Acadèmia de Ciències de Rússia
L'Acadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (rus: Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Té la seu central a Moscou, l'acadèmia (ARC) està declarada com una organització civil, autogovernada i no comercial[2] llogada pel Govern de Rússia. Combina els membres de l'ARC i científics ocupats per les institucions.
Actualment l'Acadèmia inclou unes 1000 institucions i 50000 investigadors científics.
Hi ha tres tipus de membres a l'ARC: membres complets (acadèmics), membres corresponents i membres estrangers.[3]
El novembre de 2024, hi ha 802 acadèmics, 1071 membres corresponents, unes 430 membres estrangers. També hi ha 713 professors associats amb l'Acadèmia (163 d'ells ja són membres correspondents i 16 d'ells són acadèmics).
Premis
[modifica]L'Acadèmia concedeix un gran nombre de premis i de medalles, entre ells:[4]
- Premi Demidov
- Medalla d'Or Lomonóssov
- Premi Markov
- Medalla d'or Bogolíubov
- Premi Puixkin
- Premi Lébedev
Història
[modifica]Aquesta acadèmia es va fundar a Sant Petersburg per Pere el Gran, inspirada i aconsellada per Gottfried Leibniz, i implementada pel decret del Senat de 8 de febrer de 1724 (28 de gener en el calendari antic).[2][5] Originàriament es va dir Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (rus: Петербургская Академия наук). El nom varià al llarg dels anys, esdevenint Acadèmia Imperial de Ciències i Arts (Императорская Академия наук и художеств; 1747–1803), Acadèmia Imperial de Ciències (Императорская Академия Наук; 1803— 1836), i finalment, Acadèmia Imperial de ciències de Sant Petersburg (Императорская Санкт-Петербургская Академия Наук, des de 1836 i fins al final de l'Imperi Rus el 1917).
Entre els científics estrangers invitats a treballar a l'Acadèmia es trobaven els matemàtics Leonhard Euler, Anders Johan Lexell, Christian Goldbach, Georg Bernhard Bilfinger, Nicolaus i Daniel Bernoulli, el botànic Johann Georg Gmelin, els embriòlegs Caspar Friedrich Wolff, l'astrònom i geògraf Joseph-Nicolas Delisle, el físic Georg Wolfgang Kraft, i l'historiador Gerhard Friedrich Müller.
Entre les exploracions promogudes per l'Acadèmia hi ha la segona de Vitus Bering a Kamtxatka (1733–43), expedicions per observar el trànsit de Venus (1769) l'expedició a Sibèria de Peter Simon Pallas.
Una organització separada anomenada l'Acadèmia Russa (Академия Российская), es va fundar l'any 1783 per a estudiar l'idioma rus. Sota la direcció de Iekaterina Dàixkova (1783-96) es contractà a l'Acadèmia la compilació del gran diccionari acadèmic de la llengua russa. Es va unir a l'ARC el 1841.
L'Acadèmia de Ciències de l'URSS
[modifica]El desembre de 1917, Serguei Oldenburg, un etnògraf i polític, es va trobar amb Vladimir Lenin per a debatre el futur de l'Acadèmia (ARC). El 1925 el govern soviètic va reconèixer l'Acadèmia Russa de Ciències com la "institució científica superior de tota la Unió" i li va canviar el nom a Acadèmia de Ciències de l'URSS.
L'Acadèmia de les Ciències de l'URSS ajudà a establir les diferents acadèmies nacionals de les ciències de les repúbliques soviètiques (a excepció de la RSFS de Rússia), en molts casos delegant científics prominents a viure-hi i treballar-hi en altres repúbliques.
Des de 1928 el Politburó interferí en els assumptes de l'Acadèmia. L'estiu de 1929, Iàkov Figatner va encapçalar una comissió especial del govern per inspeccionar l'Acadèmia i purgar-la de "contrarevolucionaris", per convertir-la en una organització estalinista. El 8 d'agost de 1931 van ser condemnats 29 acadèmics, incloent-hi:
- Serguei Bakhruixin
- Vladimir Beneixévitx
- Dmitri Iegórov
- Iuri Gauthier
- Nikolai Izmailov
- Nikolai Likhatxev
- Matvei Liubavski
- Aleksandr Mervart
- Serguei Platónov
- Serguei Rojdéstvenski
- Ievgueni Tarle
El 1934 la seu de l'Acadèmia es traslladà des de Leningrad a la capital de Rússia, Moscou, junt amb un gran nombre d'instituts acadèmics.
Període postsoviètic
[modifica]Després de la dissolució de l'URSS, per decret del President de Rússia del 2 de desembre de 1991, la institució es va tornar a dir Acadèmia Russa de Ciències,[2] heretant totes les instal·lacions de l'acadèmia soviètica.
