Aleksei Khomiakov

Aleksei Khomiakov

Nom original	(ru) Хомяков, Алексей Степанович
Biografia
Naixement	13 maig 1804 Moscou (Rússia)
Mort	5 octubre 1860 (56 anys) Speshnevo-Ivanovskoe (Rússia) (en)
Causa de mort	còlera
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Religió	Cristianisme ortodox
Formació	Universitat Imperial de Moscou
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof, pintor, escriptor, poeta, militar
Ocupador	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Membre de	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Obra
Estudiant doctoral	Alexander Hilferding (en)
Família
Cònjuge	Ekaterina Mikhailovna Khomyakova
Fills	Dmytry Khomjakov, Anna Alexeievna Khomiakova, Nikolai Khomyakov

Aleksei Stepànovitx Khomiakov, rus: Алексе́й Степа́нович Хомяко́в (13 de maig [C.J. 1 de maig] de 1804, Moscou - 5 d'octubre [C.J. 23 de setembre] de 1860, Ivànskoie, raion de Dankovski, gubèrnia de Riazan, actualment óblast de Lípetsk) - fou un poeta rus, pintor i publicista, teòleg, filòsof i fundador del primer eslavofilisme. Membre corresponent de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1856).

Biografia

Khomiakov va viure tota la seva vida a Moscou, i considerava aquesta "ciutat de mil cúpules" com a símbol de la forma de vida russa. Reeixit latifundista, va publicar molt poc durant la seva vida. Els seus escrits, impresos pòstumament pels seus amics i deixebles, van exercir una profunda influència sobre l'Església Ortodoxa Russa i els filòsofs laics russos com Fiódor Dostoievski, Konstantín Pobedonóstsev i Vladímir Soloviov. L'obra Passat i pensaments, rus: Былое и думы Biloie i dumi d'Aleksandr Herzen conté una deliciosa caracterització de Khomiakov.

En el seu pensament, va intentar sintetitzar els Pares de l'Església oriental amb la filosofia occidental, especialment amb la filosofia clàssica alemanya (Herder, Schelling i Hegel) i els tradicionalistes francesos (de Maistre, Chateaubriand), amb l'objectiu era crear una autèntica forma de pensar russa, lliure de l'exagerada racionalitat occidental, que és l'única que pot congeniar plenament amb la tradició ortodoxa.

Segons ell, fins i tot el coneixement no racional, que ell anomena místic i el veu en la fe cristiana, és necessari per a un coneixement holístic del món. En aquest punt, un aspecte important de la voluntat és el desig d'obrir-se al coneixement a través de la fe, de manera que realment posa la fe com a base gnoseològica essencial del pensament i la filosofia.

La història no es regeix per les circumstàncies materials, sinó per la voluntat de totes les persones. El factor fonamental en el desenvolupament de la història és la religió, que és la base de tota la cultura. Cadascuna de les religions influeix en la història d'una manera diferent.

Va proclamar retorn de l'harmonia a la història de Rússia tot aplicant la idea de propietat per superar el "període de la història de Sant Petersburg", abolint les reformes de Pere el Gran i tornant a Moscòvia.

Per a Khomiakov, el socialisme i el capitalisme eren descendents igualment repugnants de la decadència occidental. Occident no ha aconseguit resoldre problemes espirituals humans, ja que ha mantingut una competència a costa de la cooperació. Segons les seves pròpies paraules, "Roma ha conservat la seva unitat a costa de la llibertat, mentre que els protestants han estat lliures, però han perdut la seva unitat".

Els propis ideals de Khomiakov giraven al voltant del terme sobórnost, l'equivalent eslau de la catolicitat que es troba al Credo de Nicea; es pot traduir lliurement com a "unió" o "simfonia". Khomiakov veia l'obsxina russa com un exemple perfecte de sobórnost i va elogiar als camperols russos per la seva humilitat.

Khomiakov va morir de còlera, infectat per un camperol que intentava tractar. Va ser enterrat al costat del seu cunyat, Nikolai Iazíkov, i un altre deixeble, Nikolai Gógol, al monestir de Danílov. Els soviètics van ordenar desenterrar les restes dels tres i els van enterrar de nou al cementiri de Novodévitxi.

Família

El 5 de juliol de 1836, es va casar amb Iekaterina Mikhàilovna Iazíkova, germana del poeta Nikolai Iazíkov. De la unió en nasqué Nikolai Khomiakov - President de la III Duma Estatal.

Obres

• Полное собрание сочинений, Vol. I-VIII, Moscou, 1900-1914

Traduccions al català

• Aleksei Khomiakov, L'Església és una. Vladímir Soloviov, Els fonaments espirituals de la vida. 1994. 194 pp. ISBN 84-7739-634-5. Col·lecció Clàssics del Cristianisme, núm. 46.

Bibliografia

• (hongarès) Lea B.Virághalmy: A homjakovi ekkléziológia szókincsének szemantikai elemzése. Budapest, 2002.
• (italià) Antonella Cavazza: A. S. Chomjakov. Opinione di un russo sugli stranieri. Bolonya, 1997.
• (francès) Albert Gratieux: A.S. Khomiakov et le Mouvement Slavophile (In: Unam Sanctam 5-6) París, 1939.
• (llatí) Georgio Paša: Homjakovi doctrina de Ecclesia. Excerpta ex dissertatione ad lauream in facultate Theologica Pontificiae Universitatis Gregorianae. Zagreb, 1943. 38 p.
• (alemany) Peter Plank: Parapolimena zur Ekklesiologie A. S. Chomjakovs (a: Ostkirchliche Studien, Würzburg, 1980. pp. 3–29)
• (anglès) John S. Romanides: Orthodox Ecclesiology According to Alexis Khomiakov (In: The Greek Orthodox Theological Review 1956/II.1 pp. 57–73.)
• (alemany) Bernhard Schultze S.J.: Chomjakows Lehre über die Eucharistie (a: Orientalia Christiana Periodica. Vol.XIV. N0 I-II) Roma, 1948. pp. 138–161.
• (alemany) Ernst Christoph Suttner: Offenbarung, Gnade und Kirche bei A.S. Chomjakov. (a: Das östliche Christentum. Neue Folge 20) Würzburg, 1967. 200 p.
• (francès) Iuri Samarin: Préface aux oeuvres théologiques de A.S. Khomiakov. (a: Unam Sanctam 7) París, 1939. 95 p.
• (polonès) Marcin Ks. Wojciechowski: Nieomylosc Kosciola Chrystusowego wedlug A. Chomiakowa i jego zwolenników. Lublin, 1938. 187 p.
• (anglès) ed. Vladimir Tsurikov, A.S. Khomiakov: Poet, Philosopher, Theologian, Jordanville, 2004. 206 p.
• (anglès) Maria Skobtsova). The Crucible of Doubts -- Khomyakov, Dostoevsky, Solov'ev, In Search of Synthesis, Four 1929 Works, frsj Publications, 2016, 166 p. ISBN 9780996399234
• (anglès) Nikolai Berdiàiev. Aleksei Stepanovich Khomyakov, frsj Publications, 2017, 224 p. ISBN 9780996399258
• (txec) VLČEK, Radomír. Ruský panslavismus - realita a fikce. Praha: Historický ústav AV ČR, 2002. S. 95.