Nucli històric d'Almacelles
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Centre històric  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Almacelles (Segrià) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | conjunt històric | |||
| Codi BCIN | 4020-CH-EN | |||
| Id. IPAC | 14186 | |||
El nucli històric d'Almacelles és un conjunt històric d'Almacelles (Segrià) declarat bé cultural d'interès nacional.[1] El municipi ha signat el conveni per a integrar-se i ser part activa de l'organisme internacional FACIL (Fòrum Obert de les Ciutats de la Il·lustració), formada per ciutats i poblacions d'arreu del món que tenen com a nexe comú el fet que foren dissenyades, concebudes i creades segons els cànons de la Il·lustració.[1]
Història
[modifica]Durant la Guerra dels Segadors, Almacelles quedà arrasat i despoblat i passà a la Corona, però el 1773, el barceloní Melcior de Guàrdia i Matas va obtenir de Carles III la condició de senyor juridisccional del terme, que va comprar juntament amb el de Marmellar.[1][2] L'arquitecte barceloní Josep Mas i Dordal va rebre l'encàrrec de dissenyar un poble nou;[1] fou la primera retícula ortogonal projectada a Catalunya i estava formada per vuit illes amb un total de 40 cases, amb un eix central com a carrer principal d'11 m d'amplada i uns de perpendiculars com a secundaris. Al centre del poble hi hauria l'església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè, i al davant, el palau del Senyor, però aquest darrer no es va arribar a construir.[1][2] El 24 de setembre d'aquest any es va posar la primera pedra, i un any i mig més tard les primeres 20 cases al carrer de la Mercè ja eren construïdes; entre els compradors hi havia diverses famílies benestants de Barcelona i el mateix arquitecte.[2]
Melcior de Guàrdia li va encarregar el projecte d'un canal de reg que portés les aigües del Noguera Ribagorçana des de l'assut de Castellonroi fins a Almacelles, Raimat, Gimenells i Vallmanya; enllestit cap al 1780, fou el precedent del Canal d'Aragó i Catalunya.[2] Fins al 1910 no arribà l'aigua a la població, fet que ajudaria sens dubte al seu progressiu creixement;[1] entre 1950 i 1959, l'arquitecte Marià Gomà i Pujades va reproduir i ampliar la retícula de Mas i Dordal amb fidelitat.[1]
Descripció
[modifica]El centre històric d'Almacelles correspon als carrers Major i de la Mercè.[1] Les cases (amb la façana dirigida al carrer principal i el pati al darrere) eren molt grans, però amb el temps van canviar de mans, i els nous propietaris les van dividir i de cadascuna en van fer diverses. Totes les façanes eren similars, molt senzilles i simètriques dintre d'un estil neoclàssic. A la planta baixa es troba una gran porta d'entrada amb arc escarser i en la clau central hi ha inscrita la data de construcció; en el primer pis les obertures són en forma de balcons amb una barana de forja treballada, i en l'últim hi ha finestres petites. Entre els pisos destaquen els frisos de pedra i, sota la teulada, una cornisa dentada.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Nucli històric d'Almacelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 261. ISBN 978-84-9156-216-0.
