Vés al contingut

Alfredo Stroessner Matiauda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alfredo Stroessner)
Plantilla:Infotaula personaAlfredo Stroessner Matiauda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Encarnación (Paraguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 2006 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Brasília (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
President del Paraguai
15 agost 1954 – 3 febrer 1989
← Tomás Romero Pereira – Andrés Rodríguez Pedotti → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióMar. Francisco Solano López Military Academy (en) Tradueix
Escola de Perfeccionament d'Oficials Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, oficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929 Modifica el valor a Wikidata - 1989 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartido Colorado Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsErnesto Geisel Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit Paraguaià Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral
general de divisió Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra del Chaco
February Revolution (en) Tradueix
guerra civil paraguaiana de 1947
Cop d'Estat al Paraguai de 1954
United States occupation of the Dominican Republic (en) Tradueix
1989 Paraguayan coup d'etat (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLigia Stroessner Modifica el valor a Wikidata
FillsGustavo Stroessner Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Alfredo Stroessner Matiauda (castellà) Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 15405951 Modifica el valor a Wikidata

Alfredo Stroessner Matiauda (Encarnación, 3 de novembre 1912 - Brasília, 16 d'agost 2006) fou un militar paraguaià que dirigí el país dictatorialment entre els anys 1954 i 1989.[1][2]

Biografia

[modifica]

Stroessner (també pot ser escrit com a Strössner o Strößner) va néixer el 3 de novembre de 1912 a Encarnación, departament d'Itapúa, una ciutat a la riba del Paranà vora la frontera amb l'Argentina. El seu pare, Hugo Stroessner, era un immigrant alemany provinent de la ciutat bavaresa de Hoff que treballava de comptable en una cerveseria, mentre que la mare, Heriberta Matiauda, era una camperola de la regió provinent d'una rica família paraguaiana.[3][4][5]

Als 17 anys ingressà a l'exèrcit amb l'ajut del seu oncle Vicente Matiauda,[5] tenint un ascens meteòric que arribà al seu punt àlgid quan, amb 36 anys, es converteix en el general més jove de l'Amèrica Llatina.[6] A la Guerra del Chaco fou condecorat amb la Creu del Chaco i la Creu del Defensor.[7] El 1951 ingressà al Partit Colorado.[8] El 15 d'agost de 1954, després de liderar un cop d'estat el 4 de maig del mateix any contra el president Federico Chávez, accedí a la presidència del Paraguai, malgrat ja exercia la seva influència sobre la política del país des de feia un temps, gràcies al suport que rebia de l'exèrcit.[9][10] Una de les primeres mesures que va prendre fou la d'eliminar qualsevol mena d'oposició al seu règim tant dintre com fora del partit únic que regia amb fermesa, el Partit Colorado, fent créixer la por entre la societat paraguaiana. A partir d'aquell moment, el nou règim es basaria amb el clientelisme, el contraban, la malversació, la complicitat, l'obediència a la classe dirigent i el culte a la seva personalitat. La classe dirigent i militar es va enriquir fortament, mentre que els opositors van caure en desgràcia, mentre la majoria de la ciutadania sucumbia en la pobresa més absoluta.[11][12] El suport dels Estats Units d'Amèrica, almenys fins al mandat de Ronald Reagan, fou vital per a la supervivència del règim.[13] Paradoxalment, el Vaticà mai donà el seu suport a la dictadura de Stroessner, malgrat la seva condició de líder conservador i anticomunista.[14]

1968

Va aconsegur adaptar la Constitució i l'ordre jurídic als seus interessos i sempre fou reelegit amb una gran majoria a tots els comicis, que se celebraven cada cinc anys (el 1958, el 1963, el 1968, el 1973, el 1978, el 1983 i el 1988) sota el lema Paz, Trabajo y Bienestar con Stroessner (Pau, Treball i Benestar amb Stroessner en català) i reunien poques garanties democràtiques. Els seus rivals, sempre membres de partits polítics tolerats, eren febles i acusats a l'exterior de col·laborar amb el règim de Stroessner. Sovint es deia que el Partit Colorado, l'exèrcit i el poble paraguaià formaven una unitat granítica impossible de dissoldre.[15][16] Durant la seva estança en el poder rebé molts sobrenoms, com ara El Jefe (El Cap en català), El Primer Magistrado (El Primer Magistrat), El Primer Deportista (El Primer Esportista), El Primer Trabajador (El Primer Treballador) o El Rubio (El Ros) entre d'altres.[3]

