Aleksander Birkenmajer

Aleksander Birkenmajer

Biografia
Naixement	8 juliol 1890 Czernichów (Polònia) (en)
Mort	30 setembre 1967 (77 anys) Varsòvia (Polònia)
Sepultura	Cementiri Rakowicki
Formació	Universitat Jagellònica
Activitat
Lloc de treball	Cracòvia Poznań
Ocupació	bibliotecari, historiador, historiador de la ciència, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Jagellònica Universitat de Varsòvia
Membre de	Acadèmia Polonesa del Coneixement Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència
Família
Pare	Ludwik Antoni Birkenmajer
Germans	Józef Birkenmajer
Premis
Medalla del 10è aniversari de la Polònia Popular  Gran Creu del Mèrit de Polònia  Medalla pel 1000è aniversari de l'Estat Polonès  Comandant de l'Orde Polònia Restituta

Aleksander Ludwik Birkenmajer (Czernichów, prop de Cracòvia, 8 de juliol de 1890 - Varsòvia, 30 de setembre de 1967) fou un historiador polonès de les ciències exactes i la filosofia, bibliòleg, i professor de la Universitat Jagellònica de Cracòvia i de la Universitat de Varsòvia. Era fill de l'astrònom i historiador de la ciència Ludwik Birkenmajer i de Zofia Karliński, i net de l'astrònom Franciszek Karliński. El seu germà Józef fou un poeta, traductor i historiador de la literatura, i el seu nebot Krzysztof fou geòleg, membre de l'Acadèmia de les Ciències polonesa.

Aleksander va ser educat a Czernichów i a l'escola secundària jesuítica a Chyrów. El 1908-1912 va estudiar filologia clàssica, física, matemàtiques i història en la Universitat Jagellònica de Cracòvia. Allí va defensar, el 1914, la seua tesi doctoral, dirigida pel físic Władysław Natanson, sobre Henri Bate de Malines, astrònom i filòsof del segle xiii, al qual atribuí l'obra Krytyka tablic króla Alfonsa (Crítica de les Taules alfonsines). Durant els estudis també va treballar a l'Observatori Astronòmic de la Jagellònica, i a partir del 1919 va col·laborar amb la Biblioteca Jagellònica, on el 1924 va esdevenir comissari del departament de manuscrits i estampes antigues. Després de presentar i defensar la monografia Renesans nauk matematycznych i przyrodniczych w wiekach średnich (Renaixement de les ciències matemàtiques i naturals a l'edat mitjana), el 1929 es va convertir en professor i cap del departament d'història de les ciències exactes de la Universitat de Cracòvia, i a partir del 1927 fou també professor extraordinari de biblioteconomia. Va accedir a la càtedra el 1938; però abans d'això, el 1931, havia renunciat a presidir el departament d'història de les ciències exactes en protesta contra la manca d'esforços de les autoritats universitàries i del ministeri polonès de Denominacions Religioses i Instrucció Pública per afavorir el desenvolupament de la ciència polonesa.

Dilluns 6 de novembre de 1939, Birkenmajer va ser un dels més de cent professors arrestats en la Sonderaktion Krakau, duta a terme sota les ordres del Sturmbannführer Bruno Müller, i fou deportat al camp de concentració de Sachsenhausen, on romangué fins a la tardor del 1940. En ser alliberat, tornà a treballar en la Biblioteca Jagellònica (com a bibliotecari ordinari) fins al 1944, i va preservar les col·leccions dels perills de la guerra. Després de la guerra, hi tornà com a director, durant els anys 1947-1951. També va dirigir la biblioteca de la Universitat de Poznań (1939, 1945-1947). El 1951 va començar a treballar en la Universitat de Varsòvia de professor titular i cap del departament de biblioteconomia, fins que es va retirar el 1960. Entre el 1954 i el 1966 va encapçalar també la Secció d'Història de les Ciències Matemàtiques, Fisicoquímiques i Geològicogeogràfiques del Departament d'Història de la Ciència i la Tecnologia de l'Acadèmia Polonesa de les Ciències i va presidir el consell científic d'aquest departament.