Prop de l'edifici central de l'Acadèmia hi ha el monument a Iuri Gagarin
Dissolució de l'Acadèmia Russa de Ciències
[modifica]El 28 de juny de 2013, de forma inesperada el govern rus va anunciar una llei per dissoldre l'Acadèmia (ARC) fundada el 1724 i establint una nova organització pública governamental amb el mateix nom.[6] Es creu que l'autor de la reforma és Mikhaïl Kovaltxuk, germà de Iuri Kovaltxuk considerat com el banquer personal de Putin.[7] Mikhaïl Kovaltxuk va ser rebutjat en repetides ocasions durant les eleccions a l'Acadèmia.[8]
Presidents de l'Acadèmia
[modifica]Van ser-ne presidents o directors:[9][10]
- Laurentius Blumentrost (Лаврентий Лаврентьевич Блюментрост), 1725—1733
- Hermann-Karl von Keyserlingk (Герман Карл фон Кейзерлинг) 1733—1734
- Johann Albrecht Korf (Иоганн Альбрехт Корф), 1734—1740
- Karl von Brevern (Карл фон Бреверн), 1740—1741
- (càrrec vacant, abril 1741 — octubre 1766)
- Comte Kirill Razumovski, 1746—1766 (nominalment, fins al 1798)
- Comte Vladímir Grigórievitx Orlov (Владимир Григорьевич Орлов), 1766—1774 (Director)[11][12]
- Aleksei Reixevski (Алексей Андреевич Ржевский), 1771—1773 (substitut ocasional d'Orlov)[13]
- Serguei Domaixnev (Сергей Герасимович Домашнев), 1775—1782 (Director)[11][14]
- Princesa Iekaterina Dàixkova, 1783—1796 (Directora; de facto fou destituïda el 1794. Fou presidenta al mateix temps de l'Acadèmia Russa de la Llengua)[15]
- Pàvel Bakunin (Павел Петрович Бакунин), 1794—1796 (Director) en funcions, 1796—1798 (Director). Al mateix temps fou president de l'Acadèmia Russa de la Llengua
- Ludwig Heinrich von Nicolai, 1798–1803
- Nikolai Novosíltsev, 1803—1810
- (Càrrec vacant, abril 1810– gen 1818)
- Comte Serguei Uvàrov, 1818–1855
- Dmitri Blúdov (Дмитрий Николаевич Блудов), 1855–1864
- Fiódor Litke, 1864–1882
- Comte Dmitri Tolstoi, 1882–1889
- Gran Duc Constantí de Rússia, 1889–1915
- (Càrrec vacant, juny 1915– maig 1917)
- Aleksandr Karpinski, 1917–1936
- Vladímir Leóntievitx Komarov, 1936–1945
- Serguei Ivànovitx Vavílov, 1945–1951
- Aleksandr Nesmeiànov, 1951–1961
- Mstislav Kéldix, 1961–1975
- Anatoli Petróvitx Aleksàndrov, 1975–1986
- Guri Martxuk, 1986–1991
- Iuri Óssipov, 1991–2013
- Vladímir Fórtov, 2013–2017
- Valeri Kozlóv, 2017
- Aleksandr Serguéiev, 2017–2022
- Gennady Krasnikov, des del 2022
Premis Nobel d'acadèmics
[modifica]- Ivan Pàvlov, medicina, 1904
- Ilià Métxnikov, medicina, 1908
- Ivan Bunin, literatura, 1933
- Nikolai Semiónov, química, 1956
- Ígor Tamm, física, 1958
- Ilià Frank, física, 1958
- Pàvel Txerenkov, física, 1958
- Lev Landau, física, 1962
- Nikolai Bàssov, física, 1964
- Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, física, 1964
- Mikhaïl Xólokhov, literatura, 1965
- Aleksandr Soljenitsin, literatura, 1970
- Leonid Kantoròvitx, economia, 1975
- Andrei Sàkharov, pau, 1975
- Piotr Leonídovitx Kapitsa, física, 1978
- Jorès Ivànovitx Alfiórov, física, 2000
- Aleksei Abrikóssov, física, 2003
- Vitali Gínzburg, física, 2003
Referències
[modifica]- ↑ «Gennady Krasnikov elected new President of the Russian Academy of Sciences». Novye Izvestia, 20-09-2022.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Informació general sobre l'acadèmia (en rus)
- ↑ Pertinença a l'Acadèmia (rus)
- ↑ Именные премии и медали
- ↑ Sagdeyev, R. Z.; Shtern, M. I.. «The Conquest of Outer Space in the USSR 1974». NASA. NASA Technical Reports Server. [Consulta: 13 setembre 2011].
- ↑ Contra la pluja d'idees per Nikolai Petrov (rus)
- ↑ Operació "Hereu" per Vladímir Pribilovski i Iuri Felxtinski
- ↑ [1][Enllaç no actiu]
- ↑ Президенты Российской академии наук за всю историю Presidents de l'Acadèmia Russa de Ciències al llarg de la seva història (rus) - en el lloc web oficial de l'Acadèmia
- ↑ Алексей Торгашев Академия наук, которой не было ("L'acadèmia, què no era") (rus)
- ↑ 11,0 11,1 Robert E. Bradley, Ed Sandifer. Leonhard Euler: Life, Work and Legacy. Elsevier, 2007, p. 83–84. ISBN 0080471293.
- ↑ Орлов Владимир Григорьевич
- ↑ Douglas, Alfred. How to Consult the I Ching, the Oracle of Change. Springer, 1971, p. 129. ISBN 3764375396.
- ↑ ДОМАШНЕВ Сергей Герасимович
- ↑ ДАШКОВА Екатерина Романовна
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina de l'Acadèmia de Ciències de Rússia (rus)
- Xarxa Científica Espacial Russa (anglès) (rus)