Vés al contingut

Alfafara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre el municipi. Si cerqueu la varietat d'olivera, vegeu «Alfafara (olivera)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaAlfafara
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya i municipi del País Valencià Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 46′ 21″ N, 0° 33′ 22″ O / 38.7725°N,0.5561°O / 38.7725; -0.5561
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcael Comtat Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlfafara Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població419 (2023) Modifica el valor a Wikidata (21,18 hab./km²)
Gentilicialfafarenca, alfafarenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície19,78 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud582 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCocentaina
Dades històriques
Festa patronalEl Salvador, Divina Aurora i Sant Roc
Del 5 al 8 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataToni Cloquell Tudela (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03838 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03010 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03010 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalfafara.es Modifica el valor a Wikidata

Alfafara és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Geografia

[modifica]

El municipi és a la Valleta d'Agres, en plena serra de Mariola i viu fonamentalment de l'agricultura: cereals, llegums, vinya i, principalment, olivera. La seua ubicació fa que el terreny estiga poblat de pins, bosc mediterrani i les famoses herbes aromàtiques de la Mariola. Alfafara, igual que la resta de la comarca, és un paradís per als senderistes, ple de llocs pintorescs la relació dels quals es fa inesgotable, coves, antigues neveres, amb especial menció per a la Cava de Don Miguel, fonts, i sempre a la vista l'enorme quantitat de flors diverses que fan de la caminada un plaer amb el seu colorit i la seua flaire. El seu terme té 19,8 km².

Història

[modifica]

Hi ha constància que els primers pobladors eren ibers,[1] per les deixalles trobades al Cabeço de Mariola o de la Cova, Cabeço de Serrelles, Cabeço de les Montserrades, Lloma de Carbonell i la Cova del Bolumini. Fou un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrab alfawara, que significa font o brollador i que, probablement, fa referència a la Penya del Xorro, un salt d'aigua que cau amb força en èpoques de pluja. Després de la conquesta de Biar, el lloc se li concedí en senyoriu a Ximèn Peres d'Orís, en 1250, i posteriorment, en 1392, fou venut a Pere d'Artés. L'any 1370, Pere IV el Cerimoniós, la incorporà, mitjançant venda, a la Universitat de Bocairent de la qual es va separar el 1632 amb la concessió, per part de Felip IV del títol d'Universitat d'Alfafara. Fins al 1707 pertanyia a la Governació de Xàtiva i fins a 1833 a la de Montesa.

La història d'Alfafara està recollida al llibre Alfafara: raíces, historia y actualidad, publicat l'any 2000 en 3 volums per l'alfafarenc Fr. Salustiano Vicedo.

Monuments i llocs d'interès

[modifica]
  • Restes arqueològiques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metalls en la Cova del Bolumini, on va haver-hi un soterrament col·lectiu; de plena edat del bronze són les restes d'un xicotet poblat situades a Montserrades. De la cultura ibèrica són les restes del Cabeço de la Cova[1] i de l'important poblat del Cabeço de Merita. Dels temps de la romanització són les ceràmiques que es troben als Recorrals.
  • Necròpolis del Mas del Pou:[2] conjunt funerari d'època tardoromana format per més de seixanta tombes excavades a la roca. La necròpolis està situada a un turó, a la zona est del terme, limitant amb el terme de Bocairent.[3]
  • El Llavador,[4] d'una gran bellesa i que encara segueix sent utilitzat per algunes dones del poble. A més, un dels seus accesos és un dels carrerons més estrets que es coneixen,de poc menys de mig metre d'amplada.
  • Molí rupestre del Pantanet[5]: Molí d'època medieval excavat en la roca.
  • Les Coves de les Finestres[6], situades a la zona nord del terme, a la Solana, trobem unes coves excavades en la roca d'origen encara incert. Aquestes coves tenien la funció d'emmagatzemar gra, amb cambres inter-comunicades a diferents nivells.
  • Castell d'Alfafara,[7] centre de la Senyoria d'Alfafara, molt transformat i actualment utilitzat com a casa particular, al c. Serra de Mariola, actual núm. 4, que pertangué al llinatge Orís i al d'Artés quan l'adquirí el 9 de desembre de 1392 el cavaller Pere d'Artés, mestre racional del rei Joan I d'Aragó, a Martí Sanxis d'Orís. Passà a son fill Jaume d'Artés i al nét Gracià d'Artés, el qual el vengué al rei d'Aragó.
  • Església parroquial de la Transfiguració del Senyor, romànica.

