Vés al contingut

Alejandro Rodríguez de Valcárcel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlejandro Rodríguez de Valcárcel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 desembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Burgos (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 octubre 1976 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Burgos Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 22 octubre 1976
President de les Corts Espanyoles
21 novembre 1969 – 5 desembre 1975
← Antonio Iturmendi BañalesTorcuato Fernández Miranda Hevia →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Vicesecretari general del Moviment
8 octubre 1965 – 7 novembre 1969
← Fernando Herrero TejedorJosé Miguel Ortí Bordás →
Procurador a Corts
9 octubre 1956 – 15 novembre 1967
← Fernando Herrero Tejedor
Governador civil de la província de Balears
1952 – 1953
← Francisco Sáenz de Tejada y OlózagaHonorato Martín-Cobos Lagüera →
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1947 – José Pérez Bustamante →
Governador civil de la província de Burgos
1946 – 1952 – Jesús Posada Cacho →
President de la Diputació Provincial de Santander
1944 – 1946
← Francisco NárdizManuel González-Mesones → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, advocat de l'Estat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS
Partido Nacionalista Español Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComté de Rodríguez de Valcárcel (fr) Tradueix (1977–) Modifica el valor a Wikidata
GermansCarlos María Rodríguez de Valcárcel Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Alejandro Rodríguez de Valcárcel y Nebreda, I comte de Rodríguez de Valcárcel, (Burgos, 25 de desembre de 1917 - Madrid, 22 de novembre de 1976) va ser un advocat de l'Estat i polític espanyol d'orientació falangista que va ocupar importants càrrecs polítics cap al final de la dictadura franquista. Va ser cap de l'Estat espanyol entre el 20 i el 22 de novembre de 1975 com a president del Consell de Regència.

Primers passos

[modifica]

Llicenciat en dret per la Universitat de Salamanca. La seva carrera política va començar en el Partit Nacionalista Espanyol,[1] passant en 1936 a Falange. Acabada la Guerra Civil Espanyola és nomenat President de la Diputació Provincial de Santander en 1942.[2]

Governador de Burgos

[modifica]

Fou nomenat el 28 de novembre de 1946, en substitució de Manuel Yllera García-Lago. En col·laboració i coordinació amb la Institució Provincial burgalesa, va realitzar una intensa labor en favor dels pobles dotant-los de serveis, vies de comunicació, noves escoles i centres benèfics i culturals.

El novembre de 1948, sota la presidència de Honorato Martín-Cobos Lagüera la Comissió gestora Provincial li concedeix la Medalla d'Or de la Província de Burgos a petició dels Ajuntaments que la Diputació Provincial representa,[3] i després de conèixer-se el seu nomenament com a governador civil de les Illes Balears, el febrer de 1952, va rebre diverses condecoracions (Comanda de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi) i nomenaments (Cerezo de Río Tirón el va distingir com a Alcalde Honorari).

Política nacional

[modifica]

Va ocupar els càrrecs de Secretari Nacional de l'Institut Nacional de l'Habitatge, Vicepresident de l'Institut Nacional de Previsió, Director d'Afers Socials de l'Institut Nacional d'Indústria, i Vicepresident del Consell Nacional del Movimiento (1965-1969) amb el ministre José Solís Ruiz.

Des del 21 de novembre de 1969 fins al 25 de novembre de 1975 va ser el tercer president de les Corts designat per Franco, després d'Esteban de Bilbao Eguía i Antonio Iturmendi Bañales.

Com a president del Consell de Regència va ser responsable del traspàs de poders entre Francisco Franco i l'actual monarca Joan Carles I.

Ideologia

[modifica]

Personatge fortament lligat al Movimiento Nacional, es va declarar sempre falangista:

« La falange va ser la meva raó de ser; en ella vaig néixer a la vida de participació i d'acció pública i a ella dec el principal bagatge del meu pensament»."[4] »

Defunció

[modifica]

En les últimes sessions del Consell, quan es discutia la Llei per a la Reforma Política, va morir a l'Hospital de la Paz de Madrid, on havia acudit pel seu propi peu per a una revisió rutinària, afligit d'una afecció cardíaca. El rei li va concedir el títol de comte de Rodríguez de Valcárcel a títol pòstum.

Referències

[modifica]
  1. Luis Palacios Bañuelos, página 476
  2. «A guide for study of historical offices» (en anglès). archontology.org.
  3. Diario de Burgos, La Medalla de Oro de la Provincia, para Rodríguez de Valcárcel, 12 de noviembre de 1948
  4. El País. Arxiu 23/10/1976

Bibliografia

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Iturmendi Bañales
President de les Corts Espanyoles
Escut de l'estat espanyol

1969-1975
Succeït per:
Torcuato Fernández Miranda Hevia