Alire Raffeneau-Delile
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 gener 1778  Versalles (França) | ||
| Mort | 5 juliol 1850 (72 anys) París | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Botànica | ||
| Ocupació | botànic, diplomàtic | ||
| Membre de | |||
| Professors | Benjamin Smith Barton | ||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Delile | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Eulalie Delile | ||
| Pare | Jean Baptiste Elie Raffeneau Delile | ||
| Germans | Adrien Raffeneau-Delile | ||
 | |||
Alire Raffeneau-Delile, (Versalles, 23 de gener de 1778 - Montpeller, 5 de juliol de 1850) va ser un botànic francès germà d'Adrien Raffeneau-Delile. S'especialitzà en els pteridòfits, la micologia, els briòfits, les algues i els espermatòfits.
Participà en la campanya napoleònica d'Egipte i Síria on informà sobre els gèneres Lotus i Papyrus. Va fer un motlle de la pedra de Rosetta, gràcies a la qual es van reproduir les inscripcions gregues i demòtiques a l'obra Description de l'Égypte.[2] Va ser Director del jardí botànic del Caire i es va encarregar de la part de la botànica a l'obra Voyage dans la Basse et Haute-Égypte de Vivant Denon.
El 1832, quan era vicecònsol de França a Carolina del Nord, va ser nomenat director del Jardin des plantes de Montpellier. Va portar dos exemplars de l'arbre Maclura i els va plantar al jardí botànic de Montpeller on encara hi són. Enriquí l'herbari de Montpeller amb moltes espècies. Els gèneres Delilia i Raffenaldia l'honoren.
També va ser professor d'història natural a Montpeller l'any 1819.[3]
Bibliografia
[modifica]- Éd. Driault et Em. Houth, Alyre Raffeneau-Delile, dins Bulletin de l'Institut d'Égypte, t. XV, 1932-1933, p. 85-92.
Notes i referències
[modifica]- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
- ↑ Robert Solé, Les savants de Bonaparte, Paris, Seuil, 1998,p. 110
- ↑ Edouard de Villiers du Terrage, Journal et souvenirs sur l'expédition d'Égypte, mis en ordre et publiés par le baron Marc de Villiers du Terrage, Paris, E. Plon, Nourrit, 1899, et L'expédition d'Égypte 1798-1801, Journal et souvenirs d'un jeune savant, Paris, Cosmopole, 2001 et 2003, p. 378