Joseph Fesch

Joseph Fesch

Biografia
Naixement	3 gener 1763 Ajaccio (Còrsega)
Mort	13 maig 1839 (76 anys) Roma
Gran capellà de França
1805 – 1814 ← cap valor – Alexandre Angelico →
Cardenal
17 gener 1803 –
Arquebisbe catòlic
15 agost 1802 – ← Yves Alexandre de Marbeuf – Joachim-Jean-Xavier d'Isoard → Diòcesi: arquebisbat de Lió
Par de França
Membre del Senat conservador
Ambaixador
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic (1787–), diplomàtic, col·leccionista d'art, polític
Consagració	Giovanni Battista Caprara Montecuccoli
Participà en
14 desembre 1830	conclave de 1830-1831
1829	conclave de 1829
2 setembre 1823	conclave de 1823
Altres
Títol	Comte
Família	Dinastia Bonaparte
Pares	Franz Fesch   i Angela Maria Pietra-Santa
Premis
Gran Creu de la Legió d'Honor  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Orde de l'Esperó d'Or
Signatura

Joseph Fesch (Ajaccio, 1763 – Roma, 1839) fou un cardenal francès i oncle matern de Napoleó Bonaparte.

Destinat a l'estat eclesiàstic, estudià al seminari d'Ais. El 1791 era arxidiaca, però durant la Revolució francesa ingressà a l'exèrcit, i el 1796, en la primera campanya d'Itàlia, rebé del seu nebot Bonaparte el càrrec de comissari de Guerra, però a causa de les moltes queixes i acusacions que se li dirigiren, aviat renuncià al títol.

El 1799 tornà a l'estat eclesiàstic i fou nomenat canonge de Bastia; l'abril de 1802 va ser promogut a la cadira arquebisbal de Lió; el 1803 se li atorgà el capell cardenalici i poc després fou nomenat ambaixador francès a la cort pontifícia. El 1804 acompanyà el Papa a París per la coronació de Napoleó I; al mateix temps se li donà el càrrec de gran capellà de l'emperador i fou nomenat, a més, comte i senador.

El 1810 presidí a París un concili del clergat francès, en què parlà a favor del papa Pius VII i contra els mals tractes que donava Napoleó al Pontífex. Havia estat proposat anteriorment per a l'arquebisbat de París, però no va voler acceptar l'honor. En apropar-se els austríacs (1814) escapà amb Leticia, mare de l'emperador, a Roma, on hi visqué completament retirat, dedicat a les arts i les ciències.

No volgué renunciar a l'arquebisbat de Lió, pel qual aquesta diòcesi fou administrada per un vicari durant vint-i-quatre anys. La seva col·lecció de pintures, de renom universal, contenia més de 20.000 obres. La seva correspondència amb Napoleó fou publicada per Du Casse (París, 1855).

A Ajaccio se li erigí una estàtua en bronze el 1856.

Bibliografia

• Tom núm. 23, pàgs. 1113-14 de l'enciclopèdia Espasa