Vés al contingut

Albert Bandura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlbert Bandura

(2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Mundare (Canadà) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juliol 2021 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Stanford (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
President de l'Associació Americana de Psicologia
1974 – 1974 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Iowa - Master of Arts (–1951)
Universitat de la Colúmbia Britànica - Grau en Arts (–1949) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiArthur Lester Benton Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia, psicologia cognitiva i conductisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòleg, professor d'universitat, educador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Stanford (1953–2021) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralDaniel Bullock (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Goodreads author: 220746

Albert Bandura (Mundare, 4 de desembre de 1925 - Stanford, 26 de juliol de 2021) va ser un psicòleg famós per la seva teoria de l'aprenentatge social, que es basa en la constatació que gran part de la conducta humana, inclosa la relacionada amb l'aprenentatge, s'adquireix a través de models del propi grup.[1] Aquest grup projecta una imatge sobre l'eficàcia del subjecte en la tasca, que aquest interioritza, anomenant-la autoeficàcia i que repercuteix en l'autoestima del subjecte i posteriorment en la seva habilitat realitzant tasques.

Considera que l'explicació de l'aprenentatge a partir de les propostes del conductisme de l'època no són suficients per explicar tots els factors que influeixen en el seu procés i hi inclou un nou element: l'aprenentatge per observació o aprenentatge observacional. Les teories de l'aprenentatge social apareixen com a complementàries de les teories conductistes. En aquest cas, però, la resposta que una persona dona davant d'una determinada situació pot estar mediatitzada pel que la persona ha vist fer abans a altres persones.

D'aquesta manera, Bandura considerava que la major part de les conductes, especialment en els infants, es donen a conseqüència de l'aprenentatge a través de l'observació i la imitació dels seus pares o de les persones que hi ha al seu voltant.

Aquestes conductes s'incorporen al repertori de l'infant i es mantenen gràcies al reforç directe o l'aprenentatge vicari. Bandura també va fer aportacions a la psicologia de la personalitat, estudiant l'agressivitat, i a la psicoteràpia, promovent la tècnica del modelat. A partir de la dècada del 1980, expandeix la seva teoria de l'aprenentatge social i la denomina teoria social cognitiva, de manera que es converteix en un dels autors pont entre el paradigma conductual i cognitiu.

És el quart psicòleg més citat de tots els temps, darrere de Skinner, Freud i Piaget, i a data de la seva mort era el psicòleg viu més citat.[2]


Biografia

[modifica]

Primers anys

[modifica]

Bandura va néixer a Mundare, Alberta, una ciutat oberta d'uns quatre-cents habitants, com a fill petit, en una família de sis. Les limitacions de l'educació en una ciutat remota com aquesta van fer que Bandura es tornés independent i automotivat pel que fa a l'aprenentatge, i aquests trets desenvolupats principalment van resultar molt útils en la seva llarga carrera.[3] Bandura era d'origen polonès i ucraïnès; el seu pare era de Cracòvia, Polònia, mentre que la seva mare era d'Ucraïna.[4]

Els pares de Bandura van ser una influència clau per animar-lo a buscar empreses fora del petit llogaret on residien. L'estiu després d'acabar l'escola secundària, Bandura va treballar al Yukon. Bandura va acreditar més tard el seu treball a la tundra del nord com l'origen del seu interès per la psicopatologia humana. Va ser en aquesta experiència al Yukon, on va ser exposat a una subcultura de beure i joc d'atzar, que va ajudar a ampliar la seva perspectiva i l'abast de les seves opinions sobre la vida.[4]

Bandura va arribar als Estats Units el 1949 i es va naturalitzar el 1956. Es va casar amb Virginia Varns (1921 – 2011) el 1952,[5] i van criar dues filles, Carol i Mary.[6]

Educació i carrera acadèmica

[modifica]

Bandura va fer cursos de psicologia a la universitat i es va apassionar pel tema. Bandura es va graduar en tres anys, el 1949, amb una llicenciatura a la Universitat de Colúmbia Britànica, guanyant el premi Bolocan en psicologia, i després es va traslladar a l'aleshores epicentre de la psicologia, la Universitat d'Iowa, d'on va obtenir el seu màster el 1951 i Doctor en Psicologia clínica el 1952. Arthur Benton va ser el seu assessor acadèmic a Iowa,[7] donant a Bandura una influència acadèmica directa de William James,[8] mentre que Clark Hull i Kenneth Spence van ser col·laboradors influents. Durant els seus anys d'Iowa, Bandura va donar suport a un estil de psicologia que pretenia investigar els fenòmens psicològics mitjançant proves experimentals repetibles. La seva inclusió de fenòmens mentals com la imatgeria i la representació, i el seu concepte de determinisme recíproc, que postulava una relació d'influència mútua entre un agent i el seu entorn, van marcar una sortida radical del conductisme dominant de l'època. L'ampli ventall d'eines conceptuals de Bandura va permetre un modelatge més potent de fenòmens com l'aprenentatge observacional i l'autoregulació, i va proporcionar als psicòlegs una manera pràctica de teorizar sobre els processos mentals, en oposició als constructes mentalistes de la psicoanàlisi i la psicologia de la personalitat.[9]