Demografia i economia

[modifica]

Malgrat la recent modernització de la seua indústria tèxtil, d'un marcat caràcter artesanal, motivada per la proximitat de Bocairent i Banyeres de Mariola, la població va decréixer constantment durant el segle xx, a causa de l'emigració dels seus veïns cap als anteriorment nomenats centres industrials, a més d'altres un poc més allunyats com ara Alcoi i Ontinyent.

Festes locals

[modifica]
  • Festa dels Reis d'Orient: En Alfafara se celebra des de temps antics la festa dels Reis de l'Orient (anomenats també "Reixos"), amb tot un seguit d'actes durant els primers dies de l'any que culminen en la celebració d'una gran cavalcada la nit del 5 de gener.
    • S'ha de destacar, per la seua particularitat i colorit, la festa de "La mascarà" ("La mascarada"), d'orígens pagans i vinculada la família de les festes d'hivern europees, que, malgrat haver-se perdut en els pobles del voltant, se celebra encara amb vitalitat al poble d'Alfafara poc abans que comence la cavalcada reial.
  • Festes Patronals. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor dels Sants Patrons: el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc. Però les setmanes anteriors hi ha tot un seguit de tradicions ben vives que convé esmentar, com la Dansà popular a la plaça, el Concert extraordinari de la SIM d'Alfafara o el Teatre de festes.
    • El dia 5 té lloc la vespra de festes. A la vesprada, comencen les festes amb un ball de disfresses en el que participen tots els xiquets del poble i dels voltants: ballen en la plaça amb els animadors i berenen tots junts. Després, es llig el pregó, i es canta l'himne d'Alfafara. En acabar, els joves del poble llancen globus i serpentines pel balcó de l'ajuntament, i al mateix temps, es dispara un castell de focs artificials. Quan tot açò acaba, comença la retreta en la qual els xiquets passegen els fanalets que han fet amb meló pocs dies abans per tot el poble, acompanyats per la banda de música. A la nit, té lloc el correfoc, i després es completa amb l'actuació d'una orquestra perquè no pare la festa.
    • El dia 6, festivitat del Salvador, a les 12:00 del migdia té lloc la missa en honor del Salvador, després hi ha una cercavila per tot el poble fins a aplegar al carrer "Les Eres", on té lloc una mascletada aproximadament a les 14 h. A les 21 h té lloc la processó, quan acaba, es dispara un castell de focs artificials, i a les 22h. es dispara un altre castell de focs, però molt més gran, aquest és el més espectacular de totes les festes. A la nit, a partir de la 1 del matí, comptem amb l'actuació d'una orquestra fins a les 5.30 h quan comença la despertà de la Divina Aurora en la plaça de l'Ajuntament.
    • El dia 7, festivitat de la Divina Aurora. A les 5:30 de la matinada té lloc "La Despertà", en què es porta la imatge de la santa per tot el poble per celebrar el naixement del dia, amb una música característica. Durant "La Despertà" s'alternen els moments en què la imatge avança amb els moments en què els fidels canten els misteris de la Mare de Déu, sempre acompanyats per la música.
    • El dia 8, festivitat de Sant Roc. Després de la processó de la nit té lloc el passacarrer del "Roquero", en què aquest entranyable personatge persegueix als xiquets del poble amb una vara.
    • El dia 9 és el dia de l'Aixavegó. Rep aquest nom de les xarxes que s'utilitzàven antigament per recollir el fem i les deixalles de la festa. Se sol celebrar un "correaigua" en què tot el poble, després dels dies de festa, ix al carrer a llençar-se aigua amb poals. A la nit té lloc un sopar popular a l'aire lliure i es tanquen les festes amb les "filaetes", una desfilada informal amb marxes mores i cristianes des de la Mateta a la Plaça de l'Ajuntament.
  • Santa Cecília En Alfafara també se celebra la festivitat de Santa Cecília, el 22 de novembre. La vespra de la festa es crema una foguera en el seu honor i tot el poble es reunix al seu voltant per a sopar entrepans de pernil acompanyats d'adobat de la zona, cacaus i tramussos. També se servixen refrescs i porrons de vi. Després de sopar, té lloc l'actuació d'una orquestra al Patronat.

Gastronomia

[modifica]

La gastronomia també mereix el seu apartat. Plats contundents en què s'utilitza la principal producció, l'oli, i que es coneixen com a "mulladors". La pericana, l'espencat, la borreta, la sang amb ceba, el putxero de pilotes o fasedures, l'arròs en diverses varietats. També bons dolços a base de farina i ametla. I, sobretot, l'herbero, licor que es fa en tota la comarca a partir de les nombroses varietats de plantes medicinals i aromàtiques i que cadascú barreja al seu gust.

