Aleksandr Vesselovski
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1838 (Julià) Moscou (Rússia) |
| Mort | 10 octubre 1906 (Julià) (68 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi, Sant Petersburg |
| Residència | Imperi Rus |
| Formació | Facultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou |
| Director de tesi | Fyodor Buslaev (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciència de la literatura i literatura italiana |
| Ocupació | filòleg, historiador de la literatura, comparative literature academic (en) |
| Ocupador | Universitat Imperial de Moscou Universitat Imperial de Sant Petersburg Cursos Bestuzhev |
| Membre de | |
| Professors | Fyodor Buslaev (en) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | N. K. Kozmin (en) i Vladimir Shishmarev (en) |
| Família | |
| Germans | Aleksey Veselovsky |
| Premis | |
Aleksandr Nikolàievitx Vesselovski —rus: Алекса́ндр Никола́евич Весело́вский, també transcrit Alexander Vesselovsky— (Moscou, 16 de febrer de 1838 - Sant Petersburg, 23 d'octubre de 1906) fou un lingüista i teòric literari rus que va establir les bases dels estudis de Literatura Comparada.
Trajectòria
[modifica]Fill d'un general, va tenir com a tutor a Fiódor Busláev, i va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou de 1854 a 1858. Després d'una breu estada a Espanya en qualitat de tutor del fill de l'ambaixador rus, Vesselovski va continuar la seva educació amb Heymann Steinthal a Berlín i Praga, i va passar tres anys treballant en biblioteques italianes. Al seu retorn a Rússia, va ser professor a Moscou i Sant Petersburg i va ser triat membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg el 1876.
Els primers estudis de Vesselovski en literatura medieval italiana el van portar a pensar que moltes trames i figures literàries van ser portades a Europa des d'Orient a través de l'Imperi Romà d'Orient. Examinant la literatura des del punt de vista genètic, Aleksandr Vesselovski i el seu germà Aleksei (1843-1918) van intentar construir una teoria totalitzadora sobre l'origen i desenvolupament de la poesia. El 1899, el més gran dels germans va argumentar que «la font i arrel sincrètica dels gèneres poètics» pot ser rastrejada fins als jocs populars ritualitzats i els càntics folklòrics.[1]
Influència
[modifica]A la Unió Soviètica, Vesselovski i els seus seguidors van ser criticats per la seva «etnografisme», que permetia a l'«estudi de les fonts créixer fins a un grau d'hipertròfia, i que dissol, per tant, el caràcter específic del treball literari en una col·lecció d'influències».[2]
Els formalistes de Sant Petersburg van compartir a grans trets una visió crítica de la teoria de Vesselovski, encara que s'ha suggerit que la doctrina de Vesselovski va ser en realitat un punt a partir del qual van evolucionar «de manera lineal, si bé polèmica».[3]
Encara que el seu treball ha estat generalment oblidat pels investigadors occidentals (probablement per la manca de traduccions), Vesselovski ha estat considerat com «un dels estudiosos més instruïts i originals que ha donat Rusia»[4] i «el representant més significatiu dels estudis comparatistes en l'acadèmia russa i europea del segle XIX».[5]
Referències
[modifica]- ↑ Eleazar Meletinsky. The Poetics of Myth. Routledge, 1998. Page 139.
- ↑ Rachel Polonsky (English Literature and the Russian Aesthetic Renaissance. Cambridge University Press, 1998. Page 17) citant: Jauss, Hans Robert. Toward an Aesthetic of Reception. University of Minnesota Press, 1982.
- ↑ Dragan Kujundzic. The Returns of History: Russian Nietzscheans After Modernity. SUNY Press, 1997. Pàg. 8.
- ↑ Gogol from the Twentieth Century: Eleven Essays, ed. Robert A. Maguire. Princeton University Press, 1974. Pag. 39-40.
- ↑ Rachel Polonsky (English Literature and the Russian Aesthetic Renaissance. Cambridge University Press, 1998. Page 17) citant Sravnitelnoe literaturovedenie, de Viktor Zhirmunsky, p. 84.