Alexis de Chateauneuf

**Alexis de Chateauneuf**
	;
Biografia
Naixement	18 febrer 1799 ; Hamburg (Alemanya)
Mort	31 desembre 1853 (54 anys); Hamburg (Alemanya)
Sepultura	Cementiri d'Ohlsdorf
Nacionalitat	Hamburguesa
Activitat
Lloc de treball	Hamburg ; Londres ; Oslo
Ocupació	Arquitecte, Urbanista
Família
Cònjuge	Caspara Møller (1846–1853)
Pare	mare:Marie de Chateauneuf; pare: Pierre Bazille François Delespine; padrastre: Johann August Meißner

Alexis de Chateauneuf era un arquitecte i urbanista hamburguès (nascut el 18 de febrer de 1799 a la ciutat estat d'Hamburg (avui: estat federal alemany) i mort allí mateix el 31 de desembre de 1853).

Biografia

Era un fill d'una família noble francesa que va emigrar durant la revolució francesa. Son pare era llibreter i escriptor que va morir quan Alexis era molt jove. La seva mare, Marie de Chateauneuf, del qual porta el nom, va tornar a casar-se amb l'impressor Johann August Meissner que va continuar la seva educació.^[1]

Després d'un aprenentatge de fuster va estudiar a París prop d'Achille Leclerc i després a Karlsruhe, prop de l'arquitecte Friedrich Weinbrenner. Viatges d'estudis el conduïren a Itàlia i Anglaterra. Sobretot l'arquitectura italiana va influir-lo molt, com pot observar-se encara avui al seu disseny del Correus Vell (Alte Post) i les Arcades de l'Alster (Alsterarkaden) al barri Neustadt. El 1821 va establir-se a Hamburg, on va deixar la seva empremta a la reconstrucció del barri a l'entorn de l'ajuntament (Rathaus) després del gran incendi de 1842 i junts amb William Lindley va participar en la urbanització dels barris Hamm i Hammerbrook. Junts amb l'arquitecte Wimmel va dissenyar un eixample de l'edifici de la Cambra de Comerç que no va ser executat.^[2] Va morir a Hamburg d'una malaltia mental el 1853.^[3] Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf.^[4]

Al barri d'Hamm, el carrer Chateauneufstraße^[5] li està dedicat. Del 24 de setembre al 19 de novembre 2000, el Museu d'Arts i Oficis d'Hamburg va dedicar-li una exposició.^[6]

Obres

S'inscrigué al corrent del romanticisme de mostrar la "veritat del material" sense cobrir-lo de pintura o d'estuc, el que pot observar-se a l'església de San Pere i el Correus Vell a Hamburg. Així va perdre la simpatia de la burgesia de la seva ciutat, aficionada de l'estuc. Aleshores va trobar encàrrecs nous a Christiania.^[7]

Hamburg

Antiga estació de Bergedorf
La Fundació Amalia Sieveking
La Torre d'aigua al barri de Rothenburgsort
Correus Vell (Alte Post)
Arcades de l'Alster (Alsterarkaden)
Casa del doctor Abendroth
Església San Pere (Petrikirche), junts amb Fersenfeldt

Slesvig-Holstein

La Vil·la Buchholtz o Vil·la Oppenheimer (Lübeck)
Transformació del castell de Sierhagen (Altenkrempe)

Noruega

Església del Salvador a Oslo

La fundació Amalia Sieveking a Sankt Georg, una reinterpretació de l'entramat de fusta tradicional
Litografia de Peter Suhr de la torre d'aigua als afores de 1848
El Correus Vell
Les Arcades de l'Alster

Publicació

Architectura domestica, Londres, Editorial Ackermann i Cia, 1839 (publicat en alemany, llatí i anglès)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexis de Chateauneuf

↑ AA.VV., Allgemeine Deutsche Biographie, Otto Beneke: Alexis de Chateauneuf, Múnic, Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1876, tom 4, pàgina 113
↑ Dr. Jörn Arfs (redacció) & Eckaart Hannmann, Zur Baugeschichte der Hamburger Börse, Kunstsinn und Kaufmannsgeist, die Bau- und Kunstgeschichte der Handelkammer Hamburg, Hamburg, Ellert & Richter, 2005, pàgina 63, ISBN 3-8319-0225-9 (en català: Sentit artístic i comercial, la història arquitectural i artística de la Cambra de Comerç d'Hamburg)
↑ Günther Grundmann, Neue Deutsche Biographie, Alexis de Chateauneuf, Bayerische Staatsbibliothek, 1957, tom 3, pàgina 113
↑ Helmut Schoenfeld, «Alexis de Chateauneuf», Der Ohlsdorfer Friedhof, Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 32, ISBN 9783861080862
↑ 53° 33′ 46.7″ N, 10° 3′ 35.77″ E / 53.562972°N,10.0599361°E / 53.562972; 10.0599361
↑ David Klemm i Hartmut Frank (redacció.): Alexis de Chateauneuf. 1799 - 1853. Architekt in Hamburg, London und Oslo. Hamburg i Múnic, Editorial Dölling und Galitz, 2000. (Col·lecio de l'arxiu d'arquitectura d'Hamburg), 366 pàgines, ISBN 3-933374-75-8 Catàleg de l'exposició Alexis de Chateauneuf 1799 - 1853. Architekt in Hamburg, London und Oslo al Museu d'Arts i Oficis el 2000.
↑ Günther Grundmann, ibidem

Stephan Tschudi-Madsen, The works of Alexis de Chateauneuf in London and Oslo, Oslo, Editorial Foreningen til norske fortidsminnesmerkers bevaring, 1965, 71 pàgines.
Günther Lange, Alexis de Chateauneuf : ein Hamburger Baumeister (1799-1853), Hamburg, Editorial Weltarchiv, 1965, 147 pàgines

[1] AA.VV., Allgemeine Deutsche Biographie, Otto Beneke: Alexis de Chateauneuf, Múnic, Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1876, tom 4, pàgina 113

[2] Dr. Jörn Arfs (redacció) & Eckaart Hannmann, Zur Baugeschichte der Hamburger Börse, Kunstsinn und Kaufmannsgeist, die Bau- und Kunstgeschichte der Handelkammer Hamburg, Hamburg, Ellert & Richter, 2005, pàgina 63, ISBN 3-8319-0225-9 (en català: Sentit artístic i comercial, la història arquitectural i artística de la Cambra de Comerç d'Hamburg)

[3] Günther Grundmann, Neue Deutsche Biographie, Alexis de Chateauneuf, Bayerische Staatsbibliothek, 1957, tom 3, pàgina 113

[4] Helmut Schoenfeld, «Alexis de Chateauneuf», Der Ohlsdorfer Friedhof, Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 32, ISBN 9783861080862

[5] 53° 33′ 46.7″ N, 10° 3′ 35.77″ E / 53.562972°N,10.0599361°E / 53.562972; 10.0599361

[6] David Klemm i Hartmut Frank (redacció.): Alexis de Chateauneuf. 1799 - 1853. Architekt in Hamburg, London und Oslo. Hamburg i Múnic, Editorial Dölling und Galitz, 2000. (Col·lecio de l'arxiu d'arquitectura d'Hamburg), 366 pàgines, ISBN 3-933374-75-8 Catàleg de l'exposició Alexis de Chateauneuf 1799 - 1853. Architekt in Hamburg, London und Oslo al Museu d'Arts i Oficis el 2000.

[7] Günther Grundmann, ibidem

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]