Vés al contingut

Alfred Chester Beatty

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfred Chester Beatty
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1875 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1968 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Montecarlo (Mònaco) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Glasnevin Modifica el valor a Wikidata
FormacióColumbia School d'Enginyeria i Ciències Aplicades Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Dublín (1950–1969)
Londres (1913–1950)
Nova York (1895–1913) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócol·leccionista d'art, arqueòleg, empresari Modifica el valor a Wikidata
Activitat1895 Modifica el valor a Wikidata - 1968 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Roxburghe Club (en) Tradueix (1923–1968)
Bibliographical Society (en) Tradueix (1916–) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdith Dunn Beatty Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfred Chester Beatty Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Cuming Beatty Modifica el valor a Wikidata  i Hetty Bull Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 48201590 Modifica el valor a Wikidata

Sir Alfred Chester Beatty (1875 - 19 de gener de 1968) Seana 1985:[1] fou un magnat de la mineria, sovint se l'anomenava "Rei del coure". D'origen Americà, l'any 1933 es va nacionalitzar al Regne Unit, i posteriorment fou nomenat ciutadà d'honor d'Irlanda el 1957. Famós col·leccionista d'art oriental i de llibres, va llegar els Chester Beatty Papyri al Museu Britànic i a la Chester Beatty Library de Dublín, Irlanda.

Alfred Chester Beatty va néixer a Nova York el 1875, es va graduar a la Universitat de Colúmbia com enginyer de mines. Va fer la seva fortuna gràcies a les empreses mineres Cripple Creek de Colorado, entre altres a tot el món. Era sovint anomenat el "Rei del Coure".

A la dècada de 1940, va iniciar un recull notable i impressionant d'art oriental i llibres. Fou també propietari de 19 papirs de l'antic Egipte que donar al Museu Britànic, incloent els famosos papirs bíblics de Chester Beatty. Va mudar les seves col·leccions a Dublín, Irlanda, el 1950. Cap a l'any 2000 la Biblioteca Chester Beatty, que alberga la col·lecció, es va traslladar al Castell de Dublín de Shrewsbury.

El 1954, a Beatty, se li va concedir la nacionalitat irlandesa i el 1957 ciutadà d'honor d'Irlanda, i a la seva mort el 1968, se li va atorgar un funeral d'Estat - un dels pocs ciutadans privats en la història d'Irlanda en rebre aquest honor. Està enterrat al cementiri de Glasnevin.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. "Chester Beatty va morir a la Clínica de la princesa Grace, Montecarlo, el 19 de gener de 1968, [...] "(algunes fonts donen el 20 de gener com a data de defunció).