Tanmateix, el 3 de febrer de 1989 el seu consogre, el general Andrés Rodríguez feu un cop d'estat amb el suport dels Estats Units i la major part de l'exèrcit, envoltat d'un clima de gran crispació després de diverses manifestacions il·legals promogudes pels partits clandestins de l'esquerra i els Sindicats i la crisi econòmica, que aconseguí expulsar Stroessner del poder davant la incredulitat del dictador, que considerava Rodríguez un home de la seva total confiança, tant que havia arribat a ser el número dos del govern, sols per darrere d'ell.[17][18] Malgrat tot, Stroessner fou empresonat en una base militar i expulsat al Brasil,[19] on visqué exiliat sense realitzar cap mena d'activitat política o militar fins a la seva mort, ocorreguda el 16 d'agost de 2006 causada per una pneumònia apareguda com a complicació d'una operació d'hèrnia discal a la que s'havia sotmès el juliol. Va ésser enterrat al Campament de la Pau de Brasília, però hi ha rumors que les seves restes podrien ser traslladades al Paraguai.[20] El govern paraguaià ha renunciat a retre-li cap mena d'homenatge tot recordant que era un pròfug de la Justícia i se n'havia demanat l'extradició. Durant els anys de l'exili, el general Stroessner fou un personatge força polèmic al Paraguai, docs, mentre alguns al·legaven que es tractava d'un dictador tirànic, els altres destacaven el període de bonança econòmica que tingué el país durant el seu mandat.[21]

Segons els seus biògrafs fou matiner (s'aixecava cada matí a les quatre i no s'anava a dormir fins a la una de la nit), taxatiu, dur, afeccionat a la pesca, el futbol i les cartes, així com de caràcter cruel, astut, inescrutable, intel·ligent i audaç.[22][23] Ha estat el governant que més temps ha regit un estat de l'Amèrica Llatina, sols superat per Fidel Castro.[6]

El Stronato

[modifica]

Violació dels Drets Humans

[modifica]

Com en la majoria de les dictadures llatinoamericanes, Stroessner va instituir regularment assassinats extrajudicials dels seus enemics. Un dels exemples més coneguts va ser l'Operació Còndor. Aquests registres, anomenats Arxius del Terror van ser descoberts el 1992 en una comissaria de Lambaré, prop de la capital paraguaiana.[24][25] Els Estats Units van ajudar el general Stroessner de moltes maneres. Van enviar-hi el tinent coronel Robert Thierry, per ajudar els treballadors locals a construir un centre de detenció i interrogatori anomenat La Technica com a part de l'Operació Còndor.[26][27] El jutge Manuel Aguirre va establir el febrer de 2024 que «es torturava d'una punta a l'altra del país, a tots aquells que eren considerats com a opositors al règim dictatorial».[28]

No només els dissidents van estar sota el punt de mira del Stronato. El règim va perseguir els pobles indígenes, prenent les seves terres, traslladant els nadius a reserves i practicant execucions massives.[29] Com a part de la seva política de persecució, el govern militar va ser responsable de l'exili de 20.814 paraguaians. Es calcula que entre 400 i 500 persones van ser desaparegudes, i entre 18.000 i 20.000 persones van ser víctimes de tortura i altres abusos.[30][31][32]

Política econòmica

[modifica]

