Vés al contingut

Alfredo Alaria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfredo Alaria
Biografia
Naixement1r gener 1930 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1999 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, coreògraf Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0016055 TMDB.org: 142591
Find a Grave: 24875764 Modifica el valor a Wikidata

Alfredo Alaria, de nom complet Oscar Alfredo Alaria de Paula (Buenos Aires, 1 de gener de 1930 - ibídem, 25 d'agost de 1999), va ser un reconegut i controvertit actor, ballarí i coreògraf argentí. Va morir per una hemorràgia, després d'haver estat operat d'una hèrnia que el va mantenir reclòs en el seu domicili.

Carrera artística

[modifica]

Va començar molt jove com a ballarí i coreògraf al cinema i en el teatre de revistes del seu país on el 1949 va arribar a ser primer ballarí del popular cantaor i ballador de la nit portenya Miguel de Molina i aviat es va encaminar cap a una reeixida carrera internacional.

Va muntar en Londres una opereta anomenada Carmen del viejo Buenos Aires, amb música de Lalo Schifrin, Waldo de los Ríos i seva pròpia, per a la qual va convocar a una ballarina de la Opera de París a la qual presentava amb el pèl curtíssim i uns cèrcols enormes. Va portar el seu art amb la seva atmosfera entre tènue i lluminosa per a realçar les línies de la bellesa femenina des de Suïssa, Itàlia, Anglaterra, França, Las Vegas i Hollywood -va treballar amb Frank Sinatra, Sammy Davis Jr., Cyd Charisse- fins a Atenes, Egipte i Israel conquistant als públics més dispars.

Alguns mesos després de debutar amb la seva pròpia companyia al teatre Casino de Buenos Aires el van convocar del Lido de París, on els seus directors li van dir: “La seva missió és imaginar bogeries i la nostra, realitzar-les”. I així va dissenyar la famosa cataracta, un vaixell que s'enfonsava, i l'escenari mig panoràmic. En 1962 va presentar en Buenos Aires una versió molt comentada de la comèdia musical de Sixto Pondal Ríos, Nicolás Olivari i Mariano Mores, El otro yo de Marcela - en la versió fílmica del qual havia treballat el 1950.

El seu talent i dots per a l'espectacle va quedar registrat en obres com Las zapatillas coloradas (1952) i La muerte camina en la lluvia (1948). En 1962 va fer el guió i fou protagonista a Espanya de la pel·lícula Diferente una drama musical, dirigida per Luis María Delgado que va ser la primera que va abordar la temàtica homosexual a aquest país.[1]

Definicions

[modifica]

Alfredo Alaria es va definir com:

« «...un home tímid al qual la sort va voler que li passessin moltes coses.»[2] »

Sobre la seva vida va dir::

« «Va ser una lluita constant, perquè com dia a dia creixien les meves responsabilitats, em vaig lliurar sense treva a la meva professió, però no va ser fàcil. Durant més de trenta anys em vaig dedicar a treballar, li vaig robar hores al meu descans i no vaig conèixer els moments d'oci o esplai. L'èxit té a vegades aquest preu tan alt.»[3] »

El seu concepte de la coreografia moderna era:

« «Ha d'expressar alguna cosa i fer-li-ho sentir al públic, com en la pintura o en qualsevol altra manifestació artística i sempre hem de distingir que existeixen dues classes de coreografies, les de farciment i les que atreuen, les que tenen força de taquilla perquè diuen una cosa superior. La moderna és més un art de direcció, de llums i d'efectes, i no de passos, normes, estils i disciplina. Jo no em va especialitzar en res, sinó que procuro fer de tot.»[3] »

Filmografia

[modifica]
Actor
Coreografia
Musicalització
Guionista
Film d'arxiu

Notes

[modifica]
  1. Juan Carlos Alfeo Álvarez. «Evolución de la temática en torno a la homosexualidad en los largometrajes españoles». [Consulta: 3 gener 2009].
  2. Murió Alfredo Alaria. Por Laura Falcoff, public,. a Clarín del 28-8-1999. Acceso 7-7-2013
  3. 3,0 3,1 Alfredo Alaria, una figura polifacética Arxivat 2016-11-07 a Wayback Machine.. Public,. en diario La Nación del 28-8-1999. Acceso 7-7-2013

Referències

[modifica]
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 
  • Blanco Pazos, Roberto; Raúl Clemente. Diccionario de actores del cine argentino 1933-1997 (en castellà). 1°. Buenos Aires Ediciones Corregidor, 1997, p. 33. ISBN 950-05-1205-X. 
  • Falcoff, Laura. «Murió Alfredo Alaria». Clarín del 28-8-1999. [Consulta: 7 juliol 2013].
  • «Alfredo Alaria, una figura polifacética». La Nación del 28-8-1999. Arxivat de l'original el 2016-11-07. [Consulta: 7 juliol 2013].

Enllaços externs

[modifica]