Albert I (duc de Saxònia)

Albert I
Nom original	(de) Albrecht I
Biografia
Naixement	1175 (Gregorià)
Mort	7 octubre 1260 (Gregorià) (84/85 anys); Lehnin Abbey (Alemanya) (en)
Sepultura	Lehnin Abbey (en)
Príncep elector
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Duc
Família	Askania (en)
Cònjuge	Helena de Brunswick-Lunenburg (1247–1260); Agnès de Turíngia (1238–1246); Agnès de Babenberg (1222, 1222 (Gregorià)–1226)
Fills	Elisabet de Saxònia; () Agnès de Turíngia; Bernat de Saxònia; () Agnès de Turíngia; Agnès de Saxònia; () Agnès de Turíngia; Jutta de Saxònia; () Agnès de Turíngia; Jutta de Saxònia; () Agnès de Babenberg; Albert II de Saxònia; () Helena de Brunswick-Lunenburg; Helena de Saxònia; () Helena de Brunswick-Lunenburg; Joan I de Saxònia; () Helena de Brunswick-Lunenburg; Helena de Saxònia; () Agnès de Turíngia
Pares	Bernat III de Saxònia i Brigitte de Dinamarca
Germans	Enric I d'Anhalt; Sofia de Saxònia

Albert I —Albrecht I. (alemany)— (c. 1175 – 7 d'octubre del 1260) fou Duc de Saxònia, Angria i Westfàlia; Senyor de Nordalbíngia; Comte d'Anhalt; i Príncep elector i Arxi-mariscal del Sacre Imperi. Tot i que el seu avi Albert l'Ós havia governat el ducat saxó entre 1138 i 1142, aquest Albert és comptat com el primer.^[1]

Membre de la Casa d'Ascània, Albert era el fill petit del Duc de Saxònia Bernat III i Brigitte, filla del rei de Dinamarca Canut V. El 1222 Albert es casà amb Agnès d'Àustria (1206–abans del 29 d'agost del 1238) filla de Duc d'Àustria Leopold VI

Bernat (mort després del 1238)
Judit de Saxònia ∞ 17 de novembre del 1239 rei Eric IV de Dinamarca (1216–1250); i (2) ∞ Bucard VIII de Querfurt-Rosenburg, burggravi de Magdeburg (1273–1313)
Anna Marie (morta el 7 gener del 1252), ∞ Barnim I Duc de Pomerània
Brigitte Jutta (morta el 4 d'abril del 1266), promesa a Otó de Brunswick i Lunenburg, ∞ abans del 1255 marcgravi Joan I de Brandenburg [fundador de la línia joanina de Brandenburg-Stendal]
Matilde (Mechthild) (morta el 28 de juliol de 1266), ∞ ca. 1241 comte Joan I de Schauenburg i Holstein-Kiel

El 1238 Albert va casar Agnès de Turíngia (1205–1246), filla del landgravi Hermann I de Turingia

Agnès, ∞ Duc Henry de Silèsia-Breslau
Jutta, ∞ m. 1255, Joan I, marcgravi de Brandenburg; 2m: Burkhard VIII de Rosenburg, burggravi de Magdeburg
Margaret (morta el 1265), ∞ 1264 Helmold III Comte de Schwerin

El 1247 Albert es casà amb Helena de Brunswick-Lüneburg (1231–6 setembre del 1273), filla de Duc Otto el Nen

Helena (1247–12 juny del 1309), (1) ∞ El 1266 Duc Enric el Blanc de Silèsia-Breslau, i (2) ∞ el 1275 amb el burggravi Frederic III de Nuremberg
Elisabet (mort abans del 2 febrer del 1306), (1) ∞ dins 1250 comte Joan I de Schauenburg i Holstein-Kiel, (2) ∞ dins 1265 comte Conrad jo de Brehna
Joan I (mort després del 1248–30 juliol del 1285), a Wittenberg a Elbe), Duc governant de Saxònia amb el seu germà petit Albert II de, va dimitir el 1282, Joan I va casar el 1257 amb Ingeborg Birgersdotter de Småterra (1247/o ca. 1253–1302), filla o net de Birger jarl
Albert (Albrecht) II (1250–25 d'agost del 1298), Duc governant de Saxònia amb el seu germà gran Joan I (fins al 1282), llavors amb els fills de l'últim (fins al 1296), llavors com el duc únic del partitioned branca duchy Saxònia-Wittenberg, ∞ el 1273 Agnès o Hagne (~ 1257–11 d'octubre del 1322*, en Wittenberg), filla de rei Rodolf I d'Alemanya
Rodolf (mort després del 1269), ∞ Anna, filla del comte Palatí Lluís de Baviera

