Almacelles

Almacelles

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 43′ 54″ N, 0° 26′ 13″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Segrià
Capital	Almacelles
Població humana
Població	6.847 (2023) (139,73 hab./km²)
Llars	20 (1553)
Gentilici	Almacellenc, almacellenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	49 km²
Banyat per	canal d'Aragó i Catalunya
Altitud	247 m-253 m
Limita amb	Alguaire Torrefarrera Lleida Tamarit de Llitera Almenar el Torricó el Campell
Identificador descriptiu
Codi postal	25100
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25019
Codi IDESCAT	250194
Lloc web	almacelles.cat

Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Geografia

• Llista de topònims d'Almacelles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitat de població	Habitants (2023)
Almacelles	6.451
Mas de Lleó	341
la Saira	56
Font: Idescat

La població d'Almacelles és una de les més importants de la comarca del Segrià, essent la segona més gran en nombre d'habitants, després de la ciutat de Lleida. Situat al límit amb la Llitera, el terme municipal té una superfície de 48,49 km² i s'estén entre la Clamor d'Almacelles (curs d'aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d'Aragó i el Principat de Catalunya des del 1305), i el canal d'Aragó i Catalunya a l'est. Confronta amb els municipis d'Almenar, Alguaire, Torrefarrera i Lleida (a Catalunya); i Tamarit de Llitera i el Torricó (a l'Aragó).

El poble i cap de municipi d'Almacelles es troba al sector de ponent del terme. El nucli antic, de carrers en quadrícula, fou declarat bé cultural d'interès nacional el novembre del 2009.

Almacelles forma part de l'Associació Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració (AICEI). El 2012 s'hi va inaugurar el Parc d'Europa, una àmplia zona verda de 25.000 m² destinada a l'esbarjo i la cultura, que inclou el parc d'escultura monumental Alma, inaugurat el 2019.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 16 20 20 - 192 1132 1373 1322 1411 1873

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2821 3128 3114 3741 4537 4992 5311 5553 5505 5505

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 5475 5520 5564 5753 5819 6088 6.295 6.577 6.728 6.699

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 6.800 6.789 6.826 6.922 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Infraestructures

El principal eix de comunicació és la carretera N-240 procedent de Lleida i en direcció a Montsó, que travessa el territori en direcció sud-est - nord-oest i que modernament evita el pas pel nucli urbà convertit en l'autovia A-22 (Lleida-Osca). Una carretera local vers el nord-est va fins a Alfarràs, on enllaça amb la C-26 i l'N-230, i una altra vers el sud mena a Sucs, Gimenells, Vallmanya i Alcarràs, on entronca amb la A-2. Travessa també el terme la línia del ferrocarril de Lleida a Saragossa, tot i que l'Estació d'Almacelles roman tancada des de la dècada del 1990.

Història

Vegeu també: Nucli històric d'Almacelles

Almacelles, urbs ilustrati és un logotip dissenyat per donar la imatge de marca d'Almacelles com una vila refundada seguint els paràmetres de la Il·lustració. Pren com a principals referències històriques en llur confecció les figures protagonistes del rei Carles III, la família Guàrdia que foren els principals artífexs de la seva refundació i la nissaga dels Fortuny, continuadors del Senyoriu d'Almacelles i de la baronia d'Esponellà. Tot sota el lema llatí d'Almacelles “Urbs Ilustrati” (Almacelles, ciutat de la Il·lustració).

Els orígens d'Almacelles i del nucli agregat de la Saira es remunten a temps prehistòrics. És l'època ibèrica la més ben documentada i són tres els indrets on es documenten assentaments ilergets (el tossal de lo Vilot, el de la Caperutxa i el del Llopet). L'aparició de dos mil·liaris en el camí d'Esplús confirmen l'existència d'una via romana, datada al segle i, que unia la costa amb l'interior. Un d'aquests, trobat 1 km més enllà de la Clamor i conservat al Museu d'Arqueologia de Lleida, és de forma cilíndrica i amb una inscripció de l'època de l'emperador Claudi (segle i).

L'època medieval està ben documentada per una banda amb la fortalesa militar andalusina de la Saida i per l'altra amb les restes del poble antic del Vilot. Amb el nom actual la població existia en època àrab, ja que figura en els Termini antiqui Ilerde (1172). Aquests altiplans i fondalades foren conquerits per Ermengol VI d'Urgell en nom de Ramon Berenguer IV, el lloc, però, no fou repoblat fins al regnat d'Alfons I.

El lloc es mantingué unit a la corona fins al regnat de Jaume II (1291-1327), que lliurà el poble i el llogaret de la Saida a Ramon de Moles, ciutadà de Lleida, tot mantenint el mer i mixt imperi, jurisdicció que havia de ser executada per la cúria local de Lleida. Ja abans, Jaume I havia reconegut el 1254 al ciutadà de Lleida Ramon Pere (descendent d'un batlle d'Almacelles) la dominicatura d'aquest lloc per 1.900 morabatins i havia rebut en canvi la meitat del castell i la vila de Bell-lloc, però Almacelles havia retornat aviat a la Corona.

