Vés al contingut

Alberto Máximo Zozaya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlberto Zozaya
Imatge
Biografia
NaixementAlberto Máximo Zozaya
13 d'abril de 1908
Gualeguaychú, Entre Ríos, Argentina
Mort17 de febrer de 1981(1981-02-17) (als 72 anys)
La Plata, Argentina
Altres nomsDon Padilla
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata - 1940 Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1930–1939 Estudiantes 181 (144)
1940 Racing Club 2 (0)
1940 Bella Vista ?
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1933–1937 Argentina Argentina 9 (8)
Equips entrenats
1945–1949 Estudiantes de La Plata
1952–1953 SL Benfica
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1930–1939 Estudiantes La Plata 181(144)
1940–1940 CA Bella Vista 2(0)
1940–1940 Racing Club 2(0)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1933–1937   Argentina 9(8)

Alberto Máximo Zozaya (Gualeguaychú, Entre Ríos, 13 d'abril de 1908 - La Plata, 17 de febrer de 1981) fou un futbolista argentí dels anys 30.

Biografia

[modifica]

Començà la seva carrera a inicis dels anys 30 a Estudiantes. En aquest club passà quasi tota la seva vida futbolística, formant la davantera coneguda com Los Profesores, al costat d'Alejandro Scopelli, Miguel Ángel Lauri, Manuel Ferreira i Enrique Guaita.[1] Fins a l'any 1939 disputà un total de 181 partits i marcà 144 gols en l'època professional. Fou el màxim golejador del primer campionat professional argentí l'any 1931. Aquesta temporada, fou l'autor del primer gol de la història del futbol professional argentí, en marcar al porter Ángel Bossio, de Talleres de Remedios de Escalada, als cinc minuts de joc en el partit que guanyà Estudiantes per 3-0. És un dels màxims golejadors en la història d'Estudiantes, per darrere de jugadors com Manuel Pelegrina i Ricardo Infante.

Abans de retirar-se jugà breument a Racing Club de Avellaneda i Bella Vista s'Uruguai.

Amb la selecció disputà 9 partits i marcà 8 gols entre 1933 i 1937. Fou campió del campionat sud-americà de 1937, on marcà cinc gols.[2]

Posteriorment fou entrenador. Dirigí el Benfica portuguès el 1952-1953, i a l'Argentina Gimnasia de La Plata, Platense o Lanús, entre d'altres.

Palmarès

[modifica]
Com a jugador
Com a entrenador
  • Copa de la República:
    • 1945

Referències

[modifica]