Alexander Kronrod
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ru) Александр Семёнович Кронрод  22 octubre 1921 Moscou (Unió Soviètica) | ||
| Mort | 6 octubre 1986 (64 anys) Moscou (Unió Soviètica) | ||
| Sepultura | Cementiri de Donskoi 55° 42′ 44″ N, 37° 36′ 08″ E / 55.712144°N,37.602275°E | ||
| Formació | Universitat Estatal de Moscou - doctor (1944–1949) Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1938–1941) | ||
| Director de tesi | Nikolai Luzin | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de funcions | ||
| Ocupació | matemàtic, economista, informàtic | ||
| Ocupador | Ministeri Soviètic de la Indústria del Petroli (1974–1986) Institut de Física Teòrica i Experimental (1950–1968) Institut Kurtxàtov (1945–1949) Exèrcit Roig (1941–1943) | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Unió Soviètica | ||
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Evgeni Landis, Vladimir Arlazarov i N. V. Marchenko | ||
| Família | |||
| Pares | Semion Samsonovitx Kronrod | ||
| Premis | |||
Alexander Kronrod (rus: Александр Семёнович Кронрод) (Moscou, 22 d'octubre de 1921 - Moscou, 6 d'octubre de 1986) va ser un matemàtic soviètic.
Vida i obra
[modifica]Kronrod va iniciar els seus estudis universitaris a la Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la universitat Estatal de Moscou el 1938, però els va haver d'interrompre el 1941 en ser ocupada la Unió Soviètica pel Tercer Reich. Va participar en la defensa de Moscou i es va allistar a l'Exèrcit Roig, essent ferit greument en dues ocasions. El 1943, a causa de les lesions permanents de la última ferida, va ser desmobilitzat.[1] El 1944 va reprendre els estudis universitaris[2] que va finalitzar el 1949 amb una tesi doctoral sobre funcions de dues variables dirigida per Nikolai Luzin.[3]
Al mateix temps que estudiava, va treballar des del 1945 al departament d'informàtica de l'Institut de Recerca Nuclear Kurtxàtov, on va començar a sentir-se atret pels problemes de computació.[4] A partir de 1950 va treballar a l'Institut de Física Teòrica i Experimental de l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica, en el qual va desenvolupar el primer ordinador de relés soviètic, el RVM-1, i va dissenyar programes per jugar a cartes (el vuit americà) i a escacs.[5] Quan els enginyers del centre es queixaven de que utilitzava massa hores del computador per jugar, ell els deia que els escacs són la drosòfila de la intel·ligència artificial.[6][7] De fet, el 1966, el programa de Kronrod, operat per un RVM-2, va guanyar per 3 a 1 al programa de John McCarthy, operat per un IBM 7090.[8]
Durant els anys 1960's també es va dedicar a organitzar les classes de matemàtiques de l'escola pública num. 7 de Moscou, convertint-la en un referent per a tots els adolescents que volien estudiar matemàtiques a nivell universitari.[9]
La seva vida acadèmica es va espatllar quan el 1968, va ser un dels primers signants de la carta dels 99, dirigida a les autoritats soviètiques protestant per la reclusió arbitrària en un psiquiàtric del matemàtic dissident Iessenin-Volpin. Va ser acomiadat de l'Institut i va acabar treballant a l'Institut Geofísic del Ministeri del Petroli. Va morir a Moscou el 1986, totalment oblidat.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Ландис i Яглом, 2001, p. 191.
- ↑ Тихомиров, 2002, p. 50.
- ↑ Landis, Yaglom i Senechal, 2002, p. 23.
- ↑ Ландис i Яглом, 2001, p. 194.
- ↑ Ruggill i McAllister, 2011, p. 129.
- ↑ McCarthy, 1990, p. 227.
- ↑ Soltis, 2021, p. 261.
- ↑ Spadaro, 2020, p. x.
- ↑ Sossinsky, 2010, p. 199-200.
- ↑ Швечкова, 2020, p. 102-105.
Bibliografia
[modifica]- Ландис, Е. М.; Яглом, И. М. «Об Александре Семеновиче Кронроде» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 56, Num. 5(341), 2001, pàg. 191-201. DOI: 10.1070/RM2001v056n05ABEH000448. ISSN: 0042-1316.
- Landis, E.M.; Yaglom, I.M.; Senechal, Marjorie «Remembering A. S. Kronrod» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 24, Num. 1, 2002, pàg. 22-30. DOI: 10.1007/BF03025307. ISSN: 0343-6993.
- McCarthy, J. «Chess as the Drosophila of AI». A: T. Anthony Marsland, Jonathan Schaeffer (eds.). Computers, Chess, and Cognition (en anglès). Springer, 1990, p. 227-238. ISBN 978-1-4613-9080-0.
- Ruggill, Judd Ethan; McAllister, Ken S. Gaming Matters (en anglès). The University of Alabama Press, 2011. ISBN 978-0-8173-1737-9.
- Soltis, Andrew. Smyslov, Bronstein, Geller, Taimanov and Averbakh: A Chess Multibiography (en anglès). McFarland & Co., 2021. ISBN 978-1-4766-7793-4.
- Sossinsky, Alexey. «Mathematicians and Mathematics Education: A Tradition of Involvement». A: Alexander Karp, Bruce R. Vogeli (eds.). Russian Mathematics Education: History and World Significance (en anglès). World Scientific, 2010, p. 187-222. ISBN 978-981-4277-05-1.
- Тихомиров, В. М. «А. С. Кронрод (1921–1986)» (en rus). Математическое просвещение, Ser. 3, Num. 6, 2002, pàg. 49-54. ISSN: 0465-2649.
- Швечкова, A. A. «Забытые имена советской науки: АС Кронрод» (en rus). Научный альманах, Vol. 6, Num. 2(68), 2020, pàg. 102-105. ISSN: 2411-7609.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alexander Kronrod» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Spadaro, Mario. «Aleksandr Kronrod ed il primo match di scacchi tra calcolatori». Uno Scacchista, 2020. [Consulta: 7 febrer 2023]. (italià)
- «КРОНРОД Александр Семёнович (1921 – 1986)». Moscow-Tombs. [Consulta: 7 febrer 2023]. (rus)
- «Professor Aleksandr Semenovich Kronrod». IT History Society. [Consulta: 7 febrer 2023]. (anglès)