D'entre els arrossos, arròs al forn, caldero, arròs de dejuni, arròs amb penques i amb fesols i naps.

Quantes a les postres destaquen la carabassa al forn, els pastissos de moniato, el codonyat, els bunyols, els cocs cristets, la tortada, la fabiola, els carquinyols o els sospirs.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Gent per Alfafara (GxA), 1 de Compromís per Alfafara (Compromís) i 1 del Partit Popular (PP).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alfafara

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Gent per Alfafara Antonio Cloquell Tudela 170 58,22% 5 (+5)
Compromís per Alfafara Patrícia González Satorres 52 17,81% 1 (+1)
Partit Popular Beatriz Belda Palacios 35 11,99% 1 ()
Altres candidatures[a][b] 34 11,64% 0 ( -6)
Vots en blanc 1 0,34%
Total vots vàlids i regidors 292 100 % 7
Vots nuls 3 1,02%
Participació (vots vàlids més nuls) 295 87,02%**
Abstenció 44* 12,98%**
Total cens electoral 339* 100 %**
Alcalde: Antonio Cloquell Tudela (GxA) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[8] JEZ Alcoi,[9] Periòdic Ara.[10]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

[modifica]

Des de 2019 l'alcalde d'Alfafara és Antonio Cloquell Tudela de Gent per Alfafara (GxA).[11]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Evaristo Francés Tudela CD 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Terol Cabanes AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 José Sanz Pascual PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Raquel Vicedo Vicedo PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Toni Cloquell Tudela GxA[c] 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Evolució

[modifica]

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:

Resultats eleccions municipals
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
GxA 5
Compromís 1
CD / AP / PP 3 2 3 2 2 3 2 3 1 1
PSPV-PSOE 2 4 4 5 5 4 5 4 6 0
CDS 3
GIA[d] 3
AVIA[e] 3
UCD 1
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7 7
Fonts: Generalitat Valenciana[11]

Notes

[modifica]
  1. ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (34 vots, 11,64%).
  2. ↑ El PSPV-PSOE perdé els 6 regidors obtinguts al 2015.
  3. ↑ GxA és l'acrònim de Gent per Alfafara.
  4. ↑ GIA és l'acrònim de Grupo Independiente de Alfafara.
  5. ↑ AVIA és l'acrònim d'Agrupación Vecinos Independientes.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Grau Mira, Ignasi; Segura Martí, Josep Maria «L'assentament ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València): plantejaments i primers resultats de la recerca». Recerques del Museu d'Alcoi, 25, 2016. ISSN: 1135-2663.
  2. ↑ ValenciaBonita. «Las sepulturas romanas excavadas en la roca del Mas del Pou» (en castellà), 15-01-2020. [Consulta: 25 abril 2020].
  3. ↑ «Necròpoli Mas del Pou». [Consulta: 25 abril 2020].
  4. ↑ ValenciaBonita. «El estrechísimo callejón de no más de medio metro de ancho de Alfafara» (en castellà), 23-04-2020. [Consulta: 24 abril 2020].
  5. ↑ ValenciaBonita. «El Molino Rupestre del Pantanet y los graffitis rupestres del Molino, un lugar mágico» (en castellà), 28-02-2020. [Consulta: 25 abril 2020].
  6. ↑ ValenciaBonita. «La Cova de les Finestres, la preciosa cueva de Alfafara» (en castellà), 15-01-2020. [Consulta: 25 abril 2020].
  7. ↑ VICEDO VIDEDO, Fr. Salustiano (OFM). Alfafara. Raíces, historia y actualidad (en castellà, català i llatí). 1.ª ed.. Alicante: Ayuntamiento de Alfafara, 6-1995, p. 464. ISBN 978-84-606-2406-6. 
  8. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Albacete, Alicante, Almería, Araba-Álava». Butlletí Oficial de l'Estat, 160, 05-07-2019, pàg. 72.480 [Consulta: 29 abril 2020].
  9. ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alcoi «Proclamación de candidaturas para las elecciones locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alcoi], 82, 30-04-2019, pàg. 12-13. de la inserció 4554/2019 [Consulta: 11 juliol 2019].
  10. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Alfafara», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alfafara. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 30 novembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfafara
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfafara&oldid=33612497»