Quan Stroessner arribà al poder, es trobà un país empobrit i en plena crisi econòmica. Malgrat tot, aconseguí una millora econòmica a partir de finals dels anys 50, que es mantingué fins a principi dels 80, quan el país començà a quedar aïllat internacionalment.[33] El Tractat del Riu de la Plata permeté al Paraguai d'exportar productes als estats de l'entorn (Argentina, Brasil i Uruguai). També aconseguí estabilitzar la moneda gràcies a les negociacions que va mantenir amb el Banc Mundial per la concessió de préstecs.[11]

Realitzà un gran nombre d'infraestructures com la Represa d'Itaipu,[34] ponts, carreteres, autopistes, universitats, hospitals i, fins i tot, ciutats com la de Puerto Flor de Lis (actual Ciudad del Este) el 1957. També feu una petita reforma agrària.[8][12][35]

Relacions exteriors

[modifica]

El règim de Stroessner era enemic declarat del comunisme, fins a tal punt que no tingué amb tipus de relació amb els Estats declarats com a socialistes com, per exemple, la Cuba de Fidel Castro. De fet, cap estat comunista tingué una ambaixada oberta al país, a excepció de Iugoslàvia.[36][37]

Com s'ha dit a l'apartat anterior, tampoc tingué bones relacions amb l'Església Catòlica, fet que provocà algunes dificultats durant el seu mandat. El 1972, després que la policia destruís la Universitat d'Asunción, l'arquebisbe d'Asunción excomunicà el ministre de l'Interior i el cap de la policia.[38] A més, la visita del Papa Joan Pau II al Paraguai el 1988, es va veure com una mostra clara de suport als dissidents al règim de Stroessner.[14]

Stroessner (dreta) estreta la mà del president del Brasil, Castelo Branco, durant la inauguració del Pont de l'Amistat (1965).[39]

A part de les bones relacions, ja esmentades, amb els Estats Units (que durant la Guerra Freda intentà impedí l'aparició de règims comunistes amb el suport a dictadures militars a l'Amèrica Llatina),[40] també es relacionà amb la França de Charles de Gaulle, el Japó i Alemanya Occidental.[41] Tampoc tingué inconvenient per donar suport a altres dictadures llatinoamericanes, com la de Nicaragua.[42] El suport d'aquests Estats començà a minvar cap al final de la Guerra Freda, fet que coincideix amb la democratització dels Estats de l'entorn (Argentina, Xile, el Brasil, etc.).[13]

Alfredo Stroessner fou conegut i molt criticat internacionalment per la seva simpatia envers el nazisme i la seva disposició a atorgar asil polític a líders o col·laboradors de règims dictatorials.[40] Entre els refugiats més coneguts trobam el dictador Anastasio Somoza Debayle[42] i el metge nazi Josef Mengele (del qual Stroessner en negà l'extradició a Israel nombroses vegades).[43] Uns 200.000 alemanys acusats de col·laborar amb el Tercer Reich van rebre asil polític al Paraguai durant la dictadura de Stroessner.[44]

El 1992 es feu públic que el general Stroessner col·laborà amb l'Operació Còndor, pel qual es pretenia perseguir els opositors exiliats als països de l'Amèrica del Sud aliats amb Stroessner (Bolívia Xile, Argentina, Uruguai, Brasil, Perú, y Equador).[25][45]

Vida personal

[modifica]

Vida familiar

[modifica]

Des de 1949 el Stroessner va estar casat amb Eligia Mora (morta el 2005), de qui mai es va separar, amb qui tingué tres fills: Gustavo Adolfo, Graciela Concepción i Hugo Alfredo, aquest darrer mort per sobredosi.[3][46]

Tota la seva vida, el general Stroessner tingué fama de bevedor i femeller. La majoria de les seves amants conegudes eren adolescents, entre les més conegudes hi hauria Nelly Farina i María Estela Legal, amb qui tingué dues filles il·legítimes. Sembla que les tractava amb gran consideració, però va deixar embarassades algunes de les dones. Amb freqüència, les obligava a casar-se amb un home de la seva elecció. Eren els militars els que posaven en contacte les senyores amb el general. Fins i tot s'ha arribat a afirmar que es trobava a casa de Maria Estela Legal el dia del cop d'estat.[3][47]

