Alexandre Angelico

Alexandre-Angélique de Talleyrand-Périgord
	;
Nom original	(fr) Alexandre Angélique de Talleyrand-Périgord; (fr) Alexandre-Angélique de Talleyrand-Périgord
Biografia
Naixement	18 octubre 1736 ; París
Mort	20 octubre 1821 (85 anys); París
Sepultura	Notre-Dame de París
Arquebisbe catòlic
	9 setembre 1817 – ; ← Jean-Sifrein Maury – Hyacinthe-Louis de Quélen → ; Diòcesi: arquebisbat de París
Cardenal
	28 juliol 1817 –
Arquebisbe de París
	28 juliol 1817 – 1821 ; ← Jean-Sifrein Maury – Hyacinthe-Louis de Quélen →
Gran capellà de França
	1814 – 1821 ; ← Joseph Fesch – Gustave-Maximilien-Juste de Croÿ-Solre →
Arquebisbe catòlic
	27 octubre 1777 – 8 novembre 1816 ; ← Charles Antoine de La Roche-Aymon – Jean Charles de Coucy → ; Diòcesi: arquebisbat de Reims
Arquebisbe titular
	1r desembre 1766 – ; Diòcesi: arquebisbat de Trajanòpolis de Ròdope
Par de França
Diputat a l'Assemblea Nacional
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Prytanée National Militaire
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	sacerdot catòlic (1761–), polític
Consagració	27 de desembre de 1766 ; per Charles-Antoine de la Roche-Aymon
Proclamació cardenalícia	21 de febrer de 2001; per Pius VII
Altres ocupacions	Arquebisbe de Reims; Arquebisbe de París; Gran Almoiner de França
Família
Pares	Daniel-Marie Anne de Talleyrand-Périgord i Marie Elisabeth Chamillart
Germans	Gabriel-Marie de Talleyrand-Périgord; Charles-Daniel de Talleyrand-Périgord; Louis-Marie de Talleyrand-Périgord
Premis
	Comanador de l'orde de l'Esperit Sant; Cavaller de l'Orde de Sant Miquel ;

Alexandre Angelico (París, Regne de França, 16 d'octubre de 1736 - 20 d'octubre de 1821) fou un religiós i polític francès. Aquest cardenal i polític francès era fill del marquès Daniel de Talleyrand va estudiar al Seminari de Sant Sulpici i el 1766 fou nomenat coadjutor de l'arquebisbe de Reims, de 1769 abat de Hautvilliers, el 1770 president substitut de l'assemblea quinquennal del clero i el 1777 arquebisbe de Reims. Elegit el 1789 diputat del clero en els Estats generals, defensà tots els principis i hagué d'emigrar a Alemanya, on fou el conseller íntim del comte de Provença. En pujar aquest al tron amb el nom de Lluís XVIII tornà a França i aconseguí la dignitat de par. Durant la segona Restauració resta un cert temps encarregat de l'administració general de cultes (1816). Prengué part en la negociació del Concordat de 1817, essent creat el mateix any cardenal i anomenat arquebisbe de París, si bé no prengué possessió fins al 1819. En aquest càrrec serví amb gran zel a l'església.