Birkenmajer va excel·lir sobretot en el camp de la investigació sobre Copèrnic i Aristòtil, si bé a mitjan dècada de 1930 es va centrar en estudis sobre problemes de biblioteconomia, i arribà a ser un expert reconegut en enquadernació romànica. A més de participar en diverses seccions de l'Acadèmia polonesa, fou membre de nombroses societats científiques, com ara l'Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència des del 1935, i vicepresident del 1959 al 1965; membre de la Royal Historical Society de Londres, membre de la Unió de Bibliotecaris Txecs de Praga, i va participar en el 13è Congrés Internacional de Bibliotecaris a Oslo (1947) i en els Congressos Internacionals d'Història de la Ciència a Florència (VIII, agost del 1956) i a Barcelona (IX, setembre del 1959).

Algunes obres

• Prądy umysłowe XII i XIII stulecia (Corrents intel·lectuals dels segles xii i xiii), 1921.
• Studia nad Witelonem (Estudis sobre Witelon), 1921.
• Krakowskie wydanie tzw. Philosophia Pauperum Alberta Wielkiego (Edició de Cracòvia de l'anomenada Philosophia Pauperum d'Albert el Gran), 1924.
• Le rôle joué par les médecins et les naturalistes dans la réception d'Aristote aux XIIe et XIIIe siècles, 1930.
• Nowe szczegóły o dziejach księgozbioru Jakóba Brzeźnickiego (Nous detalls sobre la història de la col·lecció Jakub Brzeźnicki), 1932.
• Le premier système heliocentrique imaginé par Nicolas Copernic, 1933.
• Avicennas Vorrede zum "Liber sufficientiae" und Roger Bacon, 1934.
• Odkrycia fragmentów nieznanych pism przyrodniczo-filozoficznych Dawida z Dinant (Descobriments de fragments d'escrits naturals i filosòfics desconeguts de David de Dinant), 1935.
• Zarys dziejów drzeworytnictwa ilustracyjnego w XV wieku (Esquema de la història de la il·lustració xilogràfica al segle XV), 1935.
• Witelo, najdawniejszy śląski uczony (Witelo, el més antic erudit silesià), 1936.
• L'Université de Cracovie centre international d'enseignement astronomique à la fin du moyen-âge, 1957.
• Belgijski bibliofil Arseni Fasseau (El bibliòfil belga Arseni Fasseau), 1961.
• Études d'histoire des sciences et de la philosophie du Moyen Age (Volum d'homenatge a Aleksander Birkenmajer, que conté una selecció dels seus estudis, dissertacions, crítiques i notes sobre història de les ciències i la filosofia medievals, en traducció francesa). Studia Copernicana, 1. Breslau: Zakład Narodowy im. Ossolińskich, 1970.
• Études d'histoire des sciences en Pologne. Breslau: Polska Akademia Nauk, 1972.

Distincions

• Creu d'Or del Mèrit (dues vegades: 1933 i 1948)
• Medalla del 10è Aniversari de la Polònia Popular (1954)
• Comanda de l'Orde de la Renaixença de Polònia (1956)
• Insígnia de Mel·lenari de l'Estat polonès (1966)

Bibliografia

• Diversos. Biogramy uczonych polskich. Część I: Nauki społeczne, zeszyt 1: A-J, (Biografies d'estudiosos polonesos. Primera part: Ciències socials, vol I: A-J). Breslau, 1983. .
• Jochen, August (dir). "Sonderaktion Krakau". Die Verhaftung der Krakauer Wissenschaftler am 6. November 1939, (La detenció dels científics de Cracòvia el 6 de novembre de 1939). Hamburg, 1997. ISBN 393090828X. .
• Nowicki, R. Działalność Birkenmajera na rzecz ochrony zbiorów bibliotecznych. Ziemie zachodniej i północnej Polski w latach 1945-1947, (Activitat d'Aleksander Birkenmajer per a protegir fons bibliotecaris. Oest i nord de Polònia el 1945-1947), Universitat de Poznań, 2006. 
• Olszewska, B.; Dobrzycki, J.; Kurdziałek, M.; Róziewicz, J. «Aleksander Birkenmajer 1890-1967». Kwartalnik Historii Nauki i Techniki, (Revista Trimestral d'Història de la Ciència i la Tècnica), núm. 1, 1968, p. 107-126.