Treball postdoctoral

[modifica]

Quan es va graduar, va completar les seves pràctiques postdoctorals al Wichita Guidance Center. L'any següent, 1953, va acceptar una plaça de professor a la Universitat de Stanford, que va ocupar fins a convertir-se en professor emèrit el 2010.[10] El 1974, va ser elegit president de l’Associació Americana de Psicologia (APA), l'associació de psicòlegs més gran del món.[11] Més tard, Bandura afirmaria que l'únic motiu pel qual va acceptar presentar-se a les eleccions de l'APA va ser perquè volia els seus 15 minuts de fama sense cap intenció de ser elegit. També va treballar com a entrenador esportiu.[12]

Recerca

[modifica]

Bandura va ser influenciat inicialment pel treball de Robert Sears sobre els antecedents familiars del comportament social i l'aprenentatge identificatori i va abandonar la seva recerca de la teoria psicoanalítica.[13] Va dirigir la seva investigació inicial cap al paper de la modelització social en la motivació, el pensament i l'acció humana. En col·laboració amb Richard Walters, el seu primer estudiant de doctorat, es va dedicar a estudis d’aprenentatge social i agressivitat. Els seus esforços conjunts van il·lustrar el paper crític del modelatge en el comportament humà i van donar lloc a un programa d'investigació sobre els determinants i mecanismes de l'aprenentatge observacional.

Teoria de l'aprenentatge social

[modifica]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Concepción AROCA MONTOLÍO, Mª Carmen BELLVER MORENO, José Luis ALBA ROBLES «Concepción Aroca Montolío et al. La teoría del aprendizaje social como modelo…» (en castellà). Revista Complutense de Educación, 23, 2, 2012, pàg. 493. ISSN: 1130-2496 [Consulta: 8 juny 2022].
  2. ↑ Haggbloom, Steven J.; Warnick, Renee; Warnick, Jason E.; Jones, Vinessa K.; Yarbrough, Gary L. «The 100 Most Eminent Psychologists of the 20th Century» (en anglès). Review of General Psychology, 6, 2, 6-2002, pàg. 139–152. DOI: 10.1037/1089-2680.6.2.139. ISSN: 1089-2680.
  3. ↑ "Bandura, Albert." Psychologists and Their Theories for Students. Ed. Kristine Krapp. Vol. 1. Detroit: Gale, 2005. 39–66. Gale Virtual Reference Library. Web. 3 Apr. 2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 «ALBERT BANDURA Biography | Psychologist | Social Psychology | Stanford University | California». albertbandura.com. [Consulta: 22 juny 2021].
  5. ↑ "Virginia Belle Bandura, Dec. 6, 1921 - Oct. 10, 2011, Stanford, California" at Lasting Memories: An online directory of obituaries and remembrances of Mid-peninsula Residents. (consulta 6 desembre 2012)
  6. ↑ «Marquis biographies online: Profile detail, Albert Bandura». Marquis Who's Who. [Consulta: 6 d’agost 2012].
  7. ↑ «See end of page for Bandura's own statement». Des.emory.edu. Arxivat de l'original el 15 de juny de 2012. [Consulta: 30 desembre 2010].
  8. ↑ «Bandura's Professional Genealogy». Des.emory.edu. Arxivat de l'original el 9 de maig de 2012. [Consulta: 30 desembre 2010].
  9. ↑ C. George Boeree. «Albert Bandura». Webspace.ship.edu, 04-12-1925. [Consulta: 30 desembre 2010].
  10. ↑ «Albert Bandura». Britannica. [Consulta: 11 març 2021].
  11. ↑ «Book of Members, 1780–2010: Chapter B». American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 17 maig 2011].
  12. ↑ M. G. Lindzey. A history of psychology in autobiography (vol IX). 
  13. ↑ Grusec, J. E. (en anglès) International Journal of Developmental Sciences, 14, 5, 21-07-2020, pàg. 67–88. ISSN: 2191-7485.

Bibliografia

[modifica]
  • Papalia, Diane E. i Wendkos Olds, Sally (1992). Psicología del desarrollo de la infancia a la adolescencia, 5a edició. McGraw-Hill.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Albert_Bandura&oldid=34201001»