El 22 juliol 1227 Albert vaig afirmar com a company de vencedor a la batalla de Bornhöved, al comandament del Sacre Imperi Romà va deixar flanc, el seu rang anterior disputada com a senyor feudal dels comtes de Schauenburg i Holstein, un privilegi, però, va perdre pel seu successor Juan V en 1474

El 22 de juliol de 1227 Albert sortí victoriós de la batalla de Bornhöved, comandant el flanc esquerre del Sacre Imperi, rebent comtes de Schauenburg i Holstein, un privilegi que va perdre pel seu successor Joan V el 1474.^[2] Després de Bornhöved Albert va reforçar i va estendre la seva fortalesa i castell a Lauenburg d'Elba, que el seu pare Bernat hi havia aixecat dins 1182.^[3]

Albert entrà amb conflicte amb Ludolph I, Príncep-Bisbe de Ratzeburg, a qui empresonà, apallissà i envià a l'exili.

Després de la mort d'Albert a l'abadia de Lehnin, els seus fills, Joan I i Albert II, governaren conjuntament com a Ducs de Saxònia, amb Joan succeït pels seus tres fills Albert III, Eric I i Joan II, fins que abans del 20 de setembre 1296 partiren Saxònia en Saxònia-Lauenburg i Saxònia-Wittenberg, amb els germans conjuntament governant el primer, i Albert II governant el segon.^[4]

Notes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert I

↑ Diferents tradicions de recompte, seguint els arguments, que amb el pare Bernat d'Albert I d'ascendir al ducat, això va ser un successor dels antics Ducats arrel de Saxònia, amb els seus dos ducs anteriors anomenats Bernat (2) la resta del territori fortament menyspreat de Saxònia queda després de la talla-up de la vella ducat en 1180 va formar l'anomenada Jove ducat de Saxònia', el primer duc d'aquest nom era llavors el pare d'Albert I Bernat I (o III).
↑ Cordula Bornefeld, "Die Herzöge von Sachsen-Lauenburg", a: Die Fürsten des Landes: Herzöge und Grafen von Schleswig, Holstein und Lauenburg [De slevigske hertuger; German], Carsten Porskrog Rasmussen (ed.) on behalf of the Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte, Neumünster: Wachholtz, 2008, pp. 373-389, pp. 373seq.
↑ Cordula Bornefeld, "Die Herzöge von Sachsen-Lauenburg", in: Die Fürsten des Landes: Herzöge und Grafen von Schleswig, Holstein und Lauenburg [De slevigske hertuger; German], Carsten Porskrog Rasmussen (ed.) on behalf of the Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte, Neumünster: Wachholtz, 2008, pp. 373-389, p. 383
↑ Cordula Bornefeld, "Die Herzöge von Sachsen-Lauenburg", a: Die Fürsten des Landes: Herzöge und Grafen von Schleswig, Holstein und Lauenburg [De slevigske hertuger; German], Carsten Porskrog Rasmussen (ed.) on behalf of the Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte, Neumünster: Wachholtz, 2008, pp. 373-389, here p. 375.

Viccionari

[1] Diferents tradicions de recompte, seguint els arguments, que amb el pare Bernat d'Albert I d'ascendir al ducat, això va ser un successor dels antics Ducats arrel de Saxònia, amb els seus dos ducs anteriors anomenats Bernat (2) la resta del territori fortament menyspreat de Saxònia queda després de la talla-up de la vella ducat en 1180 va formar l'anomenada Jove ducat de Saxònia', el primer duc d'aquest nom era llavors el pare d'Albert I Bernat I (o III).

[2] Cordula Bornefeld, "Die Herzöge von Sachsen-Lauenburg", a: Die Fürsten des Landes: Herzöge und Grafen von Schleswig, Holstein und Lauenburg [De slevigske hertuger; German], Carsten Porskrog Rasmussen (ed.) on behalf of the Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte, Neumünster: Wachholtz, 2008, pp. 373-389, pp. 373seq.

[3] Cordula Bornefeld, "Die Herzöge von Sachsen-Lauenburg", in: Die Fürsten des Landes: Herzöge und Grafen von Schleswig, Holstein und Lauenburg [De slevigske hertuger; German], Carsten Porskrog Rasmussen (ed.) on behalf of the Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte, Neumünster: Wachholtz, 2008, pp. 373-389, p. 383

[4] Cordula Bornefeld, "Die Herzöge von Sachsen-Lauenburg", a: Die Fürsten des Landes: Herzöge und Grafen von Schleswig, Holstein und Lauenburg [De slevigske hertuger; German], Carsten Porskrog Rasmussen (ed.) on behalf of the Gesellschaft für Schleswig-Holsteinische Geschichte, Neumünster: Wachholtz, 2008, pp. 373-389, here p. 375.

[1]

[2]

[3]

[4]