Alfa d'Hèrcules
.svg){kind=small}
Alfa d'Hèrcules (α Herculis) és un sistema estel·lar múltiple de magnitud aparent +3,31 en la constel·lació d'Hèrcules. Es troba a 382 anys llum de distància del Sistema Solar. El seu component principal A s'anomena Rasalgethi, que també és el nom tradicional del sistema.
Nom
[modifica]El nom de Rasalgethi, procedent de l'àrab Ar-Rās al-Jāthīyy (الرأس الجاثي), significa «el cap de l'agenollat». No obstant això, entre els nòmades aquest estel era conegut per Al-Kalb ar-Rāʽi (الكلب الراعي), «el gos del pastor», títol que compartia amb Rasalhague (α Ophiuchi).
Els xinesos anomenaven a α Herculis Tu Tso, «el seient de l'emperador», així com Tsin. D'altra banda, aquest estel i diversos propers a ell —incloent a ι Herculis i κ Herculis— constituïen l'asterisme Ho, una de les mesures utilitzades a la Xina.[5]
Característiques físiques
[modifica]Alfa d'Hèrcules és un sistema estel·lar quíntuple, l'estel principal del qual, Alfa d'Hèrcules A o Rasalgethi (HR 6406), és un supergegant o gegant vermell lluminosa de tipus espectral M5II.[6] La seva lluminositat, en l'espectre visible, és 475 vegades major que la del Sol, però si s'inclou l'energia que l'estel emet com a radiació infraroja, la seva lluminositat ascendeix fins a 17.000 sols. El seu radi, 400 vegades més gran que el del Sol, és de 1,9 ua; situat al centre del Sistema Solar, l'estel s'estendria més enllà de l'òrbita de Mart. És, a més, una variable irregular la lluentor de la qual varia de l'ordre d'una magnitud en períodes que van de mesos a anys.[7] Estudis realitzats mitjançant interferometria mostren que té dos companyes molt propers; el primer es pot resoldre només a vegades i està separada 0,02 segons d'arc d'ell, mentre que la segon triga 10 anys en orbitar-la.[8]
Alfa d'Hèrcules B (HR 6407) està situat a 550 ua i empra més de 3000 anys a completar l'òrbita entorn d'Alfa d'Hèrcules A. Al seu torn és un estel binari, format per un gegant groc de tipus G5III i un nan blanc-groc de tipus F2V.[9] Separats entre sí 0,4 ua —aproximadament la distància de Mercuri al Sol—, triguen 52 dies a completar l'òrbita. Un núvol de gas en expansió, creada pel fort vent estel·lar que bufa des del supergegant vermell, embolcalla a aquest binari.[7]
Hi ha també dos companys més de magnituds aparents 11,1 i 15,5 a distàncies respectives de 79 segons d'arc i 19 segons d'arc, però que semblen ser companyes òptiques.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Afirmat a: General Catalogue of Stellar Spectral Classifications (Version 2013-Jul). Indicat a la font segons: SIMBAD. Pàgina: 2023. Data de publicació: 2014.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 1-2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.
- ↑ Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Ras Algethi A (SIMBAD)
- ↑ 7,0 7,1 Rasalgethi (Jim Kaler, Stars)
- ↑ 8,0 8,1 The Webb Deep-Sky Society
- ↑ Rasalgethi B (SIMBAD)
