964)
  • Lucernae singulares (1968)
  • Estudios sobre mosáicos romanos (1970)
  • Casa y urbanismo en la España antigua (1971)
  • Casa y urbanismo en la España antigua (1972)
  • Historia social y económica de la España Romana, siglos I-III (1975)
  • Esculturas romanas de la Península Ibérica (1978)
  • Tesorillo de áureos romanos hallado en Barcelona (1983)
  • Escultura romana de Ibiza (1985)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Albert Balil i Illana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rodríguez Oliva, Pedro. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Semblanza del profesor Alberto Balil Illana (1928-1989). Alicante: Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia, 2009. ISBN 9788474962819 [Consulta: 30 agost 2015]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Díaz-Andreu García, Margarita; Mora, Gloria; Cortadella, Jordi. Margarita Díaz-Andreu García. Diccionario histórico de la arqueología en España: (siglos XV-XX). Madrid: Marcial Pons, 2009, p. 111-113. ISBN 9788496467453 [Consulta: 30 agost 2015]. 
  4. ↑ «Balil, Alberto». OCLC.
  5. ↑ «Obra de Albert Balil i Illana» a Dialnet.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_Balil_i_Illana&oldid=31308661»