Taules alfonsines
(es) Tablas alfonsíes  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra escrita i efemèrides |
| Fitxa | |
| Llengua | castellà |
| Publicació | Regne de Castella, 1252 |
| Dades i xifres | |
| Tema | astronomia |
| Gènere | tractat |
Les taules alfonsines[1][2] (que cal no confondre amb unes taules més antigues anomenades "Taules de Toledo" elaborades abans de 1069 segons Joan Vernet)[3] és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques realitzades per iniciativa d'Alfons X el Savi, que mostren les observacions efectuades en el firmament a Toledo des de l'1 de gener de l'any 1263 fins a 1272, i que consignen el moviment dels respectius cossos celestes sobre l'eclíptica, posicions exactes i precises.[4]
L'objectiu d'aquestes taules era proporcionar un esquema d'ús pràctic per calcular la posició del Sol, la Lluna i els planetes d'acord amb el sistema de Ptolemeu. La teoria de referència preveia moviments segons epicicles i els seus deferents, i els paràmetres per a cada cos celeste eren les dimensions relatives dels epicicles, el període de revolució sobre un epicicle, el de l'epicicle sobre el deferent i així successivament. Va ser molt útil per a la geografia, contribuint a la localització de coordenades terrestres basant-se en les coordenades celestes, i per a la navegació, ja que facilitaven l'orientació basant-se en el coneixement de les constel·lacions i situació dels astres.[5] Durant molt de temps, fins a l'arribada de les taules de Pere el Cerimoniós van ser la base de totes les efemèrides que es van publicar a la península Ibèrica.
Les observacions originals provenen de les Taules de Toledo del segle xi de l'astrònom àrab cordovès Azarquiel, i la revisió de la mateixa es va fundar en les observacions dutes a terme en Toledo pels científics jueus alfonsíes Yehudà ben Moshe i Isaac ben Sid.
La influència de les taules alfonsines va abastar tota Europa a través d'una revisió francesa de començaments del segle xiv, la utilització arribar fins i tot fins al Renaixement. De les taules alfonsines se'n han fet diverses edicions, tot i que la més apreciada és la que Paschasius Hamelius, professor del Collège de France a París, va publicar el 1545 i 1553.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Josep Chabàs; Xavier Rodríguez i Gil. L'Astronomia de Jacob ben David Bonjorn / Josep Chabàs i Bergon; amb la col·laboració d'Antoni Roca i Rosell i Xavier Rodríguez i Gil. Institut d'Estudis Catalans, 1992, p. 9–. ISBN 978-84-7283-216-9 [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ Juan Vernet Ginés, Ramon Parés i Farràs. La ciència en la història dels països catalans. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004, p. 509–. ISBN 978-84-370-6048-4 [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ Vernet Ginés, Juan; Parés i Farràs, Ramon. La ciència en la història dels països catalans. Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004, p.278. ISBN 8437060486.
- ↑ Valdeón Baruque, Julio. Alfonso X el Sabio. La forja de la España moderna (en castellà). Ediciones Planeta. Madrid, 2003, p. 172-177. ISBN 978-84-8460-994-0.
- ↑ Laura Fernández Fernández, "Las tablas astronómicas de Alfonso X el Sabio. Los ejemplares del Museo Naval de Madrid"