Rumors sobre el seu estat de salut

[modifica]

Durant molts anys, l'estat de salut d'Alfredo Stroessner fou objecte de moltes conjectures dintre del Paraguai. Molts cops, mentre encara dirigia el país, es digué que patia càncer de pròstata o de pell, car mai donava la mà a ningú. Fins i tot, alguns militars van intentar convèncer-lo que passés el poder al seu fill Gustavo Adolfo. També es deia que tenia una estranya malaltia a la sang que l'obligava a rebre transfusions de gent jove. Als anys d'exili aquests rumors es van intensificar fins que es conegué la seva mort.[48][49]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Alfredo Stroessner». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 desembre 2024].
  2. ↑ «Stroessner, Alfredo (1912–2006)». A: A dictionary of world history. 2. ed. Oxford: Oxford Univ. Press, 2007. ISBN 978-0-19-172692-7. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Stroessner, el dictador que nunca rindió cuentas sobre su pasado» (en castellà), El Mundo. [Consulta: 2 desembre 2024].
  4. ↑ Amorós, Mario «Alfredo Stroessner, el tirano de un país invisible» (en castellà). La Vanguardia, 18-09-2021 [Consulta: 19 setembre 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Tod von Paraguays Ex-Diktator Alfredo Stroessner» (en alemany). WDR, 16-08-2006 [Consulta: 3 setembre 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Stroessner y Castro o el ocaso obligatorio de los dictadores» (en espanyol europeu). Urgente 24, 17-08-2006. [Consulta: 2 desembre 2024].
  7. ↑ García Riart, Jorge Gustavo «La Guerra del Chaco según Stroessner. Instrumentalización de la historia de la Contienda por la dictadura militar del Paraguay (1954-1989) a través de la declaración “obra útil”» (en castellà). Revista Paginas, 17, 43, 2025. DOI: 10.35305/rp.v17i43.923. ISSN: 1851-992X.
  8. ↑ 8,0 8,1 Smink, Veronica. «Cómo el régimen de Alfredo Stroessner convirtió a Paraguay en uno de los países más desiguales del mundo» (en castellà). BBC News. Arxivat de l'original el 2023-03-28. [Consulta: 1r juliol 2024].
  9. ↑ «Obituary: Alfredo Stroessner» (en anglès). BBC News, 16-08-2006. Arxivat de l'original el 2019-05-11 [Consulta: 21 agost 2006].
  10. ↑ Gunson, Phil. «Obituary: General Alfredo Stroessner» (en anglès). The Guardian, 17-08-2006. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 2 desembre 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 Sacks, Richard S. «The Stronato». A: Hanratty, Dennis Michael; Meditz, Sandra W. (eds.). Paraguay: a country study (en anglès). 2a ed. Washington, D.C: Federal Research Division, Library of Congress, 1990. ISBN 978-0160191015. OCLC 20453715.  Arxivat 2018-05-28 a Wayback Machine.
  12. ↑ 12,0 12,1 Romero, Mar. «Stroessner en Paraguay: la dictadura más larga de América del Sur» (en castellà). El Orden Mundial, 12-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-05-14. [Consulta: 2 desembre 2024].
  13. ↑ 13,0 13,1 Nickson, Andrew «La Caída de Alfredo Stroessner y el ocaso del sultanismo» (en castellà). Nuevo Mundo Mundos Nuevos. Nouveaux mondes mondes nouveaux - Novo Mundo Mundos Novos - New world New worlds, 25-06-2020. DOI: 10.4000/nuevomundo.80597. ISSN: 1626-0252.
