Vés al contingut

Honorato Martín-Cobos Lagüera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHonorato Martín-Cobos Lagüera
Biografia
Naixement3 setembre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1965 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 20 desembre 1965 – Fernando Dancausa de Miguel →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
20 juliol 1960 – 18 abril 1961
← Mariano Jaquotot Uzuriaga
Alcalde de Burgos
20 juny 1960 – 1965
← Mariano Jaquotot UzuriagaFernando Dancausa de Miguel →
Governador civil de la província de Las Palmas
1956 – 1960
← Santiago Guillén Moreno
Governador civil de la província de Balears
8 novembre 1953 – 11 febrer 1956
← Alejandro Rodríguez de ValcárcelPlácido Álvarez-Buylla López-Villamil →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 21 desembre 1953 – Manuel Fernandez Villa y Dorbe →
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
President de la Diputació Provincial de Burgos
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Espanyola de les JONS (1935–)
Falange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Premis

Honorato Martín-Cobos Lagüera (Lerma (Burgos), 3 de setembre del 1903 - Madrid, 11 d'agost del 1965) fou un advocat espanyol i polític falangista que tingué càrrecs de responsabilitat durant la dictadura franquista.

Martín-Cobos es llicencià en Dret per la Universitat de Salamanca, s'incorporà al Col·legi d'Advocats de Burgos l'octubre de 1927, i exercí la professió d'advocat amb un bufet a la seva ciutat natal de Lerma. Va ser nomenat secretari del Col·legi d'advocats de Burgos el 28 d'abril de 1951 a instàncies del Ministeri de Justícia, i formà part de la Junta de Govern del Col·legi els anys 1953 a 1958. Havia sigut president de la Juventud Republicana, i participà activament en els debats sobre la fórmula adequada per a la Segona República: república federal o república unitària.[1]

Fins al setembre de 1936, juntament amb José Moreno, formà l'equip encarregat de gestionar a nivell nacional l'economia i inventaris falangista en substitució de l'administració cantonal existent, sent Cap nacional Manuel Hedilla. Formà part de la trama civil del l'alçament militar de 1936 contra la Segona República a Burgos, juntament amb Fidel Dávila, José Ramón Echevarrieta, advocat, regidor i líder dels carlins i Florentino Martínez Mata, cap local de Falange. Intervingué en la guerra civil espanyola com a combatent voluntari, i aconseguí el grau de capità provisional d'infanteria, havent realitzat missions de confiança en els preliminars, concretament d'enllaç amb el general Emilio Mola.[1]

El 1939 entrà com a regidor a l'ajuntament de Burgos essent sotscap provincial del Moviment Nacional de la província de Burgos. El 1946 fou nomenat president de la Diputació Provincial de Burgos, substituint-hi Julio de la Puente Careaga. El 8 de novembre de 1953 fou nomenat Governador Civil de les Illes Balears, i el 2 de febrer de 1956, governador civil de la província de Las Palmas de Gran Canària. Del 30 de juny de 1960 a la seva mort el 1965 fou alcalde de Burgos.[1][2][3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Honorato Martín-Cobos - WikiBurgos» (en castellà). [Consulta: 7 desembre 2017].
  2. Sanz Hernando, Clara. La Voz de Castilla, el periódico de la prensa del Movimiento en Burgos (1945-1976). Julio Montero Díaz, Miguel Ángel Moreno Gallo (Dirs.). Burgos: Universitat de Burgos, 2015, p. 57. 
  3. «Necrológica. Fallecimiento del alcalde de Burgos». ABC [Madrid], 12-08-1965, pàg. 48.