Sota el regnat de Pere III Almacelles és incorporat a la paeria de Lleida, el 1347. Quan, després de la guerra dels Segadors, Almacelles es convertí en un despoblat erm, la paeria continuà explotant herbes i emprius i continuà amb el nomenament de batlles. La població abandonada i els plans d'Almacelles foren, els anys de guerra, centre d'operacions dels dos bàndols (els darrers veïns s'havien fortificat a Lleida amb els francesos el 1644) i després de les lluites el poble s'havia convertit en un munt de ruïnes.

Dins l'esperit il·lustrat dels ministres i corregidors de Carles III, ja a la segona meitat del segle xviii, el comerciant i ciutadà honrat de Barcelona Melcior de Guàrdia i Matas (1733-1789), i dins la política repobladora del moment, obtingué un privilegi reial el 1773 per a la colonització agrícola d'Almacelles, cal remarcar que es tractava d'un repoblament fet per iniciativa privada, cas molt rar a l'època. Es comprometia a edificar en 6 anys l'església i 40 cases per als nous pobladors (que no podien ser caps de casa d'altres llocs), i també un pou i molí (els plans havien estat fets el 1755). Després de múltiples dificultats econòmiques i judicials la resurrecció del lloc li costà més de tres milions i mig de rals de billó. Melcior de Guàrdia, que també repoblà la Saida, fou nomenat gentilhome de cambra el 1774 per Carles III.

Política

Eleccions Municipals de 2015

Resultats electorals - Almacelles, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	CiU	Vanessa Olivart Rosicart	1.264	7	43,78
	ERC-AM	Ignasi Comella i Clavero	346	2	11,98
	PSC-CP	Francesc Torres Arnó	318	1	11,01
	Poblem Almacelles (Podem)	Jose Maria Doblas Mancera	287	1	9,94
	Almacelles Lliure (ICV-EUiA-EPM - MES)	Laia Marti i Cacho	245	1	8,49
	PPC	Carlos Nicolás Arfelis	233	1	8,07
	Altres		141		4,88
	Nuls		44		1,50
	Blancs		53		1,84
Total		2.931			63,62

Llista d'alcaldes de la vila d'Almacelles

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Jose Maria Roset Salla	independent	19/04/1979	--
1983–1987	Manuel Visa i Purroy		23/05/1983	--
1987–1991	Josep Antoni Escuer i Zoriguel		30/06/1987	--
1991–1995	Josep Antoni Escuer i Zoriguel		05/07/1991	--
1995–1999	Manuel Visa i Purroy		07/07/1995	--
1999–2003	Manuel Visa i Purroy		03/07/1999	--
2003–2007	Josep Ramon Ibarz i Gilart		14/06/2003	--
2007–2011	Josep Ramon Ibarz i Gilart		16/06/2007	--
2011–2015	Josep Ramon Ibarz i Gilart		11/06/2011	--
2015–2019	Josep Ramon Ibarz i Gilart		13/06/2015	--
2019-2023	n/d	n/d	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Resultats electorals - Almacelles, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	JxSí	Josep Maria Forné i Febrer	1.462		45,04
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania	Jorge Soler	497		15,31
	Partit dels Socialistes de Catalunya	Òscar Ordeig i Molist	343		10,57
	Partit Popular Català	Marisa Xandri Pujol	303		9,33
	Candidatura d'Unitat Popular	Ramon Usall i Santa	233		7,18
	Catalunya Sí que es Pot	Sara Vilà i Galan	221		6,81
	Unió Democràtica de Catalunya	Josep Maria Pelegrí i Aixut	143		4,41
	Altres		23		0,70
	Vots en blanc		21		0,64
	Vots nuls		18		0,55
Total		3.264			71,56

Resultats de les Eleccions Generals de 2015

Resultats electorals - Almacelles, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	En Comú Podem	Jaume Moya Matas	621	1	20,94
	Democràcia i Llibertat	Toni Postius Terrado	545	1	18,38
	Esquerra Republicana de Catalunya	Xavier Eritja Ciuró	491	1	16,56
	Partit dels Socialistes de Catalunya	Òscar Ordeig Molist	443	1	14,94
	Partido Popular		380	0	16,56
	Ciutadans		337	0	16,56
	Unió Democràtica de Catalunya		79	0	16,56
	Partido Animalista Contra el Maltrato Animal		17	0	16,56
	Partit Comunista del Poble de Catalunya		7	0	16,56
	Unión Progreso y Democracia		4	0	16,56
	Els Verds Ecopacifistes		4	0	16,56
	Vox		1	0	16,56
	Vots en blanc		36		1,21
	Vots nuls		36		1,20
Total		3.001			65,74

Persones il·lustres

• Xavier Baró: cantant (Almacelles, 1954).
• Teresa Rodrigo Anoroː física (Almacelles, 1956)
• Amat Baró: poeta (Almacelles, 1982).
• Josep Capell i Hernàndez: compositor de sardanes.

Galeria

• 
  Plaça de la Vila
• 
  Creu de terme d'Almacelles
• 
  Rambla de Carles III i Obelisc
• 
  Escultures "Arbres Vermells", al Parc de l'Aigua
• 
  Vista del llac del Parc d'Europa

Vegeu també

• Castell de la Saira
• Parc de l'Aigua
• Parc d'Europa
• Parc de les Santes Creus
• Parc del Vilot

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Blog de notícies sobre Almacelles Arxivat 2010-01-31 a Wayback Machine.
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya