Vés al contingut

Alfabet aràbic uigur

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet aràbic uigur
Tipusalfabet basat en l'alfabet àrab Modifica el valor a Wikidata
LlengüesUigur
Sistema pare
Interval UnicodeU+0600 to U+06FF

U+0750 to U+077F
U+FB50 to U+FDFF

U+FE70 to U+FEFF

L'alfabet aràbic uigur (en uigur ئۇيغۇر ئەرەب يېزىقى, Uyghur Ereb Yëziqi, abreujat UEY) és un alfabet d'escriptura aràbiga usat per escriure l'uigur, especialment pel poble uigur de la Xina. És un dels diversos alfabets que s'han utilitzat al llarg de la història per representar la llengua uigur i n'ha estat l'alfabet oficial des de 1982.[1]

El primer alfabet aràbic per a l'uigur es va desenvolupar al segle x, quan s'hi va introduir l'islam. Fou la versió utilitzada per escriure el txagatai, que esdevingué la llengua literària regional, i es coneix actualment com a alfabet txagatai. Va ser utilitzat gairebé exclusivament fins a principis de la dècada de 1920. Aleshores van començar a emergir escriptures uigurs alternatives i, col·lectivament, en gran part va desplaçar el txagatai; el terme Kona Yëziq, que significa "escriptura antiga", ara distingeix aquesta escriptura i l'UEY de les alternatives que no són derivades de l'Àrab. Entre 1937 i 1954 es va modificar l'alfabet aràbic uigur per suprimir lletres redundants i afegir diacrítics per a les vocals.[2][3] Als anys 1950 es va adoptar una adaptació de l'alfabet ciríl·lic, i l'alfabet llatí el 1958.[4] El modern alfabet aràbic uigur va ser declarat oficial el 1978 i reinstituït pel govern xinès el 1983, amb modificacions per representar les vocals.[5][6][7][8]

L'alfabet aràbic utilitzat abans de les modificacions (Kona Yëziq) no representava les vocals uigurs i, segons Robert Barkley Shaw, l'ortografia era irregular, ja que les lletres vocals llargues sovint s'escrivien en lloc de les vocals curtes, pel fet que molts parlants turkis (nom que es donava abans als actuals uigurs) estaven insegurs de la diferència entre vocals llargues i curtes.[9] The pre-modification alphabet used Arabic diacritics (zabar, zer, and pesh) to mark short vowels.[10]

Robert Shaw va escriure que els escriptors turkis "inserien o ometien" les lletres per a les vocals llargues ا, و i ي al seu propi albir, de manera que una mateixa paraula es podia escriure amb ortografies diferents, i el ة s'utilitzava per representar una "a" curta per certs escriptors turkis.[11][12][13]

El modern alfabet aràbic uigur reformat va eliminar les lletres els sons de les quals només es troben en àrab. Així, els manlleus de l'àrab i del persa (fins i tot paraules religioses islàmiques), s'escriuen tal com es pronuncien en uigur, no com s'escriuen en àrab o persa.

Disposició del teclat del Windows Uigur. En aquesta disposició de teclat, les vocals utilitzen l'alfabet més antic de l'escriptura aràbiga, i no les lletres senzilles més noves de l'alfabet Uyghur Ereb Yëziqi (compost de parells de lletres aràbigues, començant amb alef amb hamza que han de ser entrat a per separat en aquest teclat abans de la vocal real). La disposició del teclat es basa també en l'alfabet llatí més antic utilitzat pel Uyghur Yëngi Yëziq i no permet entrant a totes les vocals correctament per l'escriptura actual. Més estretament aparella el més vell de l'escriptura txagatai, el qual és ara desaprovat pels uigur i és considerat adequat únic pel Kona Yëziq, "l'escriptura antiga".
Ordre alfabètic de l'alfabet aràbic tradicional (Kona Yëziq) utilitzat abans del segle XX
Lletra ا ب پ ت ج چ ح خ د ر ز س ش
Llatí Un b p t j ch h kh d r z s sh
Lletra ع غ ف ق ك گ نگ ل م ن و ھ ى
Llatí ain Gh, Ghain f q k G ng l m n w, o, u h y, e, i
Grafemes per a les vocals utilitzats en l'alfabet aràbic abans del segle XX
Lletra ـَ ـِ ـُ
Nom zabar zer pesh
Lletra ا ي و
Nom alif ye wáo
Ordre alfabètic de l'alfabet aràbic uigur modern reformat
Lletra ئا،ا ئە،ە ب پ ت ج چ خ د ر ز ژ س ش غ ف
IPA ɑ, un ɛ,æ b p t dʒ tʃ χ,x d r,ɾ z ʒ s ʃ ʁ,ɣ f,ɸ
Lletra ق ك گ ڭ ل م ن ھ ئو،و ئۇ،ۇ ئۆ،ۆ ئۈ،ۈ ۋ ئې،ې ئى،ى ي
IPA q k G ŋ l m n h,ɦ o,ɔ u,ʊ ø y,ʏ w,v e i,ɨ j

Moltes d'aquestes alternatives van ser influïdes per les consideracions de política de seguretat de la Unió soviètica o de la República Popular de la Xina. (Les àrees soviètiques uigurs van experimentar diversos alfabets no aràbics, i els països de la CEI anteriors, especialment Kazakhstan, actualment utilitzen principalment una adaptació de l'alfabet ciríl·lic, anomenat Uyghur Siril Yëziqi.)

Un alfabet derivat del pinyin, basat en l'alfabet llatí (amb lletres addicionals manllevades del ciríl·lic), llavors anomenat “escriptura nova” o Uyghur Yëngi Yëziq o UYY, va ser un temps l'alfabet aprovat oficialment com a l'únic utilitzat per a l'uigur a Xinjiang. Va tenir deficiències tècniques i va trobar resistència social; Uyghur Ereb Yëziqi (UEY), una expansió de l'antic txagatai, l'alfabet basat en l'escriptura aràbiga, és ara reconegut, juntament amb un nou alfabet basat en l'afabet llatí anomenat Uyghur Latin Yëziqi o ULY, reemplaçant l'anterior alfabet derivat derivat del pinyin. Quan s'usa el terme "Kona Yëziq" es refereix de vegades al UEY.[14]

L'alfabet antic comparat amb el modern

[modifica]
Alfabet aràbic antic

(Kona Yëziq)
utilitzat abans del segle XX

Alfabet aràbic

uigur modern

Alfabet llatí Significat
بغرا بۇغرا bughra Camell de brau
ارسلان ئارىسلان arislan Lleó
سلطان سۇلتان sultan Sultà
يوسف يۈسۈپ Yüsüp Yússuf (nom)
حسن ھەسەن Hesen Hàssan (nom)
خلق خەلق xelq Persones
كافر كاپىر kapir infidel
مسلمان مۇسۇلمان musulman Musulmà
منافق مۇناپىق munapiq Munàfiq
اسلام ئىسلام Islam Islam
دين دىن Xivarri Religió
كاشقر قەشقەر Qeshqer Kaixgar
ختن خوتەن Xoten Hotan
ينگي حصار يېڭىسار Yëngisar Yangi Hissar
ساريق قول سارىقول Sariqol Sarikoli
قيرغيز قىرغىز Qirghiz Kirguisos
دولان دولان Dolan Dolan Persones
كوندوز كۈندۈز kündüz Dia-temps
ساريغ O ساريق سېرىق sériq Groc
مارالباشي مارالبېشى Maralbëshi Maralbexi Comtat
لونگي لۇنگى Lun'gi Lungi
آلتی شهر ئالتە شەھەر Alte sheher Alti Shahr
آفاق خواجه ئاپاق خوجا Apaq Xoja Afaq Khoja
پيچاق پىچاق pichaq Ganivet

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Govern de XUAR Document Núm. XH-1982-283
  2. ↑ Zhou, Minglang. [Alfabet aràbic uigur, p. 166, a Google Books Multilingualism in China: The Politics of Writing Reforms for Minority Languages, 1949-2002]. Walter de Gruyter, 2003, p. 166–. ISBN 978-3-11-017896-8. 
  3. ↑ Johanson, Éva Ágnes Csató; Johanson, Lars. [Alfabet aràbic uigur, p. 387, a Google Books The Turkic Languages]. Taylor & Francis, 1 setembre 2003, p. 387–. ISBN 978-0-203-06610-2. 
  4. ↑ Benson, Linda; Svanberg, Ingvar. [Alfabet aràbic uigur, p. 174, a Google Books China's Last Nomads: The History and Culture of China's Kazaks]. M.E. Sharpe, 11 març 1998, p. 174–. ISBN 978-0-7656-4059-8. 
  5. ↑ Dillon, Michael. [Alfabet aràbic uigur, p. 159, a Google Books China's Muslim Hui Community: Migration, Settlement and Sects]. Psychology Press, 1999, p. 159–. ISBN 978-0-7007-1026-3. 
  6. ↑ Starr, S. Frederick. [Alfabet aràbic uigur, p. 195, a Google Books Xinjiang: China's Muslim Borderland]. M.E. Sharpe, 15 març 2004, p. 195–. ISBN 978-0-7656-3192-3. 
  7. ↑ Dillon, Michael. [Alfabet aràbic uigur, p. 27, a Google Books Xinjiang: China's Muslim Far Northwest]. Routledge, 23 octubre 2003, p. 27–. ISBN 978-1-134-36096-3. 
  8. ↑ Millward, James A. [Alfabet aràbic uigur, p. 236, a Google Books Eurasian Crossroads: A History of Xinjiang]. Columbia University Press, 2007, p. 236–. ISBN 978-0-231-13924-3. 
  9. ↑ Robert Shaw. A Sketch of the Turki Language: As Spoken in Eastern Turkistan ..., 1878, p. 13-. 
  10. ↑ Robert Shaw. A Sketch of the Turki Language: As Spoken in Eastern Turkistan ..., 1878, p. 15-. 
  11. ↑ Shaw 1878
  12. ↑ Shaw 1878
  13. ↑ Shaw 1878
  14. ↑ Duval, Jean Rahman; Janbaz, Waris Abdukerim «An Introduction to Latin-Script Uyghur» (en anglès). Middle East & Central Asia Politics, Economics, and Society Conference. University of Utah [Salt Lake City], 2006, pàg. 1–2. Arxivat de l'original el 2019-06-07 [Consulta: 3 gener 2019]. Arxivat 2019-11-04 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfabet_aràbic_uigur&oldid=30964358»