Alster (Elba)

Alster
	L'Alster a Ohlsdorf
Tipus	riu
Inici
Cota inicial	38 m
Entitat territorial administrativa	Slesvig-Holstein (Alemanya) i Hamburg (Alemanya)
Localització	El barri Rhen d'Henstedt-Ulzburg a Alemanya
Final
Cota final	2 m
Entitat territorial administrativa	Ludwigslust-Parchim (Alemanya)
Localització	L'Elba a Hamburg
Desembocadura	Elba
	53° 45′ 49″ N, 10° 00′ 17″ E / 53.7636°N,10.0048°E; B 53° 32′ 40″ N, 9° 59′ 01″ E / 53.5445°N,9.9837°E
Afluents	21
Conca hidrogràfica	conca de l'Elba
Característiques
Altitud	9 m
Dimensió	56 () km ;
Travessa	Estats de Slesvig-Holstein i Hamburg a Alemanya
Superfície de conca hidrogràfica	580,7 km²

L'Alster és un riu d'Alemanya que neix a Henstedt i que desemboca a l'Elba a l'estat d'Hamburg.

Etimologia

El nom provindria del mot indoeuropeu alis per causa del bosc primari de verns, de la família dels alnus que fins a la fi de l'edat mitjana proliferava a les seves ribes.^[1] Una altra teoria part l'arrel indogermànic «el» o «al» que significa fluir i el sufix germànic «str» per a riu, igual com per al riu Schwarze Elster o Kleine Elster.^[2]

Artèria vital d'Hamburg

A l'inici de la història de la ciutat, més encara que l'Elba, l'Alster va tenir un paper important a la seva creació i el desenvolupament: fins fa poc proveïa energia i una via de transport vital per a la ciutat hanseàtica. Segles durant, el molí municipal al Binnenalster, del qual només queda el nom de carrer Bei der Stadtmühle, era una eina estratègica crucial per a l'abastament dels ciutadans.

A l'inici del segle xx, l'arquitecte de la ciutat Fritz Schumacher va dissenyar la canalització i la creació del passeig i les terrasses a les ribes des del barri de l'Uhlenhorst cap a la resclosa de Fuhlsbüttel.

Energia

Al llarg de la història, es van construir molts embassaments per a alimentar els molins. Els dos llacs artificials més coneguts són el Binnenalster (Alster dins les muralles, 1195) i el Aussenalster (Alster fora de les muralles, 1235), ambdós al centre d'Hamburg. En perdre el seu paper industrial, des del segle xix, a l'entorn d'aquests llacs el barris més elegants i cars de la ciutat van desenvolupar-se. Altres preses són l'Alsterdorfer Damm, el Ratsmühlendamm…

Al segle xix, a poc a poc l'energia hidràulica va perdre pes davant de la concurrència dels combustibles fòssils. El menester creixent d'energia sostenible va tornar al riu l'any 2000, després de més d'un segle, el seu paper de font d'energia: una primera central hidroelèctrica de 110 kilowatt va estrenar-se a la resclosa de Fuhlsbüttel.^[3]

Transport

Des de l'edat mitjana, llargues parts del riu van canalitzar-se per a poder sirgar petites barques de mercaderies a una època quan no hi havia gaire camins practicables. De 1529 a 1550, un enllaç aquàtic entre l'Alster i el riu Beste, el canal Alster-Trave va connectar les dues ciutats hanseàtiques principals: Hamburg i Lübeck, el riu Elba al Mar Bàltic. Però problemes d'enginyeria i d'alimentació d'aigua a la divisòria d'aigües Elba-Trave tot i l'hostilitat dels barons veïns de l'enllaç van significar la ràpida fi de l'obra. Des d'aleshores, s'havia de transbordar les mercaderies a Stegen i porta'ls per via terrestre cap al port del riu Trave a Bad Oldesloe.

Fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, l'Alster va quedar navegable fins a Stegen. En acabar la guerra el riu i els seus afluents urbans canalitzats van tenir un darrere paper important en l'evacuació del runam superabundant als barris destruïts durant l'Operació Gomorra. Amb el retorn de la prosperitat ràpidament va perdre la competició contra el transport per carretera. A poc a poc les rescloses van decaure, les seves portes van desmuntar-se i només la funció de resclosa de bol va romandre.

El riu manté el seu encant per a remadors amb caiac o canoa així com per a velers a l'Aussenalster. Al costat de les antigues rescloses van construir-se plans inclinats per als navegants esportius i passos de peixos per a la fauna aquàtica. El servei regular d'Alsterdampfer cap a Ohlsdorf va ser suprimit el 1962, les altres línies de transport públic amb barca el 1984.^[4] Des d'aleshores, la navegació comercial queda possible fins a Fuhlsbüttel, però es limita a excursions turístiques i unes poques embarcacions tècniques per al manteniment de les ribes.

Geografia

La font
Els prats humits, font de l'Alster
El primer pont de l'Alster
Pont de l'Alster a Kayhude

Afluents

L'Alster es diu Alsterfleet des de l'embocadura, des del pont Reesendammbrücke Binnenalster, des del pont Kennedybrücke Aussenalster o en baix alemanyButenalster, des del pont Krugkoppelbrücke Alster (fins a Ohlsdorf també Streek).

1. Thielbek o Tegelbek terraplenat
2. Hundebek, terraplenat el 1719 i el 1867
3. Wandse, Eilbek, Mundsburger Kanal

(també anomenat: Bek, Beckfluß, Mühlenbeck, Mühlenstrom, Rahlau)

Schürbek, terraplenat
Schulenbek a Hamm, terraplenat o entubat
Gehölzbach, Gehölzgraben, parcialment entubat
- Derbygraben
- Tennisgraben
Rahlau
- Abflußgraben Jenfelder Moor
- Langenbek (entubat)
  - Kuehngraben (entubat)
- Deepenbrookgraben (entubat)
Berner Au

(també anomenat Farmsenerbek)

- Klosterwischengraben
- Deepenwischengraben
- Diekkampgraben
  - Saselheidergraben
    - Kampgraben
- Deepenhorngraben
- Karlshöher Graben
- Wellingsbüttler Grenzgraben
Muushörngraben (parcialment entubat)
Oldenfelder Graben (parcialment entubat)
Stellau
- Wiesenhofgraben
- Stapelfelder Graben
Neurahlstedter Graben
Meiendorfer Graben (parcialment entubat)
Stellmoorer Quellfluß
Bültenhorstbek i Fleischbek
Braaker Au
Dänenbek
Wiggersbach
Fleischgaffler Quellfluß, Fleischgaffelgraben