Nikolai Kaixkin
| |||
| Nom original | (ru) Николай Дмитриевич Кашкин  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 27 novembre 1839 (Julià) Vorónej (Rússia) | ||
| Mort | 15 març 1920 (80 anys) Kazan (República Socialista Federada Soviètica de Rússia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | musicòleg, crític musical, pedagog musical, compositor | ||
| Ocupador | Conservatori de Moscou | ||
| Família | |||
| Fills | Sofia Nikolaïevna Kachkina | ||
| Pare | Dmitri Kachkine | ||
 
| |||
Nikolai Kaixkin (rus: Николай Дмитриевич Кашкин) (Vorónej, 27 de novembre de 1839 (Julià) - Kazan, 15 de març de 1920) va ser un crític de música rus, així com professor de piano i teoria de la música al conservatori de Moscou durant 33 anys (1866-96 i 1905-08).[1]
Fill d'un llibreter de Voronezh, Kashkin era un músic autodidacta que havia començat a donar classes de piano quan tenia 13 anys. El 1860 va viatjar a Moscou per a perfeccionar els seus estudis de piano amb Alexandre Dubuque. Allà va conèixer H. A. Laroche, Nikolai Rubinstein i Pyotr Ilyich Tchaikovsky.[2]
Va contribuir amb la crítica musical principalment al Registre rus (Русские ведомости) i al Registre de Moscou (Московские ведомости), de vegades amb el pseudònim de "Nikolai Dmitriev" (Николай Дмитриев).[1] Com a crític, Kashkin faria un servei valuós en la promoció de la música de Txaikovski.[3] Va ser ell qui va proporcionar l'epítet "Petit rus" per a la segona simfonia de Txaikovski. Txaikovski li va dedicar la cançó "Ni una paraula, oh amic meu", op. 6, núm. 2 (1869).[1]
Caixkin va publicar les seves memoties sobre Txaikovski tres anys després de la mort del compositor.
Notes
[modifica]- Brown, David, Txaikovski: Els primers anys, 1840-1874 (Nova York: WW Norton & Company, Inc., 1978)