All de bruguera

All de bruguera

Allium ericetorum
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN	172158
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asparagales
Família	Amaryllidaceae
Tribu	Allieae
Gènere	Allium
Espècie	Allium ericetorum Thore, 1803

L'all de bruguera (Allium ericetorum), és una espècie de la família de les amaril·lidàcies que es pot trobar a tota Europa. Als Països Catalans és present als Pirineus centrals.

Hàbitat

El seu hàbitat són landes, prats i llocs secs, terrenys silicícoles principalment de l'estatge montà i subalpí a una altitud d'entre 1000 i 1800 m. Quant a la seva forma vital, l'all de bruguera és un geòfit.

Descripció

Planta vivaç de 30-60 cm, amb bulbs fusiformes que poden aparèixer solitaris o en grups de 2 a 3, i rizoma molt curt; túnica externa fibrosa i grisa. Del bulb sorgeix una tija prima, cilíndrica, foliosa fins al terç. Les fulles són glabres, linears, planes i allargades, de marge pilós o llis. Una espata de 2 valves ovals i desiguals envolta la inflorescència. Aquestes valves són més curtes que la mateixa inflorescència i perduren en la fructificació. Les flors blanques o una mica groguenques formen umbel·les globuloses denses, esfèriques, que contenen entre 15 i 45 d'aquestes flors, sense bulbils i acampanulades; tenen pedicels iguals, més llargs que la flor, que arriben a fer uns 9 mm; els tèpals (no es diferencia entre sèpals i pètals) són el·líptics, obtusos i llisos, blancs o rosats en l'àpex i el nervi. L'androceu està format per 6 estams sortints, d'anteres rosades. L'ovari és súper, trilocular. El fruit és una càpsula globosa amb dues llavors negres a cada lòbul. Floreix d'agost a novembre.

Referències bibliogràfiques

• Bolòs, O. et al.. Flora manual dels Països Catalans. 3a ed., Barcelona: Pòrtic, 2005.