  14. ↑ 14,0 14,1 «Wojtila y su pulso con Stroessner, el dictador más longevo de América Latina» (en castellà). La Vanguardia, 04-07-2015. [Consulta: 2 desembre 2024].
  15. ↑ Talesca, Ignacio. «Cap. XI. El régimen de Stroessner (1954-1989)». A: Historia del Paraguay (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial Chile, 2015-08-01. ISBN 978-99953-907-7-8. 
  16. ↑ Leonard, Thomas M.; Buchenau, Jürgen; Longley, Rodney [et al.].. Encyclopedia of U.S. - Latin American Relations. CQ Press, 2012, p. 845. ISBN 978-0872897625. 
  17. ↑ Lescano Barreto, Óscar. «Aquel 2 y 3 de febrero» (en castellà). ABC (Paraguai), 02-02-2014. [Consulta: 2 desembre 2024].
  18. ↑ Gimlette, John. At the Tomb of the Inflatable Pig: Travels Through Paraguay (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2011-09-21, p. 29. ISBN 978-0-307-80652-9. 
  19. ↑ Smith, James F. «Ousted Dictator Stroessner Flies to Exile in Brazil» (en anglès americà). Los Angeles Times, 06-02-1989. Arxivat de l'original el 2023-05-09. [Consulta: 2 desembre 2024].
  20. ↑ «Ex-Paraguayan dictator Stroessner dies at 93» (en anglès). NBC, 16-08-2006. [Consulta: 2 desembre 2024].
  21. ↑ «Ex-Paraguayan ruler dies in exile» (en anglès). BBC News, 16-08-2006. Arxivat de l'original el 2017-06-13 [Consulta: 2 desembre 2024].
  22. ↑ Santicaten. Charlas con el general Stroessner (en castellà). Editorial Internacional de Grandes Autores Latino-Americanos, 1973. 
  23. ↑ Frutos Neusffamer, Cristóbal Alberto. Stroessner: una luz en la noche; biografía (en castellà). Autor, 1967. 
  24. ↑ Stanley, Ruth «State Repression in Latin America. Predatory States. Operation Condor and Covert War in Latin America». Journal of Third World Studies, 23, 2, 2006, pàg. 269–272. ISSN: 8755-3449.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Paraguay's archive of terror» (en anglès). BBC News, 11-03-2002. Arxivat de l'original el 2019-05-11 [Consulta: 21 agost 2006].
  26. ↑ Hogg, Jonas. «Exiled professor advocates equality, democracy» (en anglès americà). The Collegian. Kansas State University, 11-10-2006. Arxivat de l'original el 2022-06-28. [Consulta: 3 desembre 2024].
  27. ↑ «History of Paraguay. The Stronato» (en anglès). Area Handbook of the US Library of Congress. Arxivat de l'original el 2009-01-09. [Consulta: 3 desembre 2024].
  28. ↑ «Condenan a un excomisario de la dictadura en Paraguay a 30 años de cárcel por tortura» (en espanyol europeu). Swissinfo, 21-02-2024. [Consulta: 3 desembre 2024].
  29. ↑ «Paraguayan indigenous peoples resist the Stroessner regime, 1969-1989» (en anglès). Global Nonviolent Action Database. [Consulta: 3 desembre 2024].
  30. ↑ Mendieta, Maximiliano; Velaztiquí, Alina; Franco, Shirley; Mendieta, Maximiliano; Velaztiquí, Alina «Desapariciones forzadas y ejecuciones extrajudiciales durante la dictadura de Alfredo Stroessner» (en castellà). Revista Internacional de Investigación en Ciencias Sociales, 20, 1, 6-2024, pàg. 103–120. DOI: 10.18004/riics.2024.junio.103. ISSN: 2226-4000.
  31. ↑ «Nostálgicos de la dictadura recuerdan el cumpleaños de Alfredo Stroessner» (en castellà). La Tribuna, 03-11-2022. [Consulta: 3 desembre 2024].
  32. ↑ «Stronistas hacen apología de la dictadura y recuerdan a su líder» (en castellà). ABC (Paraguai), 03-11-2022. [Consulta: 3 desembre 2024].
  33. ↑ «Ex-Paraguay dictator dies in exile at 93» (en anglès americà). CNN, 16-08-2006. Arxivat de l'original el 2006-08-25. [Consulta: 2 desembre 2024].
  34. ↑ «História - Usina Hidrelétrica de Itaipu» (en portuguès brasiler). Desafios do Desenvolvimento. Ipea, núm. 60, 28-05-2010. Arxivat de l'original el 2017-11-09. ISSN: 1806-9363 [Consulta: 3 desembre 2024].
  35. ↑ Rojas Villagra, Luis. La economía durante el Stronismo (en castellà). vol. 5. Asunción: El Lector, 2014 (Colección 60 años del Stronismo). ISBN 9789995314620 [Consulta: 3 desembre 2024]. 
  36. ↑ «El anticomunismo del dictador Alfredo Stroessner: sacrificó un toro llamado Fidel Castro y Jesucristo era socio de Karl Marx» (en castellà). Clarín, 02-07-2019. [Consulta: 2 desembre 2024].
  37. ↑ Soler, Lorena «Redes y organizaciones anticomunistas en Paraguay. La XII Conferencia Anual de la Liga Anticomunista Mundial, realizada en Asunción en 1979». Páginas (Rosario): Revista Digital de la Escuela de Historia, 10, 24 (Septiembre/diciembre), 2018, pàg. 55–73. ISSN: 1851-992X.
  38. ↑ «El arzobispo Ismael Rolón: un héroe civil» (en castellà). ABC (Paraguai), 13-12-2020. [Consulta: 2 desembre 2024].
  39. ↑ Guo, Rongxing. Cross-Border Management: Theory, Method and Application (en anglès). Springer, 2015-01-05, p. 260. ISBN 978-3-662-45156-4. 
  40. ↑ 40,0 40,1 Rodríguez Alcalá, Guido. «Paraguay-Alemania: Inmigracion y relaciones culturales». A: Kohut, Karl (ed.). La recepción de la cultura alemana en América Latina. Cinco visiones ( PDF) (en castellà). núm. 11, p. 12 (col. Mesa Redonda). 
  41. ↑ Brezzo, Liliana M.; Yegros, Ricardo Scavone «La historia de las relaciones internacionales en el Paraguay: notas para un balance historiográfico» (en castellà). Revista Historia Autónoma, 25, 30-09-2024, pàg. 36–60. DOI: 10.15366/rha2024.25.001. ISSN: 2254-8726.
  42. ↑ 42,0 42,1 Cáceres, Romina. «Los genocidas amigos del dictador» (en anglès). El Surtidor, 02-02-2021. [Consulta: 2 desembre 2024].
  43. ↑ Cecchini, Daniel. «Mengele, sus escondites y su buena vida en Sudamérica y las “dos muertes” del sádico médico de Auschwitz» (en castellà). Infobae, 16-03-2023. [Consulta: 2 desembre 2024].
  44. ↑ «Refugiados nazis y Stroessner - 25º aniversario del Golpe de Estado» (en castellà). ABC (Paraguai). [Consulta: 2 desembre 2024].
  45. ↑ Sannemann, Gladys Meilinger de. Paraguay en el "Operativo Cóndor": represión e intercambio clandestino de prisioneros políticos (en castellà). RP Ediciones, 1989. 
  46. ↑ «Falleció doña Eligia, a 17 años de la caída de Stroessner - Política - ABC Color» (en castellà). ABC (Paraguai), 04-02-2006. [Consulta: 3 desembre 2024].
  47. ↑ «Stroessner: La colección de amantes y su otra familia oculta» (en castellà). Última Hora, 08-09-2016. [Consulta: 2 desembre 2024].
  48. ↑ «Alfredo Stroessner sufre de múltiples patologías crónicas» (en castellà). ABC (Paraguai). [Consulta: 3 desembre 2024].
  49. ↑ «El ´tiranosaurio´ Alfredo Stroessner» (en espanyol europeu). Diario Córdoba, 29-12-2002. [Consulta: 3 desembre 2024].

Bibliografia complementària

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfredo Stroessner Matiauda
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfredo_Stroessner_Matiauda&oldid=34359204»