Vés al contingut

Alexandre Dubuque

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexandre Dubuque
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 febrer 1812 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1898 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Vagànkovo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, professor d'universitat, pianista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohn Field Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMili Balàkirev i Nikolaï Zverev Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 0047a6da-100d-4053-a60f-da73bb5a9faf Lieder.net: 755 Discogs: 1972591 IMSLP: Category:Dubuque,_Alexandre Modifica el valor a Wikidata

Alexandre Dubuque (Moscou, 20 de febrer de 1812 (Julià) - Moscou, 8 de gener de 1898),[1][2] nascut Aleksandr Ivànovitx Diubiuk, rus: Александр Иванович Дюбюк, fou un pianista, compositor i mestre rus d'origen francès.

Biografia

[modifica]

El seu pare era refugiat de la Revolució Francesa, que havia fugit a Rússia. Va ser alumne de John Field,[3][4] i posteriorment, al Conservatori de Moscou o en classes particulars, fou professor de piano de Mili Balàkirev[5] i Nikolaï Zverev,[3]i també de Herman Laroche, Leonid Malaixkin i Nikolai Kaixkin.

Balakirev va dir: <Si sóc capaç de tocar el piano, dec de completament les deu lliçons que vaig prendre amb Dubuque>.[6]

Va escriure "Tècnica de piano" publicada el 1866 i que va tenir diverses reedicions, considerades com el manual del conservatori i les seves memòries de Field. Descansa al cementiri de Vagankovo.

Obres

[modifica]

A part d'un gran nombre de peces per a piano i estudis, Dubuque és l'autor de nombroses transcripcions (sobretot al voltant de quaranta de Franz Schubert) i romanços per a veu i piano. També és l'arranjador de cançons populars russes i melodies gitanes, sobretot Col·lecció de cançons russes amb variacions per a piano (1855).

Una de les seves obres més famoses és Ne brani menya rodnaya (No em renyis, la meva estimada), interpretada per Léon Theremin a la dècada de 1950[6] i, posteriorment, per Kaia Galina Urb amb Heiki Matlik.[2] Els seus romanços eren al repertori de molts cantants, inclòs Fiódor Xaliapin.

Referències

[modifica]
  1. (es) "GHCD 2250/51/52/53 Llegat rus Georgi Vinogradov" [arxiu], Guild GmbH; Moskau 314b; 8262 Ramsen, Suïssa (consultat el 6 de maig de 2009)
  2. 2,0 2,1 Cançons romàntiques russes/Kaia Urb, CD Heiki Mätlik "[arxiu], CD Univers (accedit el 6 de maig de 2009)
  3. 3,0 3,1 Max Harrison, Rachmaninoff: vida, obres, enregistraments, Continuum International Publishing Group,2006, 13 pàg. (ISBN 978-0-8264-9312-5)
  4. "Biografia de Mili Alekséievitx Balàkirev", Naxos (consultada el 6 de maig de 2009)
  5. "Mili Alekséievitx Balàkirev", Naxos (consultada el 6 de maig de 2009)
  6. Victor Seroff (traduït de l'anglès per Michel Bourdet-Pleville), Rachmaninoff, París, Robert Laffont, coll. "Col·lecció musical", 1954, 271 pàg. (OCLC 491 739 145, fitxa BNF nº FRBNF 